Represión
Sis mesos de censura al País Valencià: la (vella) “cultura de la cancel·lació” de la ultradreta

“Em rebel·le absolutament contra esta merda de no poder tindre llibertat d'expressió”, va dir sense problemes el presentador d’El hormiguero d'Antena 3, Pablo Motos, a un programa que va tindre 1,7 milions d'espectadors i un 14,3% de quota. “La meua família ha viscut una dictadura i jo ara em sent identificat. No pots dir el que penses”, va asseverar lliurement Mario Vaquerizo al programa Déjate querer de Telecinco, davant un milió de televidents i un 10,3% de la quota i poc després d'haver protagonitzat una campanya de la Comunitat de Madrid, coses que probablement no podia haver fet una lluitadora antifranquista a l'època amb què compara l'actual. Uns altres personatges com ara Josema Yuste, Juan Soto Ivars o Sergio del Molino han clamat contra l'anomenada “cultura de la cancel·lació”, encara que costa d’entendre que no tinguen llibertat d'expressió tenint en compte els importants altaveus mediàtics des dels quals intervenen.

No obstant això, cap d'ells ha denunciat el degoteig incessant de casos de censura que s'han impulsat des dels governs de PP i Vox al País Valencià durant el poc més de mig any que porten al poder. Una “cultura de la cancel·lació” de la ultradreta —segons el seu marc mental— que no és nova, però que ha tornat amb força amb la seua entrada a les institucions públiques. Deixar la Conselleria de Cultura en mans de Vox, concretament en les del torero Vicente Barrera, ja va ser tota una declaració d'intencions de l'executiu de Carlos Mazón. En recollir la cartera, en juliol de 2023, va dir que tractaria “a tota la cultura per igual, sense saber ni pensar d'on ve”.

A una compareixença, Barrera va afegir que no donaria suport a artistes ni col·lectius que defensen el País Valencià perquè considera que el terme “no és legal” (malgrat figurar al preàmbul de l'Estatut d’Autonomia)

Poc de temps va estar vigent eixa frase, ja que quatre mesos després anunciava que retiraria totes les ajudes a fundacions que promocionen la literatura valenciana per no ser de la seua corda ideològica, com ara les dedicades a Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Bromera, Full i l’Institut Ramon Llull. A una compareixença a Les Corts va afegir que no donaria suport a artistes ni col·lectius que defensen el País Valencià perquè considera que el terme “no és legal” (malgrat figurar al preàmbul de l'Estatut d’Autonomia). “Jo defense la meua trinxera, que és tot el contrari al País Valencià”, ha arribat a afirmar. Este és un recopilatori de les censures més representatives dels seus primers mesos, la majoria contra tot allò culturalment valencià, començant per la llengua pròpia.

La censura ideològica de PP i Vox: de revistes infantils a un festival internacional d'art urbà

Poc després de la constitució del nou equip de l'Ajuntament de Torrent (l'Horta Sud), el 17 de juny, la junta del govern local —formada per PP i Vox— va acordar que l'Auditori Municipal deixara de tindre el nom d'un músic aclamat de la localitat com ho és Vicent Torrent, líder del mític grup Al Tall.

Li va seguir l'anunci en juliol de Jesús Albiol, regidor de Vox a Borriana, de retirar les subscripcions contractades per l'Ajuntament a la biblioteca municipal de les cinc revistes en valencià: les infantils Cavall Fort i Camacuc, la musical Enderrock i les d'informació general Llengua Nacional i El Temps. Més tard, també va intentar llevar de la secció infantil llibres sobre temàtica LGTBI, la qual cosa no va aconseguir perquè el PP es va oposar davant la polèmica generada.

Una censura molt sonada li va tocar al premiat escriptor Manuel Baixauli. Es va cancel·lar un acte que tenia amb estudiants en el marc del cicle Trobades a la Biblioteca Valenciana, previst per a principis de 2024. Li ho van comunicar via telefònica en setembre. El vicepresident valencià i conseller de Cultura, Vicente Barrera, en ser preguntat per este cas de censura, va al·legar que “la idea de País Valencià” és una “línia roja” per al seu departament, per la qual cosa apartarà dels actes d'institucions públiques els qui empren un terme que consta al preàmbul de l'Estatut d’Autonomia valencià.

L'Ajuntament de València, en mans de PP i Vox, ha arribat a aplicar la censura fins i tot sobre la propietat privada, com és ara el cas de l'esborrament d'un mural denunciant el genocidi d'Israel a Palestina

L'Ajuntament de València, en mans de PP i Vox, ha arribat a aplicar la censura fins i tot sobre la propietat privada. L'amo d'una casa del barri de Benimaclet va promoure que el BDS-PV pintara un mural denunciant el genocidi d'Israel a Palestina. Hores després que acabaren l'obra, operaris de neteja del consistori la van esborrar pintant de blanc tots els murs.

D'altra banda, a l'última Mostra Internacional de Pallasses i Pallassos de Xirivella, en què complia 30 edicions, l’Associació d’actors i actrius professionals valencians (AAPV) va denunciar que el regidor de Cultura, Lorenzo Monrós (Vox), havia demanat a les companyies —ja contractades abans de les eleccions— que canviaren l'espectacle al castellà. Un nou intent d'eliminar la llengua pròpia de l'escena pública.

El xicotet poble de Fanzara (l’Alt Millars) és molt conegut per ser un autèntic museu d'art urbà a l'aire lliure. Ho és gràcies a MIAU, un projecte impulsat pel veïnat i que convida tots els anys artistes internacionals per a pintar i donar vida a les façanes del municipi, amb el permís de tots els propietaris dels habitatges. Ara una nova ordenança municipal impulsada pel PP exigeix que “totes les intervencions artístiques o obres d'art que vagen a ser pintades” siguen “supervisades prèviament per l'Ajuntament”. I és que ha molestat especialment un mural d'Elías Taño que porta una cita de la cançó La meua pàtria digna de Los Chikos del Maíz: “L'única pàtria digna a este país encara continua a les cunetes”. És un cas greu de censura prèvia com la que s'aplicava durant la dictadura franquista; a això se suma la petició del consistori que l'associació desallotge un local municipal on guardaven material i feien exposicions —ja tenien dues programades que han hagut de suspendre—. Este atac a la llibertat d'expressió dels artistes s'ha topat amb el rebuig frontal de l'organització del MIAU que ha advertit que, si es continua, el projecte acabarà. En 2024 compliria 10 anys i ha atret més de 150 artistes que han fet més de 160 murals, entre unes altres intervencions.

La cavalcada de les Magues de Gener de València, coneguda com “La Festa de la Infantesa” i organitzada per la Societat Coral el Micalet, s'ha convertit en un acte cultural d'assistència massiva de famílies des que començara a celebrar-se en 2016, encara que amb antecedents durant la República Espanyola. Tot i que ja hi havia un cartell que anunciava que el 14 de gener recorreria els carrers del centre, finalment s'ha anul·lat perquè l'Ajuntament de València no li ha concedit els permisos, malgrat haver realitzat tots els tràmits necessaris. L'alcaldessa María José Catalá (PP) ja havia advertit que no finançaria la cavalcada infantil, però després de recaptar els diners necessaris per fer-la via micromecenatge, finalment ha decidit parar-la a colp de censura. Com a resposta, els organitzadors han convocat una “manifestació popular” el mateix dia a les 11 del matí que anirà des del carrer de la Pau fins a la plaça de la Mare de Déu. A la cavalcada de Reis de València del 5 de gener també es van produir grans absències: el valencià i les danses tradicionals i dolçaines, entre uns altres elements.

Hi ha uns altres casos que, de moment, han quedat en anècdota, com ara els intents de Vox que no es torne a interpretar la Muixeranga als actes del 9 d’Octubre a Benicarló; la petició que es retirara el llibre El triangle rosa de Silvestre Vilaplana dels instituts de Vinaròs, destinat a ajudar els adolescents a no tindre problemes a mostrar la seua orientació sexual; l'ocurrència a Vila-real d'eliminar el Correllengua escolar; o la retirada de la subvenció que rebia cada any la Fundació Miguel Hernández de l'Ajuntament d'Oriola per a organitzar el Premi Internacional de Poesia per part de Vox, i que va acabar sent rectificat per l'alcalde del PP. Malgrat no haver-se dut a terme, són declaracions d'intencions de la dreta-ultradreta per a acabar amb tot allò que representa valors progressistes o que són mostres d'identitat valenciana.

La sociòloga Zahia Guidoum afirma que “la cultura de la cancel·lació a tot el que siga d'esquerres i sobiranista al País Valencià ha existit sempre”

Tenen tots estos actes de censura algun tipus de comparació amb allò que la ultradreta denuncia com a “cultura de la cancel·lació”? Per al periodista i escriptor Xavier Aliaga, no hi ha cap paral·lelisme: “Amb el Botànic va haver-hi un procés de restitució en el qual a la part més invisibilitzada de la cultura se li va donar una certa visibilització, que tampoc va ser exagerada”. De fet, recorda que a la televisió pública À Punt hi havia lloc per a “la cultura en unes altres llengües” diferents al valencià i amb “uns altres plantejaments”. En tot cas, veu “esvarós” el terme “cultura de la cancel·lació”, que es refereix a denúncies públiques per “comportaments molt reprovables” que creu que cal analitzar “cas per cas” i “posar en context”, mentre que el que fa actualment la ultradreta és pura “censura ideològica”.

Per a la sociòloga i investigadora Zahia Guidoum, la “cultura de la cancel·lació” és una “batalla cultural de la ultradreta per a imposar uns determinats marcs mentals” i subratlla que la censura actual “no és nova”: “Al País Valencià hi ha una cultura de la repressió a qualsevol sobiranisme, nacionalisme i progressisme des de la malament anomenada Transició, amb l'assassinat de Miquel Grau per posar un cartell de la Diada Nacional, el cas de Guillem Agulló, les bombes als casals populars o a casa de Joan Fuster, etc. La cultura de la cancel·lació a tot el que siga d'esquerres i sobiranista al País Valencià ha existit sempre. Només hi ha hagut un xicotet parèntesi democratitzador, no complet, durant els anys del Botànic”.

El sociòleg i escriptor que prompte acabarà el seu contracte com a director de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, Vicent Flor, creu que Vox posa les “guerres culturals” a l'agenda “perquè no té un projecte econòmic ni social” i necessiten “cridar l'atenció”. En tot cas, reclama rigor a l'hora de fer paral·lelismes i ho exemplifica amb la portada d'ABC de 1993 que deia: “Igual que Franco, però a l'inrevés: persecució del castellà a Catalunya”. “Si fora cert, el català seria l'única llengua oficial a Madrid i el castellà estaria prohibit a Madrid. Cal tindre compte amb les comparacions que no tenen fonament històric”, adverteix.

El sociòleg Vicent Flor: “És inacceptable que Vox promoga només la cultura que els agrada a ells”

La censura de PP i Vox, com hem vist, està molt centrada en la llengua i cultura pròpia del País Valencià. “Tot el que no estiga en les seues coordenades ideològiques nacionals és un enemic a batre. Ells interpreten que cada espai que ocupen eixes propostes és en detriment d’aquelles que defensen ells, amb una espanyolitat clara i definida”, observa Aliaga. Per part seua, Flor denuncia que “volen excloure de la participació política els qui no pensen com ells”: “Un partit polític com el PP no pot proposar il·legalitzar partits independentistes. I això ho apliquen també al canvi de la cultura amb la idea que ha de ser neutra, és a dir, a favor de l’statu quo, de les classes dirigents i dels més afavorits pel sistema, tot i que els responsables de la gestió cultural tenim l'obligació de plantejar una cultura crítica”.

El conseller de Cultura, Vicente Barrera, va dir a una entrevista a Valencia Plaza que volia “cultura blanca”, la qual cosa Flor veu “inacceptable”: “Vox vol només la cultura que els agrada a ells”. Com a gestor cultural, posa com a exemple la beca de periodisme d'investigació Josep Torrent, impulsada pel Magnànim en col·laboració amb la Unió de Periodistes: “Ningú de la institució intervé en l'elecció dels temes, es decideixen sobre la base d'uns criteris professionals. Això ha fet que s'hagen publicat llibres políticament més crítics i d’altres més neutres”. L'investigador recorda que “des de la Transició, la dreta acusa els valencianistes de ser mals valencians igual que la dreta espanyola acusa uns altres ciutadans de ser mals espanyols, cosa que es va veure amb el terme ‘País Valencià’, consensuat per tot l'arc polític valencià, però finalment tombat a Madrid de manera unilateral”. Denuncia que “la dreta té un passat autoritari al País *Valencià i a la resta de l'Estat” i “no ha fet cap esforç de demanar disculpes ni de plantejar canvis”.

Xavi Aliaga tem que ara entre en acció “l’autocensura”, ja que els gestors culturals, bibliotecaris i uns altres programadors “tractaran d'evitar propostes que puguen generar controvèrsia amb els polítics”

Segons declaracions al Diari La Veu, l'escriptor Manuel Baixauli advertia: “En estos moments, cancel·lar actes que ja s'havien programat és molt visible, perquè els afectats ho denunciem, però a partir de l'any vinent aplicaran una censura silenciosa i invisible, ja que, senzillament, no existirem per a les institucions culturals valencianes”. Xavi Aliaga tem que ara entre en acció “l’autocensura”, ja que els gestors culturals, bibliotecaris i uns altres programadors “tractaran d'evitar propostes que puguen generar controvèrsia amb els polítics”, la qual cosa, afirma, “serà molt perillosa”. La manera de contrarestar esta situació és clara: “Com ja es va fer amb els governs del PP, des de la societat civil”. “A cada censura ha d'haver-hi un enfortiment de la societat civil. Si les institucions no fan cas de l'Any Estellés, la societat civil, dins de les seues possibilitats, ja farà per promoure’l. No tenim cap altra opció que la denúncia i l'ajuda recíproca”, coincideix Vicent Flor.

És pitjor la censura actual o va més ràpida que durant els 20 anys de govern en solitari del PP al País Valencià? La sociòloga Guidoum creu que “estan actuant ràpid perquè han de demostrar que han vingut a fer allò per què els han votat”, però és prompte per a fer una comparativa. El mateix opina l'escriptor Aliaga, que recorda que, en les dues dècades de PP, “l'època de Francisco Camps va ser duríssima”. En tot cas, la sociòloga Guidoum creu que “la falta de complex de la dreta” a l'hora de “fer allò per què els han votat” hauria de ser una referència per a l'esquerra i assenyala un exemple molt concret: “Guillem Agulló té una plaça dins d'un parc, mentre que Rita Barberá ja té un pont al centre de València malgrat haver sigut una corrupta. Això és tindre el poder i creure-s'ho”.