Referéndum del 1 de octubre
Solidaritat enfront de la repressió a Catalunya arreu del País Valencià

Milers de persones van mostrar el seu rebuig a les pràctiques repressives de l'Estat espanyol a Catalunya, així com la seua solidaritat amb l'exercici democràtic de desobediència i mobilització, organitzat amb l'objectiu de defensar la celebració d'un referèndum el pròxim 1 d'Octubre.

Pancarta Valencia Paisos Catalans
Pancarta de apoyo a Catalunya en la concentració de Valencia Gabriel Rodríguez

Les detencions dels 14 càrrecs polítics i, sobretot, el setge policial sense ordre judicial a la seu de la CUP van ser la flama que va posar en marxa una mobilització de solidaritat arreu del País Valencià. Encara que no foren les manifestacions més multitudinàries dels últims cicles, en sis ciutats es trobaren per a mostrar la seua disconformitat amb l’actuació de l’estat i el seu suport a l'estratègia de desobediència a Catalunya.

La més massiva de les concentracions va tenir lloc a València, on milers de persones van omplir el carrer Colom i van interrompre el trànsit de vehicles una llarga estona. Amb el ritme de les dolçaines i fins i tot amb alguna muixeranga improvisada, armats amb clavells i molts somriures, els assistents pretenien visibilitzar a la capital del Túria la solidaritat amb els fets que van tenir lloc a Barcelona.

pancarta ACPV apoyo Catalunya
Pancarta de ACPV, convocante de las concentraciones valencianas en apoyo a Catalunya Gabriel Rodríguez

Vídeo de la concentració d'ahir a Alacant // Sacacorchos

A València es van deixar veure nombrosos càrrecs institucionals i representants dels partits polítics. Els rostres més coneguts van ser el síndic de Compromís, Fran Ferri, i el de Podem, Antonio Estany, però també hi van assistir altres com els diputats de Compromís Josep Nadal i Jordi Juan, el president d'Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, i la Coordinadora Nacional del Bloc, Àgueda Micó, a més de la diputada de Podem Fabiola Meco.

Castelló també pren el carrer 

Les organitzacions independentistes Endavant i Arran La Plana, així com els sindicats d’estudiants nacionalistes, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SPEC) i Gatzara; els Iai@flautes, diversos col·lectius socials de Castelló i alguns partits polítics (Compromís i Castelló en Moviment) es van adherir a la concentració convocada per l’entitat valenciana Acció Cultural del País Valencià, ahir a la capital de La plana. Així doncs, la plaça Mª Agustina, situada davant de la Subdelegació de Govern, es va convertir en el punt de trobada d’unes 700 persones.
Concentracion Castellón apoyo Catalunya
Concentració en Castelló en suport al dret a decidir de Catalunya Ester Fayos


La ciutadania, molesta per l’actuació repressiva de l’Estat espanyol, va iniciar els càntics sota els lemes Castelló pel dret a decidir, Democràcia i No ens aturaran, ni per la llei ni per la força: independència. Les senyeres i insígnies feministes es barrejaven amb els cartells i les pancartes, on es podien llegir missatges com Sense por, Castelló amb Catalunya o Hola, dictadura. Francesc Pallàs, membre del col·lectiu Iai@flautes de Castelló no es considera independentista, però assegura estar indignat amb aquesta situació. L’activista va opinar que s’ha de trobar una eixida pactada entre ambdues parts, la qual “únicament s’aconseguirà amb diàleg”. Així mateix, afegeix que la confiscació de paperetes i cartells “no impedirà que la gent vulga votar l’1 d’Octubre”.

En aquesta línea, Sergi Menero, membre de l’organització independentista Arran La Plana, va reivindicar que l’Estat espanyol, amb la seua violència, “està demostrant que la Transició ha sigut un procés fingit, per tant, encara continuem en un estat dictatorial”. Carme, membre de la CUP Barcelona, defensant la tesi dels manifests, va donar suport al propòsit d’aconseguir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes. En quant a les possibles solucions, va apuntar a la desobediència com a única resposta. “Desobediència, votar i guanyar”, exclamà.
Pancarta Castelló apoyo Catalunya
Castelló contra la repressió i a favor del dret a decidir de Catalunya Ester Fayos


Alguns regidors de l’Ajuntament de Castelló també van participar en la jornada de protesta. D’una banda, el portaveu de la Coalició Compromís, Ignasi Garcia, va manifestar el seu rebuig als actes repressius que han tingut lloc a la capital catalana. “La voluntat de dos milions de persones que es manifesten pacíficament al carrer no pot ser ignorada”, defenia el portaveu. D’altra banda, Xavi del Senyor, representant de Castelló en Moviment, va deixar clara la seua postura respecte a l’actuació del govern central. Va qualificar l’ús de la força i les maniobres de l’executiva de Mariano Rajoy com a “autoritàries” i “interessades”. També assegurà que el dret a l’autodeterminació està reconegut internacionalment i que la solució “només passa pel diàleg”. La concentració va concloure amb l’alçament d’una figura per part de la Conlloga-Muixeranga de Castelló i el cant de L’Estaca, de Lluís Llach.

A totes les concentracions es va llegir un manifest signat per les entitats convocants, Acció Cultural del País Valencià i altres com ara la xarxa d´Escola Valenciana. Els portaveus van dir que "l'Estat espanyol ha ultrapassat hui totes les línies vermelles imaginables, trencant, de fet, la legalitat i les normes més bàsiques de convivència democràtica a Catalunya. Perquè açò no va de votar a favor o en contra en un referèndum legítim, perquè açò no va d'estar a favor o en contra d'un govern triat a les urnes en les eleccions més participatives de la història democràtica de Catalunya. Açò va de democràcia". El text es lamenta d'uns fets que fan "reviure els pitjors temps del totalitarisme patit fa dècades". També es van preguntar "quina serà la pròxima i contra qui", i en concret quan els "tocarà als valencians".
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Catalunya
Violencia policial El juzgado rechaza amnistiar a cuatro policías que dispararon balas de goma en el 1-O y los procesará
El delito de lesiones por el que se investiga a los cuatro agentes no queda amparado por la amnistía de 2024. Uno de los investigados provocó presuntamente la pérdida de un ojo a Roger Español con balas de goma.
Referéndum del 1 de octubre
Represión El Tsunami de solidaridad que necesita el periodista Jesús Rodríguez
El redactor de La Directa lleva nueve meses en Suiza para escapar de las represalias de ser acusado de terrorismo por ejercer el periodismo.
Medio ambiente
Crise climática Sarria, cun dos peores índices de calidade do aire de Galiza, á espera dunha nova planta contaminante
Sarria convive dende hai décadas coa contaminación provocada pola cementeira do Oural. Agora, Votorantim Cimientos proxecta a instalación dunha nova planta para a produción de combustible a partir da coincineración de residuos.
Economía social y solidaria
Tecnología Inteligencia Artificial y economía solidaria: ¿posibles aliadas?
¿Cómo debe relacionarse la economía solidaria con una tecnología que vulnera derechos humanos y ambientales constantemente? Cooperativas e investigadoras tecnológicas animan al movimiento a perderle el miedo y a utilizarla de manera crítica.
Líbano
Líbano Cinco décadas sin paz ni justicia en Líbano
El país mediterráneo conmemora el 50 aniversario desde el inicio de la guerra civil, un conflicto cuyos crímenes no se han juzgado y cuyos desaparecidos no se han encontrado

Últimas

Crisis climática
Crisis climática La UE se entrega al ardor guerrero mientras descuida la crisis social y la emergencia climática
Varios países de la UE ya están recortando drásticamente en servicios públicos y estado del bienestar para poder costear el aumento del presupuesto militar.
Opinión
Opinión Poliamor de derechas, poliamor de izquierdas
La no-monogamia no puede ser simplemente una etiqueta identitaria o una preferencia personal, sino una práctica material que cuestiona la propiedad privada, la privatización de los cuidados y la reproducción de los roles de género
La vida y ya
La vida y ya Días de vacaciones
No somos conscientes de que la lluvia depende, en un porcentaje altísimo, de ellas. Sin plantas hay menos lluvia. Sin lluvia las semillas no germinan. Así funciona.
València
València “‘El vol de Guillem’ ha supuesto la liberación de todos estos años de lucha”
Ricard Tàpera, autor del cuento, y Betlem Agulló, hermana de Guillem Agulló, que ha puesto voz a la historia, nos explican cómo ha sido el proceso de creación de esta obra coral, ilustrada por Helga Ambak.
Ayuntamiento de Madrid
Residuos La “motosierra de Almeida” no frena la oposición social al cantón de la limpieza en Montecarmelo
Los vecinos no entienden por qué el Ayuntamiento madrileño no accede a construir el cantón en una parcela técnicamente viable y que no afectaría a miles de niños y la única zona verde del barrio.
Opinión
Space X Los viajes al espacio y el efecto Katy Perry
El 2024 fue el año más caliente desde que hay registros, mientras que Katy Perry y un puñado de millonarias nos deleitaron con su viaje espacial cortesía de Jeff Bezos.
Estados Unidos
Estados Unidos La buena sintonía entre Trump y Meloni
Como era de esperar, los mandatarios mostraron afinidades políticas e ideológicas. La italiana insistió en la idea de “fortalecer Occidente”.

Recomendadas

Minería
Minaría Bruxelas cava fondo: litio galego para o novo militarismo europeo
No medio do rearme ordenado pola UE, Galiza entra no ámbito xeopolítico como potencial provedor de litio para a industria de defensa. Un enclave de alto valor ecolóxico en Doade (Ourense) converterase en canteira de baterías militares.
Historia
Historia Cuando la solidaridad antifascista reunió a musulmanes, judíos y cristianos en la España republicana
Marc Almodóvar y Andreu Rosés rescatan a los combatientes árabes de la Brigadas Internacionales en el libro ‘Moros contra Franco. El antifascismo y la Guerra Civil española en el mundo árabe’.
Senegal
Senegal Una ‘Escuela de rehenes’ o cómo Francia usó la educación en África para transformar las mentes
La administración colonial francesa puso en marcha en 1855 un centro educativo que tenía el objetivo de formar a los hijos de los reyes locales mediante el borrado de su cultura.
Camboya
Camboya 50 años del inicio del genocidio en Camboya
El régimen de Pol Pot acabó con la vida de más de dos millones de personas. Solo tres integrantes de los Jemeres Rojos han sido condenados por crímenes contra la humanidad.