València
Cues de la fam, pobresa infantil i ERTO: les conseqüències de la dana es cronifiquen

La calor comença a notar-se també a les cues de repartiment de menjar de Brigadas Voluntarias a Paiporta, on l'arribada del torn al sol cada vegada es fa més llarga. El local del carrer Josep Iturbi obri a les 9.30 h i una dona vestida de roig espera el seu torn com cada mes per poder omplir el carro amb els aliments i estris que reparteixen Ximo Escrivá i Raquel Rubio, coordinadors de Brigadas Voluntarias.

Agraïda, Luisa García Muñoz assevera que l'ajuda del veïnat ha sigut vital per a poder alimentar-se després de la dana. Juntament amb ella, més de 3500 famílies són ateses a la zona zero pels punts de repartiment no institucionals. Des del primer moment i davantla falta de resposta institucional, els punts de repartiment independents es van convertir en el sustentament de les cues de la fam..

Durant els primers dies, els municipis valencians de l’Horta Sud es van veure desbordats davant la carència de servicis públics i provisions per a la població. La demanda de béns de primera necessitat va rebre una resposta solidària i van ser les iniciatives socials les que es van encarregar d'aquesta gestió.

Les persones voluntàries en els punts de repartiment independents de menjar denuncien a aquest document que, des del 21 de març, director general de Serveis Socials ha cessat el lliurament de productes alimentaris als punts de distribució no gestionats per l'administració

Amb motiu de l'efemèride dels sis mesos de la ,dana, el director general de Servicis Socials, Stephane Soriano, rep una carta de la zona zero. Com a remitent: “una ciutadania compromesa que no té por ni intenció de baixar els braços”. Les persones voluntàries en els punts de repartiment independents de menjar denuncien a aquest document que, des del 21 de març, Soriano ha cessat el lliurament de productes alimentaris als punts de distribució no gestionats per l'administració. Al mateix temps, asseguren que, als pavellons baix control institucional, les donacions ciutadanes estan sent retingudes i, en molts casos, deixades caducar sense arribar a cap destí.

Així ho atesten les voluntàries en la Nave Albal, el centre logístic de les ajudes no institucionals, on Ana Isabel Martínez treballa sense descans des de la catàstrofe. L'activista de València és Refugi és part d'una xarxa improvisada, un “col·lectiu de col·lectius” on conflueixen diversos moviments socials que van decidir no esperar més després de la dana.

El pressupost d'aquest projecte es compon de forma exclusiva de transferències corrents destinades a l'adquisició de productes de primera necessitat i logística de distribució, no es contemplen transferències de capital. Amb València és Refugi com a coordinadora —i el suport principal de Dandelion ONG, Decidim i Sillas Contra el Hambre—, Nave Albal s'ha convertit en una “nau buc”, és a dir, el centre proporciona setmanalment a uns altres punts els subministraments que distribuiran a la població necessitada. A dia de hui atenen més de 3500 famílies entre els 11 punts repartits per 8 municipis de la zona zero —Albal, Catarroja, Paiporta, Beniparrell, Riola, Algemesí, Benetússer, Sedaví, Alfafar, Aldaia i unes altres zones del voltant.

Fiscalització de l'ajuda humanitària

La baixada del nivell d'emergència a les 28 poblacions més afectades —de nivell 3 a nivells 1 i 2— es va produir al mateix temps que es firmaven contractes milionaris. Amb aquest canvi, la gestió va deixar d'estar en mans del CECOPI (Centre de Coordinació Operativa Integrada) per a passar directament al control de la Generalitat, sense supervisió externa. L'11 de març de 2025, la Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda de la GVA va firmar un contracte amb l’empresa Tragsa per un valor aproximat de 3,7 milions d'euros. Segons el document públic d'adjudicació, l'objectiu era clar: “distribució de mercaderies, lots i productes de primera necessitat per a contribuir a pal·liar els danys ocasionats per la dana a la Comunitat Valenciana”.

No obstant això, els col·lectius integrants sostenen que, només deu dies després de la firma, la distribució d'aliments des dels pavellons institucionals cap als punts de repartiment independents va cessar, cosa que consideren “una fiscalització sistemàtica de l'ajuda humanitària independent i una ruptura unilateral en la cadena de col·laboració entre Generalitat i xarxes voluntàries”. Les voluntàries de repartiment apunten directament el director general Sthepane Soriano, responsable des del 20 de gener de 2025 de la gestió logística de magatzems i distribució de béns de primera necessitat.

Des que es va produir aquest canvi el 20 de gener, no hi ha traçabilitat pública sobre com, quan o a qui s'estan entregant els lots

Des que es va produir aquest canvi, no hi ha traçabilitat pública sobre com, quan o a qui s'estan entregant els lots. Mentre que alguns punts continuen rebent lots de menjar, com és ara el cas de Paiporta, a uns altres se'ls proporcionen únicament determinats productes com ara aigua o paper higiènic. Així mateix, les associacions han difós vídeos als quals mostren i denuncien que els lots repartits per la Generalitat no compleixen els criteris bàsics: aliments caducats, envasos oberts i productes amb indicis de contaminació per rosegadors.

SSoriano justifica la paralització del repartiment d'estris argumentant que el menjar ja s'ha esgotat i que el repartiment dels productes restants es realitza a través dels ajuntaments. Per la seua banda, l’alcalde d’Albal, José Miguel Ferris, considera que l’ajuda no correspon al consistori, ja que assegura que a Albal “no existeix aquesta necessitat” i les persones beneficiàries pertanyen a uns altres municipis. Mentrestant, entre debats de competències administratives, Nave Albal continua oferint el repartiment diari amb els recursos amb què compta.

Promeses d'ajudes que mai arriben

A Paiporta només cal girar un cantó perquè la realitat es faça evident. Els garatges es mantenen de bat a bat, les reformes a les cases afectades continuen, moltes parets tenen clivelles i, a alguns blocs, els ascensors no funcionen des de fa mesos. Han passat 7 mesos des de la dana i el nivell d'alerta ha baixat, però ningú repara en les cases que no figuren en cap pla de reconstrucció. En els contenidors que paguen les pròpies comunitats de veïns. En els préstecs personals que moltes famílies han demanat per a apuntalar parets, llogar furgonetes o substituir el cotxe que se’n va anar amb la riuada

L'impacte és especialment greu a les llars amb xiquets i xiquetes. Segons Save the Children, més de 70.000 menors al País Valencià viuen encara hui en condicions insalubres, amb problemes de salut com ara bronquitis contínues a causa del nivell d'humitat i la falta de reconstrucció dels seus habitatges. Molts han perdut l'accés regular a l'educació, al transport escolar i a servicis mèdics bàsics.

20.000 trabajadores en ERTE por la riada continúan esperando el complemento económico prometido por el Gobierno autonómico, familias enteras se están sosteniendo gracias a las redes de solidaridad

La pobresa generada per la riuada no sols no ha sigut pal·liada, sinó que s'ha cronificat. Mentrestant, 20 000 treballadors en ERTO per la riuada continuen esperant el complement econòmic promés pel Govern autonòmic. Famílies senceres s'estan sostenint gràcies a les xarxes de solidaritat.

Les xifres desmenteixen per complet el relat institucional d'eficàcia i resposta ràpida. A dia 21 de maig, només s'havien concedit 4210 ajudes directes de les 43 592 sol·licituds registrades. És a dir, menys del 10% de les famílies valencianes afectades per la dana ha rebut la prestació per “necessitats bàsiques” anunciada com a solució d'emergència. I, quan arriben, donen per a cobrir les primeres benes: 2000 euros per a qui va perdre efectes, 6000 si la vivenda va quedar inhabitable. Les ajudes s'han quedat embossades al mateix embull burocràtic que porta anys asfixiant les persones més vulnerables.

Fins a l'última gota de fang

Davant l'absència d'ajudes, creix la indignació, la desconfiança i l'organització veïnal. La crisi humanitària no va ser només la riuada. Va ser —i és— també la gestió posterior. Davant la desmemòria i els impediments institucionals, les xarxes veïnals persisteixen a Nave Albal, a Alfafar, a Paiporta, a Picanya, a Sedaví, a Catarroja. Allí continuen sostenint el que uns altres van deixar caure i recordant: “El poble valencià va ser deixat ofegar entre el fang, però no podem permetre que s'ofegue també en la indiferència. Les qui continuem acompanyant el poble valencià fem hui una crida al món: No ens oblideu”. Les cues continuen, la necessitat continua, Luisa continua.