9 d'octubre
La batalla de la denominació al País Valencià

Encara que quasi va ser la denominació oficial, el terme País Valencià va ser exclòs de l'estatut d'autonomia en favor d'una nova expressió encunyada pel blaverisme, Comunitat Valenciana.

Senyera del consell preautonòmic
Senyera proposta a l'Estatut de Benicàssim El Salto País Valencià
9 oct 2017 08:52

Hui 9 d’octubre en plena festivitat de Sant Dionís, el particular Sant Valentí dels valencians, es celebra no només la Mocaorà, sinó també el dia autonòmic. Una commemoració de la conquesta del rei en Jaume I de la ciutat de València i la creació del regne medieval de València. El qual va ser la llavor d’eixe ens viu i plural que anomenem poble valencià. No sempre ha sigut pas una data festiva sinó més aviat reivindicativa; des de la transició fins hui dia, l’esquerra per una banda i la dreta, sota el paraigua del blaverisme, per altra, han fet d’ella una jornada de conflicte pels símbols valencians.

Allò va quedar plenament patent als anys de la transició en l'anomenada com a “Batalla de València”. Aquest conflicte social i polític va esclatar l’any 1977 propiciat per polítics com Emilio Attard, Manuel Broseta o Fernando Abril Martorell, entre altres. Des de la recent constituïda UCD valenciana, varen assumir els postulats anticatalanistes fins a eixos dies minoritaris, per a tractar de millorar els resultats electorals de les primeres eleccions democràtiques des del franquisme. Per als seus objectius de tractar de desbancar a l’esquerra valenciana més propera a l'autonomisme i a les tesis de Joan Fuster per la unitat de la llengua hi varen utilitzar el periòdic Las Provincias, part del moviment faller, al València CF, i el suport del governador civil José María Fernández del Río.

Atemptats amb bombes com els que varen patir Joan Fuster o a Sanchis Guarner o l'aparició de grups d’ultradreta com el GAV foren essencials en aquest moment clau per al canvi democràtic al País Valencià

Hi va haver un clima de tensió i violència a la societat valenciana que va marcar per sempre els futurs canvis polítics. Atemptats amb bombes com els que varen patir Joan Fuster o a Sanchis Guarner o l'aparició de grups d’ultradreta com el GAV foren claus en aquest moment clau per al canvi democràtic al País Valencià. El nom del País Valencià era constantment qüestionat com a catalanista. Les úniques normes lingüístiques que defensava el blaverisme eren les normes del Puig per tal d'així reafirmar el seu secessionisme lingüístic enfront de la unitat de la llengua valenciana.

L'única bandera que admetien els partidaris del blaverisme era la Reial Senyera coronada de la ciutat de Valencià amb la característica franja blava enfront de la senyera quadribarrada sense blau que defenia l’esquerra valenciana. Tant és així que, fins i tot, es va cremar diverses ocasions la senyera del Consell preautonòmic del País Valencià al balcó de l’Ajuntament de València.

Tot aquest conflicte artificial i creat pels interessos polítics de la dreta valenciana per obtenir uns millors resultats electorals es fonamentava en traslladar la idea al poble valencià d’una suposada invasió i apropiació dels símbols identitaris valencians com ara la senyera o la llengua valenciana. D’eixa forma podien fer-li front, d’una banda, al nacionalisme valencià que, tot i ser prou dèbil políticament als anys 70, havia aconseguit que les formacions d’esquerres valencianes adoptaren els seus símbols i les seues aspiracions autonomistes. Les quals xocaven frontalment amb els postulats de la dreta, més regionalista i plena de polítics franquistes. De fet, molts d’ells, com el mateix Attard, varen veure en aquest conflicte també una oportunitat de netejar els seus passats al Movimiento Nacional i presentar-se davant els valencians com a salvadors d'allò valencià.

El Consell preautonòmic, majoritàriament esquerrà, va aconseguir redactar una proposta d’estatut d’autonomia al qual es va consensuar amb totes les forces polítiques. El nom seria el de País Valencià
Malgrat això, el Consell preautonòmic, majoritàriament esquerrà, va aconseguir redactar una proposta d’estatut d’autonomia al qual es va consensuar amb totes les forces polítiques. En aquest Estatut tot el que hi va separar a la societat valenciana quedava consensuat per tal de tractar de calmar totes les postures i així tindre un acord ample. La bandera portaria una franja blava però sense corona amb l’emblema del Consell per tal de diferenciar-la de la ciutat de València i així que també tingués un element diferenciador respecte a la catalana. El nom seria el de País Valencià. A més seria tramitat com el de les nacionalitats històriques per la via de l’article 151 de la Constitució espanyola.

L’aprovació de l’Estatut d’Autonomia es va produir a l'1 de juliol de 1982 i per primera volta des de 1707 amb el Decret de Nova Planta, pel qual es varen abolir els Furs de l'antic Regne de València, el poble valencià tornava a tindre una forma d’autogovern. Va ser per primera volta des de feia segles que els valencians tindrien un parlament plenament constituït, lleis i institucions pròpies que regularien els símbols i la vida del poble valencià. No va esdevindre pas un procés senzill. Aquest estatut va arribar al Congrés dels Diputats i en un pacte entre Emilio Attard i Fernando Abril Martorell de la UCD i Alfonso Guerra del PSOE el varen retallar seguint les tesis del Blaverisme que els polítics de la UCD defensaven des de feia anys.

A l’Estatut li varen canviar el nom de País Valencià per l'actual de Comunitat Valenciana. Varen canviar la Senyera proposta per la Reial Senyera coronada de la ciutat de valencià. Varen esborrar qualsevol possible menció de la unitat de la llengua valenciana amb la catalana. A més, varen eliminar la possibilitat de l'aprovació per la via de l'article 151 i el varen fer pel 143 de la Constitució negant així la nacionalitat històrica del País Valencià. Només hi deixaren aquesta única menció al preàmbul de l’Estatut:

“Aprovada la Constitució Espanyola, va ser, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l’autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d’opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l’estricte marc geogràfic que abasta”.
Aquest estatut, el de 1982, és el resultat d’un pacte de despatx a Madrid amb el que el blaverisme finalment aconseguia plasmar en la llei fonamental  les seues tesis polítiques bàsiques

Aquest estatut, el de 1982, és el resultat d’un pacte de despatx a Madrid amb el que el blaverisme finalment aconseguia plasmar en la llei fonamental per a l’autonomia valenciana les seues tesis polítiques bàsiques cooptant el dret dels valencians a haver-hi pogut tindre el text original de l’estatut consensuat pel Consell preautonòmic del País Valencià els quals eren els representants polítics dels valencians. Tampoc a l’última reforma de l’Estatut es varen canviar els símbols valencians a excepció del reconeixement de la nacionalitat històrica.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

9 d'octubre
Diada valenciana València clama por la defensa de la lengua y cultura propias
La manifestación ha reivindicado el término País Valencià y ha denunciado las políticas lingüísticas del gobierno de Mazón
9 d'octubre
Diada valenciana Las luchas por la lengua y la defensa del territorio protagonizan la diada valenciana
Bajo el gobierno de Mazón han repuntado las luchas contra el retroceso de los derechos lingüísticos, la emergencia climática, la especulación sobre el territorio o los recortes.
Extrema derecha
Juicio contra extrema derecha Éxito histórico en los juzgados de València: condenan a los ultras agresores del 9 d’Octubre
Toni Gisbert, portavoz Comisión 9 d´ Octubre, valora la condena como “histórica” al ser la primera vez que se gana un juicio de estas características y que las penas corresponden al delito.
Juan Rovira
7/11/2017 2:42

Muy acertado el artículo y aséptico a pesar del último comentario que he leído. El uso País Valencià ya aparece en 1609 de la mano de Agustín Bella y no fue la izquierda sino la derecha regionalista valenciana de principios del s. XX quien lo promovía. Me temo que muy a pesar suyo Emilio Attard es el responsable de hacer que se imopogan la simbología blavera, entre ellas el topónimo de nuevo cuño: Comunidad Valenciana.

0
0
#828
11/10/2017 8:00

Primero, si no se sabe escribir valenciano, no lo escribas o pásale el SALT.
Segundo, esto que escribes es una opinión. Realmente la denominación histórica de siempre es Regne de Valencia, y es así porque Jaume I quiso separar nuestra tierra del Reino de Aragón para no aumentar el poder de los nobles aragoneses.
El País València es una denominación como bien dices de izquierdas, surgido en el siglo XXI. El objetivo por el que se opta finalmente por Comunitat es para poner el acento en la unión con España, que si no te das cuenta, somos una de las comunidades solidarias con el resto de España y acabaré diciendo ¿No es aquello que se debe de desarrollar en un estado del bienestar?

0
5
#766
9/10/2017 19:55

Molt interessant l'article!

5
0
#749
9/10/2017 13:41

lkj

0
0
víctor
9/10/2017 13:41

el text està pleníssim d'errades ortogràfiques i això fa que coste concentrar-se en el contingut

3
7
La vida y ya
La vida y ya La primera vez
Nos confirmaron lo que ya intuíamos pero no supimos hacer. Lo única regla importante es romper el silencio.
Argentina
Argentina Argentina, un año y medio después de Milei
Este investigador profundiza en las claves de la victoria de Milei, las principales medidas de Gobierno, el sustancial apoyo que tiene y sus perspectivas a medio plazo.
Derecho a la vivienda
Derecho a la vivienda KKR y el negocio del ladrillo: de vender pisos en territorios ocupados a gestionar las viviendas de la Sareb
Desde 2022, el fondo proisraelí KKR es el encargado junto a Blackstone de gestionar la cartera residencial del banco malo. En verano vencen sus contratos y los fondos presionan para seguir sacando rédito del patrimonio público.

Últimas

Materias primas
Consumo España entra en déficit ecológico este 23 de mayo
El país ya ha consumido, a fecha de este viernes, todos los recursos naturales por año que le corresponderían en un reparto justo que permitiera al planeta regenerarse.
Opinión
Opinión Y ahora les duele Gaza: Europa ante el genocidio
Europa no ha dejado de vender armas a Israel, ni de recibir su tecnología militar; sin embargo, ahora no sabe cómo salvar al país de sus propios impulsos autodestructivos.
Madrid
Madrid Más de 200.000 personas salen a la calle contra el “abandono deliberado” de la sanidad pública madrileña
Madrid se enfrenta a la política sanitaria de Ayuso en una gran manifestación compuesta de cuatro columnas reclamando mejoras en Atención Primaria, en las urgencias extra hospitalarias, en los equipos de salud mental y exigiendo más pediatras.
Albania
Albania Albania: más de 30 años de democracia corrompida
El Partido Socialista de Edi Rama se mantiene en el poder gracias a un sistema de redes clientelistas y una desilusión que ha hecho que más de la mitad de la población se haya resignado.
Más noticias
Opinión
Opinión Sentido y senilidad
La senilidad que he estado viendo en la industria cinematográfica no se limita a la edad de ciertos directores. Es algo mayor que eso, se ha convertido en una manera de pensar, en un fenómeno cultural.
Comunidad de Madrid
Pseudomedios Ayuso y Almeida han inyectado más de 400.000 euros a ‘Periodista Digital’ en cuatro años
El medio de Alfonso Rojo que emplea al agitador Bertrand Ndongo ha recibido más dinero que medios con mucho más alcance como ElDiario.es mientras El Salto sigue siendo totalmente discriminado por el Partido Popular.
Opinión
Opinión La hidra de la lucha por la vivienda
Un sector del movimiento de vivienda pone el foco en los grandes propietarios y los fondos de inversión para entender la actual crisis de vivienda. Otro, a la clase media propietaria. Cada enfoque lleva a estrategias distintas.
Navarra
Opinión Diez años de corralito progre en Navarra
VV.AA.
En las elecciones municipales y forales del 24 de mayo de 2015 se propagó la confianza en un futuro en el que la hegemonía conservadora del corralito foral diera paso a algo muy diferente y mejor.
LGTBIAQ+
Sentencia El TSXG reconoce que el asesinato de Samuel Luiz fue un crimen de odio
El tribunal ha ratificado las penas de entre 20 y 24 años para los tres acusados y ha absuelto al joven condenado a diez años de cárcel como cómplice del asesinato.

Recomendadas

Pensamiento
Paulo Tavares “La imaginación es el primer acto político”
El arquitecto e investigador brasileño Paulo Tavares cuestiona las ideas fundacionales del pensamiento, el diseño y la ciudad occidentales en el marco de la crisis ecosocial.
Culturas
Bob Pop “Mis poemas son unas croquetas sabrosas y no congeladas”
Escritor y vedete intelectual, acaba de publicar ‘De cuerpo presente’, un poemario donde responde 27 años y un diagnóstico de esclerosis múltiple después a sus miedos ante la enfermedad en la juventud.
México
México Desenterrar el dolor: los desaparecidos de Jalisco
El colectivo Guerreros Buscadores de Jalisco, el mismo que descubrió el campo de exterminio de Teuchitlán, halla un punto de venta de droga activo del Cártel Jalisco Nueva Generación con varios cuerpos enterrados.