El moviment feminista s’ha retrobat en les Jornades Feministes del País Valencià celebrant el seu 40 aniversari amb multitud de xerrades, tallers, performances, cine i altres activitats. Les organitzadores desitgen que “vaja creixent i es celebre tots els anys”. El programa de les jornades ha acollit distintes problemàtiques al camp del feminisme (precarietat, grossor, polítiques públiques, ecologisme, economia, comunicació, veganisme, acció feminista, etc.). Ha constat d’una setmana sencera, des del dilluns 23 fins al diumenge 29 d’octubre, amb moltes i molt diverses activitats que han tingut molt bona acollida.

Un exemple ha estat el documental “Amanecerá y veremos. Mujeres protagonistas de paz en Colombia”, que rep el nom d’un proverbi colombià. Este emotiu llargmetratge revaloritza l'aportació de les dones al procés de pau a Colòmbia. Sota el lema “La pau sense dones no va” els col·lectius feministes van pressionar al president Juan Manuel Santos quan va iniciar els diàlegs amb les FARC per introduir l'enfocament de gènere com a principi transversal de l'acord de pau final.

I ho van aconseguir, no sense sacrificis: més de 140 líders socials han sigut assassinades des de principis d'any, fruit de les pressions dels grups paramilitars que han copat el terreny deixat per les FARC i pugnen per ocupar les economies il·legals i el control de les terres.

En aquestes jornades s’han reunit diverses generacions de dones, així com diferents perspectives feministes. Les activistes consideren positivament aquest fet, ja que ha permés aportar una major riquesa al debat i ajuntar l’experiència amb les noves formes de fer de col·lectius joves independents. Els ha servit per aprendre en la resolució de conflictes, coneixer-se i unificar el moviment.

Putes i feminisme

Un exemple d’això ha estat incorporar veus, com ara les de Belén Ledesma i Miel Guernika, que són treballadores sexuals. Elles mateixa s’han fet càrrec de construir el relat sobre la seua experiència laboral en la ponència ‘Putes i feminisme’, un fet que no és tan comú com els agradaria. Les dos han trobat en esta alternativa laboral la via per escapar de la precarietat dels treballs on els exigien moltes hores per un sou ínfim. Han hagut d’alliberar-se de treballar per a proxenetes i madames, sota les seues condicions i cedint una part dels diners que produïen.

Miel assegura que “hi ha masclisme en la prostitució i en tots els llocs”, però que elles són “part de la solució”. I remarca que “contradiccions tenen tots els treballs i tot el món ven el seu cos”. La clau, pensa ella, és amb quines condicions. En este cas, tant Belén com Miel han aconseguit funcionar d’una manera semblant a una cooperativa, autogestionant el pis on treballen i destinant un percentatge del seu sou a les despeses que requereix.

La seua relació amb alguns sectors del feminisme ha sigut complicada. Per a Belén l’abolicionisme és un dels moviments que més les reprimixen com a treballadores sexuals, i alhora un moviment que defensa valors amb els que coincideix, com acabar amb la trata. Finalment han trobat que el feminisme és un interlocutor per a què s’escolte la seua veu i Miel apel·la a la necessitat d’acabar “amb la trata i i l’explotació, sense pietat”, però en tots els àmbits, no només en la prostitució.

Sinèrgies per la no-normalitat

Donar veu a la diversitat de sentirs, col·lectius i lluites així com buscar sinèrgies van ser punts recurrents a les Jornades. Sota el paraigües del feminisme hi caben molts debats i punts de vista, no sempre confluents. Mariana Urueña, del Col·lectiu Lambda, tractà de recalcar aquesta mateixa idea: “El carrer es ample, el sistema ens prefereix desestructurades i fragmentades. Hem de trobar espais on conèixer-nos i reconèixer-nos”.

Obrir la sexualitat, flexibilitzar el gènere, generar i acceptar nous tipus de criança, en definiva abastir, no solament a totes les persones diverses, sinó també a les dissidents amb les normes coercitives. En paraules d’Alicia Tamarit, “açò és una lluita per defensar la no-normalitat, la unicitat de cadascuna de nosaltres”.

En les jornades també s’han tractat altres temes com ara el feminisme als mitjans de comunicació. La ràdio ha estat la protagonista en FemiMitjans, la taula que acollia les ponents del col·lectiu Dones i Prou i Enredadas de Ràdio Malva, Dones lliures i Futur és Hui de Ràdio Klara, i el fanzine Zorras Peligrosas. Totes elles fan activisme per a que el feminisme, marginat als mitjans convencionals, ocupe una part de l’espai comunicatiu. No tot van ser xerrades, també es celebraren tallers, rutes i concerts com els que protagonitzaren Leo Goikoetxea, Bárbara López i Vera Carrión, Marina en flames, la Clika Pika, i Làuder DJ al CSOA l’horta el dijous 26.