Àpunt
El nou vell model a la radiotelevisió pública

Partint de la inestabilitat, el Govern del Botànic planteja una nova televisió pública de tall neoliberal amb la major part dels continguts produïts per empreses privades

Concentración canal 9
Concentració de treballadores acomiadades contra el tancament de Canal 9 Gabriel Rodríguez
Valencia
13 sep 2017 09:00

El PSOE, Compromís, Podem i EU van signar un acord pel que, si guanyaven les eleccions, reobririen la televisió pública. Van dir que seria el 9 d’octubre de 2015 i respectant els drets de les extreballadores. Aquestes, però, denuncien que no ha estat així, i que l’executiu està practicant argúcies per tal de no acomplir el que van prometre. En lloc d’acceptar la proposta de les extreballadores de reobrir la antiga Radio Televisió Valenciana (RTVV), han decidit crear una nova societat. Reis Juan, presidenta de la plataforma de extreballadores Mil de Nou, acusa a l’actual Generalitat de perpetuar el model del PP i externalitzar el servei públic.

La proposta de les treballadores va ser rebutjada perquè, segons Reis, determinades persones —no tots els membres del Consell— “tenien molt clar que volien un model absolutament privat”. L’única cosa que no serà externalitzada seran els informatius amb la condició que una empresa no acumule més del 20% de la producció. Malgrat que la proposta d’Empar Marco li pareix la millor direcció des del 1989 i confia en algunes persones que estan arrancant la televisió, Reis Juan considera que el model que resulta de la Llei 6/2016 és de tall “mes neoliberal que el model que proposava Zaplana en 2002” i no garantitza el servei públic a llarg termini.

S’ha produït un frau tancant RTVV per obrir la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC)? Segons Andrés Boix, professor de Dret Administratiu i Processal en la Universitat de València, hi ha elements per dir que sí, com ara portar a terme la mateixa activitat pel mateix propietari, la Generalitat, probablement utilitzant part de l’equip tècnic i les instal·lacions de l’antiga empresa.

L’expert explica que, si la nova societat aplicara les clàusules de l’ERO d’extinció que donen preferència a les extreballadores, estaria reconeixent, d’alguna forma, que hi ha una successió d’empreses. Aquest terme es refereix a un frau realitzat per una empresa en fer fora les treballadores, tancar i reobrir-la poc temps després —abans de quatre anys segons s’estableix jurisprudencialment— amb els mateixos actius, el mateix propietari, els mateixos proveïdors i dirigida als mateixos clients.

En canvi, Boix troba que Alberto Fabra “no va tancar amb la intenció de reobrir-la lliurant-se de les treballadores”. És a dir, que també hi ha altres elements per entendre que no hi ha frau. Són, principalment, el fet que tancarla va ser una decisió política presa per un partit polític distint al que ara fa la reobertura de la radiotelevisió pública, amb intencions diferents; i d’altra banda el transcurs del temps. La clàusula d’acomiadament signada per les treballadores caduca al juny d’aquest any, el que li donaria més seguretat jurídica a la Generalitat per posar el projecte en marxa. Per a Boix, “que comencen a contractar treballadors ara, és jugar-se- la”, i ho estan fent.

Acceptar l’ERO improcedent, readmitir a les extreballadores e indemnitzar les acomiadades era “l’opció mes barata”, segons Rafa Xambó
Rafa Xambó, membre del Consell Rector d’Àpunt proposat per Compromís, apunta que “les extreballadores han estat molt maltractades i se’ls ha tirat tota la merda del que havia sigut RTVV”. Xambó ha estat als despatxos on es prenien les decisions del nou ens, i explica que acceptar l’ERO improcedent com a mecanisme per a la readmissió de les treballadores necessàries i la indemnització de les acomiadades, era “la millor opció i la més barata per reobrir la televisió”. Però, les autoritats van decidir rebutjar-la. La improcedència haguera costat al voltant d’un milió d’euros. El conseller de la CVMC pensa que “la Generalitat actual ha estat defensant la posició del PP”, la contrària a quan estaven en l’oposició.

El nou model operarà sota la matriu Sociedad Anónima de Medios de Comunicación de la Comunitat Valenciana, S.A., que té quatre órgans de presa de decisions. Al cap es troba el Consell Rector, que es composa de deu membres. El president, elegit per les Corts, és Enrique Soriano, lletrat del Parlament Valencià. Altres dos membres elegits pel recentment creat Consell Valencià del Audiovisual; un altre membre proposat pel Consell de la Ciutadania, òrgan integrat per representants d’organitzacions socials i acadèmiques com ara l’AVL o colectius LGTBI; un membre proposat pels treballadors i els cinc restants pels grups polítics amb representació en Les Corts. Al front de la Direcció General, Empar Marco. I per últim el mencionat Consell de la Ciutadanía i el Consell d’Informatius, composat pels treballadors.

D’altra banda, l’ús del valencià a la radiotelevisió pública no està assegurat completament a la llei ja que, tot i que promou la diversitat lingüística mitjançant la difusió en valencià, no estableix uns percentatges concrets de continguts en la llengua pròpia. Amb l’excepció de l’article 29: “La Corporació ha de reservar, almenys, el 35 % del seu temps d’emissió anual a la difusió d’obres audiovisuals i cinematogràfiques de productores valencianes independents i producció original en valencià”. La llei és interpretable: la programació en valencià dependrà de la voluntat de les autoritats amb competències sobre els continguts. No obstant la norma, Rafa Xambó assegura que la producció serà tota en valencià sempre. I renega de “l’absurd monolingüe del castellà que tant mal resultat ha donat”.

L’associació de treballadors de l’audiovisual ATRAU considera que el disseny de plantilla “dirigeix l’ens” cap a una externalització “major que mai”
L’Associació de treballadors de l’audiovisual (ATRAU) critica l’escassa dotació pressupostària —55 milions— assignada a la CVMC, que obligarà a dissenyar una plantilla que consideren insuficient, sobretot pel que fa a l’equip tècnic i administratiu “enfront d’una abundant dotació de periodistes”. En total, Empar Marco ha xifrat en unes 500 les treballadores amb que contarà la nova radiotelevisió. ATRAU afirma amb contundència que “és evident que aquest disseny de plantilla dirigeix a la CVMC cap a l’externalització i privatització de molts dels seus serveis, i a un nivell molt major del que s’ha produït mai”. Aquest procés, segons l’associació,“tindria dos efectes greus: l’extensió de la comuna precarització laboral del sector audiovisual, i la dependència d’empreses privades”.

Una d’eixes empreses presumiblement serà la mercantil València Imagina Televisió (VIT), participada majoritàriament per  Mediapro, de Jaume Roures. En novembre de 2015, Roures i els liquidadors de RTVV arribaren a un acord per posar fi als litigis creuats que mantenien des de 2010 pels drets del fútbol i la Fórmula 1 en els que l’ens i l’empresari es reclamaven indemnitzacions mútuament. Poc després, a l’agost del 2016, VIT es va constituir, va ocupar les instalacions de Plató València en Riba-roja i presentà propostes de ficció per a quan comencen les emissions. Per a Reis Juan, que no acusa de res per falta de proves, l’assumpte “fa molta pudor venint d’on venim”. 

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Àpunt
València À Punt adopta el modelo de Canal 9
Francisco Aura, nuevo director de À Punt, ha sido tildado de comisario político por la izquierda valenciana.
País Valenciano
València À Punt adopta el model de Canal 9
Francisco Aura, nou director d’À Punt, ha sigut titllat de comissari polític per l’esquerra valenciana.
Medios de comunicación
El peligro de un ecosistema mediático viciado
El periodismo local está en un grave estado de salud y su audiencia se enfrenta a la pérdida de identidad por la intoxicación informativa.
Memoria histórica
Memoria histórica Cultura, exilio e loita das bibliotecarias galegas na Segunda República: a vida de María de los Ángeles Tobío
Durante os primeiros anos trinta, as bibliotecas tornaron en espazos de traballo ideais para un modelo de muller que aspiraba ser independente e que manifestara un claro compromiso político. A Guerra Civil remataría con todas as súas aspiracións.
Xunta de Galicia
Sanidade A Xunta de Feijóo, condenada por negar as visitas a unha muller falecida de cancro por ter covid-19
A xuíza di que a situación requiriu medidas de prevención “flexibilizadoras”. Faleceu a principios de 2022 no Hospital Álvaro Cunqueiro durante os últimos meses de administración do xefe do PP con Julio García Comesaña como conselleiro.
Gobierno de coalición
PSOE-Sumar El Gobierno toma nota de la presión social y cambia su discurso sobre vivienda
En la semana en que los sindicatos anunciaron la histórica manifestación estatal del próximo 5A, la ministra Isabel Rodríguez sube el tono.
Madrid
La burbuja del alquiler Sumar, Podemos y sindicatos de inquilinos presionan para convertir en indefinidos los contratos de alquiler
Sumar lanza una propuesta legislativa para transformar en indefinidos los contratos de alquiler, una de las principales demandas de la manifestación por la vivienda del 5 de abril. Una moción de Podemos, rechazada en el Congreso, pedía lo mismo.
Cine
Kamal Aljafari “Palestina está en la raíz de la situación actual del mundo”
Kamal Aljafari lleva toda su carrera trabajando con materiales de archivo, indagando en las imágenes e interviniendo en ellas para preservar memorias en desaparición y para oponerse al proyecto colonial sionista y su falseamiento del pasado.
Opinión
Opinión ¡Que vivan los aranceles!
Que Trump propugne aranceles no debe hacernos caer en la trampa de defender los intereses de los grandes oligopolios.

Últimas

Historia
Descifrando a historia Así foi a rebelión antifiscal galega de 1790 contra a burocracia española
A monarquía española quixo implantar a Contribución Única, algo que provocou fortes protestas. A máis coñecida foi o motín da Ulloa, chamado así porque se produciu nas zonas desta comarca. Foi a maior revolta antifiscal do Antigo Réxime en Galiza.
Opinión
Derecho a la vivienda Flex Living: el caballo de Troya de la precarización del alquiler
No es una respuesta moderna a las nuevas formas de habitar la ciudad. El ‘flex living’ no es más que la última jugada del sector inmobiliario y los grandes fondos de inversión para maximizar beneficios a costa del derecho a la vivienda.
Opinión
Opinión La unidad del anarcosindicalismo es la acción conjunta
Al hilo de supuestos movimientos desde la CGT hacia la unificación con CNT es necesario diferenciar entre lo que es una relación en clara mejora y lo que sería un proyecto real en marcha.
Más noticias
Galicia
Memoria histórica Cultura, exilio y lucha de las bibliotecarias gallegas durante la Segunda República
Durante los primeros años treinta, las bibliotecas se convirtieron en espacios de trabajo ideales para un modelo de mujer que aspiraba ser independiente y que había manifestado un claro compromiso político. La Guerra acabó con todas sus aspiraciones.
Comunidad de Madrid
Sanidad Pública Sindicatos piden el cese de la dirección del Hospital 12 de Octubre tras las obras de remodelación
Los problemas con las nuevas instalaciones han cristalizado en una unión sindical que ha reclamado formalmente el fin de la cúpula de dirección tras ser “ignorados” de manera “sistemática”.
Madrid
Acusaciones de violencia sexual Monedero, bajo investigación de la Universidad Complutense por la denuncia de acoso sexual de una alumna
La confidencialidad del expediente no permite saber cuándo se presentó la denuncia ante la Unidad de Igualdad o cuánto se demorará la resolución. La Complutense afirma que la Inspección de Servicios está tramitando la acusación.

Recomendadas

Líbano
Ocupación israelí Israel incumple el acuerdo de paz y mantiene tropas en el sur de Líbano para “vigilar” a Hezbollah
El Ejército sostiene la ocupación de cinco colinas a lo largo de la frontera tras evacuar sus soldados de decenas de municipios. Miles de civiles regresan a sus casas para descubrir que lo han perdido todo.
Feminismos
Ana Bueriberi “El activismo tiene que ser colectivo: para contribuir al cambio es imprescindible despersonalizar la causa”
La periodista madrileña Ana Bueriberi reconoce que no sintió la discriminación hasta que llegó a la Universidad. Hoy, desde el proyecto Afrocolectiva reivindica una comunicación antirracista, afrofeminista y panafricanista.
Inteligencia artificial
Militarismo La máquina de los asesinatos en masa: Silicon Valley abraza la guerra
Las fantasías distópicas sobre los futuros usos de las máquinas en la guerra están más extendidas que el relato de lo que ya está pasando en los campos de batalla.