Valencia
Gastronomia del Cabanyal: història per a menjar

El barri mariner del Cabanyal-Canyamelar a València manté vives les receptes de cuina tradicional que menjaven els seus habitants al segle XIX i XX, quan les cases eren barraques de families pescadores.

17 ago 2018 09:03

La mar Mediterrània ha sigut bressol d’algunes de les expansions culturals més importants del món. Les llengües, els teixits o les llavors han fluït per la mar en influències que s’estenen des del Líban fins a les costes valencianes. Una de les vessants culturals més esteses per la Mediterrània és la gastronomia, sota la forma dels productes, de les tècniques culinàries, dels estris, dels utensilis (o no) amb què es menja, dels espais dels menjadors, de la temperatura dels plats i fins i tot de les èpoques de l’any en què té sentit cada recepta. Però si hi ha una cosa crucial en la gastronomia és la història perquè cada mos de cada plat conté segles d’evolució de persones que han conreat, pescat, dissenyat i cuinat una experiència que, afortunadament, vivim tres vegades diàries.

Amb el temps, pot passar que els patrimonis immaterials com la gastronomia es desdibuixen fins convertir-se en un record tèrbol. Però al barri mariner del Cabanyal-Canyamelar, a València, estes arrels no només s’han mantingut vives, sinó que estan florint. Els habitants practiquen un tipus de gastronomia marinera pròpia que no es fa en cap altre lloc de la ciutat i que s’ha mantingut inalterable. Felip Bens i Marisa Villalba, veïnes del barri, han plasmat este patrimoni al llibre La cuina del Cabanyal un recull de receptes i històries que definix el que menjaven els seus avantpassats al segle XIX i XX i que es continuen menjant en el segle XXI.

Al Cabanyal els patrimonis immaterials com la gastronomia no només s'han mantigut vives, sinó que estan aflorint

“Fa dos o tres anys, Felip, el meu cunyat, em va dir que volia escriure un llibre sobre la cuina del barri. Ma iaia venia peix al mercat, mon iaio era maquinista de barca i la cultura gastronòmica del barri a ma casa es manté i es practica molt. Així que vaig començar per arreplegar les receptes de casa parlant amb ma mare”, conta Marisa Villalba. Amb este primer recull de receptes, preguntaren a les amistats i al veïnat per ampliar el repertori i trobar les receptes comunes del barri.

“La cuina del Cabanyal té més a vore amb la cuina de La Marina que amb la cuina de la ciutat de València. Nosaltres vàrem arreplegar les receptes menys conegudes, les que no es mengen fóra de les cases. Plats en què el més important són els ingredients emprant el peix de rebuig, el xicotet, el punxós… el que la gent no sap cuinar i que és el que es menjava ací”, explica. El llibre, conté receptes conegudes, com els bunyols de sèpia o les mandonguilles d’abadejo i altres menys habituals com la carabassa farcida d’arròs al forn, la nugà de rap o l’antic guisat de tortuga. “Hi ha molts plats amb noms en valencià que no es poden traduir: la titaina, l’esgarraet, la nugà de rap…”, recorda Marisa.

L’origen d’aquesta cuina naix ja al segle XVIII quan la documentació històrica descriu el Cabanyal com un poble de barraques de pescadors que es construïen en carrers paral·lels a la mar. En aquell moment, anar a València era quasi eixir de viatge i no seria fins a segles després, quan la ciutat miraria cap a l’altre costat i descobriria que havia viscut ignorant la platja. “La cuina del Cabanyal ha rebut la influència de quatre factors: la composició socioeconòmica del poble, la geografia, la proximitat del port i les festes”, explica Felip Bens, coautor del llibre. “Al Cabanyal tenia lloc la unió de la mar amb les hortes, que arribaven quasi fins a la platja. Entre famílies pescadores i llauradores tenien lloc molts intercanvis de productes, el que permetia que tots tingueren un poc de tot. A més, a prop del Cabanyal estava el port que duia productes d’ultramar i era on treballava molta gent del barri. El 80% de la base econòmica del Cabanyal era la pesca”, explica Bens.

Valencia
El Clot, més enllà de la mirada
Al bloc dels Portuaris, al barri mariner del Cabanyal de València, una comunitat plena de vida resistix els embats de la degradació, la gentrificació i l’estigma des de l’època del Partit Popular.

“De vegades els pescadors ccobraven una part del sou en peix, però era del barat, perquè el car eixia a la venda. Aleshores duien a casa peix fresc però de morralla, de baixa qualitat i amb això les dones, a casa, havien de ser capaces de traure plats suculents. El fet que, per exemple, hi haja un allipebre de perló, que és un peix que no és gens valorat, troba tot el seu sentit en què el peix que es menjava ací era el que no eixia a la venda als mercats”, raona. Quan els pescadors no arribaven a port, havien de menjar en mar obert, la qual cosa va permetre crear, a més, una cuina nòmada molt particular.

“Molts homes sabien cuinar perquè se n’anaven a pescar a Marroc o a les Balears i estaven dos o tres dies fora, així que havien de cuinar en les barques. Llavors també hi ha cuina de barca, com hi ha en molts pobles mariners, però és una cuina que ara pràcticament s’ha perdut”, conta Bens. “Per exemple, hi havia un plat molt típic de barca: el ‘brandi’. Es feia amb creïlla bullida i peix del dia, normalment peixos blancs perquè els blaus eren molt valorats i no es tocaven. Es bullia tot junt i desmollaven el peix junt amb la creïlla bullida, afegien per damunt un poc de ceba crua i tiraven oli o vinagre o pebre negre i amb això dinaven. O si tenien morralla feien un brou i es feien un arròs que era una cosa molt barata”, exemplifica Bens.

“Una altra part molt important de la cuina del Cabanyal és la cuina festiva, basada en la Setmana Santa i en els precedents religiosos: que no es pot menjar carn i que s’ha de menjar de forma frugal”, explica. Els peixos en escabetx, les mandonguilles d’abadejo, la titaina, les coques de titaina, o els pepitos encaixen perfectament amb la cuina festiva. “En Setmana Santa, eren els homes de les cases els que eixien en les processons i eren les dones qui, a més de la feina de tot l’any i vendre peix al mercat, vestien als homes, preparaven la casa i tenien, a més, menjar preparat per a quan hi anava gent després de les processons”, narra Bens.

En aquell temps en què no hi havia ni tan sols frigorífics, es deixaven plats preparats al banc de la cuina i era menjar que durava dies fora de la nevera i el podien oferir a la gent

“Llavors, el que cuinaven havien de ser plats que es tingueren ja preparats i que en un moment donat es tragueren a taula i ja està. De fet, els peixos en escabetx o la titaina o les mandonguilles d’abadejo són plats que es no es mengen calents perquè en aquell temps en què no hi havia ni tan sols frigorífic a les cases, les dones els deixaven preparats al banc de la cuina. Era menjar que durava dies fora de la nevera i el podien oferir a la gent”, argumenta. “Amb estes característiques és normal que la cuina del Cabanyal tinga una personalitat molt potent”, conclou Felip Bens.

“Mira si té personalitat i s’ha conservat al llarg de tants anys que em va contagiar a mi!”, somriu Emiliano García, propietari de Casa Montaña, una taverna restaurant que és tota una institució al districte del Marítim. Darrere de la façana modernista, datada de 1886, Garcia duu 24 anys mantenint i recuperant la cuina local que ja menjaven els fundadors de la taverna primitiva inaugurada en forma de barraca l’any 1836. “València ha viscut d’esquenes a la mar. Les persones poderoses i amb ‘possibles’ eren terratinents de l’horta que tenien tarongers. Però la gent de la mar vivia dels seus propis recursos. Al segle XIX el barri tenia fins i tot Ajuntament propi”, explica Emiliano García.

“Jo sempre havia tingut a la carta coses de la mar però amb els anys, cada vegada he introduït més els elements gastronòmics del barri. Com que en l’aspecte gastronòmic és conservador, ha mantingut variants pròpies de receptes com per exemple les mandonguilles d’abadejo, que al Cabanyal-Canyamelar es fan xafadetes i amb pinyons. O el polp sec, que es menja ací i després en Alacant, però que fora d’allí s’empra menys”, conta l’hostaler.

El Mercat del Cabanyal està recuperant l’esplendor i el recuperarà més en la mesura en què en l’hostaleria es decidisca invertir en comerç de proximitat i producte local

“Ha hagut dos elements vertebradors del Cabanyal històricament: un és la setmana santa, que si no existira hauríem d’inventar-la. I ho dic des de l’ateisme, perquè és un element cultural important. I un altre factor és el Mercat del Cabanyal. El mercat ha passat èpoques crítiques però està recuperant l’esplendor i el recuperarà més en la mesura en què en l’hostaleria es decidisca invertir en comerç de proximitat i producte local. La major part dels productes de Casa Montaña els compre allí i m’aconseguixen sempre el millor”, assegura.

Gastronomia com a motor cultural

En els últims anys eel barri està immers en una important evolució que n’ha posat en joc la configuració futura, tant des del punt de vista social, com urbanístic o cultural. Després de la paralització del pla de Rita Barberà d’enderrocar una part del barri, les immobiliàries han començat a comprar cases, els restaurants estan tornant a la zona i les veïnes i veïns de València s’acosten a un barri que havien ignorat durant moltes dècades. El Cabanyal és moda. Podrà ser la gastronomia un motor cultural i un factor de canvi?

“Això només es pot fer per dos vies: mantenint l’autenticitat i mantenint la qualitat. Però ambdues han de confluir en una cosa: la sostenibilitat amb majúscules. Caben restaurants ací però no hem de convertir el Cabanyal en un parc temàtic de la gastronomia”, critica Emiliano Garcia, propietari d’un restaurant esmentat en les guies turístiques més prestigioses del món.

Després de la paralització del pla de Rita Barberà d’enderrocar una part del barri, els restaurants estan tornant a la zona i el veïnat de València s’acosta a un barri que havien ignorat durant moltes dècades

“L’èxit d’empreses com la meua o com l’Anyora o l’Aldeana han fet de força d’atracció per a altres empreses. Però clar, jo hi he posat molts recursos: tinc contractada una persona només per gestionar la porta i en Casa Montaña, i mira que és xicotet, treballem 27 persones. Qualsevol negoci que s’apegue a l’ombra d’este tipus d’establiments però sense tindre coneixements ni projecte i pensant només en el boom, caurà. O atraurà a un tipus de clientela que els bars que som ací des de sempre no hem volgut potenciar mai”, assegura Garcia.

“El que busquem ací és una clientela que valore la qualitat en tots els sentits, i la dignitat. No només perquè quan cau una cosa al terra l’arrepleguem, sinó perquè paguem dignament els i les treballadores, perquè paguem impostos, donem formació, perquè el paper del bany és autotallable i el sabó amb glicerina… I això no pot ser low-cost, les coses valen el que costen amb el marge comercial”, argumenta. El seu model de negoci respecta el producte i les persones i això encarix el compte final.

“Nosaltres no hem sigut massa cosmopolites mai i si penses a pagar 30 euros per dinar calamar fresc, anxoves casolanes, penses que viuen d’ací 27 famílies i que paguem els impostos corresponents, no només no t’ix car, sinó que és un regal. El problema és que la gent vol que les coses costen el que decidix pagar però si s’aposta per la qualitat i la sostenibilitat de la xicoteta producció i de persones col·laboradores, el preu no és el mateix”, argumenta l’hostaler. Quant a si existix un boom gastronòmic al Cabanyal-Canyamelar, Felip Bens no n’està d’acord.

“El cabanyal ha sigut Beirut aAra comença a respirar i, encara amb la respiració assistida, ja estem pensant que lligarem els gossos amb llonganisses i això no és així però ni de bon tros”, es queixa Bens. “Han obert bars i restaurants nous al Cabanyal, clar. Però en quants barris de València hi ha una proporció de bars major que al Cabanyal? El problema és que fins fa quatre dies al Cabanyal no hi havia absolutament res, més enllà dels restaurants de la platja. I els bars de consum propi del veïnat havien tancat. En els llibres està registrat que fa 50 anys al Cabanyal hi havia un bar cada cinc cases i el carrer de la Reina era un niu de bars, cafetins…”, explica l’escriptor.

"El que no era normal era el que passava fins ara, que una casa de 100 metres es llogava per 150 euros i estàvem en una situació de degradació tan enorme que la gent se’n venia a viure ací perquè era on s’ho podia permetre", diu Felip Bens

Per a ell, la por a la gentrificació del barri i la massificació de bars no té trellat. “És el mateix que diuen dels lloguers, que ara el preu s’està disparant. És que el que no era normal era el que passava fins ara, que una casa de 100 metres es llogava per 150 euros i estàvem en una situació de degradació tan enorme que la gent se’n venia a viure ací perquè era on s’ho podia permetre. I això també era una anormalitat absoluta. El que és normal és que els preus es posen al nivell de la ciutat o fins i tot per damunt, perquè ací tenim al costat la mar, i és relativament raonable que els preus pugen. Amb els bars està passant un poc el mateix”, critica Felip Bens.

El factor crucial per a ell, és que el model gastronòmic que vinga respecte la tradició: “El que em preocupa és saber que els llocs nous que estan obrint, i alguns dels que ja estaven oberts, no estan gaire interessats en la recuperació del patrimoni gastronòmic històric del barri. El nostre llibre està en quasi tots els bars i restaurants del Cabanyal però no n’hi ha molts que n’oferisquen les receptes. Per exemple, la Tasca Reina és fantàstica perquè pràcticament només té coses marineres. El Ca la Mar també ha rescatat moltes coses del Cabanyal. Però, per exemple, al llarg de l’any no pots menjar escabetx en cap bar. Antigament en les tavernes del Cabanyal sempre hi havia una font de fang amb peix amb escabetx i, qui volia, en picava. O les gavardines, sardines obertes sense raspa arrebossades, que eren molt típiques d’ací. La cuina s’ha homogeneïtzat bastant i en el Cabanyal, on tenim precisament singularitat, crec que no s’està aprofitant a l’hostaleria. Crec que hi ha poca visió en este sentit”.

Arquivado en: Alimentación Valencia
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Lawfare
Tribunales La Audiencia de València reabre el caso de Mónica Oltra
El Tribunal acepta el recurso de la acusación y señala como una “hipótesis plausible” que las personas bajo cuya tutela y protección se encontraba la víctima “habrían pretendido ocultar” los hechos.
Agricultura
Agricultura de próximidad València deniega el permiso a un mercado que denuncia los bajos precios agrícolas
El Ayuntamiento suprime la próxima edición del “Mercado de Precios Justos”, impulsada por Per L'Horta, amparándose en una ordenanza que no impidió realizar las dos ediciones anteriores.
Especulación urbanística
Especulación Mercadona amenaza 180.000 metros cuadrados de huerta protegida
Per l'Horta advierte que Mercadona estaría interesada en tumbar la ley de protección de l'Horta, en connivencia con el PP y Vox, para poder recalificar terrenos y continuar ampliando sus instalaciones.
Literatura
Pedro Feijoo “A crispación é a emoción na que máis se inviste. Aos medios interésalles que teñamos un inimigo”
O escritor gañou hai uns meses o Premio Xerais con 'Ninguén contará a verdade', unha ficción ancorada na historia recente do poder político e a corrupción na que calquera pode atopar referentes reais: de Feijóo a Rueda pasando polos seus fontaneiros.
Argentina
Extrema derecha Milei recibe dos medallas en Madrid en un nuevo viaje “no oficial” sufragado con dinero público
El presidente argentino vuelve a España entre acusaciones cruzadas con el Gobierno de Sánchez, medallas de Díaz Ayuso y la extrema derecha y una concentración para denunciar la crisis social que ha desencadenado su gestión ultraliberal.
Alquiler
Alquileres Barcelona anuncia que no renovará más de 10.000 licencias de pisos turísticos
Collboni ha explicado que antes de noviembre de 2028, fecha máxima en la que caducan las licencias turísticas, se convertirán en pisos residenciales.
Personas refugiadas
Personas refugiadas 120 millones de desplazadas: cada vez más gente debe irse de su tierra, la comunidad internacional no responde
Mientras crecen los factores de expulsión que empujan a la gente a dejar su hogar, los estados fallan a la hora de atender las necesidades de las personas refugiadas, dificultando el acceso a la protección internacional.
Pensamiento
Guy Standing “La izquierda debe reinventarse o tendremos otro periodo fascista”
Con una mirada aguda sobre las relaciones laborales o los mecanismos de acumulación del neoliberalismo, Standing llama a propuestas radicales que ofrezcan a las personas un futuro mejor, frente a las fallidas fórmulas de la socialdemocracia.

Últimas

Comunidad El Salto
Comunidad El Salto Las cuentas de El Salto 2023-2024: cada vez más, un gran medio financiado por la gente
El Salto supera el millón de euros anuales de ingresos y aumenta su plantilla hasta llegar a las 28 personas empleadas. Todo eso con criterios éticos de financiación, funcionamiento horizontal y una cooperativa de propiedad colectiva.
Comunidad de Madrid
Análisis La trampa de Ayuso en la Ley Mbappé: no obliga a los ricos a invertir en España
La deducción del IRPF por inversiones de nuevos contribuyentes procedentes del extranjero no asegura que se genere ni un sólo empleo ni se invierta ni un sólo euro en la Comunidad de Madrid ni en el país.
Comunidad de Madrid
Sierra de Madrid Vecinos de El Boalo, Cerceda y Mataelpino marchan contra el año de gobierno ‘de la motosierra’
Más de 300 vecinos de Bocema se manifestaron contra la cancelación de numerosos servicios a la ciudadanía, tras el año de gobierno de derechas.
Crisis climática
Análisis Jugando con el clima en Bonn
Aunque muchos gobiernos puedan creer que ganan algo con sus posiciones, la realidad es que están atrapados en una versión climática del dilema del prisionero.
Palestina
PALESTINA Petiscos para pedir o cese do apoio da USC a Israel
A Asemblea Internacionalista do Estudantado de Compostela organiza unha xornada de portas abertas na xerencia da USC para pedir que se aproben as demandas contra o xenocidio.
El Salto Radio
El Salto Radio Señales de Humo: recopilatorio de la temporada
Ofrecemos en este último programa de la temporada un recopilatorio y resumen de lo que ha dado de si la temporada de Señales de Humo, la primera que se difunde en El Salto Radio.
Ecología
Euskal Herria La expansión del Guggenheim a Urdaibai avanza con la demolición de la histórica fábrica Dalia
Las obras para el desmantelamiento de la histórica cubertera ya están en marcha. Vecinas y asociaciones siguen luchando para detener un proyecto que, antes de las elecciones, había quedado en stand by.
Gobierno vasco
Gobierno Vasco Imanol Pradales ya es Lehendakari
La legislatura del Parlamento Vasco echa a andar con un parlamento igualitario donde el Lehendakari será un hombre y el jefe de la oposición también.
Ocupación israelí
Universidad pública La UPV/EHU ante el genocidio de Israel en Palestina
La masacre 'high-tech' es posible por las complicidades políticas, académicas y empresariales de una gran parte de estados que se autoproclaman democráticos

Recomendadas

Grecia
Personas refugiadas Grecia, cuando las personas con estatuto de refugiadas no acceden a ninguna protección
Procedentes del Congo y Camerún, Rosario y Virginie fueron víctimas de matrimonio forzoso, de tortura, de trata de personas con fines de explotación sexual, de la guerra. Sus historias revelan la crueldad de las políticas europeas.
Renta básica
Ingreso Mínimo Vital Resultados limitados y mucho sufrimiento: España deberá responder por el IMV ante la UE
Colectivos y personas afectadas han presentado una reclamación colectiva contra la administración por infringir la Carta Social Europea por su gestión de una prestación que, denuncian múltiples actores, tiene un alcance muy inferior al prometido.
Unión Europea
Unión Europea El giro Von der Leyen en política de fronteras y el 'modelo Ruanda'
La actual estrategia de Bruselas se basa en pagar a terceros países en África y Asia para que contengan la llegada de migrantes sin garantizar que se respeten los derechos humanos.
Migración
Fronteras Libia-Creta, la nueva ruta migratoria del Mediterráneo Oriental
Recientemente, una nueva ruta migratoria se ha dibujado en los mapas del Mediterráneo Oriental, la que une Libia con las islas griegas de Creta y Gavdos, ajenas antes al trasiego migratorio.