Historia
El país que era llavor i ara intenta brollar

Diània es mou en un altre temps i atresora secrets que es desconeixen més enllà de les seues muntanyes i valls. Però cada vegada menys. Des que l'etnobotànic Joan Pellicer (Bellreguard, 1947) recuperara i difonguera les bondats dels sabers ancestrals que Diània amagava, moltes persones han volgut i continuen volent conservar-los.

La divinitat protagonista del mite que va donar nom al lloc era caçadora, forta, protectora d'animals i natura. I ací residix l'essència d'esta terra. La vila romana de Dénia va prendre el nom de la deessa, i amb ella, la proa de tot un vaixell que mira cap a la mediterrània. Les civilitzacions hi van transcórrer i hi van deixar a través dels rius, marjals, penyes i coves l'empremta de les seues cultures. O potser és a l'inrevés, i les roques i els arbres influencien els pobles que des de temps immemorials habiten ací.

"Uns altres es van obstinar a trencar amb límits ficticis el que avui dia es coneix per territori diànic

Allò que ara algunes persones denominen Comarques centrals, unes altres ho anomenaren Tugur tudmir o Iqlim al-Yabal, i unes altres encara es van obstinar a trencar amb límits ficticis el que hui dia es coneix per territori diànic (Oriol de Bolos, Olot, 1924). Més enllà del bosc, Joan Pellicer va saber-ne vore els arbres i, molt més enllà, ens va explicar una veritat que ens expectava latent. Un món rural que guarda de la mateixa manera poesia, suor i afany. Un espai que solament es pot conéixer caminant. Parlant amb qui l’habita. Diània no admet visitants de pas. Només qui veritablement la viu, la coneix.

Joan Pellicer, l'etnobotànic valencià per excel·lència, parla al vídeo de la flora de la Diània des de la Vall de Gallinera, al terme de Benirrama, durant la seua secció "Les nostres plantes" al programa "Medi Ambient" de Punt 2

I la població autòctona sap els problemes que patix. Plagues com la Xylella fastidiosa que amenaça amb arrasar cultius d'ametlers i oliveres. O el despoblament. L'envelliment. La manca de serveis i d'inversions. L’atur. I davant d’açò, qüestionables solucions per part d'agents externs que enfaden i tenen en contra la població oriünda. Tala indiscriminada dels arbres afectats per la plaga. Esdeveniments esporàdics per atraure un turisme desentés. Pegats.

Xylella: la última plaga del liberalismo llega a Alicante

Miguel Ángel Valero

2

Agricultura

Xylella: la última plaga del liberalismo llega a Alicante

Miguel Ángel Valero

2

Tras devastar los cultivos de olivos y almendros en Italia y sur de Francia, esta bacteria ha llegado a Illes Balears y a la Península Ibérica a través del País Valencià.

Han passat anys, han passat moltes coses, com recitava el cantant, i encara no ho comprenen. Les administracions no entenen la idiosincràsia del món rural i inclús castiguen a qui intenta repoblar qualsevol indret abandonat. Tal volta una condemna encara pitjor que una plaga.

Condenados los repobladores de Fraguas a un año y nueve meses de cárcel y 16.380 euros de multa

Redacción El Salto

31

Guadalajara

Condenados los repobladores de Fraguas a un año y nueve meses de cárcel y 16.380 euros de multa

Redacción El Salto

31

El Juzgado número 1 de Guadalajara ha condenado a los actuales habitantes del pueblo por delitos contra la ordenación del territorio y por usurpación. Si no pagan los 16.380 euros de multa entrarán en prisión.

La natura ensenya

Només cal contemplar la natura diànica per comprendre l'essència de supervivència d'esta terra. Orquídies abelleres, roures, panicals... Les primeres, per exemple, ens ensenyen que hi ha éssers que es necessiten de manera recíproca per a subsistir. Es diu mutualisme i és un tipus d'interacció en què participen organismes d'espècies diferents i en la qual cada ésser obté un benefici propi. Les orquídies abelleres només poden ser pol·linitzades per un tipus d'insecte. Depenen d'ells per a la supervivència, i cap altre insecte en el món pot fer perdurar la vida d’eixes flors. Només hi ha un ésser en tot el planeta per salvar-les, i no obstant això, cada any, a la primavera, quan hom puja a la Mariola, les pot trobar per tot arreu.

D'esta mateixa manera, Diània, la seua natura, necessita les persones per a sobreviure. Dels roures valencians o gal·lers hem comprés, mirant-ne les fulles grogues a la tardor, el concepte de marcescència. Viu i mort alhora. Els cau el fullatge però l'arbre no deixa de tindre fulles mai. Les fulles daurades es mantenen fins a la primavera, quan renaixen altres noves. Els gal·lers superen el cicle de la vida que a la resta ens atrapa sempre. Mai tanquen el cercle. Sobreviuen a la mort sense deixar de morir. I com els panicals després de l'eixutor de l'estiu, Diània tornarà a florir. És el que ens va mostrar Pellicer, i ja hi ha algun senyal.

La reivindicació del territori

Actualment hi ha un ressorgiment i el nom de Diània s'escolta més que mai. Projectes audiovisuals (Diània TV), musicals (Festival Diània), publicacions (Diània, terra nostra de Just I. Sellés), etc. Però també iniciatives com el sistema sostenible de recollida de fem d’Orba, el de recuperació d'una llana valenciana, el projecte Esquellana a la valleta d'Agres, el mercat de la Foradà a Gallinera, fires d'intercanvi de llavors a Turballos, producció agroecològica d'oli d'oliva de la varietat Blanqueta a Beniarrés per al projecte Diània, etc.

"Qualsevol solució que demanda aquesta terra està íntimament relacionada amb la interacció de la natura amb les persones, la cooperació i l'autogestió

Tots aquestos projectes sostenibles, i més senyora i més, no deixen d'harmonitzar els habitants amb l’entorn. Qualsevol solució que demana esta terra està íntimament relacionada amb la interacció de la natura amb les persones, la cooperació i l'autogestió.

La Diània que ens habita

Diània encara no ha mort. És un territori amb una biodiversitat extraordinària, superior en qualitat i nombre a països nòrdics o centreeuropeus. La reivindicació d'un paisatge sense igual ha de recuperar l'essència de la dea, protectora de la natura, així doncs és qui es dedica a l’agricultura, al pasturatge o altres anònimes pobladores i pobladors, qui pot mantindre la flama i lluitar contra l’envelliment progressiu, contra la mort dels records i tradicions que a poc a poc, malgrat l'esforç, cauen en l'oblit. D'açò res no té sentit si no hi ha gent que habite i treballe eixes terres. Res no té sentit si no es promou la repoblació i el desenvolupament d'escoles, comerços, centres de salut i d’altres mesures d'actuació que ja ha arreplegat per exemple la FVMP al web sumatpernorestar.com. També junt amb projectes d'educació ambiental i protecció de fauna i vegetació.

Diània continua reclamant el seu dret a construir una llar on s’hi puga romandre, pertànyer. Viure.

"I que la Terra òmpliga d’un oratjol feliç les veles de la nau de les vostres vides i us procure una venturosa i fruitosa navegació per la verda mar de les Mil i Una Meravelles de Diània