Extrema derecha
El punk sempre antifeixista

El Punk va ser una resposta contracultural, provocadora i transgressora de la joventut inadaptada de la classe obrera britànica, a la crisi capitalista dels anys 70 que després es va estendre per tot el món neoliberal. Sense perspectives de futur es qüestionaria el sistema, trencant amb les normes de l'establishment però sense una proposta alternativa col·lectiva i coherent al sistema capitalista. Un dels seus màxims exponents va ser la seua música: el punk, i el outfit que portava parell. Com tot, al llarg dels anys, la cultura punk ha anat evolucionant, mestissant-se i influenciant-se d'altres estils musicals, idees polítiques i tendències estètiques diverses. En l'Estat Espanyol, amb una forta pulsió anarcosindicalista a principi dels 80, els i les punkis van abraçar el comunisme llibertari encara que d'una manera una mica tosca i superficial, permeable a altres posicions i corrents, però sempre amb el compromís antifeixista i anticapitalita. No confondre amb els pijos de la moguda madrilenya.

Però, on volia arribar jo és al fet que, aquesta visió d'una joventut sense futur, fruit de les desigualtats socials i exclosa del repartiment dels restes dels grans beneficis que el capital generava als països del Centre, en un món global en crisi, provocat per un capitalisme en la seua fase més cruenta i destructora, va ser el caldo de cultiu idoni que va intentar d’aprofitar l'extrema dreta, neofranquista i neofeixista per als seus plans.

El moviment bonehead o skinhead neonazi dels 80-90, tractava de canalitzar, apropiant-se de l'estètica i el discurs Punk i Oi! entre la joventut de la classe obrera aquella pulsió de rebel·lia desorientada com també vol fer-ho ara en altres moviments

El moviment bonehead o skinhead neonazi dels 80-90, tractava de canalitzar, apropiant-se de l'estètica i el discurs Punk i Oi! entre la joventut de la classe obrera aquella pulsió de rebel·lia desorientada com també vol fer-ho ara en altres moviments. Però ells sempre han proposat ordre en el sistema, mai canviar el sistema d'ordre. Gràcies a l'articulació del moviment antifeixista, del qual el Punk formava part, i en la qual els morts només els va posar l'esquerra radical i combativa, la batalla no es va perdre del tot.

No ens fem trampes al solitari, Vox no és atractiu per a la joventut despistada que pateix les conseqüències d'un sistema injust ni tampoc veu en Vox un aliat alliberador de la moralina de l'esquerra governant que ho prohibeix tot només apel·lant al relat punk. El corrent vé de lluny i és subterrani.

Que gent jove relativitze o abrace posicions ultraconsevadores, racistes, xenòfobes, LGTBIQ+fòbiques o masclistes és un reflex de la realitat social. L'ofensiva neocon, que representen el PP o Vox, fa anys que està gestant-se

Que gent jove relativitze o abrace posicions ultraconsevadores, racistes, xenòfobes, LGTBIQ+fòbiques o masclistes és un reflex de la realitat social. L'ofensiva neocon, que representen el PP o Vox, fa anys que està gestant-se. L'individualisme i el darwinisme social que provoca el model de producció, reproducció i cures capitalista, junt als grups de pressió, com les fundacions o col·lectius com Hazte Oir, finançats pel poder econòmic, els principals mitjans de comunicació afins, la judicatura fatxa, les clavegueres d'Estat..., però també l'absència de polítiques econòmiques i socials alternatives de l'esquerra gobiernista, el transformisme polític, les panxes plenes de gripaus, l'assumpció del relat de l'enemic i molt més, estan decantant la guerra cultural del costat de la dreta.

La ideologia dominant és la ideologia de la classe dominant, resumia Marx ja fa temps. Per a canviar aquest aforisme és necessari transformar el model. Governar no significar tindre poder i sembla l'esquerra possibilista ho ha oblidat. Un ja no és jove, però se sent orgullós d'haver format part, a finals del 90, de l’onada punk-rock radical a l’Estat Espanyol i sap de primera mà que el punk sempre será antifeixista. Llarga vida al Punk! Sergi Cremades