València
Llogatera d’un fons voltor a Ciutat Vella denuncia un tall d’aigua per a forçar el seu desallotjament

María Jesús Plaza, veïna del carrer Soguers, al cor de Ciutat Vella de València, ha viscut tota la seua vida al mateix habitatge on es va criar i que ha sigut testimoni de diverses generacions de la seua família.En juliol de 2025, El Salto va publicar un reportatge sobre les destrosses patides al seu domicili quan l’edifici estava sent custodiat per una empresa de desnonaments, així com les coaccions que denunciava per a abandonar-lo, malgrat comptar amb un contracte de lloguer vigent fins al 31 d’octubre de 2029.

Les seues pertinences van ser extretes de la vivenda i escampades per l’escala del bloc, i la casa va quedar inhabitada durant un temps, fet que va ser àmpliament denunciat davant els mitjans de comunicació.

Des d’aleshores, segons ens explica, la situació continua amb obres agressives i un edifici convertit en un camp de batalla immobiliària. El passat 3 de novembre va patir el tall del subministrament d’aigua, una situació que agreuja un conflicte que porta anys escalant. “A partir d’agost, el fons va reprendre la reforma integral de l’edifici amb una cadena de subcontractes que entraven i eixien sense descans”, relata.

Derrocaments, envans caiguts, pols i soroll permanent. En aquest context, María Jesús recorda el moment en què va saber que s’havia quedat sense aigua: “Un obrer em va dir a l’orella: 't’han tallat l’aigua'. Vaig pujar a comprovar-ho i era veritat”. Tot seguit, va baixar a reclamar al cap d’obra pel tall del subministrament: “Em va dir que la propietat havia enviat dos lampistes, però era mentida. Vaig preguntar a d’altres obrers que estaven apuntalant si era necessari tallar l’aigua i em van dir que no”.

Finalment, va telefonar a Aigües de València i li van confirmar que no existia cap incidència en el subministrament per part seua; el tall, efectivament, havia de provindre de l’edifici.

Quan la llei existeix, però no s’aplica

El marc legal espanyol i valencià estableix proteccions per a llogateres com ara María Jesús Plaza, encara que la seua efectivitat pràctica sovint queda en entredit davant fons d’inversió amb amplis recursos. Segons fonts jurídiques consultades, entre les principals normes que podrien emparar-la es troba el Decret llei 3/2023 del Consell contra l’assetjament immobiliari, que reconeix com a assetjament pràctiques com ara la privació de subministraments bàsics, la realització d’obres abusives que dificulten l’habitabilitat o la pressió directa per a abandonar l’habitatge, amb sancions que poden arribar als 350 000 – 950 000 euros.

També la Llei d’Arrendaments Urbans, que garanteix que els contractes de lloguer vigents han de respectar-se i protegeix el dret de les persones llogateres a gaudir de l’habitatge en condicions de seguretat i habitabilitat, impedint pertorbacions en l’ús pacífic de l’immoble; i els articles del Codi Civil relatius a l’obligació de respectar la possessió i l’ús de la propietat, que protegeixen qui ocupa legalment una vivenda davant pertorbacions indegudes del propietari, incloent-hi la privació de serveis o la realització d’obres que afecten l’habitabilitat.

Malgrat la notificació del tall d’aigua que afecta l’habitatge, de moment no s’ha produït cap actuació que restablisca el subministrament

María Jesús assegura que ha emprés les accions legals pertinents i manté contacte amb el seu advocat per a protegir els seus drets, subratllant la importància de la via judicial per a garantir que es respecten les seues condicions d’habitabilitat.

La llogatera també ha comunicat la situació a l’Ajuntament, on ha registrat la incidència sota el seguiment de la secció de Disciplina Urbanística. Malgrat la notificació del tall d’aigua que afecta l’habitatge, de moment no s’ha produït cap actuació que restablisca el subministrament ni que garantisca que la veïna puga exercir el seu dret a l’habitatge digne.

L’impacte de la manca d’aigua ha sigut molt significatiu en la seua vida diària. La veïna explica que ha hagut d’improvisar solucions per a cobrir necessitats bàsiques i que la situació li genera un estrès constant: “Això afecta la meua vida diària de manera molt seriosa”, afirma.

Tot i els danys materials i la interrupció de serveis essencials com ara l’aigua, la veïna manté la determinació de continuar vivint a casa seua fins a la fi del contracte i lluitar judicialment pel seu dret a l’habitatge.

La propietat figura a nom d’Odriali Trade S.L., una societat constituïda en juliol de 2020 amb un capital social de 3000 euros, segons fonts mercantils. Aquesta societat podria formar part d’una xarxa més àmplia vinculada al fons francés Richelieu Promoción. Un entramat empresarial propi de la sofisticació financera utilitzada per fons internacionals que gestionen actius residencials a Espanya mitjançant empreses locals, cosa que facilita l’especulació immobiliària, la transformació dels edificis i el control sobre els drets de les persones llogateres.