Crímenes del franquismo
Benjamín Solsona: un 'Billy el Niño' a València?

El 23 d'abril de 1971, en ple estat d'excepció, una trentena d'estudiants universitaris van ser detinguts a València per la Brigada Político-Social. Durant 19 dies d'incomunicació, els interrogatoris i les tortures van ser contínues.  Els próxims dies algunes de les víctimes portaràn el cas davant la justícia amb la intenció de donar la batalla contra la impunitat als jutjats valencians.

Transición en Valencia
Imatge d'una de les manifestacions celebrades als anys 70 per l'amnistia de les persones preses.

La primavera valenciana va transformar la imatge que projectava el País Valencià fora de les seues fronteres i va deixar imatges per a la història. Entre d’altres, la d'Antonio Moreno, cap superior de Policia de la Comunitat Valenciana, referint-se als estudiants que eixien als carrers com “enemics”. I no va ser una imatge fugaç. Durant aquelles llargues vesprades, el seu rostre desafiador va copar portades i reportatges. No era la primera vegada que Antonio Moreno adquiria protagonisme en la lluita contra la mobilització estudiantil.

Segons diverses persones que van participar en les protestes estudiantils dels anys 70, Antonio Moreno ja era conegut per alguns professors i personal de l'administració de la universitat com 'El Infiltrado'. Entre 1975 i 1977 Moreno va ser els ulls de la Brigada Político-Social de València a la universitat. Un jove que fingia ser estudiant "però al qual mai no detenien" i que, amb el temps tindria, per sorpresa d'algun dels seus companys d'assemblees, una llarga i pròspera carrera policial sota l'emparament de Benjamín Solsona, 'El Galletas'. Després de les actuacions que va fer, al juny de 2012 va ser ascendit a comissari principal, la màxima categoria dins de la Policia.

Entre 1975 i 1977 Antonio Moreno va ser els ulls de la Brigada Político-Social de València a la universitat

Per a Benjamín Solsona el pas per la Brigada Político-Social de València també va ser un trampolí. Nascut l’any 1931, va ascendir gràcies al treball fet en esta capital i va ser comissari a Màlaga i Cap de Policia a Bilbao (1980-1982) i les Balears (1982-1988), entre d’altres. Un altre cas de vell policia franquista inserit exemplarment en les forces de l'ordre de la nova democràcia. Al 2014, molts anys després, els mètodes d'interrogatori i control social engegats durant la seua estada a València li van costar la imputació en la Querella Argentina: la jutgessa Maria Servini de Cubría va emetre una ordre internacional de detenció contra ell i altres 19 persones en la causa per delictes de genocidi i/o de lesa humanitat. La justícia espanyola va impedir la seua extradició.

Solsona i la Político-Social

El 23 d'abril de 1971, en ple Estat d'excepció, una trentena d'estudiants universitaris van ser detinguts a València per la Brigada Político-Social. D’ells, més d'una desena van romandre incomunicats durant dies, sotmesos a interrogatoris i tortures fins a ser ingressats en la Presó Model de València. Quinze militants universitaris del PCE per als quals la justícia demanaria mesos després fins a 119 anys de presó acusats d'associació il·lícita i propaganda il·legal. Les detencions, que havien arribat en un moment de creixement exponencial de la mobilització contestatària, van desarticular pràcticament l'estructura del PCE a la Universitat de València.

Benjamín Solsona 4
Los grises en la Plaza de la Virgen antes de cargar en València. Imagen de archivo

Però lluny de frenar les protestes, estes van continuar creixent. La paralització de la universitat per les protestes va arribar acompanyada amb les mostres de solidaritat d'alguns professors que van oferir als detinguts examinar-los en la presó o les queixes del rector Juan José Barcia Goyanes davant del Governador Civil. L'augment de les protestes va marcar les setmanes posteriors que alguns dels implicats recorden com el maig roig.

Anys després, José L. Monzón, militant del PCE, explicaria que “les detencions de 1971 no van influir negativament en la capacitat d'influència política del PCE a la universitat, sinó que la van reforçar”. “Gràcies al fet que ens havien detingut i coneixien la nostra militància ens 'legalitzaven de fet', atés que ja no érem clandestins sinó comunistes de coneguda militància que actuàvem obertament a les facultats i en el moviment universitari”.

denúncies de tortures

Durant els 19 dies d'incomunicació, els interrogatoris i les tortures van ser contínues. Moltes de les persones implicades van denunciar els fets. Algunes d'aquelles testificacions són esquinçadores.
Diversos testimonis van declarar haver sigut víctimes de la banyera. Per exemple, a JGM, qui llavors tenia 21 anys i era estudiant d'Econòmiques, el van colpejar durant hores mentre romania emponat i emmanillat per sota de les cames, abans de fer-li la banyera fins a extenuar-lo. A AGC, de 19 anys i també estudiant d'Econòmiques, li van practicar la banyera durant hores fins a produir-li asfíxia i vòmits. A AMS, de 22 anys i estudiant de Química, li van realitzar els llargs interrogatoris emmanillat amb unes “manilles graduables” que li van deixar les mans sense sensibilitat durant 18 dies. A JPR, de 19 anys, el van colpejar repetidament en els testicles.

Gran part dels joves manifestants van destacar el paper que va jugar en la tortura Benjamín Solsona

Però també hi va haver terror psicològic i amenaces de mort a la comissaria: PCS i MTA, tots dos de 22 anys, van declarar haver sigut amenaçats de pegar-los un tir i posteriorment ofegar-los “perquè semblara un accident”; o, en un altre sentit, a FCY, de 20 anys, el van mantenir cinc dies sense menjar ni dormir en una cel·la d'incomunicació. JLMZ, de 20 anys, també va ser detingut el 23 d'abril a sa casa. Durant els quatre dies que va passar en estat d’incomunicació, els interrogatoris s'acompanyaven de puntades en els testicles i amenaces de detenir i torturar a la seua esposa.

La major part d’ells arrepleguen, a més de colps i amenaces, tres tècniques de tortura que coincidiran amb els denunciants de les tortures en la BPS abans i després de 1971: el torrador —obligats a tombar-se sobre un somier metàl·lic connectat a corrents elèctrics—, la banyera —submergint repetidament el cap de la víctima en l'aigua durant períodes de temps cada vegada superiors— i el quiròfan —en el qual es tombava la víctima sobre una llitera amb el cap en l'aire i era colpejada cada vegada que el cansament l'obligava a doblegar el coll o se li estirava el cos pels braços i les cames mentre li colpejava l'abdomen i els testicles—.

Molts d'ells van identificar els autors de les tortures, destacant el paper jugat per Benjamín Solsona Cortés i Manuel Ballesteros. Estos noms també apareixen en nombroses denúncies de tortura i memòries de militants antifranquistes. Ja des del 1968 Rafael Pla López els identifica en les seues memòries com a torturadors durant la seua detenció en la Prefectura de Policia de l'avinguda Ferran el Catòlic de València.

I les seues accions s'allarguen, segons els denunciants, almenys fins al 1975: Víctor Baeta, militant del FRAP detingut a sa casa a punta de pistola a l'agost d'aquell any, va escriure que Benjamí Solsona el va colpejar repetidament en el cap mentre cantava “Fude-Frap, Dude-Frap” —fent referència a l'organització estudiantil del PCE(ml) Federació Universitària Democràtica Espanyola— i posteriorment li va practicar “sessió elèctrica i coixí”.

Benjamín Solsona 3
La caida de 1971. Cartelera Turia, 1996. | Imagen de archivo

Querella argentina al País Valencià

La tardor del 2015 es va constituir a València la Plataforma de Suport a la Querella Argentina del País Valencià-Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme amb l'objectiu de “visibilitzar els crims del franquisme que l'Estat està amagant, tot excusant-se en una Llei de 1977; coordinar el suport i les adhesions a la querella argentina i mobilitzar la societat i les institucions valencianes per avançar cap a la justícia i la reparació”. La plataforma recull diferents moviments memorialistes —Plataforma per la Memòria del País Valencià, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Castelló, La Comuna, Associació de Represaliades i Represaliats polítics del Franquisme i el Col·lectiu per la Recuperació de la Memòria Històrica de Callosa d'en Sarrià—, col·lectius socials, sindicats, partits polítics i diferents persones a títol individual.
Només uns dies després, Callosa d'en Sarrià es va convertir en el primer poble del País Valencià a adherir-se a la querella. Durant el 2016, el suport institucional va augmentar notablement. El plenari de la Diputació de València va aprovar al desembre —amb 17 vots a favor de Compromís, Podem, EUPV i PSPV, i 14 en contra del PPCV i Ciudadanos— una moció en què declarava el “suport incontestable a les víctimes del franquisme” i es comprometia a “donar suport als municipis que es van sumar a la querella argentina”. Unes setmanes després, a finals de gener del 2017, es feia públic l'acord de la Diputació de València amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i la Plataforma de Suport a la Querella Argentina.

Actualment hi ha vora de 100 víctimes del país valencià querellades a Argentina pels crims del franquisme

El passat 30 de març del 2017, l'Ajuntament de València va aprovar una moció que reconeix el suport institucional a la causa judicial instruïda a Argentina i sol·licita la incorporació del Consistori a la Xarxa de Ciutats per la Memòria. El van seguir, el 5 d'abril, Les Corts Valencianes amb una Proposició No de Llei (PNL) amb els vots favorables de Podem, Compromís i el PSPV. La moció, a més de mostrar el suport a la querella, demanava la modificació de la Llei d'Amnistia, instava al Ministeri de Justícia a garantir el dret a la justícia i exigia la modificació de la Llei Orgànica 1/2014 del poder judicial per a fer possible l'actuació en matèria de justícia universal.

Benjamín Solsona 4
Los grises en la Plaza de la Virgen antes de cargar en València. Imagen de archivo

Castelló se sumaria unes setmanes després, al maig, amb el suport dels partits del Pacte del Grau. Des d’aleshores les corporacions de Paterna, Benicarló, Villena, Setaigües, Massamagrell o Puçol, entre moltes altres, s'han sumat públicament a la Querella Argentina.

D'una altra banda, l'aprovació de la Llei de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana a la fi del 2017 i les exhumacions al Cementeri de Paterna finançades per la Diputació de València durant el 2018 han tornat a dinamitzar el treball de la Plataforma de Suport a la Querella Argentina.

Actualment hi ha vora de 100 víctimes valencianes querellades a Argentina. Un nombre que podria créixer considerablement en les pròximes setmanes. I no només en els jutjats argentins. La batalla contra la impunitat no ha fet més que començar.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Memoria histórica
Movilizaciones memorialistas Primera marcha al campo de concentración de Casas de Don Pedro (Badajoz)
La iniciativa “Al Alba de la Memoria” pretende recoger el impulso memorialista en la comarca, a la vez que reivindica el 15 de mayo como fecha histórica de la represión y del reconocimiento popular a sus víctimas.
Exhumación de fosas comunes
Memoria histórica Víctimas de la fosa de Paterna se querellan por desaparición forzosa
CEAQUA presenta una nueva demanda judicial en la que cuatro víctimas del franquismo alegan que el asesinato de sus familiares fueron crímenes de lesa humanidad.
#26956
1/12/2018 10:18

qué comentario es el que no os ha gustado para borrarlos todos ???
a qué vienen las iniciales si según Monzón al detenerlos y procesarlos en alguna manera los habían legalizado ?????

0
0
Minería
Mina de Touro A Xunta oculta desde xaneiro a solicitude dun novo megaproxecto mineiro en Touro
Cobre San Rafael solicita ademais que sexa considerado Proxecto Industrial Estratéxico para “facilitar a súa tramitación exprés e impedir a participación pública”, segundo indican máis dun cento de colectivos nun comunicado conxunto.
Biodiversidad
Consejo Europeo Luz verde a la Ley de la Restauración de la Naturaleza tras meses de bloqueo
El cambio de postura de la ministra de Medio Ambiente austriaca, que ha votado en contra de la opinión de su canciller, y la abstención de Bélgica han sido claves para acabar con el bloqueo de conservadores y ultras al paquete medioambiental.
Violencia policial
Racismo Dos policías locales de Madrid, a juicio por agresión racista
Los agentes golpearon al único menor racializado que saltó la verja del recinto ferial de la Vaguada el pasado 13 de octubre.
América Latina
Raúl Zibechi “Gaza es el fin de la humanidad. Hay un proyecto de exterminio de los pueblos molestos”
Raúl Zibechi es uno de los pensadores latinoamericanos que mejor ha explicado desde su labor como ensayista y periodista las transformaciones experimentadas en las últimas décadas y el papel de los movimientos en el pasado y futuro de la región.
Justicia
Problemas con la justicia Joaquín Urías: “La mayor campaña de desprestigio de la judicatura la están haciendo los propios jueces”
Desde 2017, una serie de jueces parecen haberse subido al monte. El jurista Joaquín Urías desgrana en su último libro las circunstancias de este destape y las consecuencias que esto puede tener para la democracia en su conjunto.
Series
Series Los Chochos voladores vienen por ti
Ha vuelto ‘We are Lady Parts’, alhamdulillah, pero igual no te gusta lo que tienen que decir. ¡Un, dos, tres, cuatro!

Últimas

Comunidad El Salto
Comunidad El Salto Las cuentas de El Salto 2023-2024: cada vez más, un gran medio financiado por la gente
El Salto supera el millón de euros anuales de ingresos y aumenta su plantilla hasta llegar a las 28 personas empleadas. Todo eso con criterios éticos de financiación, funcionamiento horizontal y una cooperativa de propiedad colectiva.
Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN)
30 años del levantamiento del EZLN Los cambios en la Autonomía Zapatista
La autora hace un análisis sobre cómo el zapatismo concibe la Autonomía y los diversos cambios organizativos que han realizado a lo largo de tres décadas.
Infancia
Infancia sin toros Duras críticas al palco infantil en la feria taurina de Badajoz
La Fundación Franz Weber califica de preocupante y aberrante la propuesta empresarial de habilitar un espacio para la infancia en la plaza de toros.
Ayuntamiento de Madrid
Campamentos de verano en Madrid Sin campamento urbano a menos de una semana del fin del cole
250 familias de Puente de Vallecas se enteran en el último momento de que la primera semana después del fin de curso escolar no habrá campamento infantil urbano por un retraso en la licitación del servicio.
Alquiler
Alquiler La subida del alquiler en la Comunidad Madrid es más del triple de la media nacional
Mientras que la subida de los alquileres ha sido del 4% de media desde mayo del año pasado, los precios en la Comunidad de Madrid han escalado un 14,2%.
Más noticias
Minería
Minería en Galicia La Xunta oculta desde enero la solicitud de un nuevo megaproyecto minero en Touro
Cobre San Rafael solicita además que sea considerado Proyecto Industrial Estratégico, según indican más de un ciento de colectivos en un comunicado conjunto, para “facilitar su tramitación exprés e impedir la participación pública”.
CNT
Sindicalismo ‘Morala’: “Como las seis de La Suiza, fuimos condenados para dar escarmiento por unos hechos que no cometimos”
Miles de personas saldrán a la calle en Xixón para recordar que ´El sindicalismo no es delito. Tras el mitin de apoyo a las cinco sindicalistas de CNT y una trabajadora, actuarán Nacho Vegas y el Coru Antifascista Al Altu La Lleva.
La vida y ya
La vida y ya Sacar de raíz
Arrancar: Sacar de raíz (como cuando se arranca un árbol o una planta). Sacar con violencia algo del lugar a que está adherido o sujeto, o de que forma parte. Quitar con violencia.
Racismo
Movimientos sociales Por un antirracismo que no dependa del gran capital 
La sostenibilidad de muchas organizaciones antirracistas de América Latina y el Caribe depende, en gran medida, de la ayuda al desarrollo de la cooperación internacional o del supuesto altruismo o filantropía de las élites económicas.
República
Manifestación Desafío republicano en el décimo aniversario de la coronación de Felipe de Borbón
Más de 130 organizaciones sociales y políticas convocan una marcha en Madrid el 16 de junio. El manifiesto 'Felipe VI: diez años bastan' ha sido firmado por cuatro mil personas.

Recomendadas

Personas refugiadas
Refugiados Una cafetería para ser libre en el campamento de refugiados palestinos de Beddawi
Hatem Mekdadi abrió Achefak, que significa ‘Lo que tú quieras’, ante la falta de espacios de encuentro en los campos donde desde hace décadas se hacinan los hijos de la Nakba.
Cine
VEINTE AÑOS DE PORNO FEMINISTA Erika Lust: “La pornografía es política”
Erika Lust es un referente del porno feminista y del porno ético, aunque ella hace algunas puntualizaciones sobre esas etiquetas. Celebra veinte años de carrera con la publicación de un libro que recoge su trabajo.
Catalunya
Catalunya La celebración de la Copa América de Vela desata el malestar en Barcelona
El 22 de agosto dará inicio la Copa América de Vela en la capital catalana; un evento de dos meses de duración e inversiones millonarias que destroza el tejido vecinal de los barrios de la costa.