Cine
Mon·Doc, un miracle que no cau del cel

Com cada any a hores d'ara i des de fa ja una dècada, Montaverner celebra la seua Mostra Internacional de Cinema Documental Mon·Doc. L’edició d’enguany, la desena, comptarà amb un total de 18 documentals que comprenen temàtiques diverses d’obres audiovisuals d’origen valencià, nacional i internacional.

Festival Mondoc, sala de projeccions.
Sala de projeccions del Festival Mon·Doc | Foto: Lucas Soler

La sala de projeccions de l’Auditori Luis Peiró de Montaverner està abarrotada per a la presentació de la nova edició de la Mostra. Els organitzadors han sabut cridar l’atenció del públic iniciant enguany amb un documental que els interpel·la de forma directa: Espais de pau en temps de guerra, obra de Jaume Bayarri que narra la història de la colònia educativa engegada per la República, en plena Guerra Civil, al balneari del poble veí de Bellús. Del 3 de novembre a l'1 de desembre, pel Mon·Doc passaran curts i llargmetratges premiats en festivals nacionals i internacionals.

Certament, la idea d’una mostra internacional de cinema documental a un poble com Montaverner és una bogeria. Una meravellosa bogeria impulsada, fa ara deu anys, per la gent de la plataforma Salvem el Cine, una iniciativa ciutadana que pretenia rescatar de la ruïna l’antic Cinema Royal, potser el referent cinematogràfic més important de la zona des de la dècada dels anys 40 fins els 80 del segle passat. Entre estes persones es trobava Catherine Ulmer, reconeguda directora de cinema documental i aleshores veïna, que deixaria la seua empremta per sempre a este poble de 1.700 habitants de la Vall d’Albaida.

El que va nàixer com una iniciativa d'uns particulars es hui un referent cultural de la zona

El que va nàixer com una iniciativa d’uns particulars vinculats sentimentalment i professional al seté art s’ha convertit en este temps en tot un esdeveniment per al poble i la comarca. La Mostra és hui un referent cultural de la zona, cosa que les institucions públiques han sabut veure assumint de forma directa el seu finançament i organització. Criden l’atenció la gran cura pels detalls, la professionalitat de la gala de presentació, i la selecció dels treballs per part d’un jurat que, amb el pas dels anys, ha anat polint el criteri estètic i tècnic.

Però estos deu anys no han sigut un procés lineal. Mon·Doc ha passat per les dificultats pròpies de tot allò que acaba depenent de forma quasi exclusiva de la iniciativa de l’equip consistorial de torn. Tots aposten, sobre el paper, per la cultura com a instrument de desenvolupament social, però sols una labor decidida per mantindre amb vida projectes tan enriquidors com este pot aportar a l’entorn rural eixos espais d’oci alternatiu que tan sovint es troben a faltar. No és tan sols una qüestió d’entreteniment, sinó d’eixamplar la sensibilitat generant altres referents culturals, altres llenguatges, altres subjectivitats... I tot açò en el cinema, un espai per compartir.

Açò ho van haver d’entendre bé les persones que eixiren al carrer a defensar el manteniment del festival quan la seua continuïtat va perillar, casualment durant la jornada de reflexió de les Eleccions Generals del 2011. Eixa manifestació va suposar el punt d’inflexió per a la consolidació del Mon·Doc, que passaria llavors a estar garantit per l’absolut recolzament de bona part del poble de Montaverner. Des d’aleshores, la llista de treballs presentats no ha fet més que augmentar amb cada nova edició, vivint en les tres últimes mostres un creixement exponencial. Els 243 treballs presentats enguany en donen bona fe, tot un assoliment de l’equip municipal, encapçalat per Juli Juan, i dels veïns i veïnes que, amb la seua presència, donen suport al projecte.

La manifestació va suposar el punt d’inflexió per a la consolidació del Mon·Doc, que passaria a estar garantit per l’absolut recolzament de bona part de Montaverner

Al llarg d’estos deu anys, Mon·Doc ha aconseguit situar-se com un referent àmpliament conegut entre professionals i aficionats del cinema documental. És per això que els directors i directores no dubten a passar-se per este xicotet poble quan l’organització projecta els seus treballs. Açò xoca, no obstant, amb l’abast que té el festival a la comarca tot i els esforços de l’equip organitzador per visibilitzar l’esdeveniment i atraure el públic de tota la Vall. És l’únic, però, que es pot fer a l’organització, el no haver aconseguit encara que tota la comarca senta Mon·Doc com un assumpte propi, estant les zones rurals tan necessitades, en especial la Vall d’Albaida amb més de 90.000 habitants, d’una oferta cultural a l’altura.

Per aconseguir-ho, potser es requereix una major col·laboració de les institucions i associacions culturals de la zona; la comprensió per part de la Mancomunitat i de la Diputació que dels serveis públics culturals que donen finançament estiguen descentralitzats en pobles més xicotets sense perdre la categoria de béns públics per al conjunt de la població de la comarca o de la província. Així, l’encomiable esforç d’un poble com Montaverner per mantindre amb vida, cada vegada més fort, la meravellosa bogeria d’una mostra internacional de cine documental no s'hi tornarà a veure enfosquit.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Laboral
Laboral “Se buscan figurantes para una película a cambio de la merienda”
El sindicato CGT denuncia ante Inspección de Trabajo a una productora cinematográfica por ofrecer trabajo de figurante en la película ‘Corredora’ a cambio de una merienda.
Opinión
Opinión Sentido y senilidad
La senilidad que he estado viendo en la industria cinematográfica no se limita a la edad de ciertos directores. Es algo mayor que eso, se ha convertido en una manera de pensar, en un fenómeno cultural.
Francia
Francia La impunidad de las agresiones sexuales en el cine francés llega a su fin tras la condena a Depardieu
Gérard Depardieu ha sido condenado a 18 meses de prisión por agresión sexual a dos mujeres en Francia. La pena marca un antes y un después en el mundo del cine galo, y pone fin a la impunidad y al silencio de las víctimas de agresión sexual.
Xunta de Galicia
Política A Xunta recibe ao embaixador de Israel en funcións mentres Gaza agoniza ao bordo da fame
O Goberno de Alfonso Rueda escenifica a súa boa sintonía coa Administración de Benjamín Netanyahu apenas unhas horas despois de que Israel bombardease unha escola que servía de refuxio e ordenase unha evacuación masiva en Gaza.
Palestina
Genocidio La ONG anti-UNRWA lanzada por exespías y marines de EEUU siembra el caos en el reparto de alimentos en Gaza
La Fundación Humanitaria de Gaza (GHF) creada a comienzos de este año y vinculada a agentes del ejército y la inteligencia estadounidense ha sido acusada de desaparecer a una persona y disparar a quienes estaban esperando ayuda.
Alemania
Litigio climático Un tribunal alemán abre la puerta a que grandes emisores puedan ser responsabilizados de daños climáticos
El jurado descarta la demanda del agricultor peruano Saúl Luciano Lliuya por entender que el riesgo a su propiedad es demasiado bajo, pero esta misma argumentación podría llevar a condenas en otros casos.
Madrid
Derecho a la vivienda Victoria contra la Sareb: 16 familias consiguen firmar contratos después de años de lucha
Un bloque en lucha de Casarrubuelos (Comunidad de Madrid) consigue formalizar contratos con el banco malo, al que acusan de actuar “como un fondo buitre”. En Catalunya, diez ayuntamientos apoyan los reclamos de 62 hogares en huelga contra La Caixa.

Últimas

Universidad
Genocidio Las universidades españolas han firmado 44 proyectos con Israel desde septiembre de 2024
Los acuerdos dentro del programa Horizon Europe se han sucedido a pesar de las declaraciones de decenas de universidades de suspensión de relaciones con Israel.

Recomendadas

Culturas
Erika Lust y Sara Torres “El deseo tiene una potencia inagotable para transformar la realidad si lo liberamos de las normas”
Sexo, deseo o ética del placer son algunos de los temas que hilan la escritora Sara Torres y la productora de cine porno Erika Lust en ‘La abundancia del deseo’.