Àpunt
El nou vell model a la radiotelevisió pública

Partint de la inestabilitat, el Govern del Botànic planteja una nova televisió pública de tall neoliberal amb la major part dels continguts produïts per empreses privades

Concentración canal 9
Concentració de treballadores acomiadades contra el tancament de Canal 9 Gabriel Rodríguez
Valencia
13 sep 2017 09:00

El PSOE, Compromís, Podem i EU van signar un acord pel que, si guanyaven les eleccions, reobririen la televisió pública. Van dir que seria el 9 d’octubre de 2015 i respectant els drets de les extreballadores. Aquestes, però, denuncien que no ha estat així, i que l’executiu està practicant argúcies per tal de no acomplir el que van prometre. En lloc d’acceptar la proposta de les extreballadores de reobrir la antiga Radio Televisió Valenciana (RTVV), han decidit crear una nova societat. Reis Juan, presidenta de la plataforma de extreballadores Mil de Nou, acusa a l’actual Generalitat de perpetuar el model del PP i externalitzar el servei públic.

La proposta de les treballadores va ser rebutjada perquè, segons Reis, determinades persones —no tots els membres del Consell— “tenien molt clar que volien un model absolutament privat”. L’única cosa que no serà externalitzada seran els informatius amb la condició que una empresa no acumule més del 20% de la producció. Malgrat que la proposta d’Empar Marco li pareix la millor direcció des del 1989 i confia en algunes persones que estan arrancant la televisió, Reis Juan considera que el model que resulta de la Llei 6/2016 és de tall “mes neoliberal que el model que proposava Zaplana en 2002” i no garantitza el servei públic a llarg termini.

S’ha produït un frau tancant RTVV per obrir la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC)? Segons Andrés Boix, professor de Dret Administratiu i Processal en la Universitat de València, hi ha elements per dir que sí, com ara portar a terme la mateixa activitat pel mateix propietari, la Generalitat, probablement utilitzant part de l’equip tècnic i les instal·lacions de l’antiga empresa.

L’expert explica que, si la nova societat aplicara les clàusules de l’ERO d’extinció que donen preferència a les extreballadores, estaria reconeixent, d’alguna forma, que hi ha una successió d’empreses. Aquest terme es refereix a un frau realitzat per una empresa en fer fora les treballadores, tancar i reobrir-la poc temps després —abans de quatre anys segons s’estableix jurisprudencialment— amb els mateixos actius, el mateix propietari, els mateixos proveïdors i dirigida als mateixos clients.

En canvi, Boix troba que Alberto Fabra “no va tancar amb la intenció de reobrir-la lliurant-se de les treballadores”. És a dir, que també hi ha altres elements per entendre que no hi ha frau. Són, principalment, el fet que tancarla va ser una decisió política presa per un partit polític distint al que ara fa la reobertura de la radiotelevisió pública, amb intencions diferents; i d’altra banda el transcurs del temps. La clàusula d’acomiadament signada per les treballadores caduca al juny d’aquest any, el que li donaria més seguretat jurídica a la Generalitat per posar el projecte en marxa. Per a Boix, “que comencen a contractar treballadors ara, és jugar-se- la”, i ho estan fent.

Acceptar l’ERO improcedent, readmitir a les extreballadores e indemnitzar les acomiadades era “l’opció mes barata”, segons Rafa Xambó
Rafa Xambó, membre del Consell Rector d’Àpunt proposat per Compromís, apunta que “les extreballadores han estat molt maltractades i se’ls ha tirat tota la merda del que havia sigut RTVV”. Xambó ha estat als despatxos on es prenien les decisions del nou ens, i explica que acceptar l’ERO improcedent com a mecanisme per a la readmissió de les treballadores necessàries i la indemnització de les acomiadades, era “la millor opció i la més barata per reobrir la televisió”. Però, les autoritats van decidir rebutjar-la. La improcedència haguera costat al voltant d’un milió d’euros. El conseller de la CVMC pensa que “la Generalitat actual ha estat defensant la posició del PP”, la contrària a quan estaven en l’oposició.

El nou model operarà sota la matriu Sociedad Anónima de Medios de Comunicación de la Comunitat Valenciana, S.A., que té quatre órgans de presa de decisions. Al cap es troba el Consell Rector, que es composa de deu membres. El president, elegit per les Corts, és Enrique Soriano, lletrat del Parlament Valencià. Altres dos membres elegits pel recentment creat Consell Valencià del Audiovisual; un altre membre proposat pel Consell de la Ciutadania, òrgan integrat per representants d’organitzacions socials i acadèmiques com ara l’AVL o colectius LGTBI; un membre proposat pels treballadors i els cinc restants pels grups polítics amb representació en Les Corts. Al front de la Direcció General, Empar Marco. I per últim el mencionat Consell de la Ciutadanía i el Consell d’Informatius, composat pels treballadors.

D’altra banda, l’ús del valencià a la radiotelevisió pública no està assegurat completament a la llei ja que, tot i que promou la diversitat lingüística mitjançant la difusió en valencià, no estableix uns percentatges concrets de continguts en la llengua pròpia. Amb l’excepció de l’article 29: “La Corporació ha de reservar, almenys, el 35 % del seu temps d’emissió anual a la difusió d’obres audiovisuals i cinematogràfiques de productores valencianes independents i producció original en valencià”. La llei és interpretable: la programació en valencià dependrà de la voluntat de les autoritats amb competències sobre els continguts. No obstant la norma, Rafa Xambó assegura que la producció serà tota en valencià sempre. I renega de “l’absurd monolingüe del castellà que tant mal resultat ha donat”.

L’associació de treballadors de l’audiovisual ATRAU considera que el disseny de plantilla “dirigeix l’ens” cap a una externalització “major que mai”
L’Associació de treballadors de l’audiovisual (ATRAU) critica l’escassa dotació pressupostària —55 milions— assignada a la CVMC, que obligarà a dissenyar una plantilla que consideren insuficient, sobretot pel que fa a l’equip tècnic i administratiu “enfront d’una abundant dotació de periodistes”. En total, Empar Marco ha xifrat en unes 500 les treballadores amb que contarà la nova radiotelevisió. ATRAU afirma amb contundència que “és evident que aquest disseny de plantilla dirigeix a la CVMC cap a l’externalització i privatització de molts dels seus serveis, i a un nivell molt major del que s’ha produït mai”. Aquest procés, segons l’associació,“tindria dos efectes greus: l’extensió de la comuna precarització laboral del sector audiovisual, i la dependència d’empreses privades”.

Una d’eixes empreses presumiblement serà la mercantil València Imagina Televisió (VIT), participada majoritàriament per  Mediapro, de Jaume Roures. En novembre de 2015, Roures i els liquidadors de RTVV arribaren a un acord per posar fi als litigis creuats que mantenien des de 2010 pels drets del fútbol i la Fórmula 1 en els que l’ens i l’empresari es reclamaven indemnitzacions mútuament. Poc després, a l’agost del 2016, VIT es va constituir, va ocupar les instalacions de Plató València en Riba-roja i presentà propostes de ficció per a quan comencen les emissions. Per a Reis Juan, que no acusa de res per falta de proves, l’assumpte “fa molta pudor venint d’on venim”. 

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Àpunt
València À Punt adopta el modelo de Canal 9
Francisco Aura, nuevo director de À Punt, ha sido tildado de comisario político por la izquierda valenciana.
País Valenciano
València À Punt adopta el model de Canal 9
Francisco Aura, nou director d’À Punt, ha sigut titllat de comissari polític per l’esquerra valenciana.
Medios de comunicación
El peligro de un ecosistema mediático viciado
El periodismo local está en un grave estado de salud y su audiencia se enfrenta a la pérdida de identidad por la intoxicación informativa.
Investigación
Investigación Varios refuxiados denuncian á ONG Rescate Internacional por explotación laboral e agresión sexual
A Garda Civil investiga o centro de Mondariz-Balneario tras varias denuncias por parte de voluntarios migrantes que aseguran traballar sen contrato a cambio de 50 euros semanais. A ONG xestiona 1.700 prazas do programa estatal de acollida.
Uruguay
Muere Mújica Muere José Mujica: el descanso del guerrero
La muerte de Pepe Mujica hará aumentar sin duda la leyenda que rodeó durante tantos años al viejo guerrillero tupamaro convertido en presidente de Uruguay, pero no todos serán elogios.
Laboral
Laboral Los trabajadores de Bridgestone tendrán que decidir sobre la última oferta de la empresa
Reducen en 103 despidos el ERE de la multinacional, fomentan las prejubilaciones y se comprometen a asegurar la producción en las dos plantas afectadas en Cantabria y Bizkaia.

Últimas

Energía
Límites planetarios Reducir el consumo energético, el debate olvidado (e incómodo) del gran apagón
España proyecta un 43% de aumento de consumo eléctrico en los próximos cinco años. Especialistas opinan que la electrificación de la demanda, clave para abandonar los combustibles fósiles, tiene que ir acompañada de la suficiencia energética.
Comunidad de Madrid
Comunidad de Madrid Vecinas de Madrid convocan otra gran manifestación por la sanidad pública
El próximo 25 de mayo la plataforma Vecinas y Vecinos de Barrios y Pueblos de Madrid organiza otra gran marcha contra la política sanitaria del Gobierno de Ayuso.
Palestina
Palestina Imputan a dos capitanes de buque implicados en el comercio de armas con Israel
El Juzgado de Instrucción nº 6 de Barcelona investiga la implicación de la naviera Maersk en el suministro de armas al ejército israelí y le requiere que identifique a dos capitanes.
Sanidad pública
Sanidad Pública España necesita 100.000 enfermeras para alcanzar la media europea
Casi un 40% de enfermeras manifiesta que dejará la profesión en los próximos 10 años. Son datos del Ministerio de Sanidad y las profesionales exponen las razones: falta de conciliación y contratos precarios.
València
Lawfare La Audiencia de València dicta que la causa contra Mónica Oltra llegue a juicio
Aunque la Fiscalía y el juez instructor descartaron que existiera indicios de delito contra la ex consellera y el resto de acusados, la Audiencia ratifica la celebración del juicio.

Recomendadas

Laboral
Laboral Coidar sen dereitos: a loita das traballadoras nas residencias privadas de Galiza
Sen tempo nin medios para ofrecer uns coidados axeitados, alertan dunha situación insostible nos centros e denuncian a privatización dun servizo a costa do benestar das persoas maiores e dependentes.
Pensamiento
Michael Hardt “La respuesta a Trump no debe ser volver a la normalidad”
Pensador estadounidense y colaborador de Antonio Negri en algunas de sus mejores páginas, el filósofo Michael Hardt ha seguido dedicando su trabajo a la idea y a las prácticas del común.
Estados Unidos
Roberto Montoya “Nos dicen que hay que armarse contra Putin cuando el mayor peligro para el mundo es Trump”
Más Donald Trump que nunca, el multimillonario ha regresado para terminar lo que no pudo hacer en su primer mandato. El periodista Roberto Montoya bucea en el personaje y su contexto en el libro ‘Trump 2.0’ (Akal, 2025).
Cine
Cine Colectivo y sin autor: breve historia de otro cine
La película ‘Una isla y una noche’, autoproducida y autodistribuida por el colectivo francés Piratas de Lentillères, es la puerta de entrada para recordar otros modos de hacer cine, alejados de la firma de autor y los grandes estrenos.