Editorial
Vida i treball, prendre i fer

Tenir unes condicions dignes després de segles de precarietat i que arribe una sentència de la Unió Europea i estableixa que en l’Estat espanyol cal ‘liberalitzar’ la contractació en els ports.

Estibadores reunidos en Alicante.
Estibadores se reúnen para hablar las consecuencias del decreto. Nadim H. Arques
13 dic 2017 17:01

Treballar a destall en torns irregulars que abasten les 24 hores del dia. Fer-ho en qualsevol condició climàtica. Saber que en el teu lloc de treball han mort companys i que qualsevol xicotet error pot ser fatal i acabar amb la teva vida o la dels teus companys. Tenir unes condicions dignes després de segles de precarietat i que arribe una sentència de la Unió Europea i estableixa que en l’Estat espanyol cal ‘liberalitzar’ la contractació en els ports. Escoltar en les tertúlies als ‘totòlegs’ defensant que els estibadors són un col·lectiu privilegiat. Que no tenen motius per queixar-se i veure’ls argumentar que ens costen diners públics. Sense la vergonya de nomenar que els 60.000 milions a fons perdut lliurats a la banca són quasi 2.500 vegades la multa que pagarà l’Estat espanyol per no haver ‘liberalitzat’ el sector a temps. Sense aclarir tampoc que J.P. Morgan, financera que es seu al consell d’administració d’Atresmedia, va comprar en 2010 una mercantil de descàrregues en ports a Florentino Pérez i que l’acaba de vendre, ara que es preveuen creixents marges de benefici derivats de la devaluació laboral. El conflicte en els ports de l’Estat està obert. El Reial decret del govern és una mostra més de l’estratègia neoliberal de sortida de la crisi: “Treballar més per guanyar menys”, la cèlebre frase de Díaz Ferrán, expresident de la patronal ara empresonat. Els estibadors han comprovat que la fi última d’aquesta mesura legislativa és canviar el model de contractació i repartiment del treball i introduir nous treballadors amb condicions salarials i laborals devaluades; un expedient de regulació d’ocupació (ERO) encobert. Encara que les forces són desiguals, els treballadors tenen una forta basa que jugar: el 70% de les importacions i exportacions a nivell estatal transiten pels ports. Per la qual cosa l’estiba suposa un sector estratègic i patronal i govern no es poden permetre la seva combativitat. D’ací la seva difamació. D’altra banda, la nostra identitat mediterrània està relacionada amb les nostres tradicions, però també amb la nostra geografia: només en el port de València es concentra el 20,1% de tota la mà d’obra portuària de l’Estat, i el 36% dels contenidors estatals passen pels seus molls.

Els estibadors i les estibadores han destacat per la seva forta organització, materialitzada en èxits com el 100% de seguiment en les vagues convocades. Assoliments aconseguits a través de la unió, força de base i horitzontalitat; característiques que també són senyals d’identitat de l’Ingovernable. El nou centre social okupat a València era una històrica residència que fins a 2012 albergava la major part de l’oferta cultural de la Universitat de València, però que va cessar la seva activitat en 2012 amb l’arribada de la crisi. I un primer de maig va succeir: la universitat, la ciutadania i els mitjans valencians van ser testimonis de com un grup de persones s’organitzava per generar oci alternatiu, per pal·liar la manca d’espais comuns. Prendre i fer: ser mitjà i fi per qüestionar les dinàmiques de vida capitalistes. Desobediència per la no mercantilització en vides quotidianes. No és gens nou: l’Ingovernable és només una part de la trajectòria del moviment Okupa a la ciutat de València. Tampoc és gens nou que una iniciativa així estiga sota amenaça de desnonament: va succeir amb altres espais autogestionats a Santiago, Barcelona o Madrid. Creiem que no hi ha gens més fort que un exemple de fraternitat en una comunitat conscient de si mateixa. Encara que el manteniment de l’Ingovernable i l’èxit de les negociacions en l’estiba no siguen encara una certesa, si ho és que aquestes i altres iniciatives han proposat altres formes de vida i treball basades en l’horitzontalitat, la col·lectivitat, la participació i el diàleg. I aquestes són precisament algunes de les senyes d’identitat del Salto; la unió d’elles és l’única forma que entenem de fer periodisme.

Arquivado en: Estiba Editorial
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Editorial
Neofascismo La peste en Euskal Herria
Cada vez que el régimen de acumulación capitalista se enfrenta a una crisis estructural es el momento de los chivos expiatorios y del disciplinamiento duro del trabajo.
Editorial
Editorial O Salto deixa de publicar en X
A asemblea deste proxecto informativo decidiu conxelar as súas publicacións na rede social propiedade de Elon Musk.
Editorial
Editorial Ni puto caso
No habrá dividendos en un mundo en llamas, no habrá bonus en un mundo invivible. No somos agoreros, lo dice la ciencia.
Residencias de mayores
Residencias Fondos de inversión y residencias: la mano invisible que retuerce los cuidados
Mientras DomusVi, en manos del fondo de inversión ICG, ya es la empresa con más residencias privadas del Estado, residentes, familiares y trabajadoras explican lo que supone que las prácticas especulativas acunen la vejez de las personas.
LGTBIfobia
Manifestación Plataforma Trans planta cara a la transfobia con una manifestación contra el odio
La convocatoria el 29 de marzo denuncia un contexto internacional antiderechos. La organización pide a partidos y sindicatos que se sumen a la marcha porque la transfobia es un problema social, y por lo tanto también político, explican.
Música
Música Pervertidos y puritanos, a los pies de Ethel Cain
Proyectos musicales como ‘Perverts’ de Ethel Cain son capaces de imponer silencio en medio de tanto ruido para pensar en un momento en que las redes sociales son herramientas tendenciosas para la difusión de propaganda de ultraderecha.

Últimas

AGANTRO
Agantro Tatuaxe: terapia e tendencia
Da marxinación á moda, o carácter simbólico e ritual da tatuaxe atópase actualmente erosionado polas dinámicas capitalistas.
Obituario
Obituario Jesús Santos, el basurero que se ganó el corazón de Alcorcón
Alcorconero de toda la vida, teniente alcalde, activista social y sindicalista, Jesús Santos hizo que aquellos que le acompañaron en su camino se ilusionaran por la política.
Más noticias
Tribuna
Tribuna Carta aberta a José Soares de Pina, CEO de Altri: “Paren este proxecto que Galicia nin quere nin necesita”
Os argumentos para apoiar o que dicimos son moitos. Situaríanse nun terreo no bordo da ZEC Serra do Careón; provocarían un novo ciclo de plantación masiva de eucalipto ou de importación de países do Sur; e o máis importante: non teñen licenza social.
Memoria histórica
Extremadura 25 de marzo 25 marzo de 1936 / 25 Marzo de 2025: aniversario de la reforma agraria en Badajoz
Texto de Francisco Espinosa leído en la entrega del Premio 25 de Marzo celebrada en los actos conmemorativos de dicha fecha en Los Santos de Maimona.
Comunidad de Madrid
Fin a la privatización Un tsunami marcha por Madrid por la gestión totalmente pública de los servicios a la ciudadanía
La plataforma Tsunami por los Servicios Públicos nace este domingo para aglutinar a decenas de organizaciones sociales que quieren hacer frente al “modelo neoliberal de destrucción masiva de los derechos humanos y sociales”.
México
Opinión El umbral hacia el fin
Las autoras expresan los malestares de ellas y otras mujeres mexicanas que han tenido que migrar a consecuencia de la violencia desatada por “la guerra contra las drogas” impulsada por el expresidente mexicano, Felipe Calderón, en 2012.

Recomendadas

Medio ambiente
Medio ambiente Milleiros de persoas enchen A Pobra do Caramiñal para berrar contra a celulosa de Altri e a mina de Touro
Unha grande multitude por terra e centos de embarcacións por mar esíxenlle ao Goberno de Alfonso Rueda que “recúe” ante o potencial desastre ambiental que sobrevoa Galiza.
Guerra en Ucrania
Guerra en Ucrania Colegios underground en Járkov después de tres años de guerra
La ciudad ucraniana construye escuelas subterráneas, preparadas para aguantar ataques balísticos y nucleares.
Feminismos
Irene García Galán “La memoria feminista hay que construirla desde abajo, desde nuestras casas”
‘Hilaria’ (Errata Nature, 2025) es un libro dedicado a la tatarabuela de Irene García Galán, pero también un ensayo político que navega a través de la memoria feminista, el antipunitivismo y el anarquismo.
Argentina
Estela de Carlotto “Faltan todavía muchos nietos por encontrar”
Al cumplirse 49 años del golpe cívico-militar, la presidenta de Abuelas de Plaza de Mayo dialogó con El Salto y apuntó contra el Gobierno de Milei y su ministra de Seguridad, Patricia Bullrich, que encabeza la represión de la protesta social.