País Valenciano
Moments poca-soltes de la humanitat

Un nou globus sonda amenaça les butxaques de tothom, independentment de la seua renda. Tornen els peatges a les autopistes i les autovies. I no només tornen, sinó que a més, s’insereixen en la narrativa de la sostenibilitat ecològica. Aquest no ens l’esperàvem. Trens de rodalia per a què, comunicacions no radials per a què, si podem recaptar de la classe treballadora.
16 may 2021 06:00

Prendre el te a les cinc de la vesprada, en una tasseta de porcellana Spode i el dit menut alçat cap al sostre, sembla que fou una de les exportacions més estimades per la metròpoli arreu de les seues colònies. Tant és així que fins i tot quan aquestes van prendre el camí de la independència, en tota reunió de conxorxats, es plantejava la qüestió: què han fet per nosaltres els anglesos? I la resposta unànime era: “El te, el te”. 

Així que més val no tocar-li les fulles als colons, perquè si ho fas, de retruc et trobaràs amb un centenar llarg de celtes blanquinosos abillats amb parracs mohawk que, tot s’ha de dir, els devien quedar com les joies de la corona en el coll de King Kong, fent xivarri pels carrerons que desembocaven en el moll de Griffin, al port de Boston, Massachusetts, carregats d’alguna cosa més forta que la infusió de les fulles emmagatzemades en les bodegues del Dartmouth, el Beaver i el Eleanour, vaixells de la Companyia de les Índies Orientals que, arran de la Tea Act que els concedia vendre el seu te a les Tretze Colònies d'Amèrica del Nord sense pagar impostos, havia esdevingut el primer enemic número ú de les terres d’ultramar. El resultat: la Guerra de la Independència nord americana i la consegüent Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica el 4 de juliol de 1776. Jimmy Hendrix no estava encara allí per a desbarrar el seu Star Spangled Banner.

Poc més tard, a penes 13 anys, a França, la ja poc estimada Maria Antonieta amollava la poca-soltada apòcrifa Qu’ils mangent de la brioche, puix que mengen pastissets, davant la turba amuntegada a les portes de Versalles, afamada per l’escassetat de farina i blat per fer pa. Que sí, que segur que l’austríaca Maria Antonia Josepha Johanna von Habsburg-Lothringen  no va dir això exactament, que fonts fiables com Rousseau i Zweig van fer de maldita faula sincrònica i diacrònica, desmentint la maledicència. Però què importa això, si el resultat, tanmateix, va ser una empipada monumental que va deixar com a resultat el cap de la reina en una cistella, a poc més d’un metre del seu cos encara calent, la caiguda de l’Ancien Régime i la dictadura republicana del futur emperador Napoleó Bonaparte?

Fem un bot d’a penes un gra de sorra en el temps geològic, 116 anys per a l’espècie humana. Un hipnotitzador siberià de cabells greixosos i esclarissada barba kilomètrica entra al servei del tsar de totes les Rússies, Nicolau II. L’hereu, Aleix, pateix hemofília, però les arts obscures d’aquell monjo segons sembla extraordinàriament ben dotat, guareix el jovenet i la família Romanov al complet, i per extensió gran part de l’altra societat femenina russa cau sota l’encanteri de Grigori Iefímovitx Rasputin. Mentre la pagesia, vora el 85% de la població russa, mor de fam, el tsar i la seua colla juguen, i juguen malament, a la guerra, mentre es peguen la gran festa i deixen campar a ple a la bèstia, picant de flor en flor i menjant-li l’orella a la tsarina Alexandra.

L’enveja, o potser un gran sentit d’estat, espenta el príncep Fèliks Iussúpov i el cosí del tsar, el gran duc Demetri de Rússia, a enverinar, disparar, embolicar en cordes i llançar al riu Neva el cos de l’intrús. Però la bestiola sobreviu a l’atac dels homes i només la natura, en forma d’hipotèrmia, acaba amb ell. Tard, massa tard, la fama dels seus ulls malaltissos s’ha escampat i el poble famolenc, cada vegada més polititzat per la faena liderada per personatges no menys carismàtics que el monjo, com Lenin i Trotski, no està per històries de bruixes i dimonis. El resultat: la Revolució de 1905, la Revolució de Febrer, la Revolució d’Octubre, l’assalt al Palau d’Hivern, l’extermini de la família Romanov i l’adveniment de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

El següent salt és encara més minso, un parell de decennis, entre els fets de la Revolució Russa i l’Espanya que s’acomiada, una vegada més, del rei Alfons XVIII i la seua conxorxa amb el dictador Primo de Rivera. La terra per a qui la treballa, és la remor de fons d’una societat que s’industrialitza a marxes forçades, sense aconseguir que els obrers i els menestrals guanyen qualitat de vida respecte dels treballadors de la terra, anorreats pel latifundisme emparat en el beneplàcit d’una Església que pateix per perdre els seus privilegis. Sempre s’ha dit que paguen justos per pecadors, però ningú no és capaç de fer una taxonomía exacta d’aquestes dues categories.

Una vegada més tirem de faules, que algú mira d’esmenar, per al bé de la ciència històrica, però què més dóna si les paraules foren “venceréis pero no convenceréis” o “vencer no es convencer y hay que convencer, sobre todo, y no puede convencer el odio que no deja lugar para la compasión”, “¡muera la inteligencia!” o “¡mueran los intelectuales!”, com en el cas de Maria Antonieta, no és l’exactitud en el registre de les paraules el que importa, sinò el resultat: alçament militar contra la República, cop d’Estat, Guerra Civil, Dictadura...

La nit del 31 de desembre de 2023 gran part dels valencians fan poca festa de Cap d’Any, en unes poques hores, la història es repetirà i les autovies que connecten la llarga llonganissa del territori tornaran a tallar-se per trams encapçalats de garites: el peatge per la utilització de les vies de comunicació que la gent fa servir per traslladar-se al seu treball, per anar a vore als amics i la família, per agafar un cotxe, una moto, un vehicle qualsevol i fer seu el “gran somni americà de la llibertat” agafa el caire d’impost indirecte, no progressiu, gravant per igual les rendes més minses i les més altes, una manera com un altra de dir: “Inops, potentem dum vult imitari, perit”, el pobre està perdut quan vol imitar el ric. Tothom comença a treure brillantor de les targetes bancàries, quasi desaparegudes els darrers anys, bescanviades per apps telefòniques; a regirar caixons buscant monedetes amagades. A Andalucia, Murcia, Catalunya, les Castelles, fins i tot a la Villa y Corte més lliure des que Boccherini feia el seu pizzicato pels Jardins de Madrid, el nus en l’estómac és compartit.

El resultat: esclatarà una revolució popular i es cremaran contenidors innocents, alguns territoris demanaran la independència amb un concert de violoncels a l’ONU, el hashtag #putacarretera serà trènding tòpic mundial durant 4 hores, i Ana Rosa Quintana fundarà un partit polític amb el lema “Para la libertad… acelera, acelera”.

Arquivado en: País Valenciano
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

València
València Manos limpias, excluida como acusación popular en la causa de la dana
La magistrada Ruiz Tobarra considera que, dado que el jefe de los servicios jurídicos del pseudosindicato ejerce la defensa de Argüeso, su acusación popular “sería inocua”.
València
València El peaje de Vox para apoyar las cuentas de Mazón
La ultraderecha aprovecha la debilidad política del president para imponer más recortes en áreas como memoria democrática, emergencia climática, lengua propia o migración, entre otras.
València
València La instrucción de la dana determina que Pradas y Argüeso cometieron una “grosera negligencia”
La magistrada Ruiz Tobarra resalta en un auto la inoperancia de la ex consellera y el ex secretario de emergencias, y califica como “absurdas” sus explicaciones sobre el retraso del sms.
Pelusa
18/5/2021 18:17

M'he perdut pels camins de la cronologia revolucionària. Que ja no és temps de fer rodar caps? Això sembla, sí, mai se sap.

Pense que, això de les carreteres, no és cosa tan greu. Una púa per a qui encara es pot permetre un cotxe en propietat, sí. Un motiu per tornar-se a indignar.

Mirem al nostre voltant i tot trontolla i s'esmicola. Els centres de salut no agafen les trucades. Una banda de neonazis professionals es dedica a treure la gente de les seues cases, i després d'això en fa un reportatge que es retuita per les xarxes. L'atur i la misèria s'estenen com el no-res entre coneguts i familiars sense cap Bastian que li pose nom a la cap Emperadriu revolucionària.

Els peatges sí, també.

1
0
Migración
Migracións A veciñanza mobilízase para acoller migrantes tras o peche de centros de Rescate Internacional en Galiza
Tras o progresivo desmantelamento de varios dispositivos de acollida, moitos refuxiados foron trasladados a outros puntos do Estado sen aviso previo aviso. Outros son simplemente desaloxados trala denegación da súa solicitude de asilo.
Laboral
Cuidados Las empleadas domésticas avanzan en sus derechos con una herramienta de prevención de riesgos
Aunque Trabajo ha contado con su participación, algunas organizaciones se preguntan quién inspeccionará esta evaluación y cuándo estarán en el régimen general de trabajadores.
Trabajo doméstico
Opinión Prevención10, la herramienta de evaluación de riesgos en el empleo de hogar
La evaluación no se va a realizar al menos en una cuarta parte de los hogares, en los que la trabajadora interna no tiene papeles. Para esas mujeres la herramienta es una cortina de humo, una operación de propaganda sin más.
Crisis climática
Captura de carbono Los espejitos de colores de la captura de CO2: la mayor planta del mundo no cubre sus propias emisiones
Una investigación ha revelado que la empresa suiza Climeworks, que desde el 2021 apuesta por la captura de CO2 del aire como “solución tecnológica” a la crisis climática, emite más gases de efecto invernadero de los que sus ventiladores atrapan.

Últimas

La vida y ya
La vida y ya La primera vez
Nos confirmaron lo que ya intuíamos pero no supimos hacer. Lo única regla importante es romper el silencio.
Materias primas
Consumo España entra en déficit ecológico este 23 de mayo
El país ya ha consumido, a fecha de este viernes, todos los recursos naturales por año que le corresponderían en un reparto justo que permitiera al planeta regenerarse.
Argentina
Argentina Argentina, un año y medio después de Milei
Este investigador profundiza en las claves de la victoria de Milei, las principales medidas de Gobierno, el sustancial apoyo que tiene y sus perspectivas a medio plazo.
Más noticias
Opinión
Opinión Y ahora les duele Gaza: Europa ante el genocidio
Europa no ha dejado de vender armas a Israel, ni de recibir su tecnología militar; sin embargo, ahora no sabe cómo salvar al país de sus propios impulsos autodestructivos.
Madrid
Madrid Más de 200.000 personas salen a la calle contra el “abandono deliberado” de la sanidad pública madrileña
Madrid se enfrenta a la política sanitaria de Ayuso en una gran manifestación compuesta de cuatro columnas reclamando mejoras en Atención Primaria, en las urgencias extra hospitalarias, en los equipos de salud mental y exigiendo más pediatras.
Albania
Albania Albania: más de 30 años de democracia corrompida
El Partido Socialista de Edi Rama se mantiene en el poder gracias a un sistema de redes clientelistas y una desilusión que ha hecho que más de la mitad de la población se haya resignado.
Opinión
Opinión Sentido y senilidad
La senilidad que he estado viendo en la industria cinematográfica no se limita a la edad de ciertos directores. Es algo mayor que eso, se ha convertido en una manera de pensar, en un fenómeno cultural.

Recomendadas

Derecho a la vivienda
Derecho a la vivienda KKR y el negocio del ladrillo: de vender pisos en territorios ocupados a gestionar las viviendas de la Sareb
Desde 2022, el fondo proisraelí KKR es el encargado junto a Blackstone de gestionar la cartera residencial del banco malo. En verano vencen sus contratos y los fondos presionan para seguir sacando rédito del patrimonio público.
Pensamiento
Paulo Tavares “La imaginación es el primer acto político”
El arquitecto e investigador brasileño Paulo Tavares cuestiona las ideas fundacionales del pensamiento, el diseño y la ciudad occidentales en el marco de la crisis ecosocial.
Culturas
Bob Pop “Mis poemas son unas croquetas sabrosas y no congeladas”
Escritor y vedete intelectual, acaba de publicar ‘De cuerpo presente’, un poemario donde responde 27 años y un diagnóstico de esclerosis múltiple después a sus miedos ante la enfermedad en la juventud.