País Valenciano
Moments poca-soltes de la humanitat

Un nou globus sonda amenaça les butxaques de tothom, independentment de la seua renda. Tornen els peatges a les autopistes i les autovies. I no només tornen, sinó que a més, s’insereixen en la narrativa de la sostenibilitat ecològica. Aquest no ens l’esperàvem. Trens de rodalia per a què, comunicacions no radials per a què, si podem recaptar de la classe treballadora.
16 may 2021 06:00

Prendre el te a les cinc de la vesprada, en una tasseta de porcellana Spode i el dit menut alçat cap al sostre, sembla que fou una de les exportacions més estimades per la metròpoli arreu de les seues colònies. Tant és així que fins i tot quan aquestes van prendre el camí de la independència, en tota reunió de conxorxats, es plantejava la qüestió: què han fet per nosaltres els anglesos? I la resposta unànime era: “El te, el te”. 

Així que més val no tocar-li les fulles als colons, perquè si ho fas, de retruc et trobaràs amb un centenar llarg de celtes blanquinosos abillats amb parracs mohawk que, tot s’ha de dir, els devien quedar com les joies de la corona en el coll de King Kong, fent xivarri pels carrerons que desembocaven en el moll de Griffin, al port de Boston, Massachusetts, carregats d’alguna cosa més forta que la infusió de les fulles emmagatzemades en les bodegues del Dartmouth, el Beaver i el Eleanour, vaixells de la Companyia de les Índies Orientals que, arran de la Tea Act que els concedia vendre el seu te a les Tretze Colònies d'Amèrica del Nord sense pagar impostos, havia esdevingut el primer enemic número ú de les terres d’ultramar. El resultat: la Guerra de la Independència nord americana i la consegüent Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica el 4 de juliol de 1776. Jimmy Hendrix no estava encara allí per a desbarrar el seu Star Spangled Banner.

Poc més tard, a penes 13 anys, a França, la ja poc estimada Maria Antonieta amollava la poca-soltada apòcrifa Qu’ils mangent de la brioche, puix que mengen pastissets, davant la turba amuntegada a les portes de Versalles, afamada per l’escassetat de farina i blat per fer pa. Que sí, que segur que l’austríaca Maria Antonia Josepha Johanna von Habsburg-Lothringen  no va dir això exactament, que fonts fiables com Rousseau i Zweig van fer de maldita faula sincrònica i diacrònica, desmentint la maledicència. Però què importa això, si el resultat, tanmateix, va ser una empipada monumental que va deixar com a resultat el cap de la reina en una cistella, a poc més d’un metre del seu cos encara calent, la caiguda de l’Ancien Régime i la dictadura republicana del futur emperador Napoleó Bonaparte?

Fem un bot d’a penes un gra de sorra en el temps geològic, 116 anys per a l’espècie humana. Un hipnotitzador siberià de cabells greixosos i esclarissada barba kilomètrica entra al servei del tsar de totes les Rússies, Nicolau II. L’hereu, Aleix, pateix hemofília, però les arts obscures d’aquell monjo segons sembla extraordinàriament ben dotat, guareix el jovenet i la família Romanov al complet, i per extensió gran part de l’altra societat femenina russa cau sota l’encanteri de Grigori Iefímovitx Rasputin. Mentre la pagesia, vora el 85% de la població russa, mor de fam, el tsar i la seua colla juguen, i juguen malament, a la guerra, mentre es peguen la gran festa i deixen campar a ple a la bèstia, picant de flor en flor i menjant-li l’orella a la tsarina Alexandra.

L’enveja, o potser un gran sentit d’estat, espenta el príncep Fèliks Iussúpov i el cosí del tsar, el gran duc Demetri de Rússia, a enverinar, disparar, embolicar en cordes i llançar al riu Neva el cos de l’intrús. Però la bestiola sobreviu a l’atac dels homes i només la natura, en forma d’hipotèrmia, acaba amb ell. Tard, massa tard, la fama dels seus ulls malaltissos s’ha escampat i el poble famolenc, cada vegada més polititzat per la faena liderada per personatges no menys carismàtics que el monjo, com Lenin i Trotski, no està per històries de bruixes i dimonis. El resultat: la Revolució de 1905, la Revolució de Febrer, la Revolució d’Octubre, l’assalt al Palau d’Hivern, l’extermini de la família Romanov i l’adveniment de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

El següent salt és encara més minso, un parell de decennis, entre els fets de la Revolució Russa i l’Espanya que s’acomiada, una vegada més, del rei Alfons XVIII i la seua conxorxa amb el dictador Primo de Rivera. La terra per a qui la treballa, és la remor de fons d’una societat que s’industrialitza a marxes forçades, sense aconseguir que els obrers i els menestrals guanyen qualitat de vida respecte dels treballadors de la terra, anorreats pel latifundisme emparat en el beneplàcit d’una Església que pateix per perdre els seus privilegis. Sempre s’ha dit que paguen justos per pecadors, però ningú no és capaç de fer una taxonomía exacta d’aquestes dues categories.

Una vegada més tirem de faules, que algú mira d’esmenar, per al bé de la ciència històrica, però què més dóna si les paraules foren “venceréis pero no convenceréis” o “vencer no es convencer y hay que convencer, sobre todo, y no puede convencer el odio que no deja lugar para la compasión”, “¡muera la inteligencia!” o “¡mueran los intelectuales!”, com en el cas de Maria Antonieta, no és l’exactitud en el registre de les paraules el que importa, sinò el resultat: alçament militar contra la República, cop d’Estat, Guerra Civil, Dictadura...

La nit del 31 de desembre de 2023 gran part dels valencians fan poca festa de Cap d’Any, en unes poques hores, la història es repetirà i les autovies que connecten la llarga llonganissa del territori tornaran a tallar-se per trams encapçalats de garites: el peatge per la utilització de les vies de comunicació que la gent fa servir per traslladar-se al seu treball, per anar a vore als amics i la família, per agafar un cotxe, una moto, un vehicle qualsevol i fer seu el “gran somni americà de la llibertat” agafa el caire d’impost indirecte, no progressiu, gravant per igual les rendes més minses i les més altes, una manera com un altra de dir: “Inops, potentem dum vult imitari, perit”, el pobre està perdut quan vol imitar el ric. Tothom comença a treure brillantor de les targetes bancàries, quasi desaparegudes els darrers anys, bescanviades per apps telefòniques; a regirar caixons buscant monedetes amagades. A Andalucia, Murcia, Catalunya, les Castelles, fins i tot a la Villa y Corte més lliure des que Boccherini feia el seu pizzicato pels Jardins de Madrid, el nus en l’estómac és compartit.

El resultat: esclatarà una revolució popular i es cremaran contenidors innocents, alguns territoris demanaran la independència amb un concert de violoncels a l’ONU, el hashtag #putacarretera serà trènding tòpic mundial durant 4 hores, i Ana Rosa Quintana fundarà un partit polític amb el lema “Para la libertad… acelera, acelera”.

Arquivado en: País Valenciano
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

València
València El tejido social presenta su propuesta de reconstrucción tras la dana
Los Comités Locales de Emergencia y Reconstrucción y las asociaciones de víctimas definen los presupuestos de Mazón y Vox como una declaración de guerra.
València
València Convocan una huelga general contra Mazón el próximo 29 de mayo
CGT, CNT, COS e Intersindical llaman a la movilización por la gestión de la Dana, los recortes y la situación de acceso a la vivienda.
Valencià
València Duelo colectivo y brecha de género, las consecuencias de la dana en la salud mental
Más allá de lo material, el sufrimiento mental continúa golpeando las vidas de l´Horta Sud. Mujeres cuidadoras y colectivos vulnerables encabezan un luto que todavía no ha encontrado descanso.
Pelusa
18/5/2021 18:17

M'he perdut pels camins de la cronologia revolucionària. Que ja no és temps de fer rodar caps? Això sembla, sí, mai se sap.

Pense que, això de les carreteres, no és cosa tan greu. Una púa per a qui encara es pot permetre un cotxe en propietat, sí. Un motiu per tornar-se a indignar.

Mirem al nostre voltant i tot trontolla i s'esmicola. Els centres de salut no agafen les trucades. Una banda de neonazis professionals es dedica a treure la gente de les seues cases, i després d'això en fa un reportatge que es retuita per les xarxes. L'atur i la misèria s'estenen com el no-res entre coneguts i familiars sense cap Bastian que li pose nom a la cap Emperadriu revolucionària.

Els peatges sí, també.

1
0
Comunidad de Madrid
Universidad pública El alumnado de la UNED denuncia el “modelo antipedagógico” tras la supresión de tutorías presenciales
El proceso de eliminación de clases se remonta a 2008, aunque ha sido este año, con el nombramiento Claudia Sevilla como directora de centros asociados de Madrid, cuando el gobierno de Ayuso “ha pisado el acelerador”.
Rumanía
Rumanía La ultraderechista Alianza para la Unión de los Rumanos de George Simion se destaca para la segunda vuelta
La extrema derecha rumana sale de nuevo reforzada pese a la eliminación de la carrera electoral de su otro representante, Calin Georgescu. La segunda vuelta de las elecciones será el 18 de mayo.
València
València Rechazada la querella por tortura contra Ramón, policía infiltrado en València
Un juzgado de València desestima el recurso presentado por Alerta Solidària contra la inadmisión de la querella criminal por torturas contra el agente que pasó dos años infiltrado.

Últimas

O Teleclube
O Teleclube 'Os Pecadores' loitan contra montruos reais e mitolóxicos no novo episodio de 'O Teleclube'
O dúo do director Ryan Coogler e o actor Michael B. Jordan estrean unha película sobre a experiencia afroamericana cunha ameaza sobrenatural engadida.
Opinión
Opinión El apagón y la ofensiva nuclear de las derechas
El gran apagón se ha producido en medio de una auténtica guerra cultural de la derecha contra el plan de cierre de las nucleares.
Gobierno de coalición
Gobierno de coalición El PSOE se mira en el espejo de Canadá
La irrupción de un enemigo exterior poderoso como Trump ha provocado un giro rotundo en las elecciones del país norteamericano, catapultando a los progresistas tras estar al borde de una dura derrota.
Economía social y solidaria
Cooperativismo Economías tejidas por mujeres: feminismo y cooperativismo en Madrid, una genealogía por contar
La Economía Social y Solidaria feminista no ofrece fórmulas mágicas, pero sí un horizonte: uno donde lo productivo y lo reproductivo, lo económico y lo afectivo, dejen de estar enfrentados.
Más noticias
Huelva
Huelva Jornaleras de Huelva en Lucha interpone la primera denuncia por el despido de una temporera marroquí
La sección sindical, recién constituida, asegura que “abren la veda” para denunciar otros atropellos laborales similares en contratos fijo-discontinuos de trabajadoras contratadas en origen.
Artes gráficas
Andalucía Poevélez: Cuando poesía e imagen mezclan, funden y subliman
La muestra colectiva de diversos artistas del panorama nacional nos presenta ejercicios de poesía visual desde diversas disciplinas como el collage y la fotografía y se puede visitar en la Fundación Eugenio
Opinión
Opinión Sobre la guerra y la paz
Parece que los alemanes y el resto de europeos no aprenden con la historia que ellos mismos han protagonizado en los últimos 400 años. Ni siquiera con la historia del siglo XX, tan inmediatamente próxima y tan inmensamente trágica.

Recomendadas

Laboral
Laboral Coidar sen dereitos: a loita das traballadoras nas residencias privadas de Galiza
Sen tempo nin medios para ofrecer uns coidados axeitados, alertan dunha situación insostible nos centros e denuncian a privatización dun servizo a costa do benestar das persoas maiores e dependentes.
Galicia
Galicia Vigo, A Coruña e Ourense mercaron material policial a Israel por medio millón de euros en só catro anos
O alcalde ourensán, Gonzalo P. Jácome, adxudicou un contrato por 70.000 euros días despois do sete de outubro. Abel Caballero asinou outro de máis de 200.000 euros e a alcaldesa da Coruña seguiu a estela cun contrato de 170.000 euros.