Militarismo
El 90% dels recursos de la Generalitat els gestionen bancs que invertixen en armes

El 95% del deute de la Generalitat Valenciana i el 88,70% de les seues operacions en 2017 estigueren en mans de bancs que formen part activa de la indústria de la guerra.

Yayoflautas contra la venta de armas a Arabia Saudí
Els iaioflautes es manifesten en Madrid contra la venda d'armes a Aràbia Saudí. Álvaro Minguito
23 ene 2019 18:00

Segons les dades del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, tres de cada quatre armes no podrien fabricar-se si no fos pel suport de les entitats financeres. "Sense els bancs, la majoria d'empreses d'armament haurien de tancar", explicaven portaveus d'este organisme a El Salto País Valencià en una entrevista recent. Hui el Centre Delàs ha presentat un informe amb una conclusió contundent: "La Generalitat Valenciana finança de manera indirecta la indústria d'armament". Les dades mostren que el 95% del deute de la Generalitat i el 88,70% de les seues operacions estan en mans de bancs que formen part activa de la indústria de la guerra.

L'informe "De la banca armada a la banca ètica" ha sigut presentat hui al Col·legi Major Rector Pesset en un acte organitzat per la Fundació Novessendes i Setem PV dins la campanya "Banca Armada". Per a l'estudi s'han utilitzat les dades de l'exercici de 2017 recopilades a través del Portal de Transparència i de l'Institut Valencià de Finances, a partir de les quals s'assenyala a ICO, BBVA, Caixabank, el Banc Sabadell o el Banc Santander com a les principals entitats que realitzen este tipus d'inversions i amb les quals manté relacions la Generalitat. També en el plànol internacional, la GVA treballa amb els bancs que més suport donen a la producció d'armes a escala mundial: Deutsche Bank, HSBC, Commerzbank i Barclays.

Banca Armada País Valencià
Crèdits a empreses d'armament entre 2011 i 2017. Font: Centre Delàs. El Salto País Valencià



L'estudi ha sigut finançat per la mateixa Generalitat Valenciana, segons expliquen els organitzadors de l'acte, per a "valorar la coherència de la Generalitat a l'hora de contractar servicis financers amb les mateixes polítiques de promoció de l'economia social i solidària que impulsa" i per a "determinar la viabilitat d'una transició cap a una major implicació amb les finances ètiques", és a dir, amb les empreses de la banca ètica. De fet, la presentació de l'acte ha anat a càrrec d'Antonia Moreno Ruiz, la directora general de l'Àrea de Cooperació i Solidaritat de la Generalitat Valenciana.

Els bancs amb els quals treballa la GVA han invertit més de 36.628 milions d'euros en armes només entre 2011 i 2017. Segons expliquen des del Centre Delàs, representats a l'acte per Audrey Esnault, "la participació de les entitats financeres en la indústria armamentística es dóna a través de la concessió de crèdits a les empreses d'armes, els fons d'inversió, accions i bons a empreses d'armament o el finançament d'exportacions". També han destacat que la transició cap a la banca ètica es donaria "en coherència amb la llei de Responsabilitat Social i amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (aprovats per l'ONU en 2015)".

Banca Armada País Valencià 1
Bancs que invertixen en armes i amb els quals treballa la Generalitat. Font: Centre Delàs. El Salto País Valencià

El negoci de la guerra

L'informa analitza els moviments financers de la Generalitat amb setze bancs comercials i una institució pública que en 2017 foren beneficiàries d'operacions d'endeutament de l'administració valenciana per valor de 41.581 milions d'euros. Entre les principals es troben Deutsche Bank (13.552.487.330,54 €), Barclays (9.578.832.284,98 €), HSBC (4.142.727.444,28 €), el Banc Santander (2.347.938.553,13 €), Commerzbank (1.768.733.221,67 €), Bankia (181.057.505,00 €) o el Banco Sabadell (96.911.626,75 €).

Estos bancs, segons expliquen des del centre Delàs, "han finançat a empreses profundament involucrades en la producció i el manteniment de missils nuclears (Honeywell International, Boeing, Lockheed Martin, AECOM, Safran, Airbus); bombes de dispersió completes i submunicions explosives (Orbital ATK); avions militars i de combat (Boeing, Airbus); blindats (Leonardo); armes lleugeres i explosius militars (Maxam, General Dynamics); vaixells de guerra (Navantia); tecnologia militar (Indra), o míssils no nuclears (Sener)".
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Opinión
Gasto militar España tendría que invertir más del 10% del PIB en defensa pasiva
Se empeña míster Trump en ordenar que todos los países que pertenecen a la OTAN (Organización del Tratado del Atlántico Norte), inviertan en defensa, porque así él lo manda, al menos el 5% de su PIB (Producto Interior Bruto).
Militarismo
Opinión La agresión y el crimen de guerra legitimados como prevención
Siguiendo la doctrina Bush, Israel primero y EEUU después acaban de aplicar de forma coordinada la figura de la guerra preventiva contra Irán, argumentando legítima defensa.
Opinión
Opinión Diez alternativas a la seguridad militarizada
Con motivo de la cumbre de la OTAN del 24 y 25 de junio, organizaciones sociales, ecologistas, sindicales y políticas de distintos territorios del Estado español convocan viernes y sábado en Madrid la Conferencia por la Paz y contra el Rearme.
CRTVG - Corporación Radio y Televisión de Galicia
CRTVG A Xunta do PP remata o seu plan de control sobre a CRTVG tras escoller á súa nova directora en solitario
A xornalista Concepción Pombo substituirá, co único aval do Partido Popular, a Alfonso Sánchez Izquierdo. O Goberno de Alfonso Rueda modificou a lei de medios para que os votos do seu partido fosen suficientes para elixila.
Altri
Altri A Plataforma Ulloa Viva cambia a súa directiva para os vindeiros anos de loita contra Altri
A veciñanza da comarca máis afectada escolleu entre dúas listas logo de non chegar a un consenso. A gañadora tratará de ampliar a súa base de socias e socios por toda Galiza e abrirá máis as portas ás grandes organizacións do país, como a CIG.
El Salto n.79
Altri A celulosa ou a vida: xornalismo situado e loita social para frear un ecocidio
O xoves 17 de xullo esperámosvos no CS 'A Nubeira' de Vigo para presentar o último número da revista El Salto xunto a algunhas das súas principais protagonistas: as que loitan contra o macroproxecto de celulosa liderado por Altri e avalado pola Xunta.
Altri
Altri Galiza elixe o rumbo da loita contra Altri nas eleccións á directiva da plataforma Ulloa Viva
A veciñanza da comarca máis afectada presenta dúas listas separadas logo de non chegar a unha proposta de consenso. Por unha banda, concorre unha candidatura continuísta e, pola outra, unha alternativa que se achega máis o nacionalismo institucional.

Últimas

O Teleclube
O Teleclube 'O Teleclube' alucina no deserto con Óliver Laxe e 'Sirat'
Laxe leva o seu cuarto premio de Cannes, esta vez en competitición, polo seu novo filme que explosiona na gran pantalla.
A Catapulta
A Catapulta O tempo, o espazo e a poesía de Estíbaliz Espinosa
A poeta visita A Catapulta para conversar sobre o seu traballo e a súa traxectoria literaria

Recomendadas

Medio rural
Medio rural A esperanza da xestión colectiva fronte ao espolio: os comuneiros de Tameiga contra o Celta
Mentres varios proxectos industriais tentan privatizar e destruír os ecosistemas galegos, algúns grupos de veciños e veciñas organizadas fan oposición social construíndo alternativas comunitarias. Ás veces, tamén gañan ao xigante.
Feminismos
Feminismo Dous anos sen reparación tras sufrir lesbofobia nun Rexistro Civil de Pontevedra cando ían inscribir a seu fillo
Un funcionario negouse a inscribir ao fillo de Antía e a súa parella. Un erro de redacción na lei trans está detrás dos argumentos que o funcionario esgrime para defender a súa actuación.
Ourense
Ourense Ourense organízase para loitar contra patrullas de extrema dereita nos barrios máis empobrecidos da cidade
A veciñanza e os movementos sociais responden ao discurso do medo promovido por Frente Obrero e sinalan a súa estratexia de criminalizar a pobreza e sementar odio en contextos de exclusión e abandono institucional.