Opinión
Més content que un gínjol

Amb l’ajornament obligat per la pandèmia covid-19, el cap de setmana del 26 i 27 de juny, els consellers nacionals del (ja ex) Bloc, es van reunir a la Fira de Mostres de València en el VIII Congrés de la formació tarongeta per, com li va dir Tancredi al seu oncle, el Príncep de Salina: “si no ens hi fiquem nosaltres, aquesta gent són capaços de declarar-te la República. Si volem que tot quede com és, cal que tot canvie…”, de primer de “fontanerisme” polític.
Urna Bilbao 12J
7 jul 2021 17:00

El semiòleg Umberto Eco es va fer conegut amb la narració de la batalla dialèctica entre els escolàstics medievals, dirimida al voltant del nom de la cosa. Evidentment, rosa és un mot molt més bonic i concret que cosa, així que el títol va acabar sent El nom de la rosa, i no el nom de la cosa. “Stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus” (de la rosa originària només ens en queda el nom, només tenim noms buits). Amanida d’uns quants crims assaonats al voltant de la cobdícia, o de l’abstenció d’aquesta, si en voleu, el dens i atractiu alhora text narratiu va esdevindre també narració cinematogràfica, en les mans de Jean-Jacques Annaud, amb tres fitxatges de candeletes: Sean Connery, F.Murray Abraham i un jove Christian Slater. Amb això, el nom d’Eco va arribar fins als límits de les dues tradicions narratives principals dels anys vuitanta, la literatura i el cinema.

Ocupar l’imaginari és una de les tasques principals de la disciplina coneguda amb l’anglicisme “naming”, trobar el terme total amb els mots adients, que tothom el copse com l’única opció possible, la identificació absoluta entre el nom i la cosa. 

Aquest sembla que va ser el combat dialèctic, una mica escolàstic també, entre les faccions presents en el Congrés Nacional del Bloc (abans conegut com a Bloc Nacionalista Valencià, hereu de la Unitat del Poble Valencià), el cap de setmana del 26 i 27 de juny de 2021.

No és fàcil el verbal branding, sobretot quan va acompanyat de disputes territorials, de connotacions ideològiques, de personalismes i d’un ull sempre a biaix de la tutela d’uns companys de viatge no sempre desitjats i manta vegades incòmodes

No és fàcil el verbal branding, sobretot quan va acompanyat de disputes territorials, de connotacions ideològiques, de personalismes i d’un ull sempre a biaix de la tutela d’uns companys de viatge no sempre desitjats i manta vegades incòmodes. La percepció d’una part dels consellers com a quinta columna d’Iniciativa plana sempre entre les converses de cafè i desdejuni, prèvies a l’inici de les sessions. Com cèl·lules dorments, els més descarats, els que “no tenen por a expressar la seua opinió en alt”, s’escampen per la cafeteria annexa a l’auditori, en una bigarrada mostra de cafeínics, botifarrers, truïtístics, patorraers, fruttitis i, cada vegada més, amants del menjar sa: tematchians i aguacatians, amb una bona collita de moniatos i carbasses. De tant en tant, una veu rogallosa, no sempre la mateixa, exclama un “mecaguenlhostiaputa, eixe és un…”, fent servir el demostratiu com a substitut d’algun cognom ben conegut per tota la militància… i pel Botànic.

També estan, és clar, els qui directament queden en alguna cafeteria de la contornada, si n’hi ha, i aquí congreguen la seua claca per conbregar en les maledicències de tota la vida, però que per a ser moderns, en diuen memes. Tota una litúrgia, la dels congressos valencianistes (vinga, va, correcte, en això tots els partits polítics són iguals, uns amb corbata d’Hermès, d’altres amb polos d’El Ganso, uns amb camisa de TEX, els altres amb saragüells de marca, però tots al damunt de tot de l’Escala Scoville, que si es mosseguen la llengua, ploren de picor i agonia. No patiu, m’he proposat acabar l’article sense esmentar cap nom reconeixible).

Però una vegada descrita aquesta estampa naturalista dels prolegòmens de la disputa (dialècticament escolàstica, tornem a dir), s’ha de fer esment d’una inconsistència en el desenvolupament d’aquest congrés de pròrroga, ajornat per la crisi CoVid-19, que en voltes d’agafar foguera amb el temps, s’ha anat esvaint, com el gas de la Casera, o els efectes desembussant de la Coca-Cola. El procés de debat sobre el nova denominació (les altres votacions van acabar amb golejada: 77€ d’aprovació de l’informe de gestió de la secretaria general) era l’únic debat purament polític del capde de congrés. Veus com, al capdavall, el nom sí que fa la cosa. El que sobta, la inconsistència, és que el procediment va fer olor de resclosit, l’olor agra dels papers humits tancats en un soterrani, per comptes de la modernitat digital emprada pels càrrecs en les xarxes socials. Ponències, esmenes, votacions prèvies per internet, sí, però amb argumentaris de politburó. Sembla mentida el percentatge de gent amb màsters i doctorats entre redactors i debatents.

La creació d’un nom de marca comença amb un “brief” que introdueix els tres eixos principals: objectiu estratègic, “target” i competència. Res, tres paragrafets, una cosa així com:

Objectiu estratègic: crear una nova categoría en el mercat polític amb un producte de baixa graduació, nacionalista valencià (important l’adjectivació), d’esquerres, ecologista, feminista, antifeixista (ampliable a qualsevol altre isme que els mitjans identifiquen amb un partit progressista, sense exagerar).

Target: Persones humanes, 18-∞ , que poden votar en unes eleccions i ho fan de manera bipartidista, habitualment, però esporàdicament ho poden fer per “responsabilitat”, optant per una proposta de proximitat amb intencions globals. Gent que busca un partit polític “autèntic”, que siga compatible amb els moments que demanen control/consciència/responsabilitat (trellat).

18-35 anys: Diversió i consciència mediambiental.

36-45 anys: Vot responsable.

46-55 anys: Vot sense risc/Tranquil·litat.

56-∞ anys: A l’hort s’hi està molt bé, però també a primera línia de platja, a Benidorm/Coneiximent.

Competència: vot mainstream; vot a minoritaris que ens mengen la truita (animalistes, legalitzadors de maria,...); altres propostes sustitutives (no votar, posar papereta amb missatge “aneu tots a cagar”,...). 

Això, seguit d’un llistadet d’objectius, alguna ruta d’exploració i un “back up” d’informació general, i prou com perquè els consellers desenvolupen el seu talent creatiu. Au, ja teniu ell “briefing” per al proper congrés, amb els drets cedits, ho deixe per escrit.

Però que conste que no puc estar-me de dir que, com que no hi ha cosa més sana que riure’s d’un mateix, he trobat a faltar, entre les propostes de nou nom per al Bloc, un Comprimits… si m’apureu, un Més Comprimits.

Coda: On sembla que sí que tenen un sentit de l’humor força reeixit, fins i tot una desenvolupadíssima traça per l’autoparòdia, és al govern de la Villa y Corte. Inventar-se una Oficina del Español y posar al capdavant a Toni Cantó és un acudit a l’alçada de les millors creacions del mestre Gila. Està la llengua, que s’hi pose.

Arquivado en: Opinión
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Opinión
Laicismo Papas, semanas santas e izquierdas confesionales
El pasado 21 de abril, aparecieron comunicados y condolencias de todos los partidos políticos de izquierdas del arco parlamentario español en todos los medios de comunicación y redes. En tales comunicados se elevaba a los altares a una persona mayor
Opinión
Opinión El apagón y la ofensiva nuclear de las derechas
El gran apagón se ha producido en medio de una auténtica guerra cultural de la derecha contra el plan de cierre de las nucleares.
Opinión
Opinión Sobre la guerra y la paz
Parece que los alemanes y el resto de europeos no aprenden con la historia que ellos mismos han protagonizado en los últimos 400 años. Ni siquiera con la historia del siglo XX, tan inmediatamente próxima y tan inmensamente trágica.
Comunidad de Madrid
Universidad pública El alumnado de la UNED denuncia el “modelo antipedagógico” tras la supresión de tutorías presenciales
El proceso de eliminación de clases se remonta a 2008, aunque ha sido este año, con el nombramiento Claudia Sevilla como directora de centros asociados de Madrid, cuando el gobierno de Ayuso “ha pisado el acelerador”.
Rumanía
Rumanía La ultraderechista Alianza para la Unión de los Rumanos de George Simion se destaca para la segunda vuelta
La extrema derecha rumana sale de nuevo reforzada pese a la eliminación de la carrera electoral de su otro representante, Calin Georgescu. La segunda vuelta de las elecciones será el 18 de mayo.
València
València Rechazada la querella por tortura contra Ramón, policía infiltrado en València
Un juzgado de València desestima el recurso presentado por Alerta Solidària contra la inadmisión de la querella criminal por torturas contra el agente que pasó dos años infiltrado.

Últimas

O Teleclube
O Teleclube 'Os Pecadores' loitan contra montruos reais e mitolóxicos no novo episodio de 'O Teleclube'
O dúo do director Ryan Coogler e o actor Michael B. Jordan estrean unha película sobre a experiencia afroamericana cunha ameaza sobrenatural engadida.
Opinión
Opinión El apagón y la ofensiva nuclear de las derechas
El gran apagón se ha producido en medio de una auténtica guerra cultural de la derecha contra el plan de cierre de las nucleares.
Gobierno de coalición
Gobierno de coalición El PSOE se mira en el espejo de Canadá
La irrupción de un enemigo exterior poderoso como Trump ha provocado un giro rotundo en las elecciones del país norteamericano, catapultando a los progresistas tras estar al borde de una dura derrota.
Economía social y solidaria
Cooperativismo Economías tejidas por mujeres: feminismo y cooperativismo en Madrid, una genealogía por contar
La Economía Social y Solidaria feminista no ofrece fórmulas mágicas, pero sí un horizonte: uno donde lo productivo y lo reproductivo, lo económico y lo afectivo, dejen de estar enfrentados.
Más noticias
Huelva
Huelva Jornaleras de Huelva en Lucha interpone la primera denuncia por el despido de una temporera marroquí
La sección sindical, recién constituida, asegura que “abren la veda” para denunciar otros atropellos laborales similares en contratos fijo-discontinuos de trabajadoras contratadas en origen.
Artes gráficas
Andalucía Poevélez: Cuando poesía e imagen mezclan, funden y subliman
La muestra colectiva de diversos artistas del panorama nacional nos presenta ejercicios de poesía visual desde diversas disciplinas como el collage y la fotografía y se puede visitar en la Fundación Eugenio
Opinión
Opinión Sobre la guerra y la paz
Parece que los alemanes y el resto de europeos no aprenden con la historia que ellos mismos han protagonizado en los últimos 400 años. Ni siquiera con la historia del siglo XX, tan inmediatamente próxima y tan inmensamente trágica.

Recomendadas

Laboral
Laboral Coidar sen dereitos: a loita das traballadoras nas residencias privadas de Galiza
Sen tempo nin medios para ofrecer uns coidados axeitados, alertan dunha situación insostible nos centros e denuncian a privatización dun servizo a costa do benestar das persoas maiores e dependentes.
Galicia
Galicia Vigo, A Coruña e Ourense mercaron material policial a Israel por medio millón de euros en só catro anos
O alcalde ourensán, Gonzalo P. Jácome, adxudicou un contrato por 70.000 euros días despois do sete de outubro. Abel Caballero asinou outro de máis de 200.000 euros e a alcaldesa da Coruña seguiu a estela cun contrato de 170.000 euros.