Eduard Aguilar

Amb l’ajornament obligat per la pandèmia covid-19, el cap de setmana del 26 i 27 de juny, els consellers nacionals del (ja ex) Bloc, es van reunir a la Fira de Mostres de València en el VIII Congrés de la formació tarongeta per, com li va dir Tancredi al seu oncle, el Príncep de Salina: “si no ens hi fiquem nosaltres, aquesta gent són capaços de declarar-te la República. Si volem que tot quede com és, cal que tot canvie…”, de primer de “fontanerisme” polític.

L’Eurocopa de futbol ha començat envoltada de polèmiques a dojo, les vacunacions exprés, els camps amb públic, la designació de les ciutats que acullen els partits, però res no fa aturar l’espectacle, la bombolla de l’Esport Rei.

Mentre s’accepta que els governs plurals del centre cap a la dreta de l’eix ideològic, rebenten per la coherència dels seus membres minoritaris, v. g. Andalusia, l’estabilitat dels governs plurals del centre cap a l’esquerra del mateix eix, pateix, dia sí, dia també, d’andanades opina-informatives, a causa de la seua feblesa, v.g. País Valencià.

Un nou globus sonda amenaça les butxaques de tothom, independentment de la seua renda. Tornen els peatges a les autopistes i les autovies. I no només tornen, sinó que a més, s’insereixen en la narrativa de la sostenibilitat ecològica. Aquest no ens l’esperàvem. Trens de rodalia per a què, comunicacions no radials per a què, si podem recaptar de la classe treballadora.

Mentre els mitjans de comunicació atordeixen amb la dinàmica política de la centralitat de l’Estat, al País Valencià (Comunitat Valenciana en neollengua) s’esborren dels espais públics els noms de personalitats de referència com Enric Valor.

Polèmica sobre l’eliminació del castellà com a llengua vehicular en la LOMLOE, polèmica sobre el valencià com a requisit lingüístic en la Llei de Funció Pública valenciana, polèmica amb la premi Nobel de Literatura. Visca la llengua… polèmica.

Ni País Valencià, ni Comunitat Valenciana, ni res que se li assemble, els valencians només saben que no són res.