Educación
‘Fent escola, fent país’: mig segle d’escola antifeixista al País Valencià

Quan el projecte de La Masia va començar, àdhuc estava viu Franco. Una dotzena de persones relacionades amb la pedagogia, el nacionalisme català i el antifeixisme van llogar un xalet en Vedat de Torrent al setembre de 1968 i allí van muntar una escola construïda sobre valors democràtics, humanístics i laics. Hui, cinquanta anys després, 350 alumnes aprenen i creixen a les seues aules.

La Masia
Varios niños juegan en un rocódromo en la escuela La Masia. Roser García
13 jun 2019 14:52

“Aprenguérem a identificar els símbols: la trisquela, la creu celta o el 88, i també parlàrem dels llocs on es concentren: normalment en el futbol”. L’alumnat de 4t d’ESO de La Masia assistí fa algunes setmanes a un congrés sobre la ultradreta en el qual aprengué a detectar grupuscles neonazis; els explicaren per què proliferen i qui els està encoratjant. I mentre este grup desxifrava el feixisme, les companyes i companys del tercer cicle de primària treballen en un projecte per a donar-li a Museros (València) el primer carrer amb nom de dona. Escolliren ‘La tia Nati’, una infermera que va atendre de forma altruista bona part de la població durant anys.

Museros és el poble on es troba La Masia, una cooperativa d’ensenyament feminista i antifeixista que no defuig els debats ideològics a l’aula. Al País Valencià, eixes discussions solen estar molt vinculades al debat sobre la llengua materna: quin és l’espai que ocupa?, quina ha de ser la llengua vehicular a l’aula? La dreta valenciana nega que el català estiga minoritzat i enarbora la bandera de la llibertat de càtedra —en espanyol— alhora que tanca el calaix de les evidències. Però, vet ací una evidència històrica: en temps franquistes, quan s’educava amb puny i crucifix, l’Escola La Masia va ser la primera a obrir-se a la democràcia.

Va ser ara fa mig segle exactament. A l’entorn de València, tres pedagogs fundaren un projecte educatiu vehiculat per la llengua pròpia, apegat a la terra i en què l’infant fóra protagonista de la seua pròpia educació i no un mer subjecte passiu. No és casualitat que esta primera escola en valencià, de nom Tramuntana, nasquera pocs mesos després dels revolucionari maig francés, amb mestres com Enric Alcorisa, Adela Costa i Carmen Mira recollint i canalitzant les ànsies de felicitat que aleshores recorrien el món.

D’esta manera, en setembre de 1968, una sèrie de persones amb sensibilitat nacionalista decidiren finançar esta nova escola privada de vocació aperturista; llogaren un xalet del Vedat de Torrent i li donaren la batuta a aquelles tres mestres, molt vinculades en aquells moments a la Secció de Pedagogia de la societat cultural valenciana Lo Rat Penat -clau en la conservació del valencià durant el franquisme-, les quals es posaren al capdavant d’un grup format per una vintena d’alumnes d’entre dos i catorze anys, una cuinera i un conductor d’autobús.

“Abans d’això feia ja uns quants anys que ens preparàvem, ens reuníem totes les setmanes en Lo Rat Penat per parlar de pedagogia, fonamentalment Freinet, i també estàvem en contacte amb les ikastoles [escoles concertades que usen l’èuscar com a llengua vehicular] i amb el moviment de renovació pedagògica de Catalunya”, relata Enric Alcorisa, un dels fundadors de Tramuntana. “Quan decidírem fer el pas de muntar l’escola ens trobàrem amb la dificultat de no poder legalitzar-la. Tardàrem deu anys a fer-ho, de manera que els escolars hagueren d’acudir a les escoles dels nostres companys de Lo Rat Penat perquè els certificaren i així salvar el curs”.

Eixa entropessada inicial no va frenar l’espenta d’un projecte que, fonamentalment, va creure en la força del seu model: “Nosaltres nasquérem com a cooperativa perquè estava en l’essència del concepte mateix d’educació: tothom que participava en l’educació havia de participar també en la gestió, començant per l’alumnat mateix. No hi havia una imposició per part de les mestres, no eren figures autoritàries, es valorava tot en assemblea: cada matí decidíem què faríem aquell dia. Evidentment després la mestra o el mestre necessitava tindre una certa gràcia per conduir la classe”, narra Alcorisa.

El cooperativisme estava en l’essència de la pedagogia Freinet, vertadera pedra angular de l’escola Tramunta. Els fonaments ideològics eren permeables pertot: “D’una banda, es considerava l’infant autor del seu propi procés, amb el o la mestra com a ajudant propiciatori d’eixe descobrir el món”. Un món, matisa el cofundador, que sovint se’ls amagava. “D’una altra banda, es concebia la paraula com a instrument del pensament. Es treballava la paraula oral en les assemblees, contant històries o escoltant les de persones treballadores (a l’agricultura, la pesca, la fusteria) que venien a visitar-nos —detalla Alcorisa—. Quant a la paraula escrita, cada alumna treballava un text lliure sorgit de la seua pròpia creativitat, després els imprimíem i muntàvem les activitats entorn a eixes redaccions”.
El projecte era un rara avis dins del sac de les escoles privades —quasi totes en mans d’ordes religioses— que contradeia els preceptes de l’educació franquista, en la qual destacava la segregació per sexe i la promoció de les elits, el menyspreu per les ciències positives, la submissió a l’autoritat i la metodologia passiva fonamentada en el verbalisme i la memorització. Davant d’això, contra el clàssic 'la letra con sangre entra', Tramuntana articulava una educació en positiu, solidària i d’arrel crítica. Però no va ser suficient.

Tal com es relata en el llibre Les cooperatives d’ensenyament al País Valencià i la renovació pedagògica (1968-1976), de María del Carmen Agulló Díaz y Andrés Payà Rico, “el somni va ser curt”. Els problemes pedagògics, econòmics i polítics condicionaren la viabilitat del projecte. D’una banda, el nivell dels continguts fluixejava en no trobar un equilibri entre l’autonomia de l’alumnat i la metodologia d’adquisició del coneixement. D’una altra banda, la situació econòmica era dèbil per la incapacitat de fer front a les despeses per part del reduït grup de mares i pares que se’n feia càrrec. Finalment, el franquisme mai va arribar a reconéixer legalment el projecte engegat en el Vedat de Torrent, amb la qual cosa el marcatge polític va ser definitiu per forçar un viratge del projecte.
En 1973 Tramuntana va donar pas a Mistral, una cooperativa que canvià de model per aconseguir el cobejat reconeixement legal però, ni tan sols així va quallar. En tan sols dos anys, el projecte es va traslladar a Masies de Montcada i assumí una escissió entre el parvulari i l’EGB, l’alumnat de la qual es traslladà a un xalet de Manises. Passats dos anys el projecte va morir debilitat per diversos enfrontaments interns i, de les cendres, va nàixer La Masia, ara sí, deu anys de lluita després, consagrada amb estatus legal.

La Masia —el lema de la qual és “fent escola, fent país”— aconseguí redreçar el rumb de l’aventura pedagògica empresa en les albors del tardofranquisme. Actualment té un claustre de professorat de 27 persones i hi ha aproximadament 350 alumnes, tothom instal·lat en un centre propi de Museros. Ja no és una escola privada sinó concertada i la majoria dels conflictes que té s’assemblen als d’un col·legi regular. També té alguns reptes particulars: superar la pressió política de qui considera l’educació en valencià una ferramenta d’adoctrinament i, encara més ardu, desestigmatitzar el sintagma ‘ideologia a l’aula’.

Ideologia? Sí, per favor

“Educar en una escola sense ideologia és un sense sentit, un impossible. Totes les escoles que impartixen matèries del currículum, alhora transmeten ideologia; una altra cosa és com ho faces, si se’t cola inconscientment aleshores segurament transmetràs una idea contrària a les teues conviccions. Nosaltres ho fem de manera conscient”, explica Jesús Guanter, president de la cooperativa. “Ací no adoctrinem ningú, però les famílies saben a quina escola venen. Per exemple, quan parlem de la realitat política, expliquem a l’alumnat coses com les que passen a la Mediterrània amb les pasteres que tracten d’arribar a Europa —exemplifica—. En parlar d’eixos temes estem parlant des de la ideologia”.

El món al descobert, que deia Enric Alcorisa. La realitat entra a l’aula sense benes. Crua. “En la mesura que es debat si tres persones s’han ofegat a la Mediterrània, clar que poden interpretar que això és adoctrinar, perquè automàticament eixirà alguna alumna o alumne que dirà que existixen malparits per deixar que les persones s’ofeguen —explica Alcorisa—. El que fem és fomentar l’anàlisi de la realitat que ens envolta, i passa que moltes vegades no estan d’acord entre si”, aporta el cofundador de Tramuntana, jubilat des de fa sis anys però encara amb veu a La Masia.

“El tema de la ideologia i l’escola, que ara és molt de moda, hem de valorar-lo en la justa mesura”, completa Ivan Palomares, actual director del centre. “Totes les escoles tenen ideologia. Si hi ha gent que no vol que es parle d’igualtat, de solidaritat o de tolerància, que és una educació que partix dels valors de l’esquerra, aleshores eixa gent instrumentalitzarà el concepte per a censurar converses molt necessàries. Però això també és ideologia a l’aula”, conclou.

Els debats que unes altres amaguen sota la catifa i La Masia aireja són, segons l’equip directiu, una ferramenta de ‘transformació social’. Però, què passa quan esta transformació no cala? Com actuen quan el pensament retrògrad es filtra a l’aula? La consigna que perdura en esta escola des dels seixanta és que la paraula sempre ha d’estar en el centre. Diàleg, escolta activa i democràcia. Fa setmanes, per exemple, l’alumnat de 4t d’ESO va participar en l’esmentat congrés sobre la ultradreta, i les companyes i companys de 3r feren un projecte en què havien de preparar programes polítics propis, fer mítings i demanar el vot. Els partits de l’esquerra descobriren que amb un partit únic hagueren sumat més paperetes.

Fa mig segle va arrencar la trajectòria d’un projecte educatiu antifeixista que volia impugnar el sistema educatiu fonamentat en la ideologia catòlica, correctiva i marcial. Mig segle després, eixe projecte continua vigent, funcionant com a dic contra un feixisme galopant que aspira a restaurar el crucifix i soterrar el valencià. La Masia s’assembla a Tramuntana en l’amenaça que té al davant: el monstre de l’antipedagogia.

Arquivado en: Valencia Educación
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Educación
Recortes Clamor en las escuelas de idiomas del País Valencià contra los recortes
Los recortes de la Conselleria de Educación cara al próximo curso han desatado indignación ante lo que la comunidad educativa considera un ataque a la educación pública.
Huelga
Laboral El profesorado andaluz, en huelga contra los recortes en la educación pública de la Junta de Andalucía
El 60% del profesorado, según los sindicatos convocantes, se une a la huelga educativa contra los recortes en la educación pública emprendidos por el gobierno de Juanma Moreno Bonilla.
Educación pública
Educación Pública Lo que mueve una huelga
Se ha creado una red que ha permitido llevar la frustración compartida en el café del recreo a una asamblea y empezar a tejer, también con las alumnas, un horizonte común menos malhumorado.
Laboral
Laboral El Consejo de Ministros aprueba la prevalencia de los convenios colectivos autonómicos y provinciales
La medida entrará en vigor el miércoles 22 de mayo cuando el BOE publique el decreto. Las patronales españolas, Comisiones Obreras y UGT apostaban por la estatalización de los convenios colectivos.
Genocidio
Genocidio Karim Khan: el tipo duro que ha puesto contra las cuerdas a Netanyahu y de los nervios a Biden
La decisión de la Fiscalía del Tribunal Penal Internacional de solicitar órdenes de detención contra los jerarcas israelíes responsables de la masacre de Gaza genera división entre los países europeos e indigna al gobierno de Estados Unidos.
Biodiversidad
Biodiversidad Natura 2000: una red de protección medioambiental amenazada por la agricultura
La pieza central de las políticas de protección medioambiental ha sido incapaz de frenar el avance de la agricultura intensiva en zonas sensibles. Visitamos tres ecosistemas protegidos en España, Portugal y Alemania para comprobar su impacto
Alemania
Extrema derecha “Es imposible confiar en el Estado alemán y su policía en la lucha contra los neonazis”
En Alemania, el movimiento antifascista se enfrenta a una oleada de represión, mientras que las elecciones de septiembre auguran la victoria del partido de extremaderecha Alternativa para Alemania en diferentes estados.
Contigo empezó todo
El Salto libros El Salto lanza su propia línea editorial con un libro sobre la otra historia de España
El Salto Libros se estrena con el volumen ‘Contigo empezó todo’, del periodista Eduardo Pérez, otra visión de la historia de España a través de 30 episodios olvidados. Suscríbete y te lo enviamos gratis.
Congreso de los Diputados
Congreso de los diputados Solo el voto en contra del PP evitaría que pasara su primer trámite la ley del PSOE contra el proxenetismo
Al primer partido del gobierno le bastaría una mayoría simple para comenzar el trámite de la propuesta del ley que presentó en solitario al Congreso de diputados. Aún y con ello grupo popular no les regalará el sí directamente en este primer pulso. Sumar hecho público su 'no' ya que considera que la propuesta del PSOE no aborda ninguna solución.
Análisis
Neoliberalismo Aquelarre fascista en Madrid: el auge de la aporofobia
El desaguisado argentino, VOX, Meloni, Le Pen, Trump, Bolsonaro, … son la consecuencia final lógica de un sistema de gobernanza que ya ha fracasado, el neoliberalismo.

Últimas

Industria
Transición ecosocial El sindicato ELA se prepara para demandar a la multinacional Stellantis por el cierre de la fábrica Mecaner
Considera que Stellantis ha podido vulnerar derechos básicos como la tutela judicial efectiva y la libertad sindical al empujar a los trabajadores a elegir una indemnización que triplica el mínimo y que implica renunciar a una demanda colectiva.
Crisis climática
Overshoot Day España entra en déficit ecológico
Este 20 de mayo se cumple el Día de la Sobrecapacidad de la Tierra en España, lo que significa que el país ya ha consumido el límite de recursos naturales por año que permitiría al planeta regenerarse.
Más noticias
En saco roto (textos de ficción)
En saco roto Tamujas
Lo que ocurrió fue que nos limitamos a escribir sobre una página en blanco la fecha del día, el nombre de la asignatura y las palabras que el profesor había escrito en el encerado. Eso fue todo.
Laboral
Convenio colectivo UGT, LAB y CC OO aceptan formalizar el contrato fijo discontinuo parcial en los polideportivos de Bizkaia
El preacuerdo atiende la reivindicación de la semana de 35 horas, por lo que, junto con los incrementos salariales, el valor de la hora de trabajo aumenta en un 20,8%. ELA ha rechazado el preacuerdo y mantiene la huelga en al menos 18 centros.
Irán
Irán La muerte del presidente de Irán sacude un escenario internacional convulso
Teherán comunica la muerte de su jefe de Gobierno, Ebrahim Raisi, y su ministro de exteriores, Hossein Amirabdollahian, después de que su helicóptero se estrellara en la tarde del domingo.
Movimiento BDS
Palestina La Universidad Autónoma de Barcelona y la ciencia europea al servicio de Israel
Una investigación destapa los lazos entre la universidad catalana y el entramado universitario israelí, así como sus vínculos con tecnologías armamentísticas.
Medio ambiente
Contra la planta de biogás La Coronada vuelve a movilizarse contra la planta de biogás
La Coronada (Badajoz) alberga ya un macrovertedero y sería la principal perjudicada por la planta de biogás proyectada en la vecina localidad de Villanueva de la Serena.

Recomendadas

Literatura
Día das Letras Galegas As poetas queer ante Luísa Villalta: “A poesía é unha ferramenta para poder cambiar o espazo que habitamos”
Afra Torrado, Cinthia Romero e Lara Boubeta, tres poetas disidentes galegas, xúntanse para reflexionar sobre o seu vínculo coa poesía, a importancia de referentes na literatura e a implicación que ten o Día das Letras Galegas.
Feminismos
Feminismos Ana Requena y June Fernández: periodistas, feministas… e intensas
Estas dos comunicadoras comparten amistad, oficio y edad: cumplirán este año los temidos cuarenta. Por fortuna, en las presentaciones del último libro de Ana Requena, ‘Intensas’, las señoras suelen contar que una se libera con los años.
Migración
Migraciones Patera vacía: navegando en la necropolítica migratoria
Seguimos a un grupo de gente que se resiste a aceptar el designio de la suerte y del azar que hace que haya víctimas o supervivientes de manera injustamente aleatoria.
Periodismo
Jesús Cintora “Nunca había estado tanto tiempo fuera de la televisión o la radio... no sé por qué será”
El expresentador de Las mañanas de Cuatro publica ‘El precio de la verdad’ (Editorial B, 2024), un ensayo sobre el estado actual del periodismo español.