Derecho al agua
Consens en Paterna per a garantir el subministrament mínim vital de l’aigua

La mesa de l’aigua de Paterna, creada en abril per iniciativa de la plataforma ciutadana H2O Paterna, es reuní passat dijous per primera volta. El full de ruta a seguir va ser clar després que la plataforma assegurara tindre constància de diversos talls de subministrament entre els veïns del poble i criticara que l’Ajuntament no done una xifra exacta de quantes persones s’han vist afectades. Ara s’ha acordat presentar en el ple un protocol d’actuació que garantisca el dret a l’aigua en les persones que no poden fer front als pagaments.

La principal absència a la cita fou la del PSPV, que per altra banda fa pocs dies que ha viscut la imputació del seu líder i alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo, i altres dos regidors per una presumpta irregularitat en una adjudicació de contractes. PP, Ciutadans, Paterna Sí es Pot i Compromís (soci de govern del PSPV) sí que han subscrit els acords. Esquerra Unida, que en un principi decidí formar part de la mesa, al·legà en esta ocasió problemes d’agenda i no acudí a la reunió.

La principal mesura aprovada és crear un fons de rescat extret de manera equitativa entre els comptes de resultats de les empreses subministradores i les arques municipals. Estos diners aniran destinats a les famílies amb problemes d’impagaments per a garantir el subministrament vital bàsic de l’aigua, fixat en els 100 litres per persona i dia segons l'Organització Mundial de la Salut.

Altra de les decisions acordades és la de presentar un Reglament Municipal del Subministrament d’Aigües Potables a través d’un procés de consulta pública en el Consell Territorial de Participació Ciutadana. Dins la batalla legislativa, la mesa de l’aigua de Paterna pretén també encapçalar un moviment que sume forces entre les localitats valencianes per tal de protegir el dret a l’aigua des de la legislació autonòmica.

La batalla de l’aigua

Actualment existixen bases jurídiques i legislatives a partir de les quals es podria crear una llei al País Valencià que garantira que les empreses de l’aigua no explotaren els beneficis en detriment de la qualitat i accessibilitat al servici d’este dret bàsic. Una de les més importants és la Llei 7/1985 de Bases del Régimen Local, que ve a explicar que són els mateixos municipis qui tenen assignades les competències per a garantir el subministrament d’aigua sota règim de monopoli.

La batalla jurídica s’estén també al concepte de taxa o tarifa a l’hora de marcar els preus de l’aigua. Mentre que la taxa és un preu públic aplicat als béns i servicis bàsics i per tant sotmés a estudis i fiscalitzacions per part de l’administració, la tarifa és un concepte de caràcter privat que es calcula d'acord amb la previsió de costos de l’empresa i s’aprova en la Comissió de Preus. Este últim mètode és l’aplicat a la major part de municipis i és la raó que els veïns de Paterna paguen una de les aigües més cares del País Valencià, on segons Ingeniera Sin Fronteras, quasi el 70% del rebut de l’aigua està representat per costos fixos.

Dues empreses gestionen l’aigua al municipi de Paterna. D’una banda Aigües de València, que pertany a Eugeni Calabuig, per a qui la Fiscalia Anticorrupció demana 4 anys de presó per suposadament contribuir al forat de 30 milions d’euros de l’antiga Bancaixa a través de la compravenda d’accions de la constructora Costa Bellver durant els anys 2009-2012. D’altra banda, l’empresa Hidraqua (antiga Aquagest) que forma part d’Aigües de Barcelona i controla un 49% de l’empresa municipal Aigües de Paterna. Aquagest també es va vore esguitada per nombrosos casos de corrupció dins del marc de l’operació Pokémon.

L’altra empresa que fins fa poc operava al poble era la cooperativa d'El Plantío i La Canyada, però el seu servici ha sigut incorporat a l’empresa mixta Aigües de Paterna després que s’acabara la seua llicència d’explotació per 50 anys. El govern del PSPV i Compromís plantejà el moviment com una remunicipalització del servici, però des de la plataforma H2O Paterna han denunciat en varies ocasions que l’empresa mixta no es pot considerar municipal, en tant que la gestió està sent realitzada quasi en exclusiva pel soci privat i sense una fiscalització efectiva.