Agricultura
Revolta citrícola

La taronja dolça, producte de nobles i reis durant segles, va arribar a terres valencianes al voltant del segle XV. El bressol de l’explotació citrícola valenciana es remunta al segle XVIII, al poble de Carcaixent, en la Ribera Alta. Va ser el sacerdot Vicent Monzó Vidal qui va plantar el primer camp a la Ribera l’any 1781, a la Bassa del Rei. Més de dos-cents anys després, i amb quasi quatre milions de tones anuals, el País Valencià produïx el 70% d’esta fruita a Espanya, major exportador de taronges del món segons dades de la Food Agriculture Organization (FAO). No obstant això, els citricultors valencians veuen perillar els seus cultius de tradició centenària.

Malgrat els dolents resultats d’altres anys, la d’esta temporada podria ser la major crisi de la història recent de la citricultura valenciana. La Unió de Llauradors i l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) han estimat les pèrdues del sector entre els 163 i els 240 milions d’euros. Els preus han caigut un 25%. Entre un 30% i un 40% de la producció de taronges i mandarines no ha sigut comercialitzada. Molts dels fruits encara resten a l’arbre o, fins i tot, han sigut collits i abocats al fem. El País Valencià, amb més de 160.000 hectàrees de camps abandonats, encapçala el rànquing d’abandonament de terres a Espanya.

“L’entrada de cítrics de Sud-Àfrica ha sigut el detonant d’una mega-crisi que ja s’arrossegava des de fa anys”, explica Alberto Roig, secretari general de la Unió de Llauradors de Gandia, en la Convenció Citrícola celebrada a la Universitat Politècnica de València el darrer 1 de març. Segons un estudi elaborat per la mateixa Unió de Llauradors, un 65% de les pèrdues econòmiques d’esta temporada estarien motivades per la importació de cítrics de tercers països, principalment Sud-àfrica i Egipte. Segons Roig, des del mes de setembre el mercat valencià està “envaït de cítrics forasters”.

Les tarifes per a l'exportació de taronges de Sud-áfrica a la UE descendiran gradualment, fins a arribar a zero en 2016

Enmig de la crisi critrícola, la Unió de Llauradors, la major part dels partits polítics i altres associacions d’agricultors han posat el focus de les reivindicacions en l’augment de les importacions de cítrics de Sud-àfrica a Europa. El diputat de Compromís Joan Baldoví va fer una afirmació semblant el darrer novembre al Congrés dels Diputats, mentre feia el gest simbòlic de sostenir una fruita d’origen sud-africà a la mà. “Milions de taronges sud-africanes envaïxen els supermercats de tota Europa”, va declarar en una intervenció en què també va demanar al Govern central que sol·licitara la clàusula de salvaguarda “per a no enfonsar encara més tots els agricultors valencians”.

Per buscar el culpable, alcen la mirada cap a Brussel·les. L’any 2016 va entrar en vigor l’Acord Comercial entre la Unió Europea i Sud-àfrica, el segon major exportador de cítrics d’àmbit mundial. En un apartat d’entre les 2.500 pàgines d’extensió del document es recull que, del 16 d’octubre al 30 de novembre, les tarifes per a l’exportació de taronges a la UE, situades en un 11,6% l’any 2018, descendiran gradualment, fins a arribar a zero en 2026. Tanmateix, amb la desaparició de les tarifes s’imposarà un preu mínim d’entrada al qual s’aplicaria un aranzel en cas de trobar-se per sota. Com ha indicat el Comité de Gestió de Cítrics (CGC), abans que existira l’acord comercial, Sud-Àfrica ja gaudia d’exportacions lliures d’aranzels per al període d’entre el 1 de juny i el 15 d’octubre, unes dates que no representaven un veritable perill per a les collites de taronja valenciana.

La Comissió Europea va resoldre que les importacions dels països africans no podien ser la causa de la baixada dels preus

L’Acord Comercial va ser molt criticat pel sector citrícola després de ser aprovat: en el seu moment, la Unió de Llauradors va publicar els noms dels eurodiputats “traïdors” que el votaren. Dels eurodiputats espanyols, huit populars van votar a favor, mentre que nou socialistes es van abstenir. En el darrer moment, Beatriz Becerra, d’ALDE (Alliança de Liberals i Demòcrates per Europa), i Pilar Ayuso, del PP, rectificaren el seu vot i deixaren de donar suport a l’acord.

En el cas de les mandarines, prèviament a l’entrada en vigor de l’acord, el país africà podia exportar a la Unió Europea durant tot l’any sense cap barrera aranzelària. “Cada vegada el fred arriba més tard i les varietats més primerenques de taronges no agafen color. Per tant, se solapen amb les darreres importacions de Sud-àfrica”, explica Angel del Pino, director de Producció i Desenvolupament de la cooperativa Anecoop. A més, donada la gran diversitat de varietats de taronja en els cultius valencians i les diferències entre les dates de maduració, molts supermercats i grans superfícies opten per comprar cítrics de països tercers fins a ben entrat el mes de novembre. “Ofereixen més seguretat. Des de Sud-àfrica, les taronges arriben llustroses i amb un estat molt uniforme, ja que sols planten una varietat, però en el cas de les valencianes presenten formes i estats molt diversos”, destaca del Pino.

EL DOBLE TALL DEL LLIURE MERCAT

Al desembre, la consellera d’Agricultura i Medi Ambient, Elena Cebrián —designada per Compromís—, motivada per les protestes dels llauradors i les pressions d’altres grups polítics com el Partit Popular, Ciudadanos, Podemos o Esquerra Unida, va demanar al ministre d’Agricultura, Luis Planas, activar l’anomenada clàusula de salvaguarda. Esta clàusula —recollida en l’article 34 de l’Acord d'Associació Econòmica de la Unió Europea amb la Comunitat d’Estats d’Àfrica del Sud— està prevista per als casos en què les importacions del països tercers produeixen un impacte dolent en un determinat sector europeu. Si així fos autoritzat per part de la Comissió Europea, es podrien arribar a paralitzar les importacions o tornar a les tarifes prèvies a l’acord. Tanmateix, es tractaria d’una mesura temporal i pal·liativa que no oferiria una eixida real a la crisi del sector i que no es podria aplicar en el cas de la mandarina, ja que no té clàusula de salvaguarda per la inexistència de barreres aranzelàries.

Des del PSPV-PSOE es treu pes a les exportacions sud-africanes en el context de la crisi citrícola. El secretari autonòmic d’Agricultura i Medi Ambient, Francisco Rodríguez Mulero, afirma en declaracions a El Salto País Valencià que la competència de tercers països és cada vegada major i és un factor que cal tenir en compte, però no l’única variable. “Hi ha problemes estructurals, de concentració de l’oferta, d'organització... No és qüestió d’exagerar, cal atendre a tots els problemes”, insisteix.

Al Congrés dels Diputats, la ministra d’Economia, Nadia Calviño, no va considerar necessari demanar a la Unió Europea l’aplicació de la clàusula de salvaguarda per als cítrics. “La Comissió Europea sols pot començar una investigació i considerar si la fruita sud-africana està sent importada en quantitats majors i sota condicions que amenacen de constituir un perill seriós per al sector”, va destacar. A més, les dades del Govern central no van determinar que el nivell d’exportacions fos significativament major que el dels darrers anys per a considerar l’aplicació de la clàusula.

La Llei d'Estructures Agràries pretén afavorir la mobilitat de la terra i oferirà alternatives sostenibles per al sòl infrautilizat

“Una posició defensiva no és el millor mecanisme. La clàusula de salvaguarda s’haurà d’adoptar si hi ha una disfunció real en el mercat”, va declarar el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, al Congrés Citrícola del passat 1 de març. El president va posar en valor les oportunitats de competir en països tercers. Des de l’entrada en vigor del tractat de lliure comerç Acord Econòmic i Comercial Global entre la Unió Europea i Canadà (CETA), s’han duplicat les exportacions de cítrics durant la temporada passada. “Al Canadà estem creixent al 90% en un any i hem estat a Japó, on hi ha una gran oportunitat. Per això hi ha d’haver una aliança en un sector potent i ben organitzat. Que no es perden ajudes europees per falta d'organització”, va declarar Puig.

Per la seua banda, la Comissió Europea va resoldre a finals de gener que les importacions dels països africans no podien ser la causa de la dramàtica baixada dels preus dels cítrics valencians. Joao Onofre, responsable del sector hortofrutícola al Departament d’Agricultura de la Comissió, va destacar que les fortes precipitacions durant els mesos d’octubre i novembre, les altes temperatures de la tardor i els elevats nivells de producció —quasi un 11% més que en la temporada anterior— van motivar la crisi.

A més, segons la Comissió, des de l’entrada en vigor de l’acord, Sud-àfrica tan sols ha augmentat les exportacions de cítrics a la Unió Europea en un 5%. Tanmateix, alguns eurodiputats com l’espanyola Clara Aguilera —Grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates— o el francès Jacques Colombier —Agrupació Nacional, Front Nacional a França— van culpar els tractats comercials de la Unió Europea amb països tercers de les crisis en el sector agrícola. L’eurodiputat gal va afirmar que l’agricultura és la moneda de canvi d’Europa a l’hora de negociar amb països tercers, una opinió compartida pel secretari general de AVA-ASAJA, Juan Salvador Torres. Tot i això, l’eurodiputada del grup dels Socialistes i Demòcrates, Inmaculada Rodríguez-Piñero, va declarar a El Salto País Valencià que si es vol afavorir el desenvolupament de països com Sud-àfrica, sense industria o serveis, sols es pot comerciar amb el que tenen: el seu sector primari. “Les relacions de la UE amb estos països potencien la seua economia i són una forma de pal·liar els moviments migratoris”, va explicar la socialista.

En la seua intervenció, Joao Onofre també va destacar el baix nivell d’organització del sector citrícola valencià. Segons dades de la Conselleria d’Agricultura, existeixen 110.000 titulars de cítrics —encara que menys de 3.000 s’hi dediquen professionalment— i 2.180 cooperatives agrícoles en el País Valencià. “Anem 200 agrupacions a vendre el producte als mateixos clients i nosaltres som els que finalment posem el preu”, explica el secretari autonòmic Francisco Rodríguez Mulero.

A més, els cítrics, producte emblemàtic del sector primari clau valencià, durant una dècada han format part d’una interprofessional citrícola espanyola innactiva, Intercitrus, que va deixar de funcionar per desavinences entre els mateixos associats i per falta d’ingressos. “Uns apostaven pel model d’agricultor lliure, que pot vendre sense barreres, i una altra línia era partidària d’agrupar-se més”, explica Ángel del Pino. Davant la crítica situació a què s’han enfrontat els productors citrícoles esta temporada, Intercitrus es va reactivar al desembre, una mesura molt lloada pels professionals agraris i el Govern valencià.

Com a primeres passes —i més enllà de la problemàtica de les exportacions de països tercers—, Intercitrus reclama un pla de reestructuració de les varietats de taronges amb problemes comercials, demanar el respecte de les mesures fitosanitàries en les importacions per evitar la propagació de malalties i plagues, la retirada d’un volum suficient de cítrics mitjançant la transformació en suc o distribució gratuïta i la millora dels mecanismes de gestió de crisis de la PAC, la Política Agrària Comú de la Unió Europea.

UN PUNT D’INFLEXIÓ

La crisi i les mobilitzacions organitzades pel sector citrícola des del mes de novembre estan sent percebudes pels llauradors i les institucions com una gran oportunitat per a la transformació del camp valencià i la seua vessant citrícola. “O reaccionem, o morim”, va sentenciar el secretari autonòmic d’agricultura, Francisco Rodríguez Mulero, que ha insistit en el fet que el sector primari valencià “està desestructurat” i que per a competir amb els gran mercats mundials s’ha d’iniciar una reforma de les estructures agràries. “Busquem els culpables a Brussel·les, Egipte, Sud-àfrica, en el Ministeri o la Conselleria. Però la veritat és que tots en tenim la culpa”, va declarar.

El ministre d’Agricultura, Luis Planas, també es va expressar en la mateixa línia fa dues setmanes a València. “Este sector és una senya d’identitat de la Comunitat Valenciana i hem de fer feina per aconseguir avançar. Si d’una vegada per totes afrontem la qüestió de la concentració de l’oferta, l’organització del sector, la promoció… No és un problema exclusivament de competència, part de la solució la tenim nosaltres mateixos”, va declarar.
Per a combatre alguns dels problemes més urgents del camp valencià com ara l’envelliment dels agricultors, el minifundisme, la marcada presència d’una agricultura “a temps parcial” o l’escassa mobilitat del mercat de terres, este febrer es va aprovar la Llei d’Estructures Agràries amb el consens de tots els partits polítics de Les Corts Valencianes i l’aprovació del sector agrari.

La nova llei pretén afavorir la mobilitat de la terra i oferirà alternatives sostenibles per al sòl infrautilitzat. Així, s’impulsarà la creació d’una oficina gestora de terres i d’una xarxa de terres que aspira a posar en contacte l’oferta i la demanda de parcel·les. Per solventar el problema de les varietats obsoletes o de comercialització complexa, s’elaboraran mapes agronòmics i de varietats amb informació i planificació. També inclou iniciatives novedoses per a l’agricultura valenciana com els parcs agraris, que tenen la intenció d’acostar l’horta als nuclis urbans per dinamitzar l’activitat agrària i que es posaran a disposició dels ajuntaments. D’una altra banda, s’explorarà la Iniciativa de Gestió Comú com a solució al minifundisme, de manera que es gestionen sota el mateix pla de negoci i amb les mateixes pràctiques cultius de major extensió, formats per parcel·les de menor grandària. Des d’Anecoop, Ángel del Pino remarca que un 37% de les explotacions agràries del País Valencià tenen una extensió inferior a 0,5 hectàrees.

Tanmateix, la legislació espanyola i europea de cadena alimentària han sigut fortament criticades pel sector. Juan Manuel Torres, secretari general d’AVA-ASAJA, va declarar durant la Convenció Citrícola del PSPV que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència havia prohibit la instauració d’un preu mínim en els productes agrícoles per evitar les vendes per sota del preu de producció. A la convenció, els representants del sector citrícola van lloar la Llei d’Alimentació francesa, recentment aprovada, que preveu que els preus es calculen segons els costos de producció del llaurador per evitar les pèrdues. Una mesura que encara sembla inabastable per a l’agricultura valenciana.