Pista de aterrizaje
Hind El Fadli Rzigui: “Les musulmanes estem creant espais propis”

Les va mobilitzar un compte d’Instagram. Ara, funcionen sobretot a través de WhatsApp, on es connecten, donen suport i plantegen resistències a una societat que limita les seues aspiracions: per la seua religió, pels seus orígens, pel seu gènere, per la seua edat… G-CHIME és, des del 2018, una referència per a joves musulmanes d’Elx (Alacant), un espai des d’on reivindiquen la seua diversitat i els seus drets. L’activista Hind El Fadli Rzigui (Larraix, el Marroc, 1999) va fer el primer clic.

Tot va començar amb un Bismillah…
Tornava d’un viatge a Romania amb la Red Acoge, molt animada després de parlar amb companys de Barcelona, Madrid, Múrcia… de les dificultats per crear una comunitat musulmana jove ací. En tornar, vaig obrir el compte d’Instagram per intentar crear un grup i començar a parlar, compartir recursos… El següent va ser un macro iftar per a joves amb Elche Acoge. I les primeres companyes ens van començar a contactar.

Què vos ha unit?
El grup és una família-refugi: hi trobem informació, formes de participar en la comunitat i suport. Parlar ens ha fet veure les nostres carències, perquè moltes vegades ens sentim en terra de ningú, sobretot les immigrants, que suportem una triple discriminació: per ser dones joves, migrades i musulmanes. Al Marroc sóc l’europea. Ací, l’africana. Llavors, qui soc? G-CHIME ens ajuda a pensar no en qui som per a la resta, sinó per a nosaltres mateixes. Volem crear espais propis des d’on reivindicar el nostre lloc en la societat. Volem recordar que les dones tenim veu i vot en l’islam i que el nostre lloc no està darrere d’una cortina. Després de diversos debats, plantegem espais no mixtos i també espais exclusius per a musulmanes, per sentir-nos totalment lliures, sense ser jutjades ni qüestionades. Perquè, si no tenim espai en la comunitat islàmica perquè se’ns situa darrere d’una cortina, ni en la resta de la societat i tampoc en els espais feministes perquè se’ns exclou, llavors, què fem? On estem?

En Instagram dieu que no trobeu refugi en els vostres majors ni en les vostres mesquites.
La comunitat musulmana a Elx no ens dona suport perquè la majoria creu que el que fem no és necessari. No entenen que, com a joves, necessitem espais propis per trobar-nos. Així i tot, estem aconseguint canviar certes actituds: ja tenim el suport d’una de les cinc mesquites de la ciutat i jo mateixa m’acabe d’incorporar a la directiva de la comunitat islàmica Aljitab, sent l’única dona que ho ha aconseguit a Elx.

Aconseguir un bloc de joves musulmanes el 8M va ser una experiència molt poderosa

Porteu un registre d’agressions islamòfobes. Incloeu els registres de xiques amb hijab en selectivitat.
Sí, perquè implica humiliació. Són registres selectius. Les aparten del grup i les porten al lavabo, quan podrien demanar-los que es descobriren les orelles, com fan quan algú té el pèl llarg. Imagina el que implica per a elles, i just abans d’un examen tan important. Això va ocórrer a la Universitat Miguel Hernández en 2018 i aquest any, dies abans, ja hi havia xiques nervioses preguntant-nos què fer.

Altres exemples d’islamofòbia institucional quotidiana?
En la Regidoria d’Igualtat ens van dir que nosaltres hem de desnormalitzar l’ús del hijab. Ens van derivar a l’Oficina Pangea d’Elx, que atén població migrada i refugiada, quan la majoria de les xiques de l’associació són espanyoles! Perquè la Casa de la Dona, diuen, no té a veure amb els nostres objectius. A la universitat, l’ús del mocador es planteja com a problemàtic per a les pràctiques i els tutors tracten de convèncer les xiques perquè se’l lleven.

I assetjament escolar?
També. Fa poc vam intervenir en una situació en què una mestra ignorava i aïllava un xiquet i la seua mare. Tenim constància de més experiències de violència en centres. Nosaltres mateixes l’hem patit. En el meu cas, al col·legi em van deixar clar que no em volien allà. Vaig sentir el rebuig dels meus companys fins a l’últim any d’institut.

Vau ser molt visibles en les mobilitzacions del 8M.
En anunciar en Instagram que participaríem, es van sumar altres xiques que no coneixíem. Moltes volien anar des del principi, però no soles. Tenir la possibilitat de fer-ho juntes, unides, donant-nos suport, va ser molt emocionant i poderós.