Autogestión
"Un pulmó verd en un barri dominat per la gentrificació i el turisme"

"Pulmó, experiment d'autogestió veïnal, espai multiusos, parc infantil, escenari artístic, fòrum de debat, espai educatiu…" són algunes de les encarnacions que, segons explica l'Assemblea El Solar Corona, ha experimentat l'espai des que en 2011 van començar a dur-se a terme multitud d'activitats en el seu interior.

Tancament Solar Corona
El Solar Corona durant l'ùltima jornada d'acomiadament, el 22 d'abril a Ciutat Vella (València). El Salto País Valencià

Aquell estiu —juliol, 2011— es va celebrar a València la trobada anual d’Arquitectures Col·lectives —original cast. Arquitecturas Colectivas—, una "xarxa de persones i col·lectius que tracten de promoure la construcció participativa en l'entorn urbà", segons informen en el seu web. Comboi a la fresca va ser el nom que se li va donar a l'esdeveniment, que va suposar l'espenta per a la construcció d'un projecte sociocultural que, durant set anys, ha fet de contrapès a l'abandonament institucional del casc antic de València. "Després de la trobada, demanarem al propietari continuar usant el solar i ens va dir que sí. Ahi va nàixer l'Assemblea del Solar Corona, que és l'instrument d'autogestió de l'espai", expliquen des de l'assemblea, i afigen que es van constituir com a associació cultural —Associació El Solar Corona— per a poder realitzar les activitats al solar de manera que foren contemplades legalment.

Allò comú es pot gestionar amb absoluta llibertat des dels afectes i el compromís individual amb allò col·lectiu

"L'origen exigia una cessió, ja que l'organització d'una trobada en la qual reunim a quasi 500 persones, en principi, requeria certa “serietat” i no podia sustentar-se en la inseguretat d'una okupació, per exemple", argumenten des de l'Assemblea. Per la seua banda, l'objectiu de la iniciativa el tenien clar: "Demostrar que aquestes coses són possibles, que allò comú es pot gestionar amb absoluta llibertat des dels afectes i el compromís individual amb allò col·lectiu", expliquen.

Activitats i actes de música, teatre, performances, cinema, mercadets i conferències, entre altres, van omplir d'ambient una de les poques zones amb vegetació que, fins ara —i des de fa molts anys—, hi ha hagut a Ciutat Vella i que també ha sigut utilitzada com a colònia felina, parc i horta urbana. En el comunicat que informava sobre la fi del contracte de cessió del freqüentat solar —situat en el carrer Corona 16—, l'Assemblea es referia a l'espai com "un pulmó verd en un barri dominat per la gentrificació i el turisme".

Però l'amalgama de solars, edificis precaris o en ruïnes i altres rehabilitats, juntament amb noves construccions, segueixen, després de diverses dècades d'abandonament, caracteritzant els carrers del casc antic. "Les energies, els diners públics i les preocupacions de l'ajuntament —en eixe moment, en mans del govern del PP— i del lobby del ciment valencià no estaven en la rehabilitació de Ciutat Vella, sinó en els grans projectes i en els grans esdeveniments, com ara la Ciutat de les Arts i les Ciències", explicava en una entrevista de fa dos anys Francisco Pérez, Doctor en sociologia i professor de la Universitat de València. "Ciutat Vella quedava com una espècie de decorat historicista en segon pla", afegia.

Ara, El Solar Corona s'ha vist afectat per la gentrificació i la turistificació que progressivament, des de fa alguns anys, estan mercantilitzant la zona cèntrica de la ciutat —i altres barris com el Cabanyal, Russafa o Benimaclet— i que, ja el passat novembre, el col·lectiu Entrebarris denunciava en un acte en el qual se simbolitzava el ‘soterrament de Ciutat Vella’, equiparant l'augment de l'especulació d'habitatges amb la mort de la faceta convivencial del barri. De fet, el periòdic Levante-EMV publicava a la fi de 2017 que el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de València vaticina una "major activitat del mercat de l'habitatge en 2018" i que això es traduiria en un augment del preu de l'habitatge que podria derivar en una "'mini bambolla' immobiliària".

Les activitats desenvolupades en el solar durant aquests set anys i que complien amb els requisits de "tenir algun tipus de compromís cultural, social o mediambiental (i si pot ser els tres)" —com matisen des de l'assemblea— han despertat, a partir de l'anunci del tancament, l'interés del govern local. Segons una entrevista realitzada per la Cadena Ser a la regidora de patrimoni, María Oliver, l'Ajuntament està disposat a estudiar oferir ajuda a l'Associació Solar Corona per a "traslladar la seua activitat a un altre solar que siga de titularitat municipal", després de la venda de la parcel·la de Corona 16 amb la intenció d'un projecte d'edificació. No obstant això, l'Assemblea del Solar Corona assenyala que encara no ha pres cap decisió, que anirà informant i que, abans que res, complirà el compromís adquirit amb el propietari i intentarà reallotjar tota la seua ‘fauna i flora’.

Tancament Solar Corona 1
El Mercat Mossén Sorell acull part de la vegetació que omplia El Solar Corona, a Ciutat Vella (València). El Salto País Valencià
Precisament, el trasplantament va ser un dels protagonistes durant el cap de setmana de l’acomiadament del Solar, el passat 20 al 22 d'abril. Eixos tres dies de convivència van servir, entre altres coses, per a traslladar part de la vegetació al proper parc de Mossén Sorell, en una acció de ‘jardineria de guerrilla’ que va implicar també a la xicalla, partícip de la cura de l'espai durant totes les fases del projecte. En eixos dies, durant el retrobament de moltes de les persones que van participar en els més de set anys de marxa del solar, també es van realitzar, en la línia d'iniciatives anteriors, activitats a cavall entre allò artístic i allò comunitari, com el treball de l'escultor Juan Flores amb caps de guix que, posteriorment, formen part de diferents instal·lacions reivindicatives.

Malgrat la diversitat de col·lectius, entitats i associacions que han aprofitat l'espai per a desenvolupar diferents activitats -i que van des de les Falles Populars i Combatives, fins a l’Escola d'Art Superior i Disseny (EASD), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSA) de la UPV o el Festival Intramurs-, l'Associació Solar Corona mai ha rebut un suport econòmic institucional i, encara que des de l'assemblea reconeixen que el “projecte ha sigut vist amb bons ulls per les institucions”, han sigut les persones integrants d’aquesta i el veïnat qui, sense ajudes públiques, s'han encarregat de la dotació a l'espai d'aigua corrent, bany, escenari, sistema de reg i jocs infantils.

L'Ajuntament és qui posseeix terrenys al marge de les pressions de l'especulació i hauria de tenir la voluntat d'intentar contrarestar-la activament

Donada aquesta situació, encara que des de l'assemblea del Solar reconeixen les dificultats per a dur a terme iniciatives similars en el barri, entenen que "just això és el que fa més necessaris els projectes com el del Solar Corona". "En aquests moments serà difícil en llocs d'alta gentrificació com el centre històric, però això solament vol dir que l'última paraula la té l'Ajuntament, que és qui posseeix terrenys al marge de les pressions de l'especulació i hauria de tenir la voluntat d'intentar contrarestar-la activament" observen des de l'Assemblea i, afigen que és en les perifèries on pot haver-hi possibilitats per a construir projectes similars a llarg termini. D'altra banda, assenyalen la importància de què la iniciativa haja pogut arribar a convertir-se en un espai de trobada veïnal, i que l'autogestió i la participació oberta i intergeneracional han afavorit la transformació del Solar "en una eina d'apoderament social".

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Comunidad de Madrid
Huertopías Ecourbanismo o cómo combatir la crisis climática en las ciudades y desde lo comunitario
En los últimos años han ido floreciendo, en su mayoría desde organizaciones de base anticapitalista, numerosos proyectos sociales basados en la agricultura urbana. Todos ellos ofrecen alternativas sostenibles y cooperativas frente al sistema actual.
Música
Música Una improbable historia de punk y autogestión en la Cuenca de los años 90
Carlos ‘Piwi’, quien fuera voz y guitarrista de Kuero, añorada banda de punk rock, recuerda cómo se desarrolló en Cuenca en los años 90 una escena contracultural, autogestionada y antifascista muy activa y peculiar.
LGTBIAQ+
LGTBIAQ+ Unha casualidade, unha resposta masiva e un debate incómodo: a sentenza de Samuel Luiz en contexto
O 22 de maio, o TSXG ratificaba o veredicto do xurado popular e recoñecía que o asasinato de Samuel Luiz foi un crime motivado por LGTBIfobia. O caso supuxo unha mobilización sen precedentes.
Xunta de Galicia
Política A Xunta recibe ao embaixador de Israel en funcións mentres Gaza agoniza ao bordo da fame
O Goberno de Alfonso Rueda escenifica a súa boa sintonía coa Administración de Benjamín Netanyahu apenas unhas horas despois de que Israel bombardease unha escola que servía de refuxio e ordenase unha evacuación masiva en Gaza.
O Salto medra contigo
Crowdfunding O Salto Galiza abre un crowdfunding para empapelar Altri
Queremos investigar os responsables políticos e empresarias do que podería ser o maior atentado ambiental da historia recente de Galiza.

Últimas

Alemania
Litigio climático Un tribunal alemán abre la puerta a que grandes emisores puedan ser responsabilizados de daños climáticos
El jurado descarta la demanda del agricultor peruano Saúl Luciano Lliuya por entender que el riesgo a su propiedad es demasiado bajo, pero esta misma argumentación podría llevar a condenas en otros casos.
Madrid
Derecho a la vivienda Victoria contra la Sareb: 16 familias consiguen firmar contratos después de años de lucha
Un bloque en lucha de Casarrubuelos (Comunidad de Madrid) consigue formalizar contratos con el banco malo, al que acusan de actuar “como un fondo buitre”. En Catalunya, diez ayuntamientos apoyan los reclamos de 62 hogares en huelga contra La Caixa.

Recomendadas

Culturas
Erika Lust y Sara Torres “El deseo tiene una potencia inagotable para transformar la realidad si lo liberamos de las normas”
Sexo, deseo o ética del placer son algunos de los temas que hilan la escritora Sara Torres y la productora de cine porno Erika Lust en ‘La abundancia del deseo’.