Feminismos
Les "noves masculinitats" perpetuen les desigualtats de gènere

Jokin Azpiazu, autor de Masculinidades y feminismo, reflexiona en la presentació del seu llibre al País Valencià sobre la caducitat de la masculinitat tradicional i els privilegis que continuen vigents.

Jokin Azpiazu en La Repartidora
Jokin Azpiazu presentant 'Masculinidades y Feminismo' en La Repartidora. Marta Navarro

Parlar d’homes sempre està de moda. Portem segles fent-ho. Però com ho fem? Alguna d’eixes formes ha permés anar cap a la millora social? És la masculinitat, per ella mateixa, un problema? Una cosa que és precís abolir, o transformar? Tenim clar, ni tan sols, què és? Parlem d’una masculinitat hegemònica o de moltes masculinitats? Des d’on hem de llegir-la? Quins efectes té la seua posada en pràctica?

Jokin Azpiazu és sociòleg i activista, i fa pocs dies va visitar el País Valencià per presentar el seu llibre Masculinidades y feminismo (Virus, 2017). Va estar en La Repartidora, al barri de Benimaclet, i també en la sisena Mostra del Llibre Anarquista de Castelló. Algunes de les preguntes anteriors trobaren resposta durant l'acte, altres, Azpiazu les deixa obertes per tal que troben resposta a través dels debats.

Ara sembla que el feminisme també està de moda. No portem segles, però, parlant-ne com un tema central. Potser per això ens costa esbrinar com ajuntar homes i feminisme dins d’una societat androcèntrica. Han de crear ells els seus propis moviments transformadors? estar sota el paraigua dels col·lectius feministes? o estar en contacte permanent amb ells?

Si el feminisme està de moda, el creixement dels nous relats masculins és espectacular. Prova d'açò és la pròpia història de Jokin, producte d'una adolescència a Ermua rica en col·lectius activistes feministes. El creixement de col·lectius i moviments que parlen de masculinitats és positiu però Azpiazu considera que pot tenir lectures contraproduents. En primer lloc, no són degudes a un esgotament de les lectures feministes sinó més aviat a la pressió dels col·lectius feministes i a la conseqüent necessitat dels homes de pensar-se a si mateixos.

Si les noves mirades parteixen de preceptes autocomplaents o victimistes, com moltes han vingut fent, no generen debat. És més, no trenquen amb els privilegis que posen als homes en una situació de poder i a la resta en una d’opressió. No hem d'oblidar que, en aquesta mirada cap a si mateixos, molts col·lectius s'han desconnectat dels debats i aportacions dels col·lectius feministes, fet que empobreix la perspectiva.

La pressió del moviment feminista ha aconseguit produir el rebuig social cap a la violència masclista més explícita, i així desprestigiar la masculinitat tradicional.

Jokin explicava que l’estereotip de masculinitat hegèmonica ja no és ”el premium”, perquè aquest és “massa caricaturesc: és un tipus violent, possessiu, que no plora ni expressa emocions marcades com a femenines, amb iniciativa”. En resumides comptes, és “un feixista, un Tejero”, bromejava el sociòleg. Precisament l’ideal de masculinitat més desitjat i el que es converteix en hegemònic és aquell que està invisibilitzat, perquè és el que permet perpetuar les quotes de poder.

La pressió del moviment feminista ha aconseguit produir el rebuig social cap a la violència masclista més explícita, i així desprestigiar la masculinitat tradicional. Encara que aquesta continua existint, la majoria de gent jove la rebutja, es sent més reflexada amb esterotips de masculinitat més complexes, més refinats, metrosexuals, com ara els futbolistes. Per tant, el canvi existeix, però de poc farà si només és estètic i manté el corpus d’actituds, valors, privilegis i costums de l’heteropatriarcat.

“És més fàcil i més còmode estar ‘en contra de’ que plantejar-se realment què fem”, diu Azpiazu. Si el discurs canvia però les pràctiques quotidianes es mantenen intactes, la capacitat transformadora dels col·lectius d’homes és mínima i, sovint, regressiva. Tracta d’esborrar la idea de que l’heteropatriarcat és un sistema sense cossos ni cares: potser els homes siguen també víctimes en tant que socialitzades amb aquest sistema, però també són culpables, corresponsables, perpetuadors, consentidors, etc.

Azpiazi recalca la necessitat de mesures dures, de repartiment de les tasques pràctiques, de pèrdua de privilegis -sempre seran les vertaderes fonts de disputes i desigualtats, però és on troba el canvi real. Sinó, es perpetuarà la situació de privilegi tant en l’esfera pública com en la privada, al mercat laboral i en les relacions sexo-afectives.

“Que tremole tot el cos”: amb aquesta metàfora del ball del twerking, Azpiazu expressa la constatació de diverses observacions que va trobar al llarg de la seua vida d’activista i investigador social. Els espais d’homes han de ser de confort (“per a ballar”), però també per a patir i fer-ne autocrítica, i no només patir en algunes parts còmodes pel nostre cos. Sovint els homes exposen de forma constant el seu rebuig explícit al masclisme, però són incapaços de prendre actituds i canviar els seus valors, i per descomptat estan lluny d'eliminar els seus privilegis.

Per al sociòleg, s’ha de fer una tasca per part dels col·lectius d’homes de dinàmiques d’humilitat i autocrítica a les anàlisis. Aquest treball, segons Azpiazu, només podrà realitzar-se mantenint comunicació constant amb els col·lectius feministes, sense pretendre que els donen les respostes. Del contrari, obligarien a les companyes a fer-se càrrec de trencar les seues cadenes i assumir les dels seus opressors.

Arquivado en: Feminismos Feminismos
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Entrevista La Poderío
Andalucía Virginia Piña: “Con la Guerra Civil y su posguerra intentaron aniquilar nuestra conciencia”
Quien tiene el poder, tiene los recursos, y quien tiene los recursos también tiene la palabra. Virginia Piña (Jaén, 1988) la lleva tomando en los últimos seis años, dándole forma para hablar de figuras clave en la historia de las mujeres en Andalucía
Sorteo
Sorteo Teatro contra el antigitanismo machista
Participa en nuestro sorteo para socias de El Salto hasta el 23 de julio y llévate una de las cinco entradas dobles que sorteamos para la función del miércoles 30 en el Teatro del Barrio.
CRTVG - Corporación Radio y Televisión de Galicia
CRTVG A Xunta do PP remata o seu plan de control sobre a CRTVG tras escoller á súa nova directora en solitario
A xornalista Concepción Pombo substituirá, co único aval do Partido Popular, a Alfonso Sánchez Izquierdo. O Goberno de Alfonso Rueda modificou a lei de medios para que os votos do seu partido fosen suficientes para elixila.
Altri
Altri A Plataforma Ulloa Viva cambia a súa directiva para os vindeiros anos de loita contra Altri
A veciñanza da comarca máis afectada escolleu entre dúas listas logo de non chegar a un consenso. A gañadora tratará de ampliar a súa base de socias e socios por toda Galiza e abrirá máis as portas ás grandes organizacións do país, como a CIG.
El Salto n.79
Altri A celulosa ou a vida: xornalismo situado e loita social para frear un ecocidio
O xoves 17 de xullo esperámosvos no CS 'A Nubeira' de Vigo para presentar o último número da revista El Salto xunto a algunhas das súas principais protagonistas: as que loitan contra o macroproxecto de celulosa liderado por Altri e avalado pola Xunta.
Altri
Altri Galiza elixe o rumbo da loita contra Altri nas eleccións á directiva da plataforma Ulloa Viva
A veciñanza da comarca máis afectada presenta dúas listas separadas logo de non chegar a unha proposta de consenso. Por unha banda, concorre unha candidatura continuísta e, pola outra, unha alternativa que se achega máis o nacionalismo institucional.

Últimas

O Teleclube
O Teleclube 'O Teleclube' alucina no deserto con Óliver Laxe e 'Sirat'
Laxe leva o seu cuarto premio de Cannes, esta vez en competitición, polo seu novo filme que explosiona na gran pantalla.
A Catapulta
A Catapulta O tempo, o espazo e a poesía de Estíbaliz Espinosa
A poeta visita A Catapulta para conversar sobre o seu traballo e a súa traxectoria literaria

Recomendadas

Medio rural
Medio rural A esperanza da xestión colectiva fronte ao espolio: os comuneiros de Tameiga contra o Celta
Mentres varios proxectos industriais tentan privatizar e destruír os ecosistemas galegos, algúns grupos de veciños e veciñas organizadas fan oposición social construíndo alternativas comunitarias. Ás veces, tamén gañan ao xigante.
Feminismos
Feminismo Dous anos sen reparación tras sufrir lesbofobia nun Rexistro Civil de Pontevedra cando ían inscribir a seu fillo
Un funcionario negouse a inscribir ao fillo de Antía e a súa parella. Un erro de redacción na lei trans está detrás dos argumentos que o funcionario esgrime para defender a súa actuación.
Ourense
Ourense Ourense organízase para loitar contra patrullas de extrema dereita nos barrios máis empobrecidos da cidade
A veciñanza e os movementos sociais responden ao discurso do medo promovido por Frente Obrero e sinalan a súa estratexia de criminalizar a pobreza e sementar odio en contextos de exclusión e abandono institucional.