València
Jordi García Miravet: “Els moviments socials hem de deixar allò simbòlic i atendre allò material”

L’activista i llibreter explora en Un poder propi les formes que estan desenvolupant els moviments socials per tornar a presentar una alternativa sòlida al sistema capitalista.
Jordi García Miravet llibres
Jordi García Miravet amb el seu llibre Un poder propi. Construïm un nosaltres autònom, divers i confederat (Caliu, 2024) Gabriel Rodríguez
Correcció: Cora Bartual
16 feb 2025 06:00

Aquesta entrevista ocorre entre cerveses al Centre Social Bar Terra, un dels símbols dels moviments socials i la resistència veïnal de Benimaclet. El protagonista és Jordi García Miravet, un activista, o militant, a més d’amant de la gastronomia política i llibreter. A València se’l coneix, sobretot, per ser una de les cares visibles de La Repartidora, una llibreria que acull bona part de l’activitat política del barri en què es troba, Benimaclet. Allà anava a ser l’entrevista, però l’espai es trobava ple per dues assemblees que tenien lloc durant tota aquella vesprada.

Ambdós espais són, precisament, la materialització del que Garcia Miravet explica al seu llibre Un poder propi. Construïm un nosaltres autònom, divers i confederat (Caliu, 2024), on desgrana les claus perquè els moviments socials tornen a tindre un projecte polític sòlid que es presente, veritablement, com a una alternativa al sistema hegemònic. Al centre d’aquest procés de construcció estan les institucions populars, espais com ara el Terra o La Repartidora, capaços de generar comunitat des d’una perspectiva crítica i que apel·le a tota la diversitat del subjecte revolucionari de hui en dia.

Per què arriba ara aquest llibre?
És l’angoixa del moment. La crisi climàtica, agreujada amb les conseqüències de la dana, m’angoixa molt, però també veníem de la pandèmia, de la crisi econòmica que porta amb nosaltres des de 2008 i que pareix que no se n’anirà… El que em preocupa més és no saber donar-li una resposta en termes polítics. Crec que els moviments socials estem un poc verds per a estar a l’altura de les circumstàncies que vivim, perquè hem perdut la capacitat de tindre un projecte propi i disputar el relat.

Ens hem quedat atrapades com a la muleta de l’esquerra parlamentària, especialment, a partir dels governs del canvi de 2015. Estem molt en la demanda de drets, que s’han de demanar, però ens hem quedat en la lògica governista del “més paga la pena el mal menor” i crec que ens falta capacitat de generar una alternativa per nosaltres mateixes. El llibre tracta de respondre com ens organitzem i com construïm xarxa sense renunciar a l’autonomia política.

El concepte de “gueto” és fonamental. Al llibre apareix com a un impediment per a l’èxit de les institucions populars

Per construir aquesta alternativa, hem de mostrar-la a la resta de la societat.
El concepte de “gueto” és fonamental. Al llibre apareix com a un impediment per a l’èxit de les institucions populars. No hem d’agafar la ideologia com a un credo que ve donat, perquè fa que perdem la capacitat d’imaginació per a transformar el context en què estem. Hem d’acceptar la tradició militant, sí, però deixar de banda la sobreideologització i anar a buscar el subjecte de la nostra lluita. Igual hem de fixar-nos més en allò material i ajuntar-nos amb qui podem treballar.

Crec que en aquest sentit la cultura popular és molt important, un exemple és la Jove Muixeranga de València, que genera al seu voltant unes comunitats molt diverses que integren molta gent. De vegades, partim d’esquemes molt ideologitzats, t’ajuntes sempre amb la gent que pensa com tu i penses que estàs fent la revolució, quan en realitat anem tots tallats pel mateix patró. Això té uns límits, no té recorregut. De vegades, és millor baixar al fang i fer coses que, de primeres, poden paréixer més reformistes, segons la perspectiva revolucionària, però que acaben sent profitoses. Discutint amb els qui no pensen com tu pots arribar a punts d’enteniment i és ací on pense que està la potència.

En el context actual, o la construcció del subjecte revolucionari es produeix des de la diversitat o no es duu a terme. O construeixes el subjecte tenint en compte la perspectiva feminista, el col·lectiu LGTBI, l’ecologisme o l’antiracisme; o no vas enlloc

Dius que no hi ha una recepta màgica, que l’alternativa s’ha de construir a poc a poc i de manera conjunta
Hi ha corrents revolucionaris que agafen el subjecte i l’uniformitzen, com si això fora sinònim d’unitat. Jo diferenciaria “unitat” i “uniformitat”, no són dues coses indissociables. En el context actual, o la construcció del subjecte revolucionari es produeix des de la diversitat o no es duu a terme. O construeixes el subjecte tenint en compte la perspectiva feminista, el col·lectiu LGTBI, l’ecologisme o l’antiracisme; o no vas enlloc. Evidentment, la classe ha de ser un element central, però no pots pretendre no atendre aquesta diversitat, com tampoc no pots pretendre que parlar de la classe en termes purament simbòlics funcione, s’ha d’apostar per la via material.

Aquesta alternativa que els moviments socials aspiren a construir, després s’ha de mostrar a la societat i que aquesta assumisca el relat. Per això, s’ha de conquerir un espai que la lògica hegemònica té bastant controlat. És això possible?
La derrota més gran és que no tenim capacitat de generar coses noves i ens hem quedat en allò simbòlic, a la batalla cultural, a les xarxes… Allí ens han guanyat, ens han portat a un carreró i som un cadàver en alguns espais, no cal més que entrar a Twitter. Al final allò simbòlic no funciona amb la gent que no té res. Aterrar les nostres idees en allò material per construir una alternativa real que apel·le tant a qui no té res com a qui està disposat a fer esforços per a lluitar. Perquè hem de parlar d’això també, de com “la classe militant” té un component de classe mitjana bestial i això comporta uns límits molt grans. Hem de pensar si estem disposades a reduir els nostres privilegis per socialitzar recursos comuns. A què estem disposades a renunciar? Quina capacitat tenim des dels moviments socials per a dir enguany no me’n vaig de viatge per posar recursos en aquest projecte?

Quin és l’objectiu de Caliu, el segell editorial de La Repartidora amb què heu editat aquest llibre? A mi em feia la sensació, mentre llegia el llibre, que és una forma de generar teoria i coneixement des dels mateixos moviments socials.
Caliu naix com a un espai perquè els moviments socials generen, precisament, els seus propis espais. La idea és que siga un espai de debat, de construcció col·lectiva. Ara estem apostant per autors i autores locals. Al final, mirem sempre molt a Madrid o a Barcelona, però nosaltres necessitem fer el nostre propi relat, el nostre discurs. No és tant que vulguem fugir de l’acadèmia, però sí que volem tractar de donar-li forma a allò acadèmic perquè puga ser útil per als moviments polítics. És també un exercici de traducció política, no volem escriure per als quatre de sempre, volem tractar d’arribar un poc més enllà. I també que siguen els moviments polítics els qui escriguen.

Tenim molt clar que el contingut i la manera de fer van de bracet, la millor manera de predicar és amb l’exemple. Nosaltres fem sindicalisme al món del llibre, que és un món dominat per quatre grans segells que copen el mercat

En aquest sentit, Caliu, La Repartidora i el llibre són institucions populars com aquelles que es tracten al llibre, no?
Tenim molt clar que el contingut i la manera de fer van de bracet, la millor manera de predicar és amb l’exemple. Nosaltres fem sindicalisme al món del llibre, que és un món dominat per quatre grans segells que copen el mercat. Per a nosaltres, el llibre és un dispositiu, és un altaveu al món per als moviments socials, una excusa per a generar comunitat.

Ara mateix, La Repartidora està plena perquè està acollint dues assemblees de moviments veïnals. Hem pogut vindre, en dos minuts, a un centre social com és el Terra. Estem a un bon moment per als moviments i institucions populars a València?
Estem responent. La dana és un bon exemple. Cada dia eixiren entre 250 i 300 racions als pobles afectats. Això és una institució popular. No perquè hi hagen molts adhesius i cartells a les parets, sinó perquè, quan toca, respon. I, això, el Terra porta fent-ho vora 25 anys. Nosaltres tenim l’espai de La Repartidora des de fa tres i passen vora 300 persones a la setmana. Benimaclet és una excepció, clar, però hem de ser conscients de la importància que té i fer una aposta per la seua multiplicació.

Jordi García Miravet
Jordi García Miravet a la llibreria cooperativa La Repartidora (Benimaclet) Gabriel Rodríguez
I com ho multipliquem?
Al final del llibre parle també de socialitzar l’economia i de la idea del “keynesianisme des de baix”. Si el “keynesianisme” és aquesta idea d’invertir tots un poc per a repartir el pastís, hem de pensar en la importància de les estructures populars i la nostra capacitat per a aportar, de diverses formes, per al seu desenvolupament. A l’hora de la veritat, hem vist un estat dèbil, que en la catàstrofe no ha estat a l’altura i ha arribat tard. El que veig és que ens queda molt per recórrer, que hem de continuar creixent i fixar-nos en exemples com ara els comités de reconstrucció de Parke Alkosa. La dana ha sigut un exemple del món que està per vindre: l’Estat anirà perdent força i cada vegada integrarà menys gent. I això hem de recollir-ho els moviments socials per proposar alternatives.

Parles d’anar guanyant terreny a l’Estat i cobrint les seues funcions. Sempre tinc dubtes de si tenim temps, perquè amenaces com ara la crisi climàtica no esperen a ningú.
És una de les principals contradiccions que tenim. Pense que les institucions populars no han de renunciar a fer pressió a l’Estat. Per a aconseguir aquesta transició ecològica real, necessitem unes institucions fortes, i això no passa per guanyar unes eleccions. El poder no és sols això, són moltes coses. S’ha vist quan Syriza ha estat al poder a Grècia o quan Podemos ha arribat a les institucions, però crec que no hem de començar la casa per la teulada, crec que, tot i que climàticament hi haja coses que seran irremeiables en poc de temps, sense aquesta pressió popular i un subjecte de classe que puga pressionar, no avançarem. Fa falta un contrapoder, una contrahegemonia, unes altres maneres de fer. Més que res perquè portem 10 anys i la via electoral s’ha vist esgotada. Els resultats de les eleccions donen molt poc marge per al canvi; com a molt, permeten salvar els mobles. Açò també és un reflex del que està passant. La societat ara mateix, al carrer, ens dona l’esquena en molts aspectes. I, tornant al principi, crec que, en gran part, és per quedar-nos en allò simbòlic. La solució passa per disputar allò material i, també, per ser valentes, estar disposades a posar el cos, els recursos, l’economia... No podem pretendre botar-nos el pas de generar un moviment social fort.


Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Valencià
València Duelo colectivo y brecha de género, las consecuencias de la dana en la salud mental
Más allá de lo material, el sufrimiento mental continúa golpeando las vidas de l´Horta Sud. Mujeres cuidadoras y colectivos vulnerables encabezan un luto que todavía no ha encontrado descanso.
València
València Dol col·lectiu i bretxa de gènere, les conseqüències de la dana en la salut mental
Més enllà d’allò material, el patiment mental continua colpejant les vides dels Pobles del Sud. Dones cuidadores i col·lectius vulnerables encapçalen un dol que encara no ha trobat descans.
Derecho a la vivienda
Derecho a la vivienda El 5 de abril, nueva fecha clave para que la vivienda deje de ser un negocio
Más de 40 ciudades salen a la calle este sábado para pedir a los gobiernos que reaccionen y garanticen el derecho a la vivienda.
Energía
Energía El gran apagón de abril | El suministro de energía se recupera al 99%
Pedro Sánchez explica que se produjo una “pérdida” del 60% de la electricidad a las 12:33h: “15 gigavatios se han perdido súbitamente del sistema en apenas 5 segundos. Aproximadamente el 60% del sistema eléctrico”.
Energía
Energía La ley marca permisos retribuidos para situaciones como el apagón eléctrico
El Estatuto de los Trabajadores, en su artículo 37.3, protege a la plantilla cuando no es posible llegar a su puesto de trabajo o desarrollar con normalidad su tarea en situaciones como no tener electricidad durante horas.
Energía
Península ibérica Apagón masivo en toda España: “entre 6 y 10 horas” para restituir la energía en todo el territorio, según REE
El cero eléctrico de origen desconocido afecta a la España peninsular, Andorra y Portugal desde las 12.38 de este 28 de abril. Parte del Gobierno está reunido en la sede de Red Eléctrica. El Ejecutivo ha convocado el Consejo de Seguridad Nacional.
Opinión
Opinión La luz de lo público durante el gran apagón
El colapso del sistema energético ahonda en las grandes preocupaciones del siglo XXI. También en el diagnóstico fundamental de necesidad de refuerzo de los servicios públicos.
Genocidio
Genocidio Activistas crean la embajada de Palestina en Bruselas mientras Israel prosigue con su asedio en Gaza
Mientras los ataques de Israel sobre la Franja de Gaza ya han dejado más de 51.490 muertos, activistas han rociado de sangre un edificio que simula ser la embajada de Palestina, dejando un rastro de pintura roja hasta la embajada del Estado sionista.
Palestina
Genocidio Israel asesina a cien personas en Gaza durante las últimas 48 horas
Esta semana comienza una vista oral en la Corte Internacional de Justicia que examina la ilegalidad de la decisión israelí de cortar la cooperación con la agencia de derechos palestinos de la ONU, UNRWA.

Últimas

A Catapulta
A Catapulta O mapa afectivo conectado a través da poesía
O poeta, escritor e dinamizador Tiago Alves visita A Catapulta e reflexiona sobre as conexións na lusofonía
Comunidad de Madrid
Comunidad de Madrid Facultades cerradas en Madrid para denunciar la precarización y la infrafinanciación
Los piquetes están informando de la huelga en universidades como la Complutense y la Autónoma, en la que ha habido algunos incidentes con personal de seguridad y con la extrema derecha.
Comunidad de Madrid
Energía El apagón en Madrid, en imágenes
En Madrid, la gran urbe ha permanecido incrédula al pasar de las horas, entre rescates en el Metro, en el Cercanías y en ascensores, donde han quedado atrapadas algunas personas.
Laboral
Laboral Trabajar para vivir, morir por trabajar
El 28 de abril se conmemora el Día Mundial de la Seguridad y la Salud en el Trabajo con la necesidad de la implementación de medidas ante la siniestralidad laboral, que dejó en el país en 2024 la muerte de 796 personas.
Análisis
Análisis La izquierda donde rompe la ola
El crecimiento electoral de un amplio abanico de fuerzas de extrema derecha desde hace unos años complica la consecución de decisiones a nivel de la UE.
Más noticias
LGTBIAQ+
Juicio el 9 de mayo Lidia Falcón pide cinco años de cárcel a una mujer trans por un tuit de 2021 que no la menciona
La activista antiderechos Lidia Falcón denunció a Diana Juan Cano en 2021 por un tuit que apenas tuvo repercusión. La acusación pide una pena de cinco años de prisión y 50.000 euros de indemnización.
Sevilla
Sanidad Pública Profesionales de Atención Temprana advierten del colapso del servicio en Andalucía
El servicio que atiende a más de 32.000 niñas y niños de entre 0 y seis años se encuentra en una situación crítica, con profesionales precarizados y listas de espera que incumplen la Ley de Atención Temprana aprobada en 2023
Comunidad de Madrid
Paros 28 y 29 de abril Huelga total en la educación pública madrileña
Infantil, Primaria, Secundaria, FP, Educación Especial, Universidad. Las plantillas de todos los niveles de la educación madrileña pararán este lunes 28 de abril por la “infrafinanciación” que Ayuso mantiene en la enseñanza.
Ayuntamiento de Madrid
Paros en Madrid Fin de la huelga de basuras en Madrid
La plantilla ha votado a favor de la última propuesta, en un paro que comenzaba el pasado 21 de abril y con el que se demandaba la actualización de un convenio que se ha quedado obsoleto.
Medio ambiente
Medio ambiente Máis de 200 colectivos esixen transparencia sobre a mina Doade e piden a intervención do Parlamento Europeo
Organizacións de toda Europa, lideradas por SOS Suído-Seixo, esixen a Bruxelas acceso á documentación sobre a explotación prevista, denunciando opacidade, privilexios empresariais e risco ambiental en zonas protexidas de Galiza.

Recomendadas

Laboral
Laboral Coidar sen dereitos: a loita das traballadoras nas residencias privadas de Galiza
Sen tempo nin medios para ofrecer uns coidados axeitados, alertan dunha situación insostible nos centros e denuncian a privatización dun servizo a costa do benestar das persoas maiores e dependentes.
Galicia
Galicia Vigo, A Coruña e Ourense mercaron material policial a Israel por medio millón de euros en só catro anos
O alcalde ourensán, Gonzalo P. Jácome, adxudicou un contrato por 70.000 euros días despois do sete de outubro. Abel Caballero asinou outro de máis de 200.000 euros e a alcaldesa da Coruña seguiu a estela cun contrato de 170.000 euros.
Senegal
Migraciones El mito de la migración ordenada: la denegación de visados por el Consulado de España en Dakar
Maltrato institucional. Estas dos palabras son las más escuchadas cuando se pregunta a personas descontentas con el Consulado de España en Dakar. Cada vez más personas denuncian denegación de visados que no consideran justificados.