Plurilingüismo
Una llengua per a governar-los a tots

El curs vinent els instituts del País Valencià començaran a aplicar la Llei de Plurilingüisme aprovada el 2018. L'imminent aterratge de la nova norma ha fet despertar totes les alarmes entre els defensors de l'espanyol que la veuen com una amenaça fins al punt que dissabte passat 18 de gener es van convocar diverses manifestacions en contra. Si bé l'afluència va ser generalment moderada, a Oriola, capital de la Vega Baja (el Baix Segura en valencià), l'èxit va ser massiu. Després de l'arribada d'autobusos des de distints municipis, van protestar vora 15.000 i 20.000 persones segons la policia local.

L'oposició a la llei, promoguda per l'associació Hablamos Español i la FAPA Gabriel Miró —presidida per un regidor de Ciudadanos—, pretén denunciar la “imposició” del valencià en una zona que sempre s'ha pogut acollir a l'exempció de l'assignatura de valencià. Una figura emparada per la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià de 1982 que permet a l'estudiant no ser avaluat en l'assignatura de valencià. No obstant això, la Conselleria d'Educació recorden que el percentatge d'alumnes que demana evitar-la ha descendit amb els anys i no supera el 16%.

El percentatge d'alumnes que demana l'exempció de l'assignatura de valencià ha descendit amb els anys i no supera el 16%

Paradoxalment, l'exempció d'una de les llengües oficials a l'Estatut es pot continuar demanant malgrat la nova Llei de Plurilingüisme, ja que no anul·la l'anterior normativa. El canvi fonamental d'aquest text consisteix a abandonar l'anterior sistema de 'línies' que segregava l'alumnat d'acord amb l'idioma en què escolliren estudiar i que, segons la Conselleria, havia deixat els percentatges d'aprenentatge del valencià estancats. 

Al contrari, el text de 2018 preveu l'aplicació d'un mínim del 25% de l'aprenentatge en valencià i un altre 25% en castellà, a més del 15% en anglés. La resta d'hores, així com el repartiment d'assignatures, seran consensuades pel consell escolar del centre “d'acord amb el seu context sociolingüístic”, però les combinacions possibles fan que no es puga excedir el 60% de castellà o valencià. 

Els intents de la Conselleria per a apaivagar l'oposició social a la norma han topetat contra un mur. Ni la “implementació flexible” del pla, ni la capacitació per al professorat que ho requerisca, ni la generació de “contacte transversal” amb la llengua a través d'assignatures més pràctiques com ara la música o la plàstica han resultat suficients. Per als seus opositors, la “llibertat d'elecció”, tant com per a decidir que els fills estudien castellà com perquè no aprenguen valencià, és irrenunciable. 

La carta de la llibertat

A esta tesi s'han sumat també les tres dretes parlamentàries. Tant Vox, com el PPCV com Ciutadans van protestar a Oriola de la mà dels convocants després que se'ls demanara no aparéixer amb símbols partidistes. Cadascú a la seua manera, han mostrat una furibunda disconformitat amb una norma que, malgrat tot, feia dos anys que estava aprovada.

En el cas dels populars, que ja havien batallat amb contundència contra el decret de plurilingüisme anterior que el Tribunal Superior de Justícia va acabar de tombar, sorprén la virulència mostrada contra una llei força semblant a la que proposava el conseller Font de Mora durant els últims anys de govern del PPCV. En concret, el seu model trilingüe consistia a oferir un 33% en valencià, un 33% en castellà i un 33% en anglés i va rebre àmplies crítiques per part de la comunitat educativa, que el considerava una eliminació encoberta de l'aprenentatge en valencià en tant que el marginava i impedia els programes d'immersió.

Sorprén la virulència mostrada pels populars contra una llei força semblant a la que proposava el conseller Font de Mora durant els últims anys de govern del PPCV

No ha sigut fins a les actuals protestes que la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, ha anunciat que buscaran la manera de recórrer la llei davant del Tribunal Constitucional. Per la seua banda, també el síndic de Ciutadans, Toni Cantó, ha assegurat que portarà la llei al Parlament Europeu perquè considera que “està violant clarament l'article 6 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, que recull el dret a la llibertat de tots els ciutadans, i no hi ha res més lliure que poder expressar-se i educar-se en la llengua que cadascú vol”.

Malgrat tot, els seus posicionaments respecte dels models educatius per a les comunitats bilingües és ben dispar depenent de les circumstàncies. Mentre que el PP i Ciutadans coincideixen al País Valencià en contra del model plurilingüe, a Catalunya es van quedar a soles en la defensa d'un model plurilingüe com a alternativa a l'actual, basat en la immersió lingüística en català. En canvi, si viatgem a Galícia, és Ciudadanos qui denuncia la “imposició lingüística” del govern popular de Feijóo, qui va implantar un equilibri a parts iguals entre galec i castellà.

Precisament allí va nàixer en 2007 l'assóciacio Galicia Bilingüe, l'embrió de l'actual Hablamos Español, creada en 2017 i autodefinida com a “l'única associació nacional que defensa els drets dels hispanoparlants a viure en espanyol”. Així, sustenten el dret dels xiquets a “estudiar en la seua llengua materna” i alerten dels problemes d'aprenentatge que se'n podrien derivar en cas de no fer-ho així, fins i tot vinculant-ho al “fracàs escolar”.

"És un moviment en contra del valencià. No diuen res contra l’anglés, ni una sola pancarta en contra", defén Francesc Felipe

Al seu web fins i tot es pot trobar un informe enviat a l'ONU sobre “la situació dels drets lingüístics dels hispanoparlants a España”, tot alertant de la seua vulneració en les autonomies amb dues llengües oficials. El Salto País Valencià ha tractat de parlar amb l'associació com a promotora de les protestes del passat dissabte, però després d'un primer contacte no ha tornat a rebre resposta.

“És un moviment en contra del valencià. Va contra el dret dels xiquets d'aprendre les dues llengües oficials”, defensa Francesc Felipe, d'Escola Valenciana, en referència a les recents manifestacions. “No diuen res sobre l'anglés, ni una sola pancarta en contra”, argumenta a favor seu. Malgrat tot, insisteix que aquest fenomen no representa tot el Baix Segura i que també “hi ha moltes altres manifestacions públiques” a favor de l'ensenyança en valencià.

El valencià, en cures intensives

El Consell d’Europa critica que “resulta impossible” aplicar programes d'immersió en valencià

És en l'aspecte educatiu concretament on constata un important detriment en tots els nivells, des de la formació infantil a la superior, i assegura que l'administració no està garantint el dret a estudiar en valencià. Encara més, l'informe fa una certa crítica a la Llei de Plurilingüisme de 2018, ja que considera que amb ella “resulta impossible” aplicar programes d'immersió en valencià, al mateix temps que assenyala que “la majoria d'escoles no arriben al nivell màxim d'ensenyança en valencià”, establert en el 60%.

Des d'Escola Valenciana, la federació més important d'associacions educatives per la llengua, coincideixen amb el criteri d'avançar cap a un model d'immersió, però tenen els peus en la terra. Felipe adverteix que els intents anteriors durant el govern del Botànic es van topar de front amb la justícia i que mentre la LOMQE —la llei orgànica d'educació aprovada durant l'era Rajoy— continue vigent, hi ha poc a fer. Actualment, tan sols l'educació infantil permet la immersió. Per ara, la seua proposta per a les comunitats educatives és que assolisquen el 60% de valencià que la llei estableix com a límit.