Feminismos
“Volem saber ‘on estem’ per acabar de definir com anem i cap on volem anar”

"Construïm feminismes des de la cultura popular" va ser el lema baix el qual la Comissió Feminista de la Jove Muixeranga de València va coordinar l'espectacle de torres humanes, a la manifestació del passat 8 de març a València. Mar, Amaya i Anna, ens expliquen la necessitat d'analitzar des d'una perspectiva feminista la realitat que es viu dins del context muixeranguer per, si cal, transformar-la.


Comissió Feminista Jover Muixeranga 3
Entrevista a algunes de les integrants de la Comissió Feminista de la Jove Muixeranga, a la seu de la colla. Gabriel Rodríguez
29 mar 2018 09:01

L'espenta feminista de l'últim any no ha passat inadvertida en el si de les tradicions populars, on l'esforç per a combatre els masclismes s'està traduint, a poc a poc, en formes més horitzontals i igualitàries d'entendre i disfrutar de les festes i expressions culturals. El reviscolament de les colles muixerangueres al País Valencià també s'ha vist marcat per aquest esperit transformador, que es va començar a cristal·litzar a principis d'any amb la configuració de la Comissió Feminista de la Jove Muixeranga de València.

Anna, Amaya i Mar són tres de les 16 dones que formen part d'aquest nou projecte i ens han explicat en què consisteix per a elles introduir la perspectiva de gènere en el context muixeranguer. La Comissió va coordinar l'alçament de la torre humana durant la manifestació del passat 8 de març a València; però, més que establir-se com un òrgan de representació de les dones que fan muixeranga, les seues integrants volen començar analitzant i actuant entorn de les realitats que es donen dins la seua pròpia colla.

La Jove Muixeranga de València [que va nàixer al 2014] començà l’any 2018 creant la primera Comissió Feminista dins d’una colla muixeranguera. Qui ho fa i d’on parteix la idea d’encetar aquest nou projecte?
Anna: Dins la colla ja hi havia moltes inquietuds i estava eixa llavor. Per exemple, es van fer tallers d’autodefensa feminista i diguem que hi havia un moviment amb sensibilitat feminista. En la festa que vam fer per a la inauguració de la nostra seu, es va proposar fer un protocol contra agressions masclistes. Arran d’això va eixir la idea de la comissió i un grup de persones vam començar a donar-li un poc de contingut i a llançar-ho en forma de Comissió Feminista. El que volíem era promoure i difondre el feminisme i les tasques feministes dins la colla.

Quines tasques pretén desenvolupar la Comissió en la quotidianitat de la colla? Quins són els seus objectius a curt i a llarg termini?
Amaya: Ens hem configurat fa molt poc temps, aleshores, el primer de tot és crear un poc de xarxa entre nosaltres -que existia de manera informal amb els tallers d'autodefensa feminista-, però donant-li un cos més formal, com una comissió i un espai de treball. Des d'eixe espai de treball el que es vol és elaborar un protocol contra les agressions sexistes, en el cas de que es donen dins de la colla, és a dir: En el nostre esdevenir de colla, què hauríem de fer.

Un altre dels objectius que tenim molt prioritari és fer una anàlisi de la realitat. Potser és del que més ens interessa, perquè volem saber ‘on estem’ per acabar de definir com anem i cap on volem anar. Hem tingut només 3 o 4 reunions de la Comissió, però sí que hem demanat assessorament extern per a veure com encaminar els nostres objectius. Ens volem posar a treballar en acabar aquest protocol i en fer eixa anàlisi de la realitat de veure si dins del nostre propi col·lectiu n'hi ha pràctiques que no ens agraden i com aportar eixe element transformador des de la perspectiva feminista. Però per a poder fer-ho, hem de saber on estem. Per tant, el nostre treball és molt intern i el nostre objectiu és formar-nos per a poder situar-nos, no només nosaltres de manera autònoma, sinó també comptant amb les altres companyes i companys de la colla. Volem treballar en una formació continuada i generar eixos espais de treball i de debat, interns en la comissió i amb la colla en general.

No ens plantegem una colla només de dones o només d’homes; som una colla mixta i tot el món tenim un paper dins d’ella.

Les muixerangues són una expressió popular tradicionalment practicada per homes, però on, en termes generals, les dones s’han anat introduint des de la creació de la Nova Muixeranga d’Algemesí. Quins punts de referència heu pres d’esta colla?
Mar: Un any abans, el Ball dels Locos -de l’Olleria- ja havia introduït a la dona en la seua colla i en el 97’ la Nova (Nova Muixeranga d’Algemesí) va fer el pas de seccionar-se de la Blava (Muixeranga d’Algemesí, la tradicional) per tal de generar una altra colla amb uns altres objectius, una altra manera d’organitzar-se i introduint a la dona com a peça fonamental. Nosaltres hem arribat assumint aquest fet com una cosa normalitzada. No ens plantegem una colla només de dones o només d’homes; som una colla mixta i tot el món tenim un paper dins d’ella.

Amaya: Seria estrany, potser, en el moment en què va nàixer la Nova -i per això és tan important-, [perquè] les dones no estàvem molt presents en la muixeranga. Però a partir de què ho feren amb eixa valentia, a partir d’eixe moment: ara ja és un fet normal. Cap de nosaltres podríem imaginar una muixeranga només d’homes per la societat en què vivim en aquests moments, però fins i tot a nivell tècnic muixeranguer per la complementarietat que això suposa, que et permet arribar molt més enllà conjugant els valors de cadascú i les aptituds de cadascuna. Però sense dubte és referencial la Nova en eixa qüestió.

Comissió Feminista Jover Muixeranga 1
Algunes de les integrants de la Comissió Feminista de la Jove Muixeranga de València durant una jornada d'assaig. Gabriel Rodríguez

Per a la creació de la vostra comissió, us heu fixat en algun altre moviment o associació amb cert recorregut en la vessant feminista que siga propera a altra festa popular?
Anna: Realment no ens hem fixat molt en festes populars, ni en la figura de la dona dins de les festes populars. Més bé ens hem fixat en la feina que han fet els col·lectius en introduir comissions feministes per tal de transformar la realitat. Crec que ens entenem més com una feina interna dins d’un col·lectiu, que com a la figura de la dona dins de la cultura popular.

Amaya: És el nostre punt de partida perquè és l’àmbit en el qual treballem -nosaltres fem muixerangues i és el nostre col·lectiu-, però en cap cas nosaltres hem nascut d’un conflicte o ens trobem en una situació similar a la dels muixeranguers de la Blava, en el moment en què es va fundar la Nova. [...] És una feina que naix des d’un col·lectiu d’afinitat que vol sumar eixa perspectiva feminista i transformadora. En principi, pensem que el que voldrem no és que la dona tinga més protagonisme, però això ens ho hauràs de preguntar d’ací a uns anys, quan hagem fet l’anàlisi de la realitat que vivim i ens posem a treballar. Tenim moltes ganes de fer això perquè sí que tenim unes intuïcions i unes expectatives, però no sabem si la realitat ens dirà el mateix que nosaltres intuïm.

Per què heu decidit crear la Comissió com a espai no-mixt? Per què una Comissió Feminista i no una colla feminista o “de dones”?
Amaya: La nostra manera de fer no serà crear una colla “de dones”, perquè ni hem nascut per això, ni pensem que hàgem de fer això. Sí que vam eixir juntes moltes dones de moltes muixerangues el dia 8 de març per una qüestió de visibilització, i va ser un repte molt concret i molt puntual. Però la nostra manera d’entendre la muixeranga i el perquè hem creat la Comissió no és eixa visibilització separada. El fet que siga una comissió no-mixta no és tant per a visibilitzar-ho cap a l’exterior, sinó pel tipus de feina que volem fer internament.

Mar: Per a nosaltres el fet muixeranguer es fa amb tot el món que vulga participar i nosaltres no volem fer una diferenciació per sexes a l’hora de fer muixeranga. [El que volem] és el treball intern de revisió i d’anàlisi dels nostres comportaments: Intentar veure com ens estem comportant, tant en l’estructura organitzativa, com a les festes i als combois, és a dir, com ens comportem per tal de portar a la pràctica les teories feministes i conviure totes juntes dins d’eixe marc.

Amaya: Després igual la realitat ens diu una altra cosa [...], com que cal que fem un esforç de visibilització molt més fort. Una peculiaritat -de més colles, però especialment de la nostra- és que en el tronc de la figura la gran majoria som dones. Sense contar la base i les primeres mans, si mires les fotografies de les nostres actuacions o dels nostres assajos, del primer pis cap a dalt, la majoria són dones. Però nosaltres volem anar més enllà. No és només la participació física, sinó [també] com ens situem, quins rols tenim, com ens repartim el poder, com participem, com convivim…

No és només la participació física, sinó com ens situem, quins rols tenim, com ens repartim el poder, com participem i com convivim

Molts dels col·lectius feministes de l’actualitat coincideixen en la necessitat de visibilitzar la situació de les dones i fan tasques per evidenciar el problema recolzant l’aplicació de taxes de ‘discriminació positiva’ o amb l’obertura d’espais no-mixts. En el context de les festes i tradicions populars, a vegades no s’entenen o no s’accepten aquestes reivindicacions que es fan des dels moviments feministes. Com cregueu vosaltres que es pot avançar en aquest sentit -de conscienciació- en el context de les tradicions populars? Quina tasca hauria de dur a terme una colla muixeranguera en particular?
Amaya: Nosaltres ens sentíem súper còmodes amb l’eslògan que van triar per a la pancarta de la manifestació: “Construïm feminismes des de la cultura popular”. I això com es fa? Doncs es fa, fent. No predicant, no només teoritzant; sinó aplicant. Nosaltres tenim assumit que una muixeranga és d’homes i dones, i no hem decidit que pujaran més dones i que més homes estaran abaix. Ho fem així perquè creiem que ho hem de fer així. Hi ha altres exemples que mostren que per a poder avançar, s’ha d’aplicar.

Mar: I també pense que analitzant-nos. Fent una anàlisi de com ens comportem i no assumint els comportaments hegemònics com una cosa normal, sinó qüestionant-nos-la constantment per saber si estem deixant un col·lectiu fora o estem fent-ho d’una manera que no ens està beneficiant com a comunitat.

Comissió Feminista Jover Muixeranga 2
Integrants de la Comissió Feminista de la Jove Muixeranga de València. Gabriel Rodríguez

Pel que fa a la tècnica, per a la formació i l’equilibri de les torres humanes, la força suposa un element essencial. Quines altres aptituds, potser no tan adscrites generalment a la masculinitat i al ‘rol d’home’, són importants a l’hora de fer les acrobàcies?

Mar: Hi ha moltes habilitats que es necessiten, però per a mi una de les més importants és la confiança. Estem pujant a altures de quatre o cinc [pisos] i és fonamental la confiança de tota la colla per tal de permetre’ns poder pujar amb seguretat. I també perquè estem pujant a xiquetes i xiquets de cinc anys a eixes altures. Òbviament, l’equilibri i l’agilitat són fonamentals i després està el que suposa gestionar tota la colla: Capacitats de gestió, coordinació… i habilitats de treball en equip, sobretot.

Anna: També fem treball de cures amb la xicalla.

Amaya: Però, tècnicament, és el que deia Mar. No és una percepció tant de gènere, sinó que som complementaris. Aleshores, sí que hi ha posicions que, tradicionalment -o generalment-, per la complexió física han fet -o fan- més els homes, perquè en general reuneixen les condicions òptimes per a fer-ho; però no vol dir que no puga haver-hi dones fent de base o de primeres mans. El mateix que en el tronc: Nosaltres pugem sobretot dones perquè treballem molt [tota la colla] en reduir el pes de les figures per a poder pujar-les més cap a dalt per com som nosaltres i pel tipus de gent que tenim. Però això no vol dir que no puga pujar un home d’alçador.

Mar: És una qüestió de la complexió física que tu tingues, que és allò que et va a condicionar on et vas a situar. Si eres baixet, o estaràs agafant peus o seràs alçador o alçadora; si ets més alt, seràs primeres mans… És habitual que hi haja poques dones altes, però en el nostre cas, per exemple, tenim una dona que és primeres mans i està fent la mateixa funció que un home, i si hi haguera més també les col·locaríem en eixe lloc.

Per a finalitzar, podríeu comentar un poc com va ser l’experiència del 8 de març. Repetiríeu?
Totes: Sí [risses]. Repetiríem més i millor.

Mar: Va ser molta faena, però també una experiència molt emocionant i que crec que ha generat uns vincles molt bonics entre les diferents colles. Ens ha apoderat moltíssim a totes, perquè moltes de nosaltres hem estat en posicions en què mai havíem estat i ens hem explicat unes a altres que és el que fem i com ho fem. Ha generat un espai de relació que esperem que continue.

Nosaltres dúiem eixa idea que ens havíem proposat, però després es va anar nodrint de les propostes de les altres dones

Com es va organitzar, concretament?
Anna: Se'ns va demanar des de l’organització de la vaga i la manifestació [Assemblea de la Vaga Feminista] si podíem fer una figura no-mixta en acabar la manifestació. Nosaltres vam dir que la faríem, però que la faríem amb més dones de més muixerangues i, a més, vam voler fer un bloc. Aleshores vam fer el bloc de dones muixerangueres, tabaleteres i dolçaineres -que és el que duia el lema “Construïm feminismes des de la cultura popular”- i des d’ahí ja vam fer la figura final. Abans vam fer un assaig, per al qual demanàvem omplir un formulari per veure quines eren les posicions que normalment es feien…

Mar: Clar. Si a nivell organitzatiu ja ens costa muntar les figures nostres, doncs és una tasca complicada, quan damunt no coneixes com són les altres persones, ni com ho fan, ni quina pràctica tenen, imagina. Per a nosaltres era important saber un poc d’on venien. Així montàrem l’assaig i estiguérem provant la figura del Remat de l’Alta de Cinc. La veritat és que van eixir molt bé les proves des del primer moment. Al final sí que plantejàrem fer una figura més participativa -que fou una Senieta amb ‘molts’ braços [la figura original es diu Senieta amb vuit braços] i el que volíem era, per una part, fer participar a la nostra xicalla i, per altra, que participaren quantes més muixerangueres millor.

Amaya: Va ser molt bonic perquè nosaltres dúiem eixa idea que ens havíem proposat, però després es va anar nodrint de les propostes de les altres dones. La veritat és que també van fer un gran esforç, perquè van vindre dones de la Marina Alta, dones de l’Olleria…Ens vam ajuntar moltes. I també ens va generar molts vincles amb les músiques, perquè la muixeranga, realment, no seria res sense la música i en aquest cas vam estar totes unides en això. S’ha creat eixe espai i eixe espai perdurarà; no per a treballar d’una manera continuada, però sí sabem que estem en contacte i que puntualment quan vulguem fer coses ja ens hem conegut.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Feminismos
Economía Feminista Frente a la crisis capitalista Economía Feminista
Coincidiendo con el comienzo del encuentro de Economia Feminista Abya Yala que está teniendo lugar estos días en Argentina, reflexionamos sobre el papel de las Economías feministas en las crisis derivadas del capitaloceno.
Feminismos
Irene García Galán “La memoria feminista hay que construirla desde abajo, desde nuestras casas”
‘Hilaria’ (Errata Naturae, 2025) es un libro dedicado a la tatarabuela de Irene García Galán, pero también un ensayo político que navega a través de la memoria feminista, el antipunitivismo y el anarquismo.
Estados Unidos
Estados Unidos Estudiantes de Columbia luchan contra las amenazas de deportación
Los estudiantes de Columbia se unen mientras el ICE y el Departamento de Policía de Nueva York (NYPD) atacan el activismo palestino. “[Columbia] está dispuesta a concederle al gobierno de Trump todo lo que quiera”, declara un estudiante a Mondoweiss.
Culturas
Culturas Lorca fue también un visionario que intuyó los vínculos entre la música negra y el flamenco
La 24ª edición del Festival de Flamenco de Nueva York abrió un espacio de debate para analizar el impacto que tuvo el movimiento cultural del Renacimiento de Harlem en la obra del poeta granadino.
Ecuador
Hacia el 13 de abril Acuerdo histórico de la izquierda y el movimiento indígena para la segunda vuelta de las elecciones en Ecuador
La alianza entre la Revolución Ciudadana y Pachakutik, el brazo político del movimiento indígena, no se producía desde 2006 y podría ser determinante para la victoria de la candidata correísta, Luisa González, en las elecciones del 13 de abril.
Análisis
Análisis Algunas preguntas incómodas sobre el rearme europeo
Si la UE ha de librar un conflicto con Rusia o China, no sería convencional y en teatro europeo, sino con más seguridad en África, donde se desplazarán con toda probabilidad gradualmente buena parte de las contradicciones del sistema.

Últimas

Aviación
Travel Smart Las multinacionales españolas, a la cola de la reducción de emisiones por vuelos de negocios
Un estudio publicado este martes por organizaciones ecologistas señala que las emisiones por vuelos de negocios a nivel global se han reducido un tercio, pero las empresas españolas van a la zaga y suspenden en transparencia u objetivos concretos.
Universidad
Educación El Gobierno anuncia el endurecimiento de la normativa para la creación de universidades privadas
El Consejo de Ministros aprueba la tramitación urgente de una modificación en la legislación que regula la creación de centros privados de enseñanzas universitarias.
Represión
Policía infiltrado La Directa destapa un nuevo caso de policía infiltrado, esta vez, en el activismo de Lleida
Bajo la identidad falsa de Joan Llobet García, un agente de la trigesimosegunda promoción de la Academia de Ávila, pasó dos años infiltrado en espacios independentistas, estudiantiles y ecologistas.
Maltrato animal
Maltrato animal Lidl denuncia a los animalistas que detectaron afecciones en la carne de pollo de la cadena
El Observatorio de Bienestar Animal asegura que el departamento legal de la cadena les pidió que eliminaran todas las publicaciones sobre ellos y creen que es una estrategia legal para silenciarles.
Madres protectoras
Madres protectoras Una madre, condenada a tres años y medio por secuestrar a su propia hija, solicita su indulto
La libertad de Jewel Lázaro depende de la respuesta del Ministerio de Justicia de España a su petición de indulto con el fin de no separarla de otro bebé de nueve meses.

Recomendadas

Violencia obstétrica
Violencia obstétrica Helena Eyimi, matrona: “El parto es un misterio y queremos controlarlo todo, pero no podemos”
Consentimiento informado, trato personalizado y libertad de elección. Para Helena Eyimi (Madrid, 1975) , matrona asesora de Naciones Unidas, es fundamental que las mujeres se sitúen en el centro de las decisiones durante el parto y esos tres conceptos son clave.
Redes sociales
El asesino de los CEO El fenómeno fan Luigi Mangione, ¿por qué tanta gente apoya a un asesino?
El caso del chico de clase alta que disparó sobre un CEO de una aseguradora médica ha desatado una ola cultural y de apoyo como no se había visto antes.
Militarismo
Alejandro Pozo “El oportunismo de la industria militar española aprovechando lo que pasa en Gaza es grave”
Este investigador sobre paz, conflictos armados, desarme y acción humanitaria denuncia que el rearme ya está teniendo lugar y que el Ejecutivo escamotea información sobre las relaciones comerciales de la industria con Israel.
Literatura
Silvia Nanclares “Moratalaz nace como barrio franquista, solo que no contaban con la presión vecinal”
Con ‘Nunca voló tan alto tu televisor’ la escritora madrileña regresa a su barrio y examina lo que quedaba debajo de la cáscara de progreso que supuso la construcción del edificio de Torrespaña, aun hoy uno de los más reconocibles de la ciudad.