Opinión
La Llei Celáa, el valencià, el Nobel i l'argument Marsé

Polèmica sobre l’eliminació del castellà com a llengua vehicular en la LOMLOE, polèmica sobre el valencià com a requisit lingüístic en la Llei de Funció Pública valenciana, polèmica amb la premi Nobel de Literatura. Visca la llengua… polèmica.

22 nov 2020 06:00

Em fa gràcia sentir parlar de la “polèmica de les llengües”, referida sempre a la llengua dels altres, com si la llengua pròpia de cadascú no fóra una polèmica en si mateixa, cada vegada que obrim la boca per intentar comunicar-nos en aquests moments d’incomunicació digital. Qui no haja malinterpretat un missatge de WhatsApp que alce la mà i pose una espelmeta a Santa Tecla. 

Ja ho deia el poeta anglés Percy Bysshe Shelley, ôel mateix llenguatge és poesia”, i la poesia, com tothom sap, és un camp adobat a la polèmica i les batalles, no només dialèctiques. La poesia està en el nucli mateix de l’avantguarda de les llengües, allà on les persones que la parlen ni tan sols saben que poden estar, perquè, com també diu Curtis White en el llibre on citava Shelley, “en poesia, les paraules poden significar qualsevol cosa que el poema demane que signifiquen”.

En les darreres setmanes, s’ha aprovat la ja coneguda com a Llei Celáa i s’ha donat el bloqueig de la tramitació de la nova Llei de Funció Pública valenciana, degut, principalment, al ‘requisit lingüístic’ en l’àmbit dels professionals sanitaris

En les darreres setmanes, s’ha aprovat al Congrés dels Diputats a Madrid la ja coneguda com a Llei Celáa (Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica de Educación, LOMLOE) i a les Corts Valencianes s’ha donat el bloqueig de la tramitació de la nova Llei de Funció Pública valenciana, degut, principalment, al ‘requisit lingüístic’ en l’àmbit dels professionals sanitaris. Dues accions legislatives que han posat ‘el valencià’ en primera plana, així, com a subjecte narratiu, com a personatge de novel·la negra —no sabem encara si com a detectiu o com a víctima—, o potser com a personatge de comèdia slapstick. Tanmateix, permeteu-me tornar a la poesia per unes línies.

El premi Nobel de Literatura d’enguany va anar a parar a la poeta nord-americana Louise Glück. Setena vegada al segle XXI que recau en una dona. Segona vegada que la poesia és guardonada en el nou segle, tercera si comptem a Dylan com a poeta. La motivació per a la concessió, aquella frase entre justificació del jurat, grapat de generalitzacions i temptativa de condensació de la universal saviesa crítica literària, deia: “Per la seua inconfusible veu poètica que amb austera bellesa fa universal l'existència individual”. 

Ha volgut la casualitat, o tal vegada una causalitat juganera, que els editors de Glück, tant en castellà, com en català, siguen dues editorials valencianes, Pre-Textos la primera, Edicions del Buc la segona. I no ha trigat molt a saltar la polèmica, en el cas de la casa de Manuel Borrás, per la intenció de l’agent literari de l’autora, conegut com a El Xacal, de renegociar els drets d’autoria a l’alça amb una altra companyia de més pes econòmic en el mercat i, segons diu la llei (que no una petició expressa del mateix agent, ni l’autora), la destrucció dels exemplars en stock dels títols que formen part del contracte, per part de l’editorial. I aquí que ens pensàvem que la poesia no ven, tanmateix sembla que des de la perspectiva anglosaxona, un premi nobel és un premi nobel, i un target de més de 500 milions de possibles lectors, encara que el producte siga minoritari, un pastís massa gran per a deixar-ho en mans de qui només el tracta com a un ben cultural d’accés delimitat per les fronteres del gust.

La llengua catalanovalenciana necessita el segell de qualitat d’un Nobel de Literatura pel seu reconeixement com a llengua de primer nivell, com a llengua de cultura?

Aprofitem el cas per a fer a una mica d’enrenou i generar una mica de polèmica a càrrec del Nobel, de la llarga demanda de si la llengua catalanovalenciana —sona bonic, oi? Podeu anar afegint-hi gentilicis d’ofesos a demanda, cap problema— necessita el segell de qualitat d’un Nobel de Literatura pel seu reconeixement com a llengua de primer nivell, com a llengua de cultura. Deixant de banda la fotesa d’aquests conceptes, la realitat és que la visibilització, en claus de mercat, és força interessant. És collonut per Pau Sif, editor del Buc, però que El Xacal aquest no se n’haja adonat que té a l’abast un mercat gens menyspreable de 10 milions de possibles lectors és, si fa no fa, “la solució a tots els mals en una societat mercantilitzada”.

Per exemple, la mateixa Edicions del Buc ha publicat, gairebé al mateix temps que la Glück, l’Antologia personal d’en Salvador Jàfer, titulada Orquídia 1974-2018, que conté quasi al seu centre mateix, el poema que li dóna nom:

Si floreixen orquídies te’n fare un ram sencer,
perquè pugues comprendre els seus perfums
inhòspits.
Serva l’amor dels dies estranger que ara passen
en mars de quietud! Exalta el teu valor
fins a espais de proesa, fes plenitud solar!
Així algun dia net serem més purs i lliures.

I no puc deixar de pensar en quines serien les línies de motivació del jurat del Nobel per concedir el guardó a aquest poeta a la recerca de paraules precises, no que diguen només el que el poema demane que signifiquen, sinó la significació del seu parlant, siga el poeta, el lector o la llengua pròpia. 

I aquí és quan torne de l’ús cultural de la llengua al seu ús en la vida quotidiana, per tant, en la vida social, en les relacions amb l’altri, també quan aquest altri és una persona jurídica, l’administració, encarnada en la figura d’un dels seus representants, personal funcionari o treballadors o treballadores públiques.

En el cas del personal sanitari, una de les parts més importants de l’atenció al pacient, que queda reflectida en els historials clínics i en els informes que es lliuren a aquells, és l'anamnesi, la informació proporcionada pel mateix pacient al metge durant una entrevista clínica, “per tal d'incorporar aquesta informació a la història clínica, reuneix les dades subjectives, relatives a un pacient, que comprenen antecedents familiars i personals, signes i símptomes que experimenta en la seva malaltia, experiències i, en particular, records, que es fan servir per analitzar la seva situació clínica”.

Es fa palés que entre les habilitats que ha de tenir el personal sanitari que ha de realitzar l’entrevista estiga la comunicativa, i poder entendre el més possible al pacient

És un historial mèdic que pot proporcionar informació rellevant per diagnosticar possibles malalties. Es fa palés que entre les habilitats (si us estimeu més que diguem skills, li diem skills, cap problema) que ha de tenir el personal sanitari que ha de realitzar l’entrevista estiga la comunicativa, i poder entendre el més possible al pacient. Així, no hauria de ser tan greu que en un estat plurilingüe, quan algú opta per una plaça pública en una zona amb dues llengües oficials, se li demanen skills en totes dues, perquè l’esforç, en una societat democràtica, l’ha de fer l’administració, no els administrats, i qualsevol personal públic representa a l’administració. Si a més hi ha bona sintonia, de segur que qualsevol persona fa tots els esforços possibles, fins i tot mirant de parlar idiomes que només coneix de veure sèries turques subtitulades.

L’argument Marsé només s’aplica en l’íntim terreny de la creació. Que què és això de l’argument Marsé. Sembla ser que l’autor barceloní Juan Marsé estava fart de la recurrent pregunta sobre la llengua dels seus escrits i en una entrevista va respondre: “Escribo en castellano porque me da la gana”. No puc respondre de la fiabilitat de les fonts, però si non e vero e ben trovato, així que mira, fa temps que vull tirar d’argument Marsé i fer-ho públic: escric en valencià perquè em dóna la gana. 

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Opinión
Opinión ¿Cómo acabar con el negocio de la vivienda?
Las reivindicaciones del 5A: bajada de alquileres, paralización de desahucios, desmantelamiento de las empresas de desokupación, ayudarían a acabar con la crisis de vivienda. Pero estas medidas son impensables en este sistema económico.
Opinión
Opinión La infiltrada y el relato de ETA
La historia moderadamente entretenida sobre la desarticulación del Comando Donosti se muestra como otra decepcionante contribución al relato oficialista sobre el conflicto vasco.
Opinión
Trumpismo Good Bye, Mr. Marshall!
Con Trump, tras los años dorados de la globalización y la deslocalización de la producción en busca de mano de obra barata, ahora toca plegar velas y cerrar los mercados occidentales a la entrada de productos de las economías emergentes.
Pelusa
22/11/2020 8:18

I gràcies per fer-ho, Eduard. Deia Fuster que "la política o la fas o te la fan" i el mateix podem dir de la llengua, que no és sinó altra forma de fer política. Amb l'esforç dels qui escriviu i dels qui comprem i llegim potser aconseguim recuperar el terreny perdut des de la transició per a aquesta llengua nostra tan sotmesa al mercat com les altres. Llengua que, tacticismes localistes a banda, continua sent la llengua catalana.

Una abraçada des del País Valencià.

0
0
Asturias
Asturias Cinco muertos en la mina de Zarréu: demasiadas preguntas sin respuesta
El accidente más grave en la minería asturiana en casi tres décadas vuelve a poner en cuestión el sistema de permisos, controles y ayudas públicas para minas en proceso de reconversión.
Estados Unidos
Estados Unidos Estudiantes de Columbia luchan contra las amenazas de deportación
Los estudiantes de Columbia se unen mientras el ICE y el Departamento de Policía de Nueva York (NYPD) atacan el activismo palestino. “[Columbia] está dispuesta a concederle al gobierno de Trump todo lo que quiera”, declara un estudiante a Mondoweiss.
Aviación
Travel Smart Las multinacionales españolas, a la cola de la reducción de emisiones por vuelos de negocios
Un estudio publicado este martes por organizaciones ecologistas señala que las emisiones por vuelos de negocios a nivel global se han reducido un tercio, pero las empresas españolas van a la zaga y suspenden en transparencia u objetivos concretos.

Últimas

Represión
Policía infiltrado La Directa destapa un nuevo caso de policía infiltrado, esta vez, en el activismo de Lleida
Bajo la identidad falsa de Joan Llobet García, un agente de la trigesimosegunda promoción de la Academia de Ávila, pasó dos años infiltrado en espacios independentistas, estudiantiles y ecologistas.
Maltrato animal
Maltrato animal Lidl denuncia a los animalistas que detectaron afecciones en la carne de pollo de la cadena
El Observatorio de Bienestar Animal asegura que el departamento legal de la cadena les pidió que eliminaran todas las publicaciones sobre ellos y creen que es una estrategia legal para silenciarles.
Derecho a la vivienda
Manifestación estatal Mapa | Más de 40 ciudades se movilizan este 5 de abril por el derecho a la vivienda
Decenas de miles de personas en más de 40 localidades de todo el Estado español saldrán a la calle el próximo 5 de abril para reclamar medidas para hacer frente a la crisis de vivienda.
Más noticias
Israel
Guerra en Gaza Israel ordena evacuar Rafah ante la previsión de un ataque terrestre
En la mañana del 31 de marzo, las fuerzas militares de Israel han ordenado a la población evacuar gran parte de Rafah, en el sur de la Franja de Gaza.
Opinión
Opinión ¿Cómo acabar con el negocio de la vivienda?
Las reivindicaciones del 5A: bajada de alquileres, paralización de desahucios, desmantelamiento de las empresas de desokupación, ayudarían a acabar con la crisis de vivienda. Pero estas medidas son impensables en este sistema económico.
Francia
Francia Marine Le Pen es condenada por malversación y no podrá concurrir a las elecciones de 2027
Un caso de corrupción con los asistentes del Parlamento europeo golpea a la ultraderecha francesa. Le Pen y su partido, Agrupación Nacional, son condenados por el Tribunal Penal de París.
Precariedad laboral
Precariedad laboral Europa presiona de nuevo a España para que modifique la indemnización por despido improcedente
El Consejo de Europa concluye que el sistema español viola la Carta Social Europea al considerar que la compensación española no repara el daño a los trabajadores ni disuade de hacerlo.
Myanmar
Terremoto Myanmar: un país bajo los escombros
Con el cronómetro en contra, los equipos de rescate de Myanmar continúan buscando bajo los escombros a los supervivientes del que ya se considera el peor terremoto sufrido en las últimas siete décadas en el país.

Recomendadas

Redes sociales
El asesino de los CEO El fenómeno fan Luigi Mangione, ¿por qué tanta gente apoya a un asesino?
El caso del chico de clase alta que disparó sobre un CEO de una aseguradora médica ha desatado una ola cultural y de apoyo como no se había visto antes.
Militarismo
Alejandro Pozo “El oportunismo de la industria militar española aprovechando lo que pasa en Gaza es grave”
Este investigador sobre paz, conflictos armados, desarme y acción humanitaria denuncia que el rearme ya está teniendo lugar y que el Ejecutivo escamotea información sobre las relaciones comerciales de la industria con Israel.
Literatura
Silvia Nanclares “Moratalaz nace como barrio franquista, solo que no contaban con la presión vecinal”
Con ‘Nunca voló tan alto tu televisor’ la escritora madrileña regresa a su barrio y examina lo que quedaba debajo de la cáscara de progreso que supuso la construcción del edificio de Torrespaña, aun hoy uno de los más reconocibles de la ciudad.
Galicia
Galicia Bimba y Lola se aleja de las fibras textiles de Altri con la salida del presidente de Greenalia de su consejo
El presidente de Greenalia y antiguo consejero delegado de Inditex, José María Castellano, abandona su puesto en la empresa cerrando una puerta más a la salida de la celulosa supuestamente creada para fibras textiles.