8 de marzo
El País Valencià es tiny de morat en una altra jornada històrica

València (per Joanna Giménez i García)

Ahir, amb una normalitat quasi anòmala es va dur a terme la manifestació més multitudinària des d'abans de la pandèmia. El 8 de març, dia de la dona, va significar per a València una immensa marea que va tenyir diversos quilòmetres de reivindicacions socials i igualtat, tots ells sota la unió del color violeta. Un color que representa la resiliència i el rebuig a la conformitat, a la conformitat de continuar vivint en una societat patriarcal que ha invisibilitzat reiteradament els assoliments de les dones al llarg de la història de la humanitat. Baix crits de “Visca, visca, visca la lluita feminista” o “Patriarcat i capital, aliança colonial”, desenes de milers de manifestants, van reivindicar un any més, millores per a la sanitat i l'educació pública i per a les treballadores dels sector de cures àmpliament feminitzat.

Enguany s'ha vist marcat, malgrat, per una polèmica que ha provocat l'escissió de la manifestació en dues convocatòries diferents: una, organitzada la Coordinadora Feminista a les 19 hores i, una altra, per la Assemblea Feminista de València a les 17 hores, que es confluiria més tard amb l'altra per a després dividir-se de nou i finalitzar per separat. El motiu de la diferenciació es deu a debats sobre l'abolició o regularització de la prostitució i a com legislar els drets de les persones trans. No obstant això, l'ambient que es va viure, marcat pel ritme tribal de les batucades i alguna dolçaina, va ser festiu i distés. De fet, moltes manifestants afirmaven que no tenien constància de les diferències entre columnes, sinó que havien acudit indistintament. No obstant això, algunes de les dones van afirmar escoltar càntics trànsfobs que proclamaven que ‘dona es naix’, contrastant amb pancartes de suport al col·lectiu trans en les quals podíem veure escrit “Ser dona no naix, es construeix”.

Va destacar també el suport a les dones afganeses que sota el règim talibà han perdut els seus drets, així com el crit de ‘No a la guerra’ en suport a Ucraïna. A aquests càntics se sumaven dones de totes bles edats, des de nounades a braços de les seues mares que entrellucaven perplexes, fins a ancianes amb caminador que sorprenien amb la seua vitalitat i força.

A això de les 20.30h arribava ja la manifestació a les Torres de Serrans, rebuda per una actuació de la rapera valenciana Tesa que omplia l'ambient amb les seues cançons feministes animant a les dones a alçar-se en contra de la violència de gènere, de l'opressió sistematitzada i amb una crítica decidida cap al menyspreu de la dona per part de la indústria del rap.

Totes les columnes que havien participat en la manifestació es van condensar mostrant les seues pancartes al voltant del modest escenari en el qual van tindre cabuda les actuacions i manifestos. A pesar que la polèmica per l'abolicionisme i la llei trans van dividir les columnes en dues finals, el manifest, pregonat en valencià, va destacar pel reclam d'una educació pública en igualtat, donant cabuda a l'ensenyament sexeafectiu i la instauració d'uns serveis públics de qualitat, entre altres. Va marcar el discurs l'oposició al capitalisme, el colonialisme i el patriarcat, davant el qual un públic exaltat va aplaudir amb força.

Acabava una emocionant jornada amb un recordator: que juntes, som més fortes i que “8 de març és cada dia i el feminisme és el camí”. Instant a lluitar per a honrar a les que ens precedeixen, i a continuar combatent perquè les que vinguen puguen viure en igualtat.

Castelló (per Nerea Altaba)

Castelló es tiny de morat un any més per a commemorar el 8M. El moviment feminista torna als carrers de la capital de la plana després d'un any d'aturada per la pandèmia, en una vesprada on el cessament de la pluja ha permés traure les pancartes i banderes pel Dia Internacional de la Dona. La policia municipal apunta a quasi 4.000 integrants en aquesta marxa multitudinària, encara que dividida en dos grups. Encapçalant la manifestació la part institucional amb els partits polítics, sindicats i organitzacions, i uns metres més arrere les associacions populars amb Subversives Castelló, l'Assemblea del 8M i grups estudiantils més reivindicatius. 

Clames contra el masclisme i la bretxa de gènere, crits per un feminisme antiracial i amb igualtat de classes. Les participants han corejat càntics i mostrats cartells contra el patriarcat al crit de “No estem totes, falten les assassinades”, “Que visca la lluita de les feministes” o “No és una festa és una protesta”. A més, aquestes consignes també han deixat buit a les denúncies contra Vox i el seu líder Santiago Abascal. Així com a la Universitat Jaume I amb la proclama “agressors fora de les universitats”.

La marea ha començat a les 19.00 en la Plaça de les aules i ha transcorregut pels carrers principals de la localitat. Des del Mercat de Sant Antoni per la Ronda Magdalena, Horts Hogueros, Plaza del Rei, Porta del Sol, Gasset i Plaza de la Pau i Carrer Major fins a arribar a la Plaça Major. 

El primer grup darrere de la pancarta que portava la formació socialista amb el president de la Diputació, José Martí, acompanyat per membres de Compromís. Acompanyats per entitats provincials com el Liceu de Dons de Castelló, l'Associació de Dones 8 de març, l'aula de tercera edat de dones del Grau o Amnistia Internacional. A més dels sindicats UGT, Comissions Obreres i Intersindical Valenciana. 

Finalment, la marxa ha acabat en la Plaça Major al costat de l'Ajuntament, on el Moviment Feminista de Castelló, format per associacions, organitzacions i col·lectius de la província ha llegit el manifest que tots els assistents han aplaudit i victorejat amb força. L'acte va finalitzar amb la interpretació d'una versió de la cançó de Rigoberta Bandini “Ai Mamà”, on totes les assistents a l'uníson van deixar clar que a Castelló hi havia feminisme per a estona.

Alacant i Elx (per Estefanía M. Amador)

A Alacant, entre 8.000 i 12.000 persones es van donar cita durant la jornada feminista del 8M. Partint des de les escales de l'institut del Jorge Juan, una marea violeta va recórrer, durant la vesprada d'ahir, el centre de la ciutat d'Alacant fins a arribar a l'encreuament entre l'Esplanada i la Rambla Méndez Nuñez. La manifestació alacantina es va caracteritzar també per l'intergeneracional de les seues files i per les pancartes en denúncia de la violència masclista, la desigualtat encara imperant i la necessitat de cuidar a les que cuiden, així com el crit de 'no a la guerra' i la defensa del sistema públic de salut. Un altre dels punts clau en la jornada van ser les crítiques a la nova ordenança de mendicitat per suposar una “criminalització i penalització de les dones en situació de prostitució”, així com les referències a l'assetjament, acusat aquest últim any, que reben les dones que acudeixen a clíniques per a avortar.

A Elx, per la seua banda, no va haver-hi cap incident, si bé estaven presents les consignes abolicionistes. Durant la lectura del manifest, en el qual es va destacar la importància de lluitar unides contra el patriarcat i el sistema neoliberal, independentment de la falta de consens en altres qüestions, es va defensar la necessitat d'una política social i feminista on es garantisca una renda bàsica universal, s'aposte per una sanitat pública de qualitat i es pose fi a la precarietat laboral de les dones que curen. Les reivindicacions es van traslladar al sistema laboral privat, on s'ha destacat la situació precària de les Kellys, les aparadores, empleades del servei domèstic... Entre les frases protagonistes, l'antiracisme estava present en crits com “la llibertat de les dones amb més recursos no pot recaure sobre l'explotació de les dones migrades”. També es va aprofitar la jornada per a denunciar públicament l'assassinat d'Alicia, ocorregut fa quasi dos anys a Elx, i que segueix sense tindre culpable.