Opinión
La Llei Celáa, el valencià, el Nobel i l'argument Marsé

Polèmica sobre l’eliminació del castellà com a llengua vehicular en la LOMLOE, polèmica sobre el valencià com a requisit lingüístic en la Llei de Funció Pública valenciana, polèmica amb la premi Nobel de Literatura. Visca la llengua… polèmica.

22 nov 2020 06:00

Em fa gràcia sentir parlar de la “polèmica de les llengües”, referida sempre a la llengua dels altres, com si la llengua pròpia de cadascú no fóra una polèmica en si mateixa, cada vegada que obrim la boca per intentar comunicar-nos en aquests moments d’incomunicació digital. Qui no haja malinterpretat un missatge de WhatsApp que alce la mà i pose una espelmeta a Santa Tecla. 

Ja ho deia el poeta anglés Percy Bysshe Shelley, ôel mateix llenguatge és poesia”, i la poesia, com tothom sap, és un camp adobat a la polèmica i les batalles, no només dialèctiques. La poesia està en el nucli mateix de l’avantguarda de les llengües, allà on les persones que la parlen ni tan sols saben que poden estar, perquè, com també diu Curtis White en el llibre on citava Shelley, “en poesia, les paraules poden significar qualsevol cosa que el poema demane que signifiquen”.

En les darreres setmanes, s’ha aprovat la ja coneguda com a Llei Celáa i s’ha donat el bloqueig de la tramitació de la nova Llei de Funció Pública valenciana, degut, principalment, al ‘requisit lingüístic’ en l’àmbit dels professionals sanitaris

En les darreres setmanes, s’ha aprovat al Congrés dels Diputats a Madrid la ja coneguda com a Llei Celáa (Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica de Educación, LOMLOE) i a les Corts Valencianes s’ha donat el bloqueig de la tramitació de la nova Llei de Funció Pública valenciana, degut, principalment, al ‘requisit lingüístic’ en l’àmbit dels professionals sanitaris. Dues accions legislatives que han posat ‘el valencià’ en primera plana, així, com a subjecte narratiu, com a personatge de novel·la negra —no sabem encara si com a detectiu o com a víctima—, o potser com a personatge de comèdia slapstick. Tanmateix, permeteu-me tornar a la poesia per unes línies.

El premi Nobel de Literatura d’enguany va anar a parar a la poeta nord-americana Louise Glück. Setena vegada al segle XXI que recau en una dona. Segona vegada que la poesia és guardonada en el nou segle, tercera si comptem a Dylan com a poeta. La motivació per a la concessió, aquella frase entre justificació del jurat, grapat de generalitzacions i temptativa de condensació de la universal saviesa crítica literària, deia: “Per la seua inconfusible veu poètica que amb austera bellesa fa universal l'existència individual”. 

Ha volgut la casualitat, o tal vegada una causalitat juganera, que els editors de Glück, tant en castellà, com en català, siguen dues editorials valencianes, Pre-Textos la primera, Edicions del Buc la segona. I no ha trigat molt a saltar la polèmica, en el cas de la casa de Manuel Borrás, per la intenció de l’agent literari de l’autora, conegut com a El Xacal, de renegociar els drets d’autoria a l’alça amb una altra companyia de més pes econòmic en el mercat i, segons diu la llei (que no una petició expressa del mateix agent, ni l’autora), la destrucció dels exemplars en stock dels títols que formen part del contracte, per part de l’editorial. I aquí que ens pensàvem que la poesia no ven, tanmateix sembla que des de la perspectiva anglosaxona, un premi nobel és un premi nobel, i un target de més de 500 milions de possibles lectors, encara que el producte siga minoritari, un pastís massa gran per a deixar-ho en mans de qui només el tracta com a un ben cultural d’accés delimitat per les fronteres del gust.

La llengua catalanovalenciana necessita el segell de qualitat d’un Nobel de Literatura pel seu reconeixement com a llengua de primer nivell, com a llengua de cultura?

Aprofitem el cas per a fer a una mica d’enrenou i generar una mica de polèmica a càrrec del Nobel, de la llarga demanda de si la llengua catalanovalenciana —sona bonic, oi? Podeu anar afegint-hi gentilicis d’ofesos a demanda, cap problema— necessita el segell de qualitat d’un Nobel de Literatura pel seu reconeixement com a llengua de primer nivell, com a llengua de cultura. Deixant de banda la fotesa d’aquests conceptes, la realitat és que la visibilització, en claus de mercat, és força interessant. És collonut per Pau Sif, editor del Buc, però que El Xacal aquest no se n’haja adonat que té a l’abast un mercat gens menyspreable de 10 milions de possibles lectors és, si fa no fa, “la solució a tots els mals en una societat mercantilitzada”.

Per exemple, la mateixa Edicions del Buc ha publicat, gairebé al mateix temps que la Glück, l’Antologia personal d’en Salvador Jàfer, titulada Orquídia 1974-2018, que conté quasi al seu centre mateix, el poema que li dóna nom:

Si floreixen orquídies te’n fare un ram sencer,
perquè pugues comprendre els seus perfums
inhòspits.
Serva l’amor dels dies estranger que ara passen
en mars de quietud! Exalta el teu valor
fins a espais de proesa, fes plenitud solar!
Així algun dia net serem més purs i lliures.

I no puc deixar de pensar en quines serien les línies de motivació del jurat del Nobel per concedir el guardó a aquest poeta a la recerca de paraules precises, no que diguen només el que el poema demane que signifiquen, sinó la significació del seu parlant, siga el poeta, el lector o la llengua pròpia. 

I aquí és quan torne de l’ús cultural de la llengua al seu ús en la vida quotidiana, per tant, en la vida social, en les relacions amb l’altri, també quan aquest altri és una persona jurídica, l’administració, encarnada en la figura d’un dels seus representants, personal funcionari o treballadors o treballadores públiques.

En el cas del personal sanitari, una de les parts més importants de l’atenció al pacient, que queda reflectida en els historials clínics i en els informes que es lliuren a aquells, és l'anamnesi, la informació proporcionada pel mateix pacient al metge durant una entrevista clínica, “per tal d'incorporar aquesta informació a la història clínica, reuneix les dades subjectives, relatives a un pacient, que comprenen antecedents familiars i personals, signes i símptomes que experimenta en la seva malaltia, experiències i, en particular, records, que es fan servir per analitzar la seva situació clínica”.

Es fa palés que entre les habilitats que ha de tenir el personal sanitari que ha de realitzar l’entrevista estiga la comunicativa, i poder entendre el més possible al pacient

És un historial mèdic que pot proporcionar informació rellevant per diagnosticar possibles malalties. Es fa palés que entre les habilitats (si us estimeu més que diguem skills, li diem skills, cap problema) que ha de tenir el personal sanitari que ha de realitzar l’entrevista estiga la comunicativa, i poder entendre el més possible al pacient. Així, no hauria de ser tan greu que en un estat plurilingüe, quan algú opta per una plaça pública en una zona amb dues llengües oficials, se li demanen skills en totes dues, perquè l’esforç, en una societat democràtica, l’ha de fer l’administració, no els administrats, i qualsevol personal públic representa a l’administració. Si a més hi ha bona sintonia, de segur que qualsevol persona fa tots els esforços possibles, fins i tot mirant de parlar idiomes que només coneix de veure sèries turques subtitulades.

L’argument Marsé només s’aplica en l’íntim terreny de la creació. Que què és això de l’argument Marsé. Sembla ser que l’autor barceloní Juan Marsé estava fart de la recurrent pregunta sobre la llengua dels seus escrits i en una entrevista va respondre: “Escribo en castellano porque me da la gana”. No puc respondre de la fiabilitat de les fonts, però si non e vero e ben trovato, així que mira, fa temps que vull tirar d’argument Marsé i fer-ho públic: escric en valencià perquè em dóna la gana. 

Cargando valoraciones...
Ver comentarios 1
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Cargando relacionadas...

CRTVG - Corporación Radio y Televisión de Galicia
A Xunta do PP remata o seu plan de control sobre a CRTVG tras escoller á súa nova directora en solitario
A xornalista Concepción Pombo substituirá, co único aval do Partido Popular, a Alfonso Sánchez Izquierdo. O Goberno de Alfonso Rueda modificou a lei de medios para que os votos do seu partido fosen suficientes para elixila.
Altri
A Plataforma Ulloa Viva cambia a súa directiva para os vindeiros anos de loita contra Altri
A veciñanza da comarca máis afectada escolleu entre dúas listas logo de non chegar a un consenso. A gañadora tratará de ampliar a súa base de socias e socios por toda Galiza e abrirá máis as portas ás grandes organizacións do país, como a CIG.
El Salto n.79
A celulosa ou a vida: xornalismo situado e loita social para frear un ecocidio
O xoves 17 de xullo esperámosvos no CS 'A Nubeira' de Vigo para presentar o último número da revista El Salto xunto a algunhas das súas principais protagonistas: as que loitan contra o macroproxecto de celulosa liderado por Altri e avalado pola Xunta.
AGANTRO
O desprazamento forzoso en Chiapas: metáfora da vida núa
Conversamos coa investigadora América Navarro sobre o desprazamento forzoso en Chiapas.
Altri
Galiza elixe o rumbo da loita contra Altri nas eleccións á directiva da plataforma Ulloa Viva
A veciñanza da comarca máis afectada presenta dúas listas separadas logo de non chegar a unha proposta de consenso. Por unha banda, concorre unha candidatura continuísta e, pola outra, unha alternativa que se achega máis o nacionalismo institucional.

Últimas

O Salto medra contigo
O Salto Galiza abre un crowdfunding para empapelar Altri
Queremos investigar os responsables políticos e empresarias do que podería ser o maior atentado ambiental da historia recente de Galiza.
Orgullo
O Orgullo Crítico enche de diversidade e de humanismo Galiza: “Transfeministas con Palestina”
Crónica visual de como unha enorme multitude encheu de diversidade o centro da cidade de Vigo.
O Teleclube
'O Teleclube' alucina no deserto con Óliver Laxe e 'Sirat'
Laxe leva o seu cuarto premio de Cannes, esta vez en competitición, polo seu novo filme que explosiona na gran pantalla.
A Catapulta
O tempo, o espazo e a poesía de Estíbaliz Espinosa
A poeta visita A Catapulta para conversar sobre o seu traballo e a súa traxectoria literaria
O Teleclube
'O Teleclube' pecha a temporada cos supervivintes de '28 anos despois'
Danny Boyle e Alex Garland volven ao mundo dos infectados que inspirou o renacemento dos 'zombis'.

Recomendadas

Medio rural
A esperanza da xestión colectiva fronte ao espolio: os comuneiros de Tameiga contra o Celta
Mentres varios proxectos industriais tentan privatizar e destruír os ecosistemas galegos, algúns grupos de veciños e veciñas organizadas fan oposición social construíndo alternativas comunitarias. Ás veces, tamén gañan ao xigante.
Feminismos
Dous anos sen reparación tras sufrir lesbofobia nun Rexistro Civil de Pontevedra cando ían inscribir a seu fillo
Un funcionario negouse a inscribir ao fillo de Antía e a súa parella. Un erro de redacción na lei trans está detrás dos argumentos que o funcionario esgrime para defender a súa actuación.
Migración
A veciñanza mobilízase para acoller migrantes tras o peche de centros de Rescate Internacional en Galiza
Tras o progresivo desmantelamento de varios dispositivos de acollida, moitos refuxiados foron trasladados a outros puntos do Estado sen aviso previo. Outros son simplemente desaloxados trala denegación da súa solicitude de asilo.
Ourense
Ourense organízase para loitar contra patrullas de extrema dereita nos barrios máis empobrecidos da cidade
A veciñanza e os movementos sociais responden ao discurso do medo promovido por Frente Obrero e sinalan a súa estratexia de criminalizar a pobreza e sementar odio en contextos de exclusión e abandono institucional.
Comentarios 1

Para comentar en este artículo tienes que estar registrado. Si ya tienes una cuenta, inicia sesión. Si todavía no la tienes, puedes crear una aquí en dos minutos sin coste ni números de cuenta.

Si eres socio/a puedes comentar sin moderación previa y valorar comentarios. El resto de comentarios son moderados y aprobados por la Redacción de El Salto. Para comentar sin moderación, ¡suscríbete!

Cargando comentarios...