València
Cinc famílies tornen a les seues llars després d'un desnonament il·legal a Rocafort

Tot just 10 dies després d'una cesària, D. S. es trobava en repòs quan agents de la Guàrdia Civil i la Policia Local de Rocafort van entrar a la seua vivenda per procedir al seu desnonament. “Empaqueteu el que pugueu”, li repetien.

Així ho explica D. S., una de les afectades pel desallotjament de Rocafort, qui amb una nounada i la seua altra filla de 7 anys, va ser desallotjada junt amb la seua parella i ara es troba sense un lloc estable on viure. Com ella, unes altres quatre famílies han passat 13 dies sense un sostre fix, denunciant la injustícia del procés.

El Sindicat d’Habitatge de València (SHV) i aquestes cinc famílies han aconseguit una ordre de reallotjament després d'un desnonament que consideren il·legal

El Sindicat d’Habitatge de València (SHV) i aquestes cinc famílies han aconseguit una ordre de reallotjament després d'un desnonament que consideren il·legal. Encara que aquesta resolució judicial suposa un triomf contra la Sareb, continua deixant les famílies en una situació d'incertesa i vulnerabilitat.

Les cinc famílies, segons denuncia el sindicat, van ser víctimes d'un desallotjament il·legal el passat 23 de gener a Rocafort. Les afectades van ser expulsades de les seues llars, en un procediment “ple d'irregularitats”. Segons el sindicat, la Sareb —propietària dels immobles— va dur a terme l'ordre en col·laboració amb la Guàrdia Civil, la Policia Local i l'Ajuntament de Rocafort, els jutjats de Moncada i l’empresa Securitas Direct, i va deixar al carrer menors, dones en situació de vulnerabilitat i persones treballadores sense alternativa habitacional.

Un desallotjament sense notificació prèvia

El passat 22 de gener, la Guàrdia Civil va notificar a diverses famílies dels carrers Carbonell número 16 i Conde de Cirat número 15 que serien desnonades en tres dies. Malgrat això, el 23 de gener, a les 8 del matí, un desplegament policial, incloent-hi la Guàrdia Civil i la Policia Local de Rocafort, va fer efectiu el desallotjament. Aquest operatiu va expulsar al carrer cinc famílies, entre les quals hi havia huit menors, sense oferir-los cap alternativa residencial.

“Ens van donar tres dies per a anar-nos-en, però al matí següent ja estaven tocant a la porta”. María, que viu amb els seus dos fills de 15 i 16 anys, compta que després del desnonament ha estat dormint al saló d'una amiga. “Però hi ha famílies que ni tan sols tenen això”, lamenta. El seu fill va patir al setembre un atac epilèptic per primera vegada i, des de llavors, la situació d'estrés ha empitjorat la seua salut. La pressió policial va ser constant durant l'any que va estar a la vivenda, fins que el 23 de gener van executar el desallotjament. “Em sent molt cansada de lluitar”, expressa desesperada.

“Mai ens havien notificat que això anava a passar”, denuncia D. S., qui fins a aquest moment es trobava en negociacions amb l'entitat per a obtindre un lloguer just

Per a I. A., la situació va ser un nou colp després d'anys d'inestabilitat. “Ens van fer un contracte fals i el firmem. Créiem que era un lloguer legal”, relata. Ella, els seus fills de 2, 5 i 10 anys i la família de la seua germana van arribar a Rocafort després de passar per un alberg. “Sempre hem buscat alternatives, però ens demanen nòmines i contractes fixos que no tenim. Com viurem?”, es pregunta.

“Mai ens havien notificat que això anava a passar”, denuncia D. S., qui fins a aquest moment es trobava en negociacions amb l'entitat per a obtindre un lloguer just. Les famílies asseguren que mai van ser notificades oficialment del seu desnonament i que, en alguns casos, van descobrir que les seues vivendes eren propietat de la Sareb mesos després d'haver-les llogat a intermediaris que els van oferir contractes fraudulents. “Sempre vam voler arribar a un acord i pagar un lloguer social, però mai ens van donar resposta”, explica l'afectada.

Els procediments judicials oberts als jutjats nº 1, 3 i 4 de Moncada asseguraven la permanència d'aquestes famílies, però el desnonament es va dur a terme per via del jutjat nº 2 de la mateixa població

Davant aquesta situació, l’SHV denuncia que la Sareb, com a propietària dels immobles, coneixia l'existència d'un procediment judicial en curs i, malgrat això, va interposar una nova demanda per la via penal a un jutjat diferent. Els procediments judicials oberts als jutjats nº 1, 3 i 4 de Moncada asseguraven la permanència d'aquestes famílies, però el desnonament es va dur a terme per via del jutjat nº 2 de Moncada. Aquesta estratègia legal es va dur a terme mentre la Sareb mantenia negociacions amb les famílies sobre la possibilitat de firmar contractes de lloguer social.

A més, l’SHV denuncia que la Guàrdia Civil va concedir un termini de tres dies a les famílies per a abandonar els seus habitatges, però finalment va executar el desnonament l'endemà, la qual cosa ha provocat acusacions d'un possible delicte de prevaricació.

Una victòria parcial: les famílies tornen a les seues cases

Davant aquesta situació, el Sindicat d’Habitatge de València va iniciar una campanya de pressió per denunciar públicament l'ocorregut i mobilitzar a organitzacions i mitjans de comunicació. Segons el sindicat, l'ordre de desnonament va ser revocada el mateix 24 de gener pel mateix jutge que va ordenar l'execució del desallotjament, després de considerar que el procediment havia vulnerat els drets de les famílies i que existien casos d'especial vulnerabilitat.

El jutge Guillermo Alegre va reconéixer la il·legalitat del procediment i va ordenar que es fera efectiu el retorn de les famílies a les seues vivendes. No obstant això, denuncien que la Sareb es va negar a complir la resolució i va presentar un recurs per evitar el reingrés de les famílies. Una sol·licitud que finalment va ser desestimada per la Fiscalia.

Els processos judicials que algunes famílies ja tenien oberts continuaran en marxa. “Ara ens donen la casa però, així i tot, és temporal. Hem de tornar a passar per això una altra vegada?”, es pregunta María

Després de 13 dies d'incertesa i sense un sostre estable, aquest 5 de febrer les famílies han pogut tornar a les seues vivendes. L’SHV qualifica el fet com a “una victòria sense precedents en la lluita pel dret a la vivenda”, encara que advertix que el problema no està resolt. Els processos judicials que algunes famílies ja tenien oberts continuaran en marxa. “Ara ens donen la casa però, així i tot, és temporal. Hem de tornar a passar per això una altra vegada?”, es pregunta María.

El sindicat ha fet públiques les seues exigències a la Sareb: la suspensió de tots els procediments civils i penals contra les famílies, la regularització dels lloguers socials, la compensació econòmica per les pèrdues materials patides durant el desallotjament i la reparació dels desperfectes a les vivendes. També exigixen la restitució immediata dels subministraments bàsics, com ara l'aigua, que segons denuncien va ser tallada abans del desnonament.

“Som la classe treballadora que li dona menjar a eixa gent que ara ens tira”, reivindica María. Tant ella com la resta de les famílies insistixen que no busquen viure sense pagar, sinó accedir a un lloguer social just que els permeta estabilitat. “Volem pagar un lloguer i viure tranquils. No som delinqüents, som treballadors”, conclou I. A. Ara, amb aquests precedents es negociaran futurs lloguers socials, si bé, encara no hi ha una data fixada.

Tot i que l’SHV considera aquesta decisió judicial una victòria en la seua lluita contra els desallotjaments, advertixen que el seu compromís no acabarà fins que aquestes famílies tinguen accés a una vivenda digna i segura. “Mentre el negoci immobiliari estiga per damunt del dret a l’habitatge, la classe treballadora ha d’organitzar-se en institucions que defensen els seus interessos”, reivindiquen des del sindicat. La seua reivindicació és clara: la lluita continuarà fins que es garantisca el dret a la vivenda per a totes les persones afectades.