València
L'oposició qüestiona la gestió de l'alcaldessa de València en la dana pels 17 morts en les pedanies

El 29 d’octubre de 2024, desset persones van perdre la vida a les pedanies de La Torre, Castellar L’Oliveral i Forn d’Alcedo. Aquesta xifra situa la capital valenciana com al tercer municipi amb més morts en tot el territori afectat per la dana. El Pla d’Actuació Municipal davant del risc d’inundacions de València va ser aprovat el 2018. És un document que detalla els passos a seguir en cas de risc d’inundacions: activar el Cecopal, comunicar-se amb els municipis “aigua amunt”, avisar la població amb caràcter preventiu, coordinar l’evacuació de zones de risc, reforçar els serveis d’emergències, posar a disposició de l’emergència mitjans i recursos tant públics com privats i utilitzar canals de comunicació municipals.

Lucía Beamud, regidora de Compromís i veïna de La Torre, va viure el desastre en primera persona: “El protocol municipal, simplement, es va ignorar: no es van suspendre classes, no es va informar ni evacuar la població, no es va fer un seguiment de cabals ni es va demanar informació als municipis de riu amunt, no es va desplegar cap operatiu sobre el terreny davant l’alerta màxima per risc de pluges torrencials. És a dir, res del que l’Ajuntament tenia a la seua mà com a mesures preventives es va desenvolupar aquell dia”.

“No es va activar cap protocol específic d’inundació. Cada dotació actuava pel seu compte, sota el seu propi criteri i responsabilitat, amb els escassos mitjans disponibles durant la nit del 29 d’octubre”, explica un bomber que ha preferit no desvetllar la seua identitat

L’alcaldessa de València, María José Català, ha defensat en diverses ocasions que sí que es va activar el Cecopal, el centre de coordinació municipal. Però, subratlla Beamud, no basta convocar una reunió si després no es despleguen mesures: “El Cecopal es va activar a les huit, però a partir d’allí no es van prendre decisions útils. No es van utilitzar els sistemes de megafonia, no es van enviar avisos des d’AppValència, no hi va haver ordres clares d’evacuació. La gent es va quedar a les fosques, sense informació ni ajuda”.

Des de dins del propi servei d’emergències municipal, els bombers de l’Ajuntament de València han denunciat la situació a què es van enfrontar aquell fatídic dia: “No es va activar cap protocol específic d’inundació. Cada dotació actuava pel seu compte, sota el seu propi criteri i responsabilitat, amb els escassos mitjans disponibles durant la nit del 29 d’octubre”, explica un bomber que ha preferit no desvetllar la seua identitat.

“No hi va haver cap tipus d’ordre prèvia per part de la Capitania de Bombers, un company va proposar a primera hora del dia que s’activara el Grup de Busseig com a mesura preventiva i la resposta va ser que, en principi, no era necessari”

El seu relat assenyala una absència total de comandament: “No hi va haver cap tipus d’ordre prèvia per part de la Capitania de Bombers. De fet, un company va proposar a primera hora del dia que s’activara el Grup de Busseig com a mesura preventiva i la resposta va ser que, en principi, no era necessari. Durant tota la jornada, ni el personal operatiu ni el no operatiu van rebre cap alerta ni instrucció oficial en relació amb l’episodi de pluges”.

Quant a les mesures preventives (avisos, evacuacions) que podrien haver-se pres, denuncia que “Si ni tan sols es va activar als bombers des del Cecopal ni des del Cecopi com si es tractara d’una emergència de ciutat, difícilment es podrien emetre avisos a la població. El mínim hauria estat difondre comunicats oficials, per exemple, en forma de ban municipal i, sobretot, haver sol·licitat la presència d’un contingent molt major de personal d’emergències. Això no es va fer”.

Lucía Beamud lamenta que no es difongueren avisos ni es prengueren mesures de precaució. “És dolorós saber que l’única barca de bombers que va entrar a La Torre, ho va fer perquè el bomber es va botar les ordres”

La sensació de desemparament entre el personal de bombers va ser generalitzada: “La nit del 29 va ser caòtica i es va treballar amb la sensació clara d’absència de suport. El més greu, però, va ser el que va ocórrer els dies posteriors: fins al 4 de novembre —quasi cinc dies després— no es va mobilitzar el Grup de Busseig, ni la Unitat Canina, ni el conjunt del personal de guàrdia. Mentrestant, la majoria de parcs romangueren amb les seues dotacions de servei intern, realitzant pràctiques, tot i ser plenament conscients de la magnitud del que havia passat en zones com ara La Torre, que eren competència directa de l’Ajuntament de València. Només es va mantenir activa una dotació reduïda de 12 persones de guàrdia, quan es necessitava una resposta massiva”.

Lucía Beamud lamenta que no es difongueren avisos ni es prengueren mesures de precaució. “És dolorós saber que l’única barca de bombers que va entrar a La Torre, ho va fer perquè el bomber es va botar les ordres. Va vindre a rescatar-nos sota el seu risc de rebre represàlies”. La regidora sosté que aquest buit d’instruccions va deixar els veïns en completa indefensió: “Si la Generalitat i l’Ajuntament hagueren fet la seua feina i hagueren previngut la població que una inundació era possible, molta gent hauria tornat abans a casa o no hauria eixit a moure el cotxe de lloc. Si s’haguera avisat, moltes morts no s’haurien produït. La majoria foren morts evitables”.

Les conseqüències de l'absència de mobilització del parc de bombers municipal

La seua denúncia remet a un dels episodis més dramàtics de la catàstrofe: la mort de vuit veïns en el garatge d’un edifici del carrer Mariano Brull, a La Torre, quan van baixar a intentar salvar els seus vehicles. Tal com van informar diversos mitjans, les víctimes van quedar atrapades per la riuada en qüestió de minuts.

A escassos metres d’aquest edifici, Nicolás I. F., veí del carrer Ismael Blat, va aconseguir posar-se a fora de perill a temps: “Vaig rebre una trucada de la meua germana que m’avisava que l’aigua començava a entrar al garatge. Baixí a vore-ho i, al principi, eren només uns centímetres, però, en qüestió de segons, va començar a entrar aigua amb més força al garatge. Vaig treure el cotxe al carrer i molt pocs minuts després, en obrir la porta del vehicle, l’aigua va entrar de cop, i vaig veure que ja arrossegava contenidors i altres vehicles. La corrent era tan forta que quasi no podia mantindre’m dret, la meua família em cridava des de la finestra perquè em posara fora de perill. Vaig haver d’avançar amb molt de compte, amb l’aigua fins a la cintura, esquivant cotxes i contenidors flotants, fins aconseguir arribar al portal. La porta de l’edifici s’havia bloquejat per l’aigua, però entre la meua dona i jo, vam aconseguir obrir-la i posar-nos fora de perill. A partir d’allí, ja vam veure com tota l’aigua entrava a la nostra vivenda, situada a l’entresol, i s’enduia el cotxe que havia intentat salvar. Quan va arribar l’alerta ja teníem la vivenda inundada. Va ser una experiència molt traumàtica; encara que en el meu cas vaig tindre la sort de no perdre la vida, la por i la tensió d’aquell moment continuen presents. A nivell psicològic, continuem afectats i vivim amb preocupació, perquè sabem que la nostra zona és inundable i podrien tornar a ocórrer episodis similars”.

Sanjuán recorda que les conseqüències es van mesurar en vides humanes: “Som el tercer municipi amb més víctimes mortals, 17. La jutgessa de la dana està dient clarament que eren morts evitables si s’haguera avisat a temps”

Borja Sanjuán, portaveu del PSPV a l’Ajuntament, coincideix amb Beamud que el Pla Municipal d’Inundacions, encara que estava a disposició del consistori, no es va aplicar: “Res del que contempla el pla es va aplicar i hi ha dues diferències fonamentals amb uns altres municipis. La primera és que València té mitjans propis per a assumir aquestes responsabilitats, que a més recauen directament en l’alcaldessa. I la segona és que, des d’aquest Ajuntament, no s’ha responsabilitzat la Generalitat de la falta de comunicació amb els municipis, ni tan sols s’han fet públiques les comunicacions entre ells. Així que assumeixen de facto que podien i el pla diu que havien de fer-ho”.

Sanjuán recorda que les conseqüències es van mesurar en vides humanes: “Som el tercer municipi amb més víctimes mortals, 17. La jutgessa de la dana està dient clarament que eren morts evitables si s’haguera avisat a temps. Aquestes persones podrien haver-se salvat. D’això estem parlant”. Adrián Navalón, portaveu de Podem València, ha assenyalat que la responsabilitat és compartida amb la Generalitat: “Avisar era obligació tant de la Generalitat com de l’Ajuntament. Ni Mazón ni Català van avisar ningú que venia una riuada. La seua gestió homicida va costar vides i haurà de donar compte d’això al Congrés perquè des de Podem hem citat l’alcaldessa a la Comissió d’Investigació” i insisteix en la negligència de l’Ajuntament de València: “Si algú incompleix les seues obligacions i d’això deriven morts, hi ha una responsabilitat. Parlem de gestió criminal i la justícia no pot oblidar la inacció de Català i el seu equip”.

Segons la regidora de Compromís, després de la catàstrofe, Català, va defensar que València no havia patit l’impacte directe de la dana, minimitzant la gravetat del desastre a la capital: “Quan parlem del 29 d’octubre de seguida pensem en Mazón, en el seu dinarot, en la seua negligència i la del Consell, en el gran buit d’informació, eliminant els vídeos del Palau de la Generalitat, per no saber a quines hores entrà o eixí el President, o donant ordres a À Punt perquè no es publicaren vídeos del Cecopi i com han jugat amb la gent amb supèrbia. Però la negligència del PP no es queda només en el govern valencià, també la trobem en l’alcaldessa de València. El PP ha volgut construir el relat que la dana no va afectar la capital i això és simplement fals”.

Una de les defenses més repetides per Català va ser atribuir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) una suposada “apagada informativa”, al·legant que l’Ajuntament no disposava de dades suficients per a anticipar la magnitud de la riuada. No obstant això, la jutgessa instructora del cas, Nuria Ruiz Tobarra, ha requerit a la Generalitat i a À Punt l’entrega de les imatges del Cecopi que fins ara no s’havien facilitat. Aquestes gravacions demostren que l’administració autonòmica disposava d’informació sobre l’evolució de l’emergència que no va arribar a la població amb la deguda antelació ni claredat.

La incògnita de la comunicació entre Català i el Cecopi

Queda per aclarir, però, si hi va haver comunicació efectiva entre l’Ajuntament de València i el Govern autonòmic durant la crisi. Quatre mesos després de la riuada, la comissió d’estudi sobre la dana celebrada a l’Ajuntament de València es va saldar amb 40 compareixences de tècnics i experts, més com un procés de millora que com un examen a la gestió, i sense la presència de cap responsable polític ni de l’oposició.

La jutgessa instrueix la causa per determinar si hi va haver negligències en la gestió i aclarir si procedeix imputar responsabilitats penals per omissió del deure de socors o de funcions públiques. Amnistia Internacional, en el seu informe d’abril de 2025, va constatar la vulneració de drets humans durant la catàstrofe, incomplint estàndards internacionals de protecció en catàstrofes naturals, al no haver-se informat amb suficient antelació la població sobre l’arribada de la riuada.