Opinión
Més content que un gínjol

Amb l’ajornament obligat per la pandèmia covid-19, el cap de setmana del 26 i 27 de juny, els consellers nacionals del (ja ex) Bloc, es van reunir a la Fira de Mostres de València en el VIII Congrés de la formació tarongeta per, com li va dir Tancredi al seu oncle, el Príncep de Salina: “si no ens hi fiquem nosaltres, aquesta gent són capaços de declarar-te la República. Si volem que tot quede com és, cal que tot canvie…”, de primer de “fontanerisme” polític.
Urna Bilbao 12J
7 jul 2021 17:00

El semiòleg Umberto Eco es va fer conegut amb la narració de la batalla dialèctica entre els escolàstics medievals, dirimida al voltant del nom de la cosa. Evidentment, rosa és un mot molt més bonic i concret que cosa, així que el títol va acabar sent El nom de la rosa, i no el nom de la cosa. “Stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus” (de la rosa originària només ens en queda el nom, només tenim noms buits). Amanida d’uns quants crims assaonats al voltant de la cobdícia, o de l’abstenció d’aquesta, si en voleu, el dens i atractiu alhora text narratiu va esdevindre també narració cinematogràfica, en les mans de Jean-Jacques Annaud, amb tres fitxatges de candeletes: Sean Connery, F.Murray Abraham i un jove Christian Slater. Amb això, el nom d’Eco va arribar fins als límits de les dues tradicions narratives principals dels anys vuitanta, la literatura i el cinema.

Ocupar l’imaginari és una de les tasques principals de la disciplina coneguda amb l’anglicisme “naming”, trobar el terme total amb els mots adients, que tothom el copse com l’única opció possible, la identificació absoluta entre el nom i la cosa. 

Aquest sembla que va ser el combat dialèctic, una mica escolàstic també, entre les faccions presents en el Congrés Nacional del Bloc (abans conegut com a Bloc Nacionalista Valencià, hereu de la Unitat del Poble Valencià), el cap de setmana del 26 i 27 de juny de 2021.

No és fàcil el verbal branding, sobretot quan va acompanyat de disputes territorials, de connotacions ideològiques, de personalismes i d’un ull sempre a biaix de la tutela d’uns companys de viatge no sempre desitjats i manta vegades incòmodes

No és fàcil el verbal branding, sobretot quan va acompanyat de disputes territorials, de connotacions ideològiques, de personalismes i d’un ull sempre a biaix de la tutela d’uns companys de viatge no sempre desitjats i manta vegades incòmodes. La percepció d’una part dels consellers com a quinta columna d’Iniciativa plana sempre entre les converses de cafè i desdejuni, prèvies a l’inici de les sessions. Com cèl·lules dorments, els més descarats, els que “no tenen por a expressar la seua opinió en alt”, s’escampen per la cafeteria annexa a l’auditori, en una bigarrada mostra de cafeínics, botifarrers, truïtístics, patorraers, fruttitis i, cada vegada més, amants del menjar sa: tematchians i aguacatians, amb una bona collita de moniatos i carbasses. De tant en tant, una veu rogallosa, no sempre la mateixa, exclama un “mecaguenlhostiaputa, eixe és un…”, fent servir el demostratiu com a substitut d’algun cognom ben conegut per tota la militància… i pel Botànic.

També estan, és clar, els qui directament queden en alguna cafeteria de la contornada, si n’hi ha, i aquí congreguen la seua claca per conbregar en les maledicències de tota la vida, però que per a ser moderns, en diuen memes. Tota una litúrgia, la dels congressos valencianistes (vinga, va, correcte, en això tots els partits polítics són iguals, uns amb corbata d’Hermès, d’altres amb polos d’El Ganso, uns amb camisa de TEX, els altres amb saragüells de marca, però tots al damunt de tot de l’Escala Scoville, que si es mosseguen la llengua, ploren de picor i agonia. No patiu, m’he proposat acabar l’article sense esmentar cap nom reconeixible).

Però una vegada descrita aquesta estampa naturalista dels prolegòmens de la disputa (dialècticament escolàstica, tornem a dir), s’ha de fer esment d’una inconsistència en el desenvolupament d’aquest congrés de pròrroga, ajornat per la crisi CoVid-19, que en voltes d’agafar foguera amb el temps, s’ha anat esvaint, com el gas de la Casera, o els efectes desembussant de la Coca-Cola. El procés de debat sobre el nova denominació (les altres votacions van acabar amb golejada: 77€ d’aprovació de l’informe de gestió de la secretaria general) era l’únic debat purament polític del capde de congrés. Veus com, al capdavall, el nom sí que fa la cosa. El que sobta, la inconsistència, és que el procediment va fer olor de resclosit, l’olor agra dels papers humits tancats en un soterrani, per comptes de la modernitat digital emprada pels càrrecs en les xarxes socials. Ponències, esmenes, votacions prèvies per internet, sí, però amb argumentaris de politburó. Sembla mentida el percentatge de gent amb màsters i doctorats entre redactors i debatents.

La creació d’un nom de marca comença amb un “brief” que introdueix els tres eixos principals: objectiu estratègic, “target” i competència. Res, tres paragrafets, una cosa així com:

Objectiu estratègic: crear una nova categoría en el mercat polític amb un producte de baixa graduació, nacionalista valencià (important l’adjectivació), d’esquerres, ecologista, feminista, antifeixista (ampliable a qualsevol altre isme que els mitjans identifiquen amb un partit progressista, sense exagerar).

Target: Persones humanes, 18-∞ , que poden votar en unes eleccions i ho fan de manera bipartidista, habitualment, però esporàdicament ho poden fer per “responsabilitat”, optant per una proposta de proximitat amb intencions globals. Gent que busca un partit polític “autèntic”, que siga compatible amb els moments que demanen control/consciència/responsabilitat (trellat).

18-35 anys: Diversió i consciència mediambiental.

36-45 anys: Vot responsable.

46-55 anys: Vot sense risc/Tranquil·litat.

56-∞ anys: A l’hort s’hi està molt bé, però també a primera línia de platja, a Benidorm/Coneiximent.

Competència: vot mainstream; vot a minoritaris que ens mengen la truita (animalistes, legalitzadors de maria,...); altres propostes sustitutives (no votar, posar papereta amb missatge “aneu tots a cagar”,...). 

Això, seguit d’un llistadet d’objectius, alguna ruta d’exploració i un “back up” d’informació general, i prou com perquè els consellers desenvolupen el seu talent creatiu. Au, ja teniu ell “briefing” per al proper congrés, amb els drets cedits, ho deixe per escrit.

Però que conste que no puc estar-me de dir que, com que no hi ha cosa més sana que riure’s d’un mateix, he trobat a faltar, entre les propostes de nou nom per al Bloc, un Comprimits… si m’apureu, un Més Comprimits.

Coda: On sembla que sí que tenen un sentit de l’humor força reeixit, fins i tot una desenvolupadíssima traça per l’autoparòdia, és al govern de la Villa y Corte. Inventar-se una Oficina del Español y posar al capdavant a Toni Cantó és un acudit a l’alçada de les millors creacions del mestre Gila. Està la llengua, que s’hi pose.

Arquivado en: Opinión
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Opinión
Rearme Necesitamos construir una alternativa frente a la deriva belicista
Frente a una Europa que apuesta por el rearme, es necesario construir una alternativa pacifista que sitúe como ejes principales la profundización de la democracia y la disputa por la distribución de la riqueza.
Opinión
Opinión Sentido y senilidad
La senilidad que he estado viendo en la industria cinematográfica no se limita a la edad de ciertos directores. Es algo mayor que eso, se ha convertido en una manera de pensar, en un fenómeno cultural.
Navarra
Opinión Diez años de corralito progre en Navarra
VV.AA.
En las elecciones municipales y forales del 24 de mayo de 2015 se propagó la confianza en un futuro en el que la hegemonía conservadora del corralito foral diera paso a algo muy diferente y mejor.
La vida y ya
La vida y ya La primera vez
Nos confirmaron lo que ya intuíamos pero no supimos hacer. Lo única regla importante es romper el silencio.
Argentina
Argentina Argentina, un año y medio después de Milei
Este investigador profundiza en las claves de la victoria de Milei, las principales medidas de Gobierno, el sustancial apoyo que tiene y sus perspectivas a medio plazo.
Derecho a la vivienda
Derecho a la vivienda KKR y el negocio del ladrillo: de vender pisos en territorios ocupados a gestionar las viviendas de la Sareb
Desde 2022, el fondo proisraelí KKR es el encargado junto a Blackstone de gestionar la cartera residencial del banco malo. En verano vencen sus contratos y los fondos presionan para seguir sacando rédito del patrimonio público.

Últimas

Materias primas
Consumo España entra en déficit ecológico este 23 de mayo
El país ya ha consumido, a fecha de este viernes, todos los recursos naturales por año que le corresponderían en un reparto justo que permitiera al planeta regenerarse.
Opinión
Opinión Y ahora les duele Gaza: Europa ante el genocidio
Europa no ha dejado de vender armas a Israel, ni de recibir su tecnología militar; sin embargo, ahora no sabe cómo salvar al país de sus propios impulsos autodestructivos.
Madrid
Madrid Más de 200.000 personas salen a la calle contra el “abandono deliberado” de la sanidad pública madrileña
Madrid se enfrenta a la política sanitaria de Ayuso en una gran manifestación compuesta de cuatro columnas reclamando mejoras en Atención Primaria, en las urgencias extra hospitalarias, en los equipos de salud mental y exigiendo más pediatras.
Albania
Albania Albania: más de 30 años de democracia corrompida
El Partido Socialista de Edi Rama se mantiene en el poder gracias a un sistema de redes clientelistas y una desilusión que ha hecho que más de la mitad de la población se haya resignado.
Más noticias
Opinión
Opinión Sentido y senilidad
La senilidad que he estado viendo en la industria cinematográfica no se limita a la edad de ciertos directores. Es algo mayor que eso, se ha convertido en una manera de pensar, en un fenómeno cultural.
Comunidad de Madrid
Pseudomedios Ayuso y Almeida han inyectado más de 400.000 euros a ‘Periodista Digital’ en cuatro años
El medio de Alfonso Rojo que emplea al agitador Bertrand Ndongo ha recibido más dinero que medios con mucho más alcance como ElDiario.es mientras El Salto sigue siendo totalmente discriminado por el Partido Popular.
Opinión
Opinión La hidra de la lucha por la vivienda
Un sector del movimiento de vivienda pone el foco en los grandes propietarios y los fondos de inversión para entender la actual crisis de vivienda. Otro, a la clase media propietaria. Cada enfoque lleva a estrategias distintas.
Navarra
Opinión Diez años de corralito progre en Navarra
VV.AA.
En las elecciones municipales y forales del 24 de mayo de 2015 se propagó la confianza en un futuro en el que la hegemonía conservadora del corralito foral diera paso a algo muy diferente y mejor.
LGTBIAQ+
Sentencia El TSXG reconoce que el asesinato de Samuel Luiz fue un crimen de odio
El tribunal ha ratificado las penas de entre 20 y 24 años para los tres acusados y ha absuelto al joven condenado a diez años de cárcel como cómplice del asesinato.

Recomendadas

Pensamiento
Paulo Tavares “La imaginación es el primer acto político”
El arquitecto e investigador brasileño Paulo Tavares cuestiona las ideas fundacionales del pensamiento, el diseño y la ciudad occidentales en el marco de la crisis ecosocial.
Culturas
Bob Pop “Mis poemas son unas croquetas sabrosas y no congeladas”
Escritor y vedete intelectual, acaba de publicar ‘De cuerpo presente’, un poemario donde responde 27 años y un diagnóstico de esclerosis múltiple después a sus miedos ante la enfermedad en la juventud.
México
México Desenterrar el dolor: los desaparecidos de Jalisco
El colectivo Guerreros Buscadores de Jalisco, el mismo que descubrió el campo de exterminio de Teuchitlán, halla un punto de venta de droga activo del Cártel Jalisco Nueva Generación con varios cuerpos enterrados.