Ecologismo
Godella contínua la seua lluita veïnal davant la destrucció de la Torreta del Pirata

Diferents organitzacions asseguren que darrere del PAI existeixen negligències polítiques que posen en risc el medi ambient.
Torreta Godella
Torreta del Pirata o Canyada de Trilles, situat en la localitat valenciana de Godella. Joanna Giménez i Garcia

El PAI del Sector 31-32. Així es coneix a nivell tècnic l'actuació urbanística sobre el paratge natural de la Torreta del Pirata o Canyada de Trilles, situat en la localitat valenciana de Godella. Aquest bosc mediterrani destaca per la proliferació d'espècies vegetals; en ell habiten espècies autòctones, constituint un entorn de gran qualitat mediambiental, ja que funciona com a sistema de control d'inundacions. Compta fins i tot amb la considerada ‘Atapuerca de Godella’, una cova funerària plena de restes del eneolític. No obstant això, des de fa més de dues dècades s'ha vist embolicat en polèmiques, actuacions urbanístiques poc transparents i incongruències polítiques, acompanyat d'una reivindicació veïnal sense precedents en la localitat. Malgrat que l'especulació immobiliària ja ha entrat i destruït gran part del que els veïns qualifiquen com ‘el pulmó verd de Godella’, l'esperança és que encara estiguen a temps de frenar la destrucció de la biodiversitat i reduir els danys. 

“És un despropòsit total”, lamenta Rodrigo Santamarta, membre promotor de Natura Godella. “Han alterat el pendent del sòl, han destrossat la muntanya, han fet una foradada de 8.000 metres cúbics, a part de desforestar. Això no es fa”. Natura Godella és una iniciativa cultural artística que naix per a divulgar valors sensibles a la preservació de la naturalesa, dels ecosistemes i dels hàbitats. Santamarta assegura que “han alterat un hàbitat”. No obstant això, “encara es podria revertir”. 

Els veïns de Godella asseguren que aquest projecte urbanístic que destrueix 150.000 metres quadrats per a construir 500 habitatges seria, hui dia, inviable

Aquest PAI significa un atemptat contra l'ecosistema en un context de preservació i restabliment, ja que la biodiversitat està greument amenaçada. A Espanya, de 85.000 espècies, segons la Llista Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), el 14% estan amenaçades. Per això, els veïns de Godella asseguren que aquest projecte urbanístic que destrueix 150.000 metres quadrats per a construir 500 habitatges seria, hui dia, inviable. No obstant això, una llarga llista d'incongruències i negligències polítiques s'ha donat per a arribar a aquest punt. 

Entitats com l'Agència Valenciana Antifrau, el Sindicat de Greuges i el Consell Jurídic Consultiu han emès informes negatius sobre aquest PAI. La UPV també assegura en un informe que aquesta alteració topogràfica augmenta el risc d'inundacions en les zones confrontants. Diversos membres d'organitzacions de Godella asseguren que, amb la normativa actual, aquest PAI no es podria executar, per la qual cosa caldria redactar-se un nou programa amb la legislació actual molt més exigent amb la protecció del medi ambient. Per part seua, Alfredo Marín, farmacèutic botànic i president d'associació Salvem Torreta del Pirata Pulmó Verd de Godella es mostra molt crític amb la gestió de l'Ajuntament. “El PAI va caducar, però l'Ajuntament va anul·lar la caducitat i el va reactivar de nou davant la sorpresa de propis i estranys per presumptes motius foscos, que tal vegada algun dia eixiran a la llum”.

El projecte portava des de l'any 2002 coent-se i finalment va caducar en 2011 per incompliment dels terminis de l'agent urbanitzador. Aquell mateix any, s'inicia l'expedient per a la caducitat del PAI, que s'aprova en 2018. No obstant això, el procés administratiu no arribà mai a culminar-se perquè el propi Ajuntament va incomplir els terminis de tramitació. L’exalcaldessa Eva Sanchís (Compromís) va assegurar en un ple que són ‘coses que ja els han passat altres vegades’. Davant la sorpresa dels veïns que asseguren en un vídeo denuncia que mai es va obrir un expedient per a buscar al responsable, ni es van buscar alternatives, ni es va tornar a tramitar la caducitat. Luís Vicén, arquitecte urbanista i membre de diverses plataformes de Godella afirma que no se sap si l'oblit “va ser voluntari o accidental”. “No s'ha investigat mai, ni l'Ajuntament ha tingut gens d’interès en què se sàpiga”, sentència. 

En 2020, es reactivà el PAI amb els vots a favor de Compromís, PSOE, PP i Cs i l'única abstenció de Unides Podem. Les màquines de l'empresa constructora, el Grup Bertolín, es van afanyar a entrar als terrenys al juny d'aqueix mateix any. 

PAI Godella Valencià

Per part seua, el regidor d'urbanisme de Godella, Carles Durán, va assegurar en un article per al Llevant, que la “decisió no és fàcil”, però segons Durán, és la decisió adequada per a la viabilitat del municipi. “Una decisió que ens permeta aplicar les polítiques socials i progressistes que hem aplicat fins ara, que incloem en els programes electorals i signarem en l'acord de govern.” Malgrat aquestes declaracions, Compromís, abans de pujar al poder, defensava en el seu programa electoral la protecció d'aquesta zona: “Cal renegociar la ubicació dels habitatges previstos en el PAI dels sectors 31-32 per a preservar la lloma on està situada la Torre del Pirata.” 

Les dues raons principals que al·lega l'Ajuntament per a aquest canvi de ruta són motius econòmics i motius socials. L'alcaldessa actual Teresa Bueso (PSOE) va afirmar en una entrevista que costaria 150 milions d'euros detindre el PAI. Però Alfredo Marín de Salvem Torreta del Pirata desmenteix aquesta versió. “L'alcaldessa va dir que si el PAI no es feia hauria de pagar als propietaris 150 milions d'euros, però després més tard el va reduir a 30, i en una altra ocasió va dir que cinc.” A més, Compromís va assegurar en un butlletí informatiu que eren 6 milions. Marín assegura que amb una bona gestió s'haguera pogut arribar a algun acord entre les parts.

Les dues raons principals que al·lega l'Ajuntament per a aquest canvi de ruta són motius econòmics i motius socials; un altre argument repetit és que les cases seran destinades a habitatge social

Un altre argument repetit és que les cases seran destinades a habitatge social. No obstant això, no existeix cap obligació legal de donar-li aquest ús a la parcel·la. Luís Vicén, a més, afig que no tindria sentit construir habitatge social en el lloc més allunyat del metre. “Tota la gent humil que vaja allí a viure, haurà d'agafar cotxe per a anar al metre en lloc de construir-los al poble”. Segons l'últim informe de l'INE hi ha 600 habitatges buits a Godella, malgrat que ara només existeix un habitatge destinat a lloguer social. “L’interès que es construïsca no és de necessitat d'habitatge, sinó de necessitat de construir habitatges en un lloc de luxe on poden donar bons pelotazos”, sentència Vicén.

La cooperació veïnal ha significat una mobilització sense precedents en aquest municipi. Demostra una consciència ecologista que es va evidenciar amb les més de 3000 signatures que es van recollir per a paralitzar el PAI i signifiquen el 20% del cens electoral. Malgrat que amb menor percentatge de signatures es van prohibir els festejos taurins, en aquest cas no han sigut suficients per a evitar una catàstrofe natural en un context de crisi climàtica. 

Luís es mostra indignat, assegura que l'Ajuntament està seguint “amb les mateixes polítiques desenvolupistes dels anys 80”. “Les coses es poden canviar amb sentit comú, perquè la qüestió no és destruir el territori. Cal protegir el medi ambient del qual vivim tots i que siga aprofitable per tots”.

Per tot això, el pròxim dia 6 a les 12h s'ha convocat una concentració en contra de la destrucció del territori de Godella. Es durà a terme en la mateixa localitat en l'encreuament de C/ Montgó i C/ Ermita Nova.

Arquivado en: Ecologismo
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

El Salto n.79
Altri A celulosa ou a vida: xornalismo situado e loita social para frear un ecocidio
O xoves 17 de xullo esperámosvos no CS 'A Nubeira' de Vigo para presentar o último número da revista El Salto xunto a algunhas das súas principais protagonistas: as que loitan contra o macroproxecto de celulosa liderado por Altri e avalado pola Xunta.
Ecologismo
Ecotopías La Estación
“La Estación” ha sido uno de los relatos finalistas en el certamen de relatos ecotópicos 2024 de Ecologistas en Acción
Río Arriba
Río Arriba Yayo Herrero: “El holocausto nazi no es una excepcionalidad en la historia de Europa, es un modus operandi”
Nueva entrevista de Río Arriba en formato podcast y vídeo en el que hablamos de ecofeminismo, transiciones ecosociales justas, decrecimiento, colapso, poner la vida en el centro y mucho más.
CRTVG - Corporación Radio y Televisión de Galicia
CRTVG A Xunta do PP remata o seu plan de control sobre a CRTVG tras escoller á súa nova directora en solitario
A xornalista Concepción Pombo substituirá, co único aval do Partido Popular, a Alfonso Sánchez Izquierdo. O Goberno de Alfonso Rueda modificou a lei de medios para que os votos do seu partido fosen suficientes para elixila.
Altri
Altri A Plataforma Ulloa Viva cambia a súa directiva para os vindeiros anos de loita contra Altri
A veciñanza da comarca máis afectada escolleu entre dúas listas logo de non chegar a un consenso. A gañadora tratará de ampliar a súa base de socias e socios por toda Galiza e abrirá máis as portas ás grandes organizacións do país, como a CIG.
El Salto n.79
Altri A celulosa ou a vida: xornalismo situado e loita social para frear un ecocidio
O xoves 17 de xullo esperámosvos no CS 'A Nubeira' de Vigo para presentar o último número da revista El Salto xunto a algunhas das súas principais protagonistas: as que loitan contra o macroproxecto de celulosa liderado por Altri e avalado pola Xunta.
Altri
Altri Galiza elixe o rumbo da loita contra Altri nas eleccións á directiva da plataforma Ulloa Viva
A veciñanza da comarca máis afectada presenta dúas listas separadas logo de non chegar a unha proposta de consenso. Por unha banda, concorre unha candidatura continuísta e, pola outra, unha alternativa que se achega máis o nacionalismo institucional.

Últimas

O Teleclube
O Teleclube 'O Teleclube' alucina no deserto con Óliver Laxe e 'Sirat'
Laxe leva o seu cuarto premio de Cannes, esta vez en competitición, polo seu novo filme que explosiona na gran pantalla.
A Catapulta
A Catapulta O tempo, o espazo e a poesía de Estíbaliz Espinosa
A poeta visita A Catapulta para conversar sobre o seu traballo e a súa traxectoria literaria

Recomendadas

Medio rural
Medio rural A esperanza da xestión colectiva fronte ao espolio: os comuneiros de Tameiga contra o Celta
Mentres varios proxectos industriais tentan privatizar e destruír os ecosistemas galegos, algúns grupos de veciños e veciñas organizadas fan oposición social construíndo alternativas comunitarias. Ás veces, tamén gañan ao xigante.
Feminismos
Feminismo Dous anos sen reparación tras sufrir lesbofobia nun Rexistro Civil de Pontevedra cando ían inscribir a seu fillo
Un funcionario negouse a inscribir ao fillo de Antía e a súa parella. Un erro de redacción na lei trans está detrás dos argumentos que o funcionario esgrime para defender a súa actuación.
Ourense
Ourense Ourense organízase para loitar contra patrullas de extrema dereita nos barrios máis empobrecidos da cidade
A veciñanza e os movementos sociais responden ao discurso do medo promovido por Frente Obrero e sinalan a súa estratexia de criminalizar a pobreza e sementar odio en contextos de exclusión e abandono institucional.