Maltrato animal
Primer plat: sofriments animals

El moviment Animal Save busca la transició alimentària davant les macrogranges i escorxadors, que sacrifiquen 95 milions d’animals cada any al País Valencià.

cerdos macrogranjas
Un dels porcs a l'espera d'entrar a l'escorxador Margarita Mecho

És la una de la matinada en un polígon industrial de Torrent, València. El carrer està desert, tret de la presència d’un grup de dèsset xics i xiques, abrigades amb gorres, guants i bufandes, que formen un rogle sota la llum d’una farola. Es presenten les unes a les altres i, abans d’eixir, una persona amb una armilla reflectant diu al grup: “Molta gent no ha tornat a menjar carn després de vindre ací”. Tal com descriu Guillermo Martínez, un dels coordinadors del moviment València Animal Save, seran testimonis de la crueltat que s’aplica en els escorxadors. Van a acomiadar-se dels animals.

Després de deixar els cotxes, arriben a una de les naus industrials de polígon on se sacrifiquen dotzenes de milers de porcs cada nit per a consum humà. Entre les participants a esta ‘vigília vegana’ hi ha des de fundadores de la plataforma fins a persones acabades d’arribar, tant veganes com vegetarianes, i gent que encara no ha fet el pas però ha decidit informar-se’n de primera mà.

Tothom coincidix a voler trobar eixe “farcit de narrativa” perquè un dels triomfs de la indústria càrnia és el monopoli del relat. La immensa majoria de consumidores no sabe què passa entre un animal viu i el tall de carn en safata de plàstic del supermercat. València Animal Save, un moviment amb dos anys escassos de vida, busca rebel·lar-se contra este domini, que se sàpiga quines són dels condicions en què es troba l’animal una volta ha pujat al camió, camí a l’escorxador.

Tothom coincidix a voler trobar eixe “farcit de narrativa” perquè un dels triomfs de la indústria càrnia és el monopoli del relat

És un moviment molt recent. L’origen es troba l’any 2015, quan Anita Kranjic, una animalista de Toronto, començà a protestar davant d’un dels escorxadors de la ciutat canadenca. Parava camions i dedicava deu minuts a tranquil·litzar, acaronar i hidratar els pors abans del desenllaç final. S’acomiadava d’ells. Cinc anys després, i amb un judici que va ser viral entremig, el moviment ha esdevingut global i hi ha més de 600 grups arreu del món. Així, The Save Movement és una ONG que s’encarrega d’acompanyar els animals que van en els camions cap a les safates de plàstic dels supermercats, ja siguen vaques, porcs o gallines.

Julia Eliezalde, una de les fundadores de València Animal Save explica que tracten de llançar un missatge contundent: “Pensem que, com a mínim, és lògic dir que els animals no són recursos”, resumix. “Per això estem presents en llocs on assassinaran milers de porcs cada dia, per assenyalar que es tracta d’una indústria que opera com si foren mobles. Se li ha de dir a la gent que els animals no haurien de ser propietat d’una empresa”. Des del col·lectiu asseguren que la situació és urgent: “L’explotació animal està tan normalitzada que no ens podem conformar amb mitges tintes dient ‘mira que bo açò que és vegà’. No; tenim un discurs antiespecista, no sobre aliments”, conclou Eliezalde.

Ganadería
La realidad de las macrogranjas
La expansión de la ganadería porcina intensiva en España se ha intensificado en el último lustro.

A prop de l’escorxador hi ha un parell de camions parats de color gris que carreguen porcells. Un parell de persones es preparen per traure un bidó d’aigua amb una mànega i una bomba manual per donar de beure als animals. “Els donem aigua però intentem mullar-los només el musell perquè no passen fred”, conta. Tenen, fins i tot, llums roges i verdes escollides especialment per a no molestar la vista del ramat. La caixa del camió té tres pisos amb sis compartiments separats en cadascun. Allí, els porcs estan literalment amuntonats, en cel·les de dos metres, que donen cabuda a cinc animals de més de cent quilos. Tots es toquen i a penes es poden moure perquè no tenen espai.

La gran majoria de persones que són allí es limiten a mirar a dins del camió, mentre algunes acaronen els animals. Moltes no han vist mai un cap de ramat en eixes condicions, a les portes de l’escorxador. Tres xiques trauen el mòbil i comencen a enregistrar el moment, una d’elles retransmet en directe per Instagram. Apunta amb el telèfon a l’interior del camió i comença a explicar a les seues seguidores que es tracta de porcs de sols cinc mesos, que després de ser engreixats en un temps rècord, seran sacrificats.

Les xarxes socials han sigut una ferramenta clau per al triomf del moviment a escala global

Les xarxes socials han sigut una ferramenta clau per al triomf del moviment a escala global, com ho mostra la viralització de les imatges d’Anita Kranjic donant de beure als porcs a Toronto. Eliezalde mateix, de fet, confessa que va conéixer la plataforma a través d’Instagram. “Vaig començar a informar-me, a seguir a gent, vore vídeos, descobrir què eren les vigílies i vaig vore que no hi havia res semblant a Espanya”.

Eliezalde, amb divuit anys, va fundar una de les primeres plataformes de l’Estat, junt amb les de Barcelona, Màlaga i Madrid. Actualment hi ha més de trenta plataformes sols a la Península. “Ara mateix és més fàcil que la gent s’hi unisca perquè hem aconseguit establir una base. Però recorde quan vaig començar comentant-li-ho a l’única persona vegana que coneixia i al principi anàvem a les vigílies quatres persones. A poc a poc anàrem avançant, compartint per xarxes socials i va haver mitjans de comunicació que s’interessaren i ens permeteren crear bastant comunitat antiespecista, que és una cosa de la qual estem molt orgulloses”, conta.

Un activista acarona els animals a les caixes del camió
Un activista acarona els animals a les caixes del camió. Margarita Mecho

En el seu cotxe, camí a la vigília, Guillermo Martínez comenta que va decidir donar el pas cap al veganisme als 16 anys gràcies, en part, a documentals emesos en plataformes de pagament. Javier, des del seient del copilot, afirma que ell també experimentà un canvi emocional després de vore Earthlings, Dominion, o Cowspiracy, entre d’altres. A l’escorxador, la majoria d’assistents afirmen haver viscut una història semblant. Eliezalde mateix postil·la: “En realitat, és la manera d’informar-se de la nostra generació. Un contingut disponible en una plataforma com HBO o Netflix arribarà a molta més gent que si publiques un article o un llibre”, explica. “El moviment partia de zero, fa anys no existia la plataforma ni les assemblees. Crec que, si ha pegat tan fort entre esta generació, és perquè tenim un accés molt ràpid a vore què és l’explotació animal”.

EL MOS AMBIENTAL

Encara que les vigílies en els escorxadors siguen la part més visible del moviment, este també es focalitza en el problema de fons. Les activistes de València Animal Save s’han integrat recentment, junt amb Fridays for Future i altres associacions ecologistes, a la campanya ‘Macrogranges, no’. Denuncien que estes explotacions

“sotmeten milions d’animals a tractes indignes i innecessaris, que posen en perill els ecosistemes i les aigües alhora que emeten una quantitat ingent de gasos contaminants i acidifiquen el terra. A més, són fonts de malestar general a causa de la pudor que fan, la falta de salubritat, el soroll i l’impacte visual”.

Segons Eliezalde, la paraula “macrogranja” és un terme que ha esdevingut popular a l’Estat per referir-se a explotacions de ramaderia intensiva especialment nociva per la grandària que tenen, i que requerixen una autorització ambiental per l’impacte ecològic que causen. Establiments que poden tindre capacitat per a 40.000 pollastres i 2.500 porcs. “És al·lucinant que el Ministeri, que ens els seus propis informes col·labora amb l’associació del porcí espanyol i està influenciat pel sector carni, diga que l’impacte ambiental de les macrogranges és ‘desmesurat’”, assenyala.

L’impacte ecològic de les macrogranges creix, i cada any es produïx així més carn. Segons les últimes dades del Ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, en 2018 se sacrificaren un total de 95 milions d’animals en escorxadors del País Valencià. És el quart territori del conjunt de l’Estat on més animals es destinaren a consum humà. A l’estat, se sacrificaren 904 milions d’animals en tot l’any, una xifra que no ha parat d’augmentar des de l’últim lustre.

Les macrogranges, a més, estan anihilant el model tradicional d’explotacions familiars, alhora que, any rere any, baten rècords de producció. El model ja és el dominant en l’àmbit territorial estatal; gairebé dos terços del porcí i vora el 60% de les aus creixen en macrogranges, mentre que un de cada quatre porcs que viu a Europa és sacrificat a l’Estat. La Península es convertix, any rere any, en l’estable d’Europa; de fet, l’Estat produïx ja el triple de la carn que consumixen les habitants europees.

Les exportacions porcines del País Valencià fan servir en aigua l’equivalent a 1.400 piscines olímpiques

David Hammerstein, ecologista i exeurodiputat per Els Verds apunta en este sentit que “les macrogranges són un exemple de criminalitat climàtica i contra el benestar animal”. A més, sosté, mostren com els països del nord n’han externalitzat la producció: “Abans, a Dinamarca i Holanda, entre d’altres, hi havia tot de granges de porcs; ara han deslocalitzat gran part de la producció a l’estat espanyol i a altres països del sud d’Europa”, explica. “Una de les conseqüències és que ja som el principal país de la Unió Europea de dúmping ecològic amb purins”.

A escala ambiental, les macrogranges d’aus o porcs són culpables de la majoria de focus contaminants de la Península, sobretot a causa dels gran nivells de nitrats en l’aigua generats per l’abocament de purins, segons dades del Ministeri de Foment. A més, l’Agència Europea de Medi Ambient assenyala que estes instal·lacions són responsables de més del 80% de les emissions d’amoníac i del 60% d’emissions de gas metà —la molècula del qual equival a 21 molècules de CO2— a l’atmosfera.

Concretament al País Valencià, les exportacions porcines fan servir més de nou milions de litres d’aigua al dia, l’equivalent a 1.400 piscines olímpiques, i generen cada any 2,5 milions de metre cúbics de purins, quantitat semblant a la capacitat completa del Camp Nou. En el cas dels pollastres d’engreix, una explotació de 70.000 animals consumix cinc milions de litres d’aigua a l’any.

PROTESTA EN EL COMIAT

Són altes hores de la matinada. Els camions han entrat al recinte i, de fons, se senten els esgüells dels porcs quan entren a l’escorxador. Lidia i Yara conten les impressions de la seua primera vigília. “Estàvem mentalitzades abans de vindre, sabíem que no era agradable”, diu Yara. “És el fet de ser-ne testimoni, vore la situació que viuen i saber que és l’última volta que entren a un lloc amb vida. Realment t’acomiades dels animals”, explica Lidia.

Yara, que confessa no ser vegetariana ni vegana, afirma que està allí per a conscienciar-se. “Volia vore la realitat amb els meus propis ulls i, a partir d’ahí, decidir. Però per a mi era important viure-ho en primera persona perquè pense que, emocionalment, el que pots arribar a sentir és completament diferent”.

Per este motiu, València Animal Save, més enllà de la tasca de conscienciació, perseguix una meta política. “El nostre objectiu és posar fi a l’explotació dels animals mal considerats de granja, de cara a aconseguir una transició alimentària”, resumix Eliezalde. Ho enfoquen d’esta manera, explica, “perquè és la major font d’explotació que existix cap als animals”. “Si comparem xifres, cada any hi ha 300.000 gossos abandonats a l’estat espanyol, en són moltíssims i tant de bo no en fora cap, però un escorxador pot matar en dos dies eixa mateixa quantitat d’aus. És molt més sistèmic, a més de ser una de les indústries més potent que hi ha a l’estat, i ni tan sols està mal considerat per la gent. Per això perseguim que tots els vessants (ramaderia i pesca) es reduïsquen fins desaparèixer totalment”, apunta Eliezalde.

La plataforma, junt amb altres organitzacions ecologistes, s’ha reunit amb la Conselleria per tractar d’influir en la futura nova llei de Canvi Climàtic que l’executiu valencià porta entre mans. Entre les propostes destaca la petició d’una moratòria perquè no s’aproven més explotacions ramaderes intensives —n’hi ha projectades huit per a l’any que ve— al País Valencià. Malgrat això, indica Eliezalde, no són optimistes. “En la primera reunió notàrem la gran inacció política que hi ha al voltant de l’emergència climàtica perquè, si bé és cert que li han posat l’afegitó d’emergència, l’Administració no té cap pressa”, assenyala.

Antiespecismo
Los animales a los que rescatamos, y aquellos a los que no
La crisis de incendios forestales en Australia arroja luz, una vez más, sobre las incoherencias que hay tras el trato que les damos a los animales.

Els camioners ja se n’han anat de Torrent i el grup ha deixat l’escorxador. Tornen a posar-se en rogle, una volta més, sota la llum de la mateixa farola. Parlen de les sensacions que han tingut durant la vigília. La paraula que més es repetix és “impotència”. “Pots compartir una estona amb els animals, donar-los aigua i, fins i tot, tocar-los, el que vulgues, però no pots evitar la fi i la tens davant del nas. Et sents fatal. Penses ‘estic a un metre de tu i no puc fer res’. És un comiat...”, conclou Lidia. 

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

El Salto n.78
El Salto 78 Nueva revista, viejas injusticias: hablemos de Violencia Institucional
En el último número de la revista de El Salto dedicamos la portada y nuestro “Panorama” a una de las violencias que sufren las mujeres solo por el hecho de serlo, la que aún a día de hoy emana de un sistema irracional y patriarcal.
Almería
Medio ambiente La demolición del Algarrobico será “este mismo año”
El Gobierno ha publicado en el BOE el proceso de expropiación de la parcela. La ministra de Hacienda asegura que el derribo será “con o sin la colaboración de la Junta de Andalucía”.
Palestina
Genocidio Israel sigue atacando hospitales, la ONU habla del peor momento en los 18 meses de asedio
No hay tregua en Gaza, donde Israel ha recrudecido las matanzas y sigue sin permitir el acceso de alimentos y productos de primera necesidad. La ONU denuncia asimismo el asesinato de más de 70 civiles en Líbano.
Grecia
Grecia Frontex pone de nuevo la mirada en Grecia
En enero de 2025 el Tribunal Europeo de Derechos Humanos acusó a las autoridades griegas de llevar a cabo devoluciones forzadas de manera sistemática.
O Teleclube
O Teleclube 'Sorda' o debut persoal de Eva Libertad chega a 'O Teleclube'
A directora murciana estrea a súa ópera prima ao carón da súa irmá e protagonista, Mariam Garlo.
Crisis climática
Balance climático El Mediterráneo se consolida como zona especialmente vulnerable al cambio climático
Las víctimas de la dana suponen dos tercios de las muertes por fenómenos extremos en Europa en 2024, según un informe conjunto de Copernicus y la Organización Meteorológica Mundial que hace un balance climático del continente el pasado año.
Opinión
Opinión La coherencia de las políticas de Trump
No se pueden entender los aranceles de Trump sin su lucha por el control de los recursos minerales, sin Groenlandia, Ucrania o la República Democrática de Congo.
Comunidad de Madrid
Memoria histórica Contra la basura y el olvido: tras la pista de los cuerpos y de la memoria de los brigadistas internacionales
El Salto acompaña a un contingente internacional de políticos, políticas y activistas en una ruta en memoria de los brigadistas internacionales que acudieron a luchar a España contra el fascismo, en un ejercicio inspirador para el presente.

Últimas

Barcelona
Barcelona Activistas de los derechos humanos piden la retención de un barco dispuesto para armar a Israel
La naviera Maersk está transportando estos días componentes para los cazas F-35. El Estatuto de Roma sobre genocidio contempla acciones legales contra las empresas que favorecen las masacres.
Partidos políticos
CIS de abril La ultraderecha recorta votos al PP arrastrada por el efecto Trump
El barómetro de abril vuelve a situar al PSOE como fuerza más votada. La izquierda española sigue su contienda por todo lo bajo.
El Salto n.78
El Salto 78 Nueva revista, viejas injusticias: hablemos de Violencia Institucional
En el último número de la revista de El Salto dedicamos la portada y nuestro “Panorama” a una de las violencias que sufren las mujeres solo por el hecho de serlo, la que aún a día de hoy emana de un sistema irracional y patriarcal.
Comunidad de Madrid
Educación El Gobierno de Ayuso deberá pagar 1.000 euros a una profesora por el exceso de horas lectivas
Según CCOO, hasta 6.500 profesoras y profesoras se podrán acoger a esta sentencia que supone una penalización a la Comunidad de Madrid por el exceso de horas extras que realiza el profesorado.
Ayuntamiento de Madrid
Huelga de basuras Huelga indefinida de basuras en Madrid desde el 21 de abril tras romperse las negociaciones
Los representantes sindicales fuerzan el paro para obligar a las empresas subcontratadas por el Ayuntamiento a escuchar sus propuestas. El Ayuntamiento fija servicios mínimos del 50 %.

Recomendadas

Poesía
Culturas Joan Brossa, el mago que jugó con la poesía para reinventar el poder de la palabra
Casi inabarcable, la producción creativa de Joan Brossa se expandió a lo largo —durante medio siglo XX— y a lo ancho —de sonetos a piezas teatrales, pasando por carteles o poemas objeto— para tender puentes entre el arte, la política y el humor.
República del Sudán
Sudán Cara a. Un Sudán en guerra
Se cumplen dos años de una guerra que ya deja más de 13 millones de personas desplazadas y más de ocho millones de sudaneses al borde de la inanición.
Galicia
Galicia La TVG se gasta 839.772 euros en un programa de Miguel Lago y deja de emitir nuevas entregas tras hundirse en audiencia
El programa ‘O novo rei da comedia’ apenas llegó a los 36.000 espectadores de media en su estreno y cayó en picado en su hasta ahora última emisión al 3,4% de cuota de pantalla en una cadena que tuvo de cuota media en marzo un 8,1%.
Globalización
Crisis del multilateralismo El terremoto Trump sacude las instituciones del orden mundial y la “globalización feliz”
Muchas de las instituciones que marcaron la vida internacional desde la caída del Muro han entrado en crisis. ¿Todas? No, especialmente aquellas que intentan regular los derechos humanos, de los pueblos y de la naturaleza.