Antifascismo
Els carrers de València recorden a Davide, jove antifeixista, trenta anys després

Memòria de vida, d’amor, memòria de companyerisme i antifeixisme. El passat 3 de desembre un grup d’amigues, companyes i persones afins, acompanyades de la seua germana, feien un recorregut per diversos espais i locals de València en homenatge a David Ángel Ribalta Vázquez, més conegut pel seu entorn com a Davide. Aquest jove antifeixista, d’origen gallec, va ser assassinat al Kasal Popular de València el 4 de novembre de 1993 quan tenia vint-i-quatre anys.

Fou en el transcurs d’unes jornades antimilitaristes al Kasal Popular on van aparèixer tres persones, dos austríacs i un suís. Anaven borratxos i amb ganes de brega, segons narren els testimonis. Davide, que no era una persona que es quedava indiferent quan hi havien comportaments d’aquest tipus a l’espai i que a més parlava alemany, s’hi va acostar i els va demanar que marxaren. En un moment donat, Eugen Wenger, d’origen suís, va treure una navalla i li va clavar al cor. Hores després Davide moria a l’Hospital Clínic de València.

Eren anys convulsos. Van començar a apareixer personatges com ara José Luís Roberto Navarro, alias 'el cojo', advocat i empresari que liderava la Coordinadora Obrera Sindicalista (CONS), i fundador anys després de España 2000. Encara hui es una figura clau en la extrema dreta valenciana i conegut empresari als clubs d’alterne de València i a la seguretat privada sent propietari de Levantina de Seguridad. Les agressions als activistes d’esquerres per part dels neonazis cada volta es produïen més a sovint. Al llibre Antifeixistes de Miquel Ramos, Óscar recorda “un concert de un grup de ska i reggae alemany a un local anomenat Babia, a pocs metres del recentment okupat Kasal Popular. Es presentaren varis nazis i començaren a increpar als assistents i a fer la salutació feixista. La batalla campal va ser mítica. Era una cosa que no s’havia de repetir”.

A les Falles de 1992, Acción Radical, organització neonazi establida a València, va organitzar els primers concerts de RAC (Rock against Communism) a l'Estat Espanyol. Als concerts per La Raza, com els van anomenar, van acudir centenars de neonazis de tot el Estat Espanyol i d’altres països europeus. Durant tot el día del concert es van veure per la ciutat de València varios grups de neonazis. Aquesta organització publicava un fanzine nazi que es deia Bandera Negra, on va apareixer una imatge de Davide envoltada d’insults.

També van apareixer per la ciutat de València pintades com ara “Davide, tú serás el siguiente”,on la signaven amb total impunitat. Feien referència a la mort de Guillem Agulló que huit mesos enrere moria assassinat a mans d’uns neonazis a Montanejos. Davide i ell eren amics, companys de militància en la Assemblea Antifeixista de València i al SHARP. Davant l’auge de la extrema dreta joves d’esquerres, llibertaris, autònoms, okupes, internacionalistes, van organitzar-se per lluitar per un món millor i en contra del feixisme. El Kasal Popular era un dels espais on militava Davide i on va desenvolupar gran part de la seua lluita.

Han passat 30 anys i les persones que el coneixien, com ara Francisco Collado, autor del llibre Abriendo puertas, el recorda com “una persona amb molt de carisma i determinació, molt seriós amb el seu compromís polític i gran persona [...] un amic i company de la lluita antifeixista, internacionalista i okupa des d’una vessant llibertària i autònoma”. Jesús Arteaga, ‘El Jipy’, cantant de Skaparapid, tot i que  no va poder estar present a l’homenatge, per a ell l’acte significa que “Davide segueix ocupant en la nostra ment i en el nostre cor un espai vital inesborrable [...] els qui van tindre la sort de conèixer-lo seguim recordant la seua autodeterminació anticapitalista, la seua visió per a la lluita i l’acció, conjugant tan pràctica com teoria, perquè va estar present en tots els fronts que va poder, incloent la vessant ideològica”.

El recorregut ha començat davant de Flora 6, on es situava el Kasal Popular, allí s’han recordat totes les activitats, jornades i assemblees que es feien. Alfons, que en aquells temps tenia setze anys, recorda l’espai com “una escola d’aprenentatge on va créixer en la vessant personal i política”. S’ha continuat caminant fins al carrer Palma, situat al barri del Carme, on es estava el primer lloc en el qual va aterrar Davide després de viure una temporada a Castelló. Allí es va okupar un espai com a centre social i vivenda. En aquells dies “el barri del Carme i la plaça de Carme eren el centre neuràlgic del moviment okupa”. Com recorda Marian “jo no tenia res a veure amb aquest ambient, però quan van vindre tota aquesta gent a okupar i vaig veure tot el que feien em va canviar molt tota la meua forma de pensar [...] eren joves que ells sols, sense subvencions i sense ser una empresa, organitzaven activitats, jornades, concerts..parlàvem d’ecologisme, feminisme i tot era gratuït! (exclama amb un somriure a la boca).

També es recordà el problema de l’heroïna en aquells anys i el paper de denuncia i lluita del moviment okupa en aquest sentit. Continuem pel barri del Carme fins al carrer Corona, on es fa una parada on estava obert el bar La Manola, freqüentat per Davide i les seues amigues i companyes, on van compartir converses, riures i cerveses. Al mateix carrer Corona va viure Davide, okupant la segona planta d’un edifici amb altres amigues. Olvido, amiga i companya, recorda la seua habitació “pintada a l’estil gallec” “la seua terra galega la tenia bastant dins” apunta Pepe. El mític bar Vito Lumbagui va ser un altre dels espais on aturar-se i des d’on un dels seus companys  es va endollar un altaveu on sonaven les cançons de la seua banda sonora del moment.

L’última parada, abans d’anar a El punt, espai lliure d’aprenentatge a dinar, va ser al carrer on estava situada Amanecer “una casa reivindicada només de dones” com recorda Olvido. En un mur d’aquest carrer s’ha fet un mural en record a Davide, on es pot veure un dibuix que ell portava tatuat al costat, i on es pot llegir “Davide, la lluita continua”. Com alguna de les presents va dir, “Davide ha deixat una llavor dins del cor de cadascuna de nosaltres”.