Privatizaciones
Mazón frena la reversió de l'hospital de la Marina Alta

Fer el pas a una gestió pública i directa estava clara amb el govern comandat per Ximo Puig. En final de gener d’aquest any la Conselleria de Sanitat ja havia comunicat a Marina Salut la decisió d’acabar el contracte i passar a la xarxa de la Generalitat. Ara, amb la victòria de Mazón i l’acord amb VOX, les coses pareixen menys clares.

El portaveu de Sanitat del PP en les Corts, José Juan Zaplana, va prometre abans de les eleccions que no hi havia cap intenció d’anar a la pròrroga prevista en el contracte: “No volem que continue sent de gestió privada”, afirmava en una reunió amb el Comité d’Empresa. Al contrari, Vicent Grimalt, alcalde reelegit de Dénia, pensa que no es pot fiar del que diga el PP en campanya electoral i el que puga fer després.

Les disjuntives que es plantegen al respecte són dos: les conseqüències immediates de la reversió i el que passaria amb els seus treballadors. Primer, la reversió provocaria que s’igualaren les condicions amb altres departaments com el de la Safor o el de la Marina Baixa i que en capital humà, com expliquen els experts, es cobriria automàticament la falta de personal. L’hospital d’Alzira, per exemple, ha incrementat la seua plantilla més d’un 20% des del 2018, quan es va revertir en una entitat pública.

Segon, els treballadors de Marina Salut passarien a l’estat de ‘laboral fix a extingir’. Consistiria que no tindrien la titularitat de funcionari, però negociarien un conveni amb la Generalitat perquè tingueren les condicions més properes possibles. Com explica en un article el professor de Dret del Treball i Seguretat Social, Adrián Todolí, és l’única forma possible per no perdre els treballadors i ja s’ha fet en altres centres com un de Portugal.

D’aquesta manera, tot acaba en mans del nou govern dretà. Després de les eleccions han demanat un informe sobre l’estat de l’hospital, posant en dubte la seua pretensió de voler prorrogar el contracte amb Ribera Salut, partidària de continuar gestionant l’hospital. Joan Sarrió, treballador des de fa molts anys, dicta açò: “La gent es mereix una assistència sanitària digna, igual que tots els altres llocs. Durant quinze anys no l’hem tinguda i la Marina Alta no pot estar discriminada”.

Història d'una privatització

La gent de la comarca de la Marina Alta necessitava de manera urgent un hospital que poguera atendre una zona amb elevat potencial turístic. Sota aquesta premissa, el març del 2005 el govern popular de Francisco Camps iniciava el contracte de cessió dels serveis sanitaris a les diferents empreses privades que volgueren presentar-se al concurs. Únicament, dues empreses unides postularen com les encarregades de construir el centre sanitari i, a canvi, obtindrien quinze anys de gestió.

Aquestes entitats eren l’asseguradora DKV, part d’ERGO, un dels majors grups asseguradors en Europa i el grup empresarial Ribera Salut, creant així la marca Marina Salut, on l’asseguradora tindria el 65% i Ribera el 35%. Vicent Rambla, en aquell moment conseller de Sanitat i Josep Santacreu, representant de Marina Salut, acordaren la construcció en un termini de quatre anys i així va ser.

L’Hospital de Dénia obria les portes el 3 d’abril del 2009 amb les càmeres seguint al president de la Generalitat i el seu seguici per les instal·lacions del centre. Ja de primeres, aquest acte estigué tacat de polèmica. Per una banda, la despesa d’11.907 euros que restà a les arques valencianes per la posada en escena, com informa el Levante-EMV en un informe publicat el 2017.

Per l’altra, les crítiques que ja hi havia de treballadors que denunciaven que les llistes d’espera s’havien disparat per la manca de facultatius en diverses àrees i que s’havia d’accelerar la construcció de nous centres de salut perquè l’hospital es quedava menut: “Sempre hem tingut entrebancs i hem hagut d’anar sempre als tribunals per reivindicar drets que ja estaven reconeguts”, sentencia la delegada d’Intersindical Salut Dénia, Sonia Escrivà.

Una direcció que mira els diners i no la salut

Tot i l’entrada de les forces progressistes del Botànic (PSPV, Compromís i Podem) en el 2015, el conegut com a model Alzira va continuar igual. De fet, en 2021 Ribera Salut va comprar la part de DKV per 16 milions, generant-li uns beneficis a l’asseguradora alemanya de 3,4 milions d’euros: “Hem de tindre clar que un model així, de caràcter empresarial, no pot donar qualitat assistencial. La Sanitat val molts diners i des del punt de vista privat els números no ixen”, declara Escrivà.

Són nombroses les irresponsabilitats que ha dut a terme el centre sanitari que l’han tacat de la fama que avui té entre la població comarcal i els treballadors: “Qualsevol persona que vaja a l’hospital coneixerà algú que haja tingut problemes, siga per la falta de personal o per les instal·lacions obsoletes”, relata Sergi Garcia, periodista del diari digital, Marina Plaça.

Ell ha escrit nombroses notícies sobre controvèrsies com el d’un immigrant que li van cobrar 133 euros en 2013 per atendre’l en urgències o la multa de 110.000 euros a la dona d’un pacient mort al qual tardaren 9 hores a realitzar-li proves. Tots aquests escenaris es relacionen amb problemes estructurals que porten denunciants anys sindicats i pacients. El principal, com indica el president del Comité d’Empresa, Joan Sarrió, són les grans retallades que es produeixen en el personal.

“En recursos humans és on realment tenen beneficis. La direcció treu uns guanys respecte al personal molt altes. La política laboral és més que austera”, diu Sarrió. Segons l’última auditoria que se li va fer a l’hospital, el qual assenyalava irregularitats en el contracte de gestió, informa que hi ha 8,07 treballadors per cada mil habitants, dos punts inferiors a la de les entitats públiques: “Si ací al costat, a Gandia, potser arriben a 500 persones més en nòmina”, seguia el també delegat del SATSE (Sindicat d’Infermeria).

“On té l’eficiència l’empresa? Ells no gestionen millor, sinó que obtenen els beneficis de la seua política en recursos humans. Hi ha menys treballadors que treballen més hores i amb salaris més baixos que conselleria"

La tensió i la precarietat és tan continuada que pel maig de l’any passat es va fer una vaga convocada pel Comité d’Empresa per reivindicar que Ribera Salut (encarregada única de la gestió) no havia actualitzat les condicions dels seus treballadors des del 2014, data de l’últim conveni. Una pujada salarial del 2% amb una taxa d’inflació (pujada generalitzada de preus) del 8,4%.

El temps de feina que dedica el personal de l’hospital és un dels pilars de la seua reivindicació: “El torn rodat de l’hospital de Dénia treballa 160 hores més que qualsevol altre torn que estiga en Conselleria. Estaríem parlant d’un mes i mig superior de feina”, conta l’actual president del Comité d’Empresa. A més, això se suma el predomini de gent jove en la plantilla, ja que com afirmen els sindicats, hauria d’haver-hi un major percentatge de gent amb més experiència al voltant de 35 i 50 anys, però a Marina Salut no superen els 30 anys d’edat perquè no es reuneixen unes condicions laborals estables.

El pacient, l’altre afectat

Tots aquests entrebancs que dificulten les bones condicions als treballadors acaben repercutint directament a la gent de més de 40 municipis: “La població no té garantida una assistència de qualitat perquè hi ha molts canvis de facultatius. No hi ha una continuïtat en l’assistència. També les especialitats tenen una llarga llista d’espera”, apunta Escrivà.

Concretament, les últimes dades recollides en el portal de la Conselleria de Sanitat, demostren un augment del 70% en el total de pacients que es troben en llista d’espera respecte a l’abril de l’any passat, de 1740 a 2968 persones esperant intervencions en algunes de les àrees que, com s’ha assenyalat, no té prou facultatius. De fet, en comparació amb l’hospital de la Safor (Gandia) de titularitat pública i amb una població semblant, hi ha 1674 pacients en espera, un 77,3% menys que en el de Dénia.

Tot seguit, caldria fer referència a la dificultat de trasllat als HACLE, hospitals de llarga estada per persones amb malalties cròniques que necessiten una atenció i tractament més adequats. Ho fan d’aquesta manera, expliquen els sindicats, perquè els ix més barat mantenir tots els pacients en l’hospital de Dénia o en institucions sanitàries amb les qui tenen acords econòmics: “Per compte d’enviar-te a un lloc de referència com la Fe de València, t’envien a altres llocs a fer tractaments quan tots estan pagant un capital públic i no es rep el mateix tractament que a Gandia o la Marina Baixa”, denuncia Sarrió.

D’igual manera, les condicions de les instal·lacions mèdiques i l’estat de l’hospital resulta “alarmant” per la quantitat de goteres que ara arreglen quan s’han publicat les normes de reversió, com fa referència el periodista Sergi Garcia. Segons el sindicat SATSE, el TAC (que serveix per a fer ressonàncies i radiografies) fa quinze anys, de la primera concessió, que no es canvia a més que un d’ells és de baixa gamma i no pot atendre tots els pacients que el necessiten.