Encuesta monarquía
País Valencià, més republicà que Madrid però molt lluny de Catalunya

Un poc més monàrquica que la mitjana estatal, la població valenciana destaca com un dels territoris on els seus habitants mostren menys determinació a l'hora de respondre sobre la forma d'estat preferida o d'opinar sobre les seues institucions.

12 oct 2020 08:00

Si bé la III República obtindria més suport en un hipotètic referèndum a escala estatal, segons el resultat de l'Enquesta sobre la monarquia impulsada per la Plataforma de Medios Independientes (PMI), la població valenciana s'inclina lleugerament pel manteniment de la forma d'Estat actual. Un resultat per al qual resulta clau una tendència que es repeteix en moltes altres qüestions del macroestudi, de manera més acusada que entre la població general: l'elevat nombre de persones que, en el cas del País Valencià, es mostren indecises o prefereixen l'abstenció.

Mentre un 37% de les persones enquestades al País Valencià votarien per la monarquia en cas d'un referèndum —només 2,1 punts per damunt de la mitjana nacional—, un 32,4% de la ciutadania valenciana votaria a favor de la III República en cas de celebrar-se un referèndum, la qual cosa suposa 8,5 punts menys que la mitjana estatal. El percentatge de persones que afirmen que no anirien a votar i el dels que diuen no saber quina opció triarien supera, en el cas de País Valencià, la mitjana estatal, de la mateixa manera que ho farien el de vots en blanc.

Així, l'enquesta sobre la monarquia espanyola impulsada per El Salto i altres quinze mitjans englobats en la PMI, mostra que la ciutadania valenciana és menys monàrquica que comunitats com la de Madrid (46,3% a favor de la monarquia) o Andalusia (43,1%), però destacablement més afí a aquesta institució que altres autonomies com Catalunya (14,6%) i Euskal Herria (20,2%).

També són més les persones que es posicionen a favor de realitzar un referèndum que aquelles que no ho consideren d'aquesta forma, però prop a un 20% de les valencianes enquestades afirmen no saber si és necessari o no realitzar-ho. En aquesta qüestió, el territori més pròxim al comportament del País Valencià és Andalusia, i els més allunyats són Madrid, pel seu percentatge de resposta negativa (48,1%), i Catalunya, justament al contrari (gairebé el 70% advoca per la celebració d'un referèndum).

Visió de la monarquia

Sobre la conformitat o disconformitat amb diferents afirmacions relacionats amb la Corona en la recerca, torna a destacar l'elevat percentatge d'indeterminació en el territori valencià, el més elevat en quasi totes les afirmacions pel que fa a les comunitats analitzades (Madrid, Catalunya, Andalusia i País Valencià), tot i que destaca que són els que més s'oposen al fet que el rei puga ser jutjat pels seus actes durant el seu regnat i els qui menys transparència exigeixen als comptes de la Casa Reial.

Un dels resultats que més crida l'atenció, amb la posició de diferents membres de la Casa Reial en l'escala ideològica, és al País Valencià on es considera amb major importància que el rei emèrit (13,3%) i Felip VI (14,3%) no tenen ideologia i són, de nou, els entrevistats que menys es mullen responent a aquesta pregunta. Així i tot, els valencians consideren que Felip VI és de dretes (en una posició de 6,3 sent 0 extrema esquerra i 10 extrema dreta), i també el seu pare (7), coincidint tots dos valors amb la mitjana de la població general.

També en termes de valoració, els monarques surten millor valorats al País Valencià que a la mitjana estatal, altra vegada en una valoració molt condicionada per les respostes de Catalunya, Euskal Herria i, en menor mesura, Astúries. Enfront de la mitjana de 3,3 que rep Joan Carles I en territori estatal, al País Valencià, encara que continua suspenent, aconsegueix mig punt més (3,8) mentre que a Felip VI la ciutadania valenciana li puntua amb un 6,4, xifra notablement més alta que el 5,8 de la mitjana nacional.

El context

Més enllà d'abordar la qüestió de República o monarquia, una altra dels blocs de l'enquesta implicava conéixer si es considera necessari o no reformar o modificar la Constitució espanyola aprovada en 1978.

Igual que succeeix en la resta del territori estatal, la majoria (67,2%) sí que ho veu com un pas fonamental, encara que un 18% de les 329 persones enquestades en País Valencià no sap què contestar.

De les 100 persones valencianes que van poder votar en 1978 a favor o en contra de la constitució, set de cada deu es van mostrar favorables a la seua implantació. De les 229 que no van poder fer-ho però que han sigut enquestades sobre quina hagués sigut la seua resposta, tres de cada deu exposen que no sabrien què fer i prop d'un 45% votaria a favor d'ella, només un 5% en contra.

Acceda a la encuesta
La Encuesta sobre la Monarquía es una iniciativa impulsada por la Plataforma de Medios Independientes (PMI), que agrupa a 16 cabeceras, entre las que se encuentra El Salto. Para poder realizar la mayor encuesta hecha nunca en España sobre la monarquía, la PMI organizó una recaudación de fondos que logró completar en un solo día. La encuesta financiada por 1.965 donantes se encargó a 40dB., el instituto de opinión dirigido por Belén Barreiro, expresidenta del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas). El proyecto surgió tras la solicitud de estos medios al CIS de una encuesta sobre la monarquía, un asunto sobre el que el organismo lleva más de cinco años sin preguntar.

Informe monarquía PMI 2020 by El Salto periódico on Scribd

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Editorial
Editorial Apatía o República
Análisis editorial de los resultados de la II encuesta sobre la monarquía publicada por la Plataforma de Medios Independientes.
Encuesta monarquía
Encuesta monarquía Un 39% de la población votaría República y un 31% monarquía en caso de referéndum
Aumentan los indecisos en la segunda encuesta sobre monarquía publicada por la Plataforma de Medios independientes, mientras baja tres puntos el porcentaje de quienes votarían por la monarquía si se celebrara un referéndum.
Altri
Altri Galiza elixe o rumbo da loita contra Altri nas eleccións á directiva da plataforma Ulloa Viva
A veciñanza da comarca máis afectada presenta dúas listas separadas logo de non chegar a unha proposta de consenso. Por unha banda, concorre unha candidatura continuísta e, pola outra, unha alternativa que se achega máis o nacionalismo institucional.
Medio rural
Medio rural A esperanza da xestión colectiva fronte ao espolio: os comuneiros de Tameiga contra o Celta
Mentres varios proxectos industriais tentan privatizar e destruír os ecosistemas galegos, algúns grupos de veciños e veciñas organizadas fan oposición social construíndo alternativas comunitarias. Ás veces, tamén gañan ao xigante.
O Salto medra contigo
Crowdfunding O Salto Galiza abre un crowdfunding para empapelar Altri
Queremos investigar os responsables políticos e empresarias do que podería ser o maior atentado ambiental da historia recente de Galiza.
Ourense
Ourense Ourense organízase para loitar contra patrullas de extrema dereita nos barrios máis empobrecidos da cidade
A veciñanza e os movementos sociais responden ao discurso do medo promovido por Frente Obrero e sinalan a súa estratexia de criminalizar a pobreza e sementar odio en contextos de exclusión e abandono institucional.

Últimas

O Teleclube
O Teleclube 'O Teleclube' alucina no deserto con Óliver Laxe e 'Sirat'
Laxe leva o seu cuarto premio de Cannes, esta vez en competitición, polo seu novo filme que explosiona na gran pantalla.
Medio ambiente
Medio ambiente A loita polo monte galego: lumes, eucalipto e ameazas á propiedade común
Galiza concentra un terzo dos incendios forestais rexistrados no Estado. Mentres a Xunta apunta aos montes veciñais, comuneiros e ecoloxistas denuncian unha estratexia política para favorecer a privatización e a expansión da industria madereira.

Recomendadas

Feminismos
Feminismo Dous anos sen reparación tras sufrir lesbofobia nun Rexistro Civil de Pontevedra cando ían inscribir a seu fillo
Un funcionario negouse a inscribir ao fillo de Antía e a súa parella. Un erro de redacción na lei trans está detrás dos argumentos que o funcionario esgrime para defender a súa actuación.
Culturas
Erika Lust y Sara Torres “El deseo tiene una potencia inagotable para transformar la realidad si lo liberamos de las normas”
Sexo, deseo o ética del placer son algunos de los temas que hilan la escritora Sara Torres y la productora de cine porno Erika Lust en ‘La abundancia del deseo’.