Educación
‘Fent escola, fent país’: mig segle d’escola antifeixista al País Valencià

Quan el projecte de La Masia va començar, àdhuc estava viu Franco. Una dotzena de persones relacionades amb la pedagogia, el nacionalisme català i el antifeixisme van llogar un xalet en Vedat de Torrent al setembre de 1968 i allí van muntar una escola construïda sobre valors democràtics, humanístics i laics. Hui, cinquanta anys després, 350 alumnes aprenen i creixen a les seues aules.

La Masia
Varios niños juegan en un rocódromo en la escuela La Masia. Roser García
13 jun 2019 14:52

“Aprenguérem a identificar els símbols: la trisquela, la creu celta o el 88, i també parlàrem dels llocs on es concentren: normalment en el futbol”. L’alumnat de 4t d’ESO de La Masia assistí fa algunes setmanes a un congrés sobre la ultradreta en el qual aprengué a detectar grupuscles neonazis; els explicaren per què proliferen i qui els està encoratjant. I mentre este grup desxifrava el feixisme, les companyes i companys del tercer cicle de primària treballen en un projecte per a donar-li a Museros (València) el primer carrer amb nom de dona. Escolliren ‘La tia Nati’, una infermera que va atendre de forma altruista bona part de la població durant anys.

Museros és el poble on es troba La Masia, una cooperativa d’ensenyament feminista i antifeixista que no defuig els debats ideològics a l’aula. Al País Valencià, eixes discussions solen estar molt vinculades al debat sobre la llengua materna: quin és l’espai que ocupa?, quina ha de ser la llengua vehicular a l’aula? La dreta valenciana nega que el català estiga minoritzat i enarbora la bandera de la llibertat de càtedra —en espanyol— alhora que tanca el calaix de les evidències. Però, vet ací una evidència històrica: en temps franquistes, quan s’educava amb puny i crucifix, l’Escola La Masia va ser la primera a obrir-se a la democràcia.

Va ser ara fa mig segle exactament. A l’entorn de València, tres pedagogs fundaren un projecte educatiu vehiculat per la llengua pròpia, apegat a la terra i en què l’infant fóra protagonista de la seua pròpia educació i no un mer subjecte passiu. No és casualitat que esta primera escola en valencià, de nom Tramuntana, nasquera pocs mesos després dels revolucionari maig francés, amb mestres com Enric Alcorisa, Adela Costa i Carmen Mira recollint i canalitzant les ànsies de felicitat que aleshores recorrien el món.

D’esta manera, en setembre de 1968, una sèrie de persones amb sensibilitat nacionalista decidiren finançar esta nova escola privada de vocació aperturista; llogaren un xalet del Vedat de Torrent i li donaren la batuta a aquelles tres mestres, molt vinculades en aquells moments a la Secció de Pedagogia de la societat cultural valenciana Lo Rat Penat -clau en la conservació del valencià durant el franquisme-, les quals es posaren al capdavant d’un grup format per una vintena d’alumnes d’entre dos i catorze anys, una cuinera i un conductor d’autobús.

“Abans d’això feia ja uns quants anys que ens preparàvem, ens reuníem totes les setmanes en Lo Rat Penat per parlar de pedagogia, fonamentalment Freinet, i també estàvem en contacte amb les ikastoles [escoles concertades que usen l’èuscar com a llengua vehicular] i amb el moviment de renovació pedagògica de Catalunya”, relata Enric Alcorisa, un dels fundadors de Tramuntana. “Quan decidírem fer el pas de muntar l’escola ens trobàrem amb la dificultat de no poder legalitzar-la. Tardàrem deu anys a fer-ho, de manera que els escolars hagueren d’acudir a les escoles dels nostres companys de Lo Rat Penat perquè els certificaren i així salvar el curs”.

Eixa entropessada inicial no va frenar l’espenta d’un projecte que, fonamentalment, va creure en la força del seu model: “Nosaltres nasquérem com a cooperativa perquè estava en l’essència del concepte mateix d’educació: tothom que participava en l’educació havia de participar també en la gestió, començant per l’alumnat mateix. No hi havia una imposició per part de les mestres, no eren figures autoritàries, es valorava tot en assemblea: cada matí decidíem què faríem aquell dia. Evidentment després la mestra o el mestre necessitava tindre una certa gràcia per conduir la classe”, narra Alcorisa.

El cooperativisme estava en l’essència de la pedagogia Freinet, vertadera pedra angular de l’escola Tramunta. Els fonaments ideològics eren permeables pertot: “D’una banda, es considerava l’infant autor del seu propi procés, amb el o la mestra com a ajudant propiciatori d’eixe descobrir el món”. Un món, matisa el cofundador, que sovint se’ls amagava. “D’una altra banda, es concebia la paraula com a instrument del pensament. Es treballava la paraula oral en les assemblees, contant històries o escoltant les de persones treballadores (a l’agricultura, la pesca, la fusteria) que venien a visitar-nos —detalla Alcorisa—. Quant a la paraula escrita, cada alumna treballava un text lliure sorgit de la seua pròpia creativitat, després els imprimíem i muntàvem les activitats entorn a eixes redaccions”.
El projecte era un rara avis dins del sac de les escoles privades —quasi totes en mans d’ordes religioses— que contradeia els preceptes de l’educació franquista, en la qual destacava la segregació per sexe i la promoció de les elits, el menyspreu per les ciències positives, la submissió a l’autoritat i la metodologia passiva fonamentada en el verbalisme i la memorització. Davant d’això, contra el clàssic 'la letra con sangre entra', Tramuntana articulava una educació en positiu, solidària i d’arrel crítica. Però no va ser suficient.

Tal com es relata en el llibre Les cooperatives d’ensenyament al País Valencià i la renovació pedagògica (1968-1976), de María del Carmen Agulló Díaz y Andrés Payà Rico, “el somni va ser curt”. Els problemes pedagògics, econòmics i polítics condicionaren la viabilitat del projecte. D’una banda, el nivell dels continguts fluixejava en no trobar un equilibri entre l’autonomia de l’alumnat i la metodologia d’adquisició del coneixement. D’una altra banda, la situació econòmica era dèbil per la incapacitat de fer front a les despeses per part del reduït grup de mares i pares que se’n feia càrrec. Finalment, el franquisme mai va arribar a reconéixer legalment el projecte engegat en el Vedat de Torrent, amb la qual cosa el marcatge polític va ser definitiu per forçar un viratge del projecte.
En 1973 Tramuntana va donar pas a Mistral, una cooperativa que canvià de model per aconseguir el cobejat reconeixement legal però, ni tan sols així va quallar. En tan sols dos anys, el projecte es va traslladar a Masies de Montcada i assumí una escissió entre el parvulari i l’EGB, l’alumnat de la qual es traslladà a un xalet de Manises. Passats dos anys el projecte va morir debilitat per diversos enfrontaments interns i, de les cendres, va nàixer La Masia, ara sí, deu anys de lluita després, consagrada amb estatus legal.

La Masia —el lema de la qual és “fent escola, fent país”— aconseguí redreçar el rumb de l’aventura pedagògica empresa en les albors del tardofranquisme. Actualment té un claustre de professorat de 27 persones i hi ha aproximadament 350 alumnes, tothom instal·lat en un centre propi de Museros. Ja no és una escola privada sinó concertada i la majoria dels conflictes que té s’assemblen als d’un col·legi regular. També té alguns reptes particulars: superar la pressió política de qui considera l’educació en valencià una ferramenta d’adoctrinament i, encara més ardu, desestigmatitzar el sintagma ‘ideologia a l’aula’.

Ideologia? Sí, per favor

“Educar en una escola sense ideologia és un sense sentit, un impossible. Totes les escoles que impartixen matèries del currículum, alhora transmeten ideologia; una altra cosa és com ho faces, si se’t cola inconscientment aleshores segurament transmetràs una idea contrària a les teues conviccions. Nosaltres ho fem de manera conscient”, explica Jesús Guanter, president de la cooperativa. “Ací no adoctrinem ningú, però les famílies saben a quina escola venen. Per exemple, quan parlem de la realitat política, expliquem a l’alumnat coses com les que passen a la Mediterrània amb les pasteres que tracten d’arribar a Europa —exemplifica—. En parlar d’eixos temes estem parlant des de la ideologia”.

El món al descobert, que deia Enric Alcorisa. La realitat entra a l’aula sense benes. Crua. “En la mesura que es debat si tres persones s’han ofegat a la Mediterrània, clar que poden interpretar que això és adoctrinar, perquè automàticament eixirà alguna alumna o alumne que dirà que existixen malparits per deixar que les persones s’ofeguen —explica Alcorisa—. El que fem és fomentar l’anàlisi de la realitat que ens envolta, i passa que moltes vegades no estan d’acord entre si”, aporta el cofundador de Tramuntana, jubilat des de fa sis anys però encara amb veu a La Masia.

“El tema de la ideologia i l’escola, que ara és molt de moda, hem de valorar-lo en la justa mesura”, completa Ivan Palomares, actual director del centre. “Totes les escoles tenen ideologia. Si hi ha gent que no vol que es parle d’igualtat, de solidaritat o de tolerància, que és una educació que partix dels valors de l’esquerra, aleshores eixa gent instrumentalitzarà el concepte per a censurar converses molt necessàries. Però això també és ideologia a l’aula”, conclou.

Els debats que unes altres amaguen sota la catifa i La Masia aireja són, segons l’equip directiu, una ferramenta de ‘transformació social’. Però, què passa quan esta transformació no cala? Com actuen quan el pensament retrògrad es filtra a l’aula? La consigna que perdura en esta escola des dels seixanta és que la paraula sempre ha d’estar en el centre. Diàleg, escolta activa i democràcia. Fa setmanes, per exemple, l’alumnat de 4t d’ESO va participar en l’esmentat congrés sobre la ultradreta, i les companyes i companys de 3r feren un projecte en què havien de preparar programes polítics propis, fer mítings i demanar el vot. Els partits de l’esquerra descobriren que amb un partit únic hagueren sumat més paperetes.

Fa mig segle va arrencar la trajectòria d’un projecte educatiu antifeixista que volia impugnar el sistema educatiu fonamentat en la ideologia catòlica, correctiva i marcial. Mig segle després, eixe projecte continua vigent, funcionant com a dic contra un feixisme galopant que aspira a restaurar el crucifix i soterrar el valencià. La Masia s’assembla a Tramuntana en l’amenaça que té al davant: el monstre de l’antipedagogia.

Arquivado en: València Educación
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Lanaren Ekonomia
Lanaren Ekonomia Itunpeko eskolen gainkontzertazioaren aurka eta hezkuntza publikoaren aldeko borroka
VV.AA.
Euskal hezkuntza sistemaren itunpeko eskolen gainkontzertazioa eta zentru pribatuen umeak hartzeko gaitasuna beherakada demografikoari eta biztanleriaren klase osaketari egokitu behar dira.
Educación pública
Educafakes J. Rogero y D. Turienzo: “La educación pública es hoy uno de los últimos bastiones de la democracia”
Jesús Rogero y Daniel Turienzo analizan en “Educafakes” cómo las narrativas falsas perjudican la educación pública y los intereses tras ellas. A la vez, repasan los prejuicios sobre el sistema educativo público y proponen cómo fortalecerlo.
Tribuna
Tribuna Verde de ecosocial, verde de educación pública
En nuestras aulas se ha colado una prisa ansiosa, que juzga al alumnado como un gasto, que lo dirige, poco a poco, a un mundo laboral tecnoptimista y completamente atomizador.
CRTVG - Corporación Radio y Televisión de Galicia
Medios públicos A TVG, condenada a rectificar por difundir unha información falsa sobre o BNG
A xustiza condena tamén ao director do ente público, Alfonso Sánchez Izquierdo, pola nova onde se afirmaba erradamente que o BNG non enviara representantes a un evento organizado pola Xunta e mais a Fundación Castelao para dar inicio ao Ano Castelao.
OTAN
Europa Los líderes de la UE cierran filas con Zelensky en el contexto de derrumbe de la alianza con Estados Unidos
La cumbre de Londres del domingo 2 de marzo se cerró con una hoja de ruta para llevar a EE UU de nuevo la mesa de negociaciones con Ucrania. La UE apuesta por el rearme ante la amenaza rusa y el desfallecimiento de la Alianza Atlántica.
Huelga
Derechos laborales Los sindicatos en Renfe y Adif llaman a siete días de huelga por “incumplimientos” en el traspaso de Rodalies
Las organizaciones consideran que no se están cumpliendo los acuerdos que previnieron una primera huelga en 2023. El traspaso de competencias es un momento delicado y los sindicatos quieren asegurarse de que la plantilla no sale perdiendo.
Estados Unidos
Análisis Trump, la naranja mecánica
La rueda de prensa entre el presidente de los Estados Unidos y su homólogo ucraniano fue una muestra de una humillación pública al más alto nivel.
Mozambique
Neocolonialismo La expansión del eucalipto en Mozambique para la papelera europea
VV.AA.
La creciente demanda de celulosa en Europa está dando lugar a nuevos mercados y a la expansión de las plantaciones de eucalipto en Mozambique. Pero algunas comunidades rurales ahora quieren recuperar la tierra que han perdido.

Últimas

Guerra en Ucrania
Guerra en Ucrania Las izquierdas rusa y ucraniana, ante un posible acuerdo de alto el fuego en Ucrania
Una de las principales demandas de la izquierda rusa es la liberación de los presos políticos. La ONU ha alertado de que la aplicación por parte de Ucrania del tipo de “colaboracionismo” está siendo excesivamente amplia.
Feminismos
En primeira persoa Relato dunha furgoneta roubada e un embarazo que perdemos
Temos que saber que para ter a liberdade de sentir sen morrer sepultadas no propio silencio é necesario que sexan habilitados, considerados e acompañados todos os xeitos, todas as dores, todas as dúbidas e todos os laios en tódolos ámbitos da vida.
Sphera
Soberanía alimentaria Sembrar zanahorias, recolectar comunidad
Una comunidad que sostiene la agricultura es un grupo de personas que alquila tierra y contrata a agricultores para cultivar. Es la forma de obtener frutas y verduras de kilómetro cero.
Opinión
Pueblo gitano 3 de marzo, 526 años de persecución racista antigitana
Ni los Reyes Católicos ni toda su ralea, incluidos los Borbones que aún detentan la Corona, consiguieron su propósito.
Más noticias
Estados Unidos
Genocidio Trump aprueba un paquete de armas de 3.000 millones de dólares para Israel
El presidente estadounidense ha alegado una “emergencia” para eludir al Congreso y aprobar un envío de armas que no llegará a Israel hasta 2026.
Madrid
Madrid Inquilinas despliegan decenas de piquetes para ampliar la lucha antirrentista e impulsar huelgas de alquileres
Estos grupos agitativos territoriales, que se mantendrán a lo largo de los próximos meses, se han distribuido por distritos y barrios de Madrid como Villaverde, Lucero, Vallecas o Leganés.
Nicaragua
Salvador Marenco “Los crímenes de lesa humanidad no solo deben ofendernos a nosotros como nicaragüenses”
El abogado, activista y miembro de la colectiva Nicaragua Nunca Más habla sobre las sistemáticas vulneraciones de DDHH y el silencio mediático entorno al régimen de Ortega
Opinión
Opinión Vitoria 3 de marzo. El memorial que soñamos
Cuando se cumplen 49 años de una de las masacres que marcaron el periodo postfranquista, se ha avanzado poco en la creación de un Memorial que establezca el relato preciso de lo que sucedió en Vitoria y por qué luchaban quienes estuvieron allí.
Migración
México México, la última frontera
En la frontera sur, la presencia de migrantes está aumentando, entre otras razones, debido a la política del gobierno mexicano de devolver a los migrantes sin documentación desde el norte del país hacia el sur.

Recomendadas

Urbanismo
Urbanismo salvaxe Un pobo contra o asfalto: Bembrive e Mos rebélanse contra unha autovía que arrasará o seu pulmón verde
Veciñas e veciños conseguen presentar 25.000 alegacións contra unha estrutura de dez quilómetros, defendida xa só polo PSOE en Madrid e en Galiza, que partirá en dous unha poboación enteira e forzará a expropiación de decenas de vivendas.
Feminismos
June Fernández “Estoy abierta a reconocer modelos en los que haya personas cuyo rol sea gestar”
La periodista June Fernández publica ‘Sueños y vasijas’, un volumen sobre la gestación subrogada que no quiere sacar a nadie de su posición, pero sí sumar elementos para analizarla con perspectiva feminista.
Turismo
Turismo depredador Poca agua, mucho turismo: la crisis hídrica amenaza las islas Eolias en Italia
Las islas italianas del Mediterráneo están acusando especialmente las consecuencias de la turistificación, pero también de una crisis hídrica sin precedentes provocada por el cambio climático. Es el caso de las islas Eolias, en el norte de Sicilia.