Desigualdad
Aprenentatge entre iguals per a garantir el dret a l'alimentació

Justícia Alimentària i ACOEC continuen per tercer any consecutiu amb el seu projecte Entre Iguales. Aquest projecte impulsa la formació de líders comunitàries per fomentar el dret a l’alimentació a la ciutat de València.
Entre iguals
Asamblea a la III Trobada comunitària pel dret a l’alimentació. Lucas Guerra
9 jun 2024 06:00

El passat 17 de maig, a la llibreria La Repartidora del barri de Benimaclet de València, una cinquantena de persones es trobaven per a celebrar la III Trobada comunitària pel dret a l’alimentació. Aquesta trobada, organitzada per Justícia Alimentària i ACOEC (Associació per la cooperació entre comunitats), s’emmarca en el projecte Entre Iguales, que té per objectiu impulsar l’alimentació saludable, sostenible i solidària en el teixit associatiu de València, mitjançant formacions en matèria de dinamització comunitària pel dret a l’alimentació.

Més de cinquanta persones vinculades a diferents projectes o associacions, com ara Perifèries, Save the Children, La Saïdia Comuna o Som alimentació, escoltaren les ponents i les seues experiències amb projectes contra l’exclusió social com ara Asdecoba de Salamanca, Mujeres Supervivientes de Sevilla o La Granja Julia, del col·lectiu de Joves de La Coma a València.

trobada entre iguals

Entre Iguales, nascut l’any 2021, fomenta el protagonisme de les persones en situació de vulnerabilitat. Aquestes es transformen en educadores que sensibilitzen sobre la sobirania alimentària en les seues comunitats i amplien el procés pedagògic a unes altres persones que pertanyen a col·lectius vulnerabilitzats. El requisit previ per a rebre les formacions és mantenir vincles amb alguna entitat gràcies a la qual les persones inscrites podran exercir aquest paper de dinamització per a què se les prepara. Després, aquestes “líders comunitàries” comparteixen coneixements en tallers, trobades comunitàries i visites a experiències agroecològiques. 

Les organitzacions promotores del projecte denuncien les dificultats de gran part de la població per a accedir a una alimentació de qualitat. Algunes d’aquestes dificultats estan recollides en el plantejament del Fons Social Europeu, segons el qual el repartiment d’aliments ha de reorientar-se cap a models d’acompanyament integral que tinguen en compte la cobertura de les necessitats bàsiques, la dignitat de les persones i la seua autodeterminació.

“En un estudi de la Universitat de Barcelona vam poder veure que el nombre de llars amb inseguretat alimentària havia passat d’un 11,9% a un 13,3% arran de la covid-19”, recalca Raquel Álvarez de Justícia Alimentària.

Des dels activismes pel dret a l’alimentació s’assenyala que la burocràcia dels Serveis Socials és difícil de transitar. Tanmateix, hi ha una insuficiència en els nivells d’assistència social a les persones vulnerables de l’ajuda financera que reben i del temps que tarden a rebre-la. També es generen situacions d’estigmatització social que deixen poc d’espai perquè la gent afectada puga prendre decisions. “La idea del projecte va sorgir durant la pandèmia. Ambdues organitzacions ens vam posar en contacte per a veure què podíem fer en relació al dret a l’alimentació a València. El confinament havia incrementat les situacions d’inseguretat alimentària”, comenta Marta Asensi d’ACOEC.

Un estudi sobre la inseguretat alimentària a les llars de l’estat espanyol durant la pandèmia de la covid-19 indicava que el nombre de llars que experimenten inseguretat alimentària havia augmentat. “En un estudi de la Universitat de Barcelona vam poder veure que el nombre de llars amb inseguretat alimentària havia passat d’un 11,9% a un 13,3% arran de la covid-19”, recalca Raquel Álvarez de Justícia Alimentària.

En el marc del projecte cada any es forma a deu persones líders de l'àmbit associatiu com a dinamitzadores comunitàries pel dret a l’alimentació. L’objectiu de la formació és que esdevinguen educadores entre els seus iguals. Com ens explica Marta Asensi, coordinadora d’ACOEC, “la formació entre iguals és aquella que es dona entre persones de característiques semblants o condicions d’edat, gènere, origen o cultura”. Després de la formació, aquestes persones traslladen els aprenentatges al seu entorn comunitari: família, veïnat o associació, a través del que anomenem “tallers entre iguales”. Julinar El Hurani és una de les líders comunitàries, que va conéixer el projecte a través d’una altra amiga, Hannan, qui s’havia format l’any anterior. Es va interessar pel curs per la seua inquietud en l’alimentació dels seus quatre fills. “Crec que una alimentació saludable és bàsica per a previndre malalties”, afirma Julinar. “Les companyes de la seua filla al col·legi se sorprenien quan li veien les verdures per a esmorzar”. “Ma mare sí que em va ensenyar a cuinar per a tindre una alimentació adequada, però ara veig els xiquets i xiquetes, que sobretot mengen aliments processats”, apunta.

trobada entre iguals2

Una de les habilitats adquirides per El Hurani és saber llegir les etiquetes dels productes i poder triar segons el seu valor nutritiu. Com ella diu, “ja no compre a cegues”, i és més crítica i curosa al l’hora d'omplir la cistella de la compra.

Des de Justícia Alimentària assenyalen que les malalties relacionades amb la mala alimentació s'acarnissen amb les classes populars, i així afecten més a les persones amb rendes baixes i amb un baix nivell acadèmic. Hi ha un pensament generalitzat que l'alimentació és una elecció personal, però les persones no mengen sempre el que voldrien, sinó el que poden permetre's o el que és accessible al seu entorn. La salut alimentària ve condicionada per determinants socials com ara el barri on vius, l'educació dels teus pares o les botigues que hi ha al teu entorn, i això són determinants que s’escapen del control individual.

Existeix un evident problema sistèmic, no individual, basat en desigualtats socials. Les estadístiques evidencien que els models vigents són insuficients, fins i tot a l’hora d’assolir uns objectius mínims. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), al voltant del 40% de la població mundial no es va poder permetre una dieta considerada “saludable” durant l’any 2020. L’alimentació és un bé essencial per a la vida, per tant, des del projecte Entre Iguales s’aposta per transitar cap a models alimentaris que posen la vida al centre i garantisquen una alimentació saludable, sostenible i justa a nivell local i global.

En aquest punt és fonamental parlar del paper que tenen les administracions públiques per tal de garantir que el dret a l’alimentació siga una realitat. Com apunten ACOEC i Justícia Alimentària, les principals accions que s’haurien d’impulsar des de les agendes polítiques són la compra pública sostenible als menjadors escolars, hospitals, residències i tots els establiments que depenguen de l'administració; l'impuls de la transició agroecològica i els mercats locals; o la incorporació de l'educació alimentària als currículums educatius; entre d’altres.

En aquesta trobada d’Entre Iguales van participar treballadores de Serveis Socials de l’Ajuntament de València, que s’han format i han replicat els aprenentatges per a poder traslladar a les persones usuàries dels seus servicis eines per a assolir una alimentació més saludable i sostenible.

Al mateix temps, en les dinàmiques que es van proposar en aquest espai van sorgir idees per part de les diferents persones i col·lectius sobre com aterrar en accions concretes aquestes inquietuds per tal d’impulsar projectes a nivell comunitari. Es va posar en valor el projecte Cuina de Barri, situat al barri del Cabanyal de València, on des de l’associació Cabanyal-Horta s’ha posat en marxa un menjador accessible, amb productes ecològics i de proximitat.

Com explica Raquel Álvarez, dinamitzadora de xarxes de Justícia Alimentària al País Valencià, “les trobades comunitàries són una manera d’identificar, secundar o activar processos comunitaris a favor del dret a l'alimentació a la ciutat

Davant d’una mirada caritativa i estigmatitzadora de la pobresa, estesa en gran part de les polítiques que pretenen abordar el problema alimentari, el projecte Entre Iguales planteja una perspectiva comunitària on les persones que hi participen són les protagonistes a l’hora de millorar la seua alimentació i la del seu entorn. Com explica Raquel Álvarez, dinamitzadora de xarxes de Justícia Alimentària al País Valencià, “les trobades comunitàries són una manera d’identificar, secundar o activar processos comunitaris a favor del dret a l'alimentació a la ciutat, d'una banda, donant a conéixer diverses fórmules per a millorar l'alimentació des de l'autoorganització, d'altra banda, impulsant la col·laboració publicocomunitària”.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Inteligencia artificial
Panorama “No somos robots”: las empresas entregan la gestión de la mano de obra a las máquinas
Todavía no hay androides repartiendo paquetes o pasando la fregona, pero los algoritmos y la inteligencia artificial ya han asumido la gestión del trabajo en numerosos sectores y han transformado la economía para siempre.
Renta básica
Ingreso Mínimo Vital Resultados limitados y mucho sufrimiento: España deberá responder por el IMV ante la UE
Colectivos y personas afectadas han presentado una reclamación colectiva contra la administración por infringir la Carta Social Europea por su gestión de una prestación que, denuncian múltiples actores, tiene un alcance muy inferior al prometido.
México
Análisis México La nueva presidenta tomará el poder en un México acechado por el crimen organizado
La tarea de gobernar para la próxima presidenta mexicana irá más allá de atender el crimen organizado, los feminicidios, las personas desaparecidas y un reforzado papel del ejército
Urbanismo
Urbanismo salvaxe A Universidade de Vigo construíu sen licenza un centro de investigación na illa de Toralla
A institución, que gastou medio millón na obra, recoñece que non ten título habilitante, pero argumenta que “non o necesita”. Nin o Concello de Vigo nin Facenda teñen rexistro algún da construción malia tela empezado en 2017.
Política
Barómetro de julio El CIS relanza al PSOE a costa de Sumar mientras mantiene estables a las derechas
Podemos sigue en ascenso consiguiendo el 4% de los votos y el partido del agitador de extrema derecha Alvise llegaría ya al 2,7%.
Vox
Vox Vox rompe con el PP y abandona los gobiernos autonómicos
Los de Abascal cumplen con la amenaza y anuncian que “los acuerdos están rotos” con el partido de Núñez Feijóo.

Últimas

Machismo
Machismo institucional Catro concellos galegos esixen certificados de non embarazo ás mulleres que aspiran a brigadistas
O sindicato CIG recorre as bases de varios concursos públicos dos municipios do Irixo, Val do Dubra, Carballo e Santa Comba por discriminar ás mulleres que queren examinarse nas probas físicas das traballadoras contra incendios.
Palestina
Palestina “Mi victoria sobre mi carcelero”: el legado del revolucionario Walid Daqqa
Daqqa enriqueció el campo de los estudios penitenciarios (en el que ahora se le considera una referencia) con novelas, artículos, cartas y dibujos que describen las realidades cotidianas de los presos palestinos en las cárceles sionistas.
Violencia machista
Feminicidios Más allá de la denuncia: detectar la violencia de género en el sistema sanitario
Mientras la ministra de Igualdad plantea una coordinación con Sanidad para subsanar los fallos del sistema Viogen, profesionales de Atención Primaria demandan más recursos para poder acompañar a las víctimas.
Corrupción
Corrupción La ‘policía patriótica’ espió a los diputados de Podemos durante el Gobierno de Rajoy
Utilizando las bases de datos del Ministerio de Interior, la llamada “policía patriótica” rastreó sin aval judicial a los representantes del partido morado.
Galicia
Galicia El Supremo abre juicio contra Baltar por conducir a 215 kilómetros por hora
El expresidente de la Diputación de Ourense e integrante de la saga familiar que presidió dicha administración durante 36 años, renunció a ser reelegido para la misma el pasado junio.
Más noticias
Opinión
Soberanía Alimentaria Por una ley de protección pública para los sistemas alimentarios locales
Necesitamos un sistema alimentario más democrático dónde la ciudadanía tengamos derecho a definir nuestro modelo y no que lo decida un oligopolio de cinco grandes cadenas de distribución.
Música
Música y censura Hortaleza se queda sin su Luis Aragofest: “Al Ayuntamiento de Madrid no le gustan los punkis”
El colectivo Hortaleza Punks vio denegado su permiso apenas unos días antes del evento, que tuvo lugar en el CSO La Animosa. Consideran que tras el Ayuntamiento hay una motivación política que denosta la contracultura.
Memoria histórica
Memoria ‘El Delfín’, uno de los barcos del arroz
VV.AA.
‘Estás más perdido que el barco del arroz’ es una expresión que pertenece al acervo popular. Su origen es incierto, pero la historia de ‘El Delfín’, un barco de avituallamiento hundido por los fascistas en Málaga, puede estar detrás de esta frase.
Euskal Herria
Euskal Herria Bilbao gentrifica a las rentas altas del Casco Viejo y Ensanche para ofrecer el centro de la ciudad al turismo
Constan 937 pisos turísticos en la ciudad, el 67% concentrados en el centro. Ofertan 3.968 plazas, según el estudio de Ekologistak Martxan que ha mapeado la información registrada en los portales turísticos.

Recomendadas

Capitalismo
Juan Ponte “Si el socialismo va de restaurar una comunidad perdida, el socialismo es una mierda”
El autor nos invita a pensar la política no como algo armónico, sino como un ejercicio abierto y en disputa. “La revolución la hacen los seres humanos como son. El que quiera armonía celestial, que se vaya al cielo”, diría Manuel Sacristán.
Argentina
Pablo Semán “La popularidad de Milei se mantiene por el espanto que causa la oposición”
Este sociólogo profundiza en las razones que llevaron a Milei al Gobierno y que hacen que su popularidad no caiga pese a los ajustes y recortes.