Memoria histórica
Les fosses de la vergonya

A Paterna, familiars i associacions treballen sense descans des de fa anys buscant els seus morts. Al cementeri hi ha 2.238 persones afusellades de les desenes de milers que hi ha arreu de l’Estat.

ArqueoAntro trabaja en la fosa 22 del cementerio de Paterna.
ArqueoAntro trabaja en la fosa 22 del cementerio de Paterna. Gabriel Rodríguez

"Açò és un laberint”, així és com definix la memòria oral el conjunt de fosses comunes que guarden un total de 2.238 persones afusellades, repartides en seixanta fosses, en el sòl del cementeri de Paterna. En els últims anys s’està fent en este lloc un immens treball de recuperació de la memòria històrica, gràcies a la labor de familiars de les afusellades.

Ara es treballa en la fossa número 22. Ací, el gran treball de recuperació comença en 1965, quan s’amenaça a buidar-la si no se’n paguen els drets. Josefa García, mare de l’afusellat més jove d’esta saca (el mestre Salvador Mollà García), impulsa la compra de la fossa, esperant amb paciència a la resta de famílies que s’anaven interessant per aportar diners.

Hui lluiten unides des de la Associació per la memòria històrica de Carlet, presidida per Amelia Hernández, que busca el seu iaio, Manuel Hernández Saez. Actualment hi ha aproximadament quinze famílies en esta fossa: persones de Iàtova, Xàtiva, Bunyol, Sagunt, l’Alqueria de la Comtessa, Elx, Alberic, Carlet, Benifaió, Gandia i un pilot rellevant de la Mesquita a Orense.

Abans d'arribar als 14 cossos que s'hi han trobat, han aparegut esquelets de xiquets que podrien ser més antics que la fossa

Es va obrir el 3 de març després d’un any de diligències. Calculen que acabaran d’exhumar-la cap a abril, si tot va bé, i després encara poden estendre’s un any més les anàlisis d’ADN, segons Miguel Mezquida, de l’associació sense ànim de lucre ArqueoAntro, que s’ocupa dels treballs arqueològics.

Trabajos de exhumación de la fosa 22 del cementerio de Paterna.
Trabajos de exhumación de la fosa 22 del cementerio de Paterna. Gabriel Rodríguez
De moment s’hi han trobat 14 cossos. Abans d’arribar a ells, s’han trobat esquelets de xiquets que no se sap molt bé d’on són i que podrien ser més antics que la fossa. Sol passar ja que s’ha regirat tot amb el temps. El llibre cementerial va desaparéixer en els anys vuitanta. S’està treballant amb una subvenció de la Diputació de València, única subvenció en este projecte.

Ara s’exhumen els cadàvers i les famílies hi acudixen. Encara s’acosten testimonis que van conéixer el fusellats en vida

En este moment la fossa està judicialitzada, la qual cosa significa que l’Institut de Medicina Legal (IML) s’ha d’encarregar ara d’assumir les restes arqueològiques i les mostres genètiques. Després d’un atur en els treballs esperant l’arqueòleg forense, es reprenen en obtenir-ne resposta. Ara s’exhumen els cadàvers i les famílies hi acudixen. Encara s’acosten testimonis que van conéixer el fusellats en vida.

Familiares de la fosa 22 del cementerio de Paterna durante los trabajos de exhumación.
Los familiares recuerdan sus historias entre cartas de la época. Gabriel Rodríguez
Vicente Telesforo Burguera Femenía busca el seu iaio Telesforo, per a enterrar-ho al costat de la seua iaia Vitòria. Eren d’un poble de prop de Gandia, Palmera, i l’error d’aquell home va ser arribar després de molts anys a l’estranger i fer un comentari sobre el Govern. Un altre octogenari del Port de Sagunt explica que el seu pare afusellat va deixar cinc germans i una mare vídua. Ell era el xicotet i es va posar a treballar amb vuit anys, la major en tenia tretze.

La dona que l’acompanya ens explica que la repressió per allí va ser molt dura, perquè estaven les fàbriques, es feien bales. Una altra dona més jove busca el seu iaio i s’estremix, sense esperar-ho, davant la nova etapa d’esta enorme i trista tasca. Venanci busca el seu tio, la seua inquietud rau en el fet que no va tindre descendència directa i l’ADN amb el qual identificar-lo es va perdent. Mentre espera, es dedica a documentar en el seu blog personal tot el que succeïx en la fossa 22.

Un altre octogenari explica que el seu pare afusellat va deixar cinc germans i una mare vídua. Ell era el xicotet i es va posar a treballar amb vuit anys, la major en tenia tretze

Eduardo Ortuño col·labora amb ArqueoAntro i també és familiar afectat, ja que busca el seu iaio. Després de seguir les fosses que s’havien obert a Paterna, va aconseguir una subvenció en 2017 per a obrir aquella en la qual se suposa que està el seu iaio. La memòria oral, la seua mare i la seua tia ja ancianes, li deien que estava en la 91-92. Pistes administratives el situaven en la 81-82.

La decisió era d’Eduardo, que va triar fiar-se de l’administració i va obrir la 81 i 82 a l’abril: eren buides. Després de tres metres d’excavació, fent l’últim metre a soles, hi va desistir. Va tardar tres dies a explicar-li-ho a sa mare, que no es va sorprendre, ja que ella sabia bé que estava en la 91-92. Afortunadament es van poder obrir estes dues fosses en el mes d’agost i actualment es esperanen els resultats de l’ADN.

A la província de Castelló s'han recuperat 47 cossos, una xifra molt baixa si es tenen en compte les 86 fosses comunes que hi ha documentades, a més de les 80 sense catalogar

Per la seua banda, a la província de Castelló s’han realitzat 17 actuacions en les quals s’han recuperat 47 cossos. Una xifra molt baixa, si es tenen en compte les 86 fosses comunes que hi ha documentades, a més d’haver-ne 80 més sense catalogar. Les persones expertes coincidixen en el fet que açò només és la punta de l’iceberg. Així mateix, no es descarta arribar a trobar un total de 300 fosses en la província, sobretot, per la zona de la Serra d’Espadà, que va ser una de les àrees de combat més importants.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Memoria histórica
Andalucía Excavar la historia que no cesa, el trabajo invisible de las exhumaciones de fosas del franquismo
Bajo la tierra, donde el franquismo quiso borrar nombres y duelos, jóvenes arqueólogos y antropólogos desentierran no solo restos, sino la memoria viva de un país.
Memoria histórica
Memoria histórica Buenos y sabios: el paso por Extremadura de Odón y Sadí de Buen
Memoria de Odón de Buen —científico, librepensador y republicano— y de su hijo Sadí —asesinado por el fascismo— y de su lucha para la erradicación del paludismo.
Memoria histórica
No olvidamos El gran golpe
Entre la multitud de expropiaciones realizadas por los grupos libertarios en Francia, una destaca por encima de las demás. El robo a la corona belga.
CRTVG - Corporación Radio y Televisión de Galicia
CRTVG A Xunta do PP remata o seu plan de control sobre a CRTVG tras escoller á súa nova directora en solitario
A xornalista Concepción Pombo substituirá, co único aval do Partido Popular, a Alfonso Sánchez Izquierdo. O Goberno de Alfonso Rueda modificou a lei de medios para que os votos do seu partido fosen suficientes para elixila.
Altri
Altri A Plataforma Ulloa Viva cambia a súa directiva para os vindeiros anos de loita contra Altri
A veciñanza da comarca máis afectada escolleu entre dúas listas logo de non chegar a un consenso. A gañadora tratará de ampliar a súa base de socias e socios por toda Galiza e abrirá máis as portas ás grandes organizacións do país, como a CIG.
El Salto n.79
Altri A celulosa ou a vida: xornalismo situado e loita social para frear un ecocidio
O xoves 17 de xullo esperámosvos no CS 'A Nubeira' de Vigo para presentar o último número da revista El Salto xunto a algunhas das súas principais protagonistas: as que loitan contra o macroproxecto de celulosa liderado por Altri e avalado pola Xunta.
Altri
Altri Galiza elixe o rumbo da loita contra Altri nas eleccións á directiva da plataforma Ulloa Viva
A veciñanza da comarca máis afectada presenta dúas listas separadas logo de non chegar a unha proposta de consenso. Por unha banda, concorre unha candidatura continuísta e, pola outra, unha alternativa que se achega máis o nacionalismo institucional.

Últimas

O Teleclube
O Teleclube 'O Teleclube' alucina no deserto con Óliver Laxe e 'Sirat'
Laxe leva o seu cuarto premio de Cannes, esta vez en competitición, polo seu novo filme que explosiona na gran pantalla.
A Catapulta
A Catapulta O tempo, o espazo e a poesía de Estíbaliz Espinosa
A poeta visita A Catapulta para conversar sobre o seu traballo e a súa traxectoria literaria

Recomendadas

Medio rural
Medio rural A esperanza da xestión colectiva fronte ao espolio: os comuneiros de Tameiga contra o Celta
Mentres varios proxectos industriais tentan privatizar e destruír os ecosistemas galegos, algúns grupos de veciños e veciñas organizadas fan oposición social construíndo alternativas comunitarias. Ás veces, tamén gañan ao xigante.
Feminismos
Feminismo Dous anos sen reparación tras sufrir lesbofobia nun Rexistro Civil de Pontevedra cando ían inscribir a seu fillo
Un funcionario negouse a inscribir ao fillo de Antía e a súa parella. Un erro de redacción na lei trans está detrás dos argumentos que o funcionario esgrime para defender a súa actuación.
Ourense
Ourense Ourense organízase para loitar contra patrullas de extrema dereita nos barrios máis empobrecidos da cidade
A veciñanza e os movementos sociais responden ao discurso do medo promovido por Frente Obrero e sinalan a súa estratexia de criminalizar a pobreza e sementar odio en contextos de exclusión e abandono institucional.