Opinión
“Tindre el carnet d’UGT a Ford Almussafes és com tindre el carnet de la FET durant el franquisme”

La Confederació General del Treball (CGT) a Ford Almussafes denuncia el model de sindicat únic i vertical de la Unió General de Treballadors (UGT).
Visita Almussafes Rajoy 2015
Los ex-presidentes Alberto Fabra y Mariano Rajoy en una visita a la planta de Ford-Almussafes en 2015. Foto: Presidència Generalitat
24 mar 2023 13:30

Segons les dades proporcionades pel portal de transparència de Ford, el percentatge d'afiliació sindical a Ford Almussafes és del 98%; mentrestant, la mitjana de afiliació al conjunt de  l’Estat Espanyol es situa al voltant del 20% de la plantilla. A més, d’aquest 98%, al voltant del 99% correspon a la Unió General de Treballadors (UGT); la resta d'afiliació —unes 200 persones d’una plantilla de 6.000— es reparteix entre Comissions Obreres (CC OO), Intersindical Valenciana i la Confederació General del Treball (CGT).

“Aquestes dades tan cridaneres no són casuals”, defén Mariano Bosch, delegat CGT a Ford Almussafes, qui posa de manifest que “la patronal i UGT han fet un treball intens per a eliminar tota mena de resistència sindical en la factoria”. Segons denuncia CGT, durant els últims 20 anys, les sol·licituds de treball, les contractacions i, fins i tot, el pas d’un contracte eventual a un fixe, han sigut operacions tramitades a través d’UGT.

“La UGT a Ford Almussafes ha esdevingut així en una mena de sindicat únic i vertical on han volgut imitar d’alguna manera el model sindical dels Estats Units”, assenyala Bosch. “Tota aquella treballadora que no forme part d’UGT està al marge de tota possibilitat de promoció interna dins de l’empresa —com la pujada de categoria laboral o de grau salarial— així com el fet de ser recol·locada en un lloc de treball físicament menys dur”, continua. I afig: “Tindre el carnet d’UGT a Ford Almussafes és com tindre el carnet de Falange durant el franquisme”.

La hegemonia d’UGT a Ford Almussafes

Eren els primers anys del nou mil·lenni. El conveni de 1999 —on una de les principals demandes era que totes les treballadores ascendiren al grau 6— estava estancat. En aquest moment, enfront de la negativa dels sindicats a firmar el conveni, UGT —amb 2.000 afiliades que representarien al voltant d’un 25% de l'afiliació en aquell moment— va fer un pas endavant i va decidir fer-ho, fent així el primer gran pas per convertir-se en el “sindicat de la patronal” a Ford Almussafes.

El conveni de 1999 estava estancat, però  enfront de la negativa dels sindicats a firmar el conveni, UGT va fer un pas endavant i va decidir fer-ho, fent així el primer gran pas per convertir-se en el “sindicat de la patronal” a Ford Almussafes

El nou conveni, en compte de passar de grau salarial 5 a grau salarial 6 a tota la plantilla —com exigien la resta de sindicats sota la premissa de “mateix treball, mateix sou”—, va establir per primera voltes que la pujada de grau es faria d'acord als anomenats plans promocionals. A partir d’aquest moment, segons CGT, l’empresa i UGT comencen a utilitzar els plans promocionals per a comprar afiliació.

Des de la central anarcosindicalista volen destacar que aquests fets han sigut provats a tribunals, on s’ha demostrat que en seccions com ara muntatge de motor on l'afiliació a UGT minoritària, 99% de plans promocionals eren de nou adjudicats a afiliades d’aquest últim sindicat. “Mentre estaves en CGT consideraven que no tenies els coneixements i les habilitats per a optar a un pla promocional, però en el moment que t’esborraves de CGT i t'apuntaves a UGT, obtenies els coneixements per a òptims”, apunta Bosch.

Arran d’aquesta nova situació, UGT va començar a créixer mentre la resta de sindicats perdien desenes d’afiliades.  L’any 2003 comença amb 3.000 noves contractacions, moltes d’elles, “havent passat avanç per la taquilla d’UGT”; com així ho expressa Ximo Monleón, treballador de Ford Almussafes des de fa més de 30 anys i afiliat a CGT. “He vist com a recursos humans moltes persones de les quals s’incorporaven a l’empresa firmaven avanç la fitxa d ’afiliació amb UGT que el contracte amb Ford”, afegeix.

Raúl de Pedro, a hores d’ara extreballador de Ford Almussafes, ens conta com en el novembre de l’any 2014 —moment en el qual es va incorporar a la factoria— va rebre junt amb les altres 80 noves treballadores un discurs per part del cap de l’equip on van ser felicitades per la seua incorporació alhora que es va enaltir el paper del sindicalisme d'UGT principalment, i de CC OO en segon terme. Com també ens fa saber De Pedro, en aquest discurs es va assenyalar la perillositat de la CGT i del Sindicat de Treballadores del Metall (STM) d’Intersindical Valenciana, qui sols es dediquen a “fer soroll i posar pals en les rodes”.

“Ens van assignar a cadascuna un lloc de treball dins de la plata de muntatge —comença a narrar De Pedro— i ja el primer dia se m'apropà un delegat d'UGT alliberat”. “Quan estàs en cadena és complicat fins i tot anar al bany, en canvi, quan se t'apropa un delegat d'UGT, que se t'emporta sense més... Em va traure de la cadena i em va explicar que tenia moltes possibilitats que em feren fixe si m'afiliava”, continua De Pedro. I afig: “És una cosa que tothom sap. La majoria de gent s'afilia, o bé per influències perquè els ha clavat algú d'UGT, o be perquè saben que és l'única manera de poder aconseguir un contracte fixe o promocionar”.

De Pedro es va afiliar a UGT i va estar empalmant contractes durant tres anys dins de Ford Almussafes. Malgrat tot, es va afiliar per afinitat ideològica a CGT, sense donar-se de baixa d'UGT i de manera clandestina pagant la quota sindical a través el banc i no de la nòmina. Finalment, després de diversos debats intensos amb UGT per acords amb l'empresa, De Pedro es va donar de baixa, ja que “entenia el sindicalisme d’altra forma”.

“La gent té més por als delegats d'UGT que als encarregats —que treballen com una mena de comercials per zona— fins al punt que moltes no s’atreveixen ni a parlar amb gent de CGT o del STM”

“Totes les meues companyes —en paraules de De Pedro— quan es van adonar d’aquesta última decisió, em van tractar de dissuadir amb frases com: 'Raúl no te la jugues d’eixa manera', 'Estàs boig', 'Tu vota a qui vulgues però has d'estar' o 'No vas a eixir mai de la cadena ni a optar por millores salarials'...”. I conclou: “La gent té més por als delegats d'UGT que als encarregats —que treballen com una mena de comercials per zona— fins al punt que moltes no s’atreveixen ni a parlar amb gent de CGT o del STM. Des d’aleshores, vaig passar a un segon plànol per a les delegades d'UGT, moltes van deixar de saludar-me, i es que malgrat la seua gran  majoria en xifres, aquesta majoria no és real —la seua afiliació es del 99% però sols el 60% els vota a les eleccions sindicals—, per la qual cosa necessiten tindre-ho tot controlat, i es que la por pot canviar de costat”.

Degradació en cadena

Treballant a destall a la cadena de muntatge amb els llocs de treball saturats —cada cotxe passa al cada 1'20” aproximadament— amb operacions senzilles però amb dificultats per mantenir el ritme de producció estipulat; De Pedro va començar a experimentar el desgast físic que suposa el vertiginós treball que se’ls exigeix a les treballadores de Ford Almussafes.

“Els sous certament son més elevats que a altres empreses, però aquests són a costa de la salut de les persones treballadores”, considera De Pedro, qui l’any 2021 va abandonar la factoria arran d’un ERO. “Ens oferien diners, i jo, com tantes altres companyes, vaig aprofitar per marxar, perquè totes sabíem bé el que m'esperava si ens quedàvem en Ford”.

Com denuncien des del sindicat anarquista CGT, les xifres de lesions dins de Ford Almussafes son alarmants, fruit del vertiginós ritme de treball i de les complicades postures que es realitzen per a dur a terme aquestes tasques. De Pedro, que va acudir al metge per molèsties a l’esquena, encara que tot assenyala a què la font dels dolors es troba en els esforços físics realitzats a la cadena de muntatge, la resposta del departament d’ergonomia va ser que la protrusió i deshidratació discal que pateix era conseqüència de no fer esport. De Pedro ironitza: “Si hagués dit que faig esport m’hagueren dit que em feia mal l’esquena per això, com han fet en altres companyes”. I conclou: “Fan com que es preocupen, parlen d’humanitzar els llocs de treball, però som màquines més treballant a destall sense alçar el cap”.

Des del sindicat CGT denuncien que les xifres de lesions dins de Ford Almussafes son alarmants, fruit del vertiginós ritme de treball i de les complicades postures que es realitzen per a dur a terme aquestes tasques

Segons Monleón, també “a nivell salut, si no estàs en UGT, és molt difícil que te recol·loquen en un lloc de treball que s’ajuste a les teues condicions físiques, jugant i comerciant així amb el benestar físic de les treballadores”. “Han aconseguit atomitzar-nos, sols en saludar-nos ja se’ns en va la faena, i si se ten va la faena et sancionen, per tant és cada volta més difícil lluitar de manera conjunta.

Per a Monleón i per a moltes treballadores, el punt d’inflexió en aquest sentit a Ford Almussafes es va donar l’any 2007 amb l'eliminació del menjador. Fins a aquest moment hi havia a la factoria un total de 8 menjadors: recanvis (1), motor (1), premsa i carrosseria (2), pintura (1) , muntatge (2) i oficines centrals (1); aquests últims els únics que casualment es van mantindre . Segons CGT, aquest era un espai on, a més de poder menjar per un preu raonable (2’50€), poder dirigir-te directament a les teues companyes i iniciar debats entre treballadores que continuaven a després les pròpies línies. Per aquest motiu consideren que, a diferència del que argument l’empresa, el s menjadors van ser eliminats era una qüestió política i no per raons econòmiques.

La desaparició dels menjadors es va produir arran de la visita a Alemanya de Gonzalo Pino —Secretari General d'UGT en Ford— qui va arribar a aquest acord a canvi d’una inversió en noves ferramentes i maquinària a la factoria d'Almussafes, a més d’un canvi d'horaris vinculat a la reducció del descans per a menjar, passant de mitja hora a 15 minuts. L’acord va ser ratificat en conveni.

En conseqüència, ara les treballadores de Ford Almussafes dinen en taules de sis persones junt a la línia de treball, fet que impedeix que la gent de diferents línies de la mateixa planta es relacione. Fins a 2007 als menjadors es reunien fins a 200 treballadores per torn, sent un punt de trobada on poder dur a terme “accions de subversió, potenciar la unió de classe i, en definitiva, fer sindicalisme”.

“Em dona molta tristor vore a les companyes tan degradades com a persones, i encara que amb la mateixa ideologia, però amb molta por, assumeixen que el que ara tenim és el que hi ha”

 “Amb tot, som víctimes d’una inconsciència col·lectiva induïda”, lamenta Monleón. “Em dona molta tristor vore a les companyes tan degradades com a persones, i encara que amb la mateixa ideologia, però amb molta por, assumeixen que el que ara tenim és el que hi ha i, insistisc, es el que tenim però no és el que hi ha”. I continua: “Amb cada conveni la situació és més desastrosa, et van llevant et van llevant fins a clavar-te menys sou per més temps de treball”.

El futur de Ford Almussafes i el de les seues treballadores

L’últim conveni col·lectiu a Ford Almussafes ha estat marcat per la disputa entre la planta d’Almussafes  i la de Saarlouis (Alemanya) per la producció de cotxes elèctrics a Europa; i va ser decisiu en la seua resolució. Gràcies a ell, Ford Almussafes es va imposar per ser més competitiva en costos.

Els avantatges competitius es deuen a mesures com la congelació de sous durant quatre anys – implica la pèrdua de poder adquisitiu amb l'exponencial pujada de l’índex de Preu de Consum (IPC) –  o a l’augment de jornada en 15 minuts a partir de 2026. A més, se treballarà 18 dissabtes a l'any de manera obligatòria, 10 a canvi de dies entre setmana, 8 a canvi d'hores extra. Cal destacar que aquest últim conveni firmat en 2022 ha sigut el primer de la història de Ford Almussafes —45 anys— que no s’ha sotmès a referèndum entre totes les treballadores, sols han pogut votar les afiliades d'UGT a través d'una app del propi sindicat, motiu pel qual ha pogut monitoritzar les respostes sabent en tot moment qui votava que si i qui votava que no. El conveni es va aprovar amb voltant d’un 70% de vots a favor.

A aquest fet es suma la reducció de la plantilla, que també és una font d’abaratiment de costos. Encara que la matriu de Ford ha esclarit que la notícia que planegen destruir 3.200 llocs de treball a Europa no afectarà Ford Almussafes, la realitat es que la planta automobilística de la Rivera Baixa no ha deixat de minvar, mentre el polígon ha anat creixent, a partir de les externalitzacions.

Encara que la matriu de Ford ha esclarit que la notícia que planegen destruir 3.200 llocs de treball a Europa no afectarà Ford Almussafes, la realitat es que aquesta planta no ha deixat de minvar a partir de les externalitzacions

Com a contrapartida a aquest futur idíl·lic que mai arriba, la plantilla ha hagut de suportar renúncies com la pèrdua d'alguns plusos, la doble escala salarial (els nous cobren menys que els veterans realitzant les mateixes funcions), la desaparició de les pauses col·lectives, el tancament dels menjadors, l'obligatorietat de treballar jornades extres en dissabte, etc.

Monleón recorda que, quan va entrar a l’any 90, “quan sols fèiem el Escort i el Fiesta amb peces de xixinabo comprades amb les dels cotxes d'ara”, eren 12000 treballadores  de les 6.000 que queden ara per a fer cotxes com el Kuga  que precisen molta mà d'obra. “La producció s’ha mantes, però s'ha anat reduint el personal, ja no sols per les externalitzacions —carretillers, tapisseria, seients, quadres de comandaments, muntatge de motor, neteja, muntatge de fre de darrere eixos de transmissió; entre altres— també per la electrificació i automatització principalment dels elements logístics.

“La gent al cap i  la fi ve a treballar per un sou, així que s'afilia a la UGT per guanyar 150€ més al mes (3.000 al any) mentre al mateix temps ha d’acceptar  renúncies com la pèrdua d'alguns plusos, la doble escala salarial —els nous cobren menys que els veterans realitzant les mateixes funcions—, la desaparició de les pauses col·lectives, el tancament dels menjadors, l'obligatorietat de treballar jornades extres en dissabte...”. I acaba Monleón: “Per això quan em pregunten 'Que hi ha de lo meu?' jo responc: 'I de lo nostre?'”.

El 21 de febrer de 2021 es van realitzar eleccions sindicals a Ford Almussafes per les quals UGT va guanyar amb majoria absoluta, dues setmanes després es va anunciar un nou ERO a la planta que afectarà 1.144 llocs de treball, es a dir, 1 de cada 5 treballadores.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Opinión
Opinión Cuando la mierda nos come
El panorama mediático se ha convertido en una amalgama de espacios a cada cual más insano. Basura fabricada por gabinetes ultras, aceptada por jueces afines y amplificada por pseudomedios de propaganda regados con dinero público. Hay que pararlo.
Portugal
Juicio a 11 activistas climáticos La revolución portuguesa está vieja, ¿verdad hijo?
En vísperas del cincuentenario de la Revolución de los Claveles, 11 activistas de Climáximo estarán en los tribunales por haberse levantado para detener la guerra contra la sociedad que es la crisis climática.
Opinión
Opinión ¿Sirve de algo la condena internacional del genocidio?
Somos nosotros, países testigos de cuanto ocurre, los que somos juzgados con cada vida humana a la que negamos la justicia.
Tribunal Constitucional
Lei do Litoral O Constitucional avala a lei galega coa que a Xunta fixo súas as competencias na costa
O tribunal rexeitou por unanimidade o recurso do Goberno español contra 69 preceptos do texto, pero anula o que permite que os sistemas de vertedura de augas residuais poidan ocupar o dominio público marítimo-terrestre.
Sanidad pública
Ribera Salud Hospital del Vinalopó: el último rehén de la privatización del PP valenciano
La vuelta del PP al gobierno valenciano ha supuesto un balón de oxígeno para la principal beneficiaria de la privatización sanitaria, que mantendrá la concesión de Elx-Crevillent a pesar del malestar social.
Lawfare
Guerra judicial Las izquierdas brindan el apoyo unánime a Sánchez que él les negó durante la era del ‘lawfare’
Todos los partidos con representación en el Parlamento y ubicados a la izquierda del PSOE, también los soberanismos, han mostrado sus posiciones públicas en solidaridad con el acoso mediático y judicial contra el presidente del Gobierno.
Gobierno de coalición
Lawfare Sánchez cancela su agenda y para a “reflexionar” tras los ataques de la derecha y la imputación de Gómez
El presidente del Gobierno denuncia una operación contra él y su pareja, Begoña Gómez, por parte de la derecha y la ultraderecha, así como los medios afines que ha desembocado en la denuncia de Manos Limpias.
Lawfare
Justicia a la derecha Pedro Sánchez no está solo: estos son los precedentes a su caso de ‘lawfare’
El presidente del Gobierno aseguraba en su carta que el suyo era un caso de lawfare “sin precedentes”. Lo cierto es que esta estrategia de judicializar la vida política se ha enraizado durante los últimos años.
Política
Lawfare ¿Qué decisiones puede tomar Pedro Sánchez tras amagar con dimitir?
Tras el anuncio del presidente, se abren varias posibilidades que no se resolverán hasta el lunes: ¿Una moción de confianza? ¿La convocatoria de elecciones? ¿Un cambio de marco? ¿Dimitir y dar el salto a la presidencia del Consejo Europeo?
Opinión
Opinión Cuando la mierda nos come
El panorama mediático se ha convertido en una amalgama de espacios a cada cual más insano. Basura fabricada por gabinetes ultras, aceptada por jueces afines y amplificada por pseudomedios de propaganda regados con dinero público. Hay que pararlo.

Últimas

Portugal
Portugal Cuando los campesinos portugueses tomaron la tierra… y la contrarrevolución se la despojó a tiros
Tras el 25 de abril de 1974 una ola de ocupaciones agrícolas impulsó en Portugal una profunda reforma agraria que los gobiernos socialistas y conservadores tardarían más de una década en desmontar.
Derechos Humanos
Libertades y derechos Amnistía Internacional acusa al Estado de no investigar casos graves de violación de los derechos humanos
El informe anual de esta organización de derechos humanos denuncia “la persistente falta de rendición de cuentas por las violaciones de derechos humanos cometidas por el Estado español”.
Palestina
Genocidio en Gaza La Flotilla de la Libertad acusa a Israel de parar su salida con una nueva maniobra de presión
Los esfuerzos de Israel para impedir la partida del barco Adkeniz con destino a Gaza ponen otra traba que puede ser definitiva para el destino de una misión que pretende romper el bloqueo marítimo sobre Gaza.
Antifascismo
Antifascismo en Roma 25 de Abril, día de ‘La Liberazione’
El movimiento antifascista celebra el fin de la ocupación nazi con una demostración de poder en las calles de Roma.
Más noticias
El Salto Twitch
El Salto Twitch La Catana 2x06, comunicación política y campaña
Nos preguntamos cómo la carta de Pedro Sánchez atraviesa un momento político y electoral que se estira desde las generales, pasando por elecciones gallegas y vascas, para cristalizar en unas catalanas y europeas que van a marcar nuestro imaginario.
Portugal
Memoria histórica 50 años del 25 de abril: la reforma agraria
Cuando se cumple medio siglo de la Revolución de los Claveles este catedrático y corresponsal de prensa en Portugal entre 1974 y 1975 relata una de las caras menos conocidas de este proceso histórico: la reforma agraria.
Palestina
Palestina La Flotilla hacia Gaza anuncia un retraso de la salida de los barcos de ayuda
La organización refiere presiones internacionales para que no se lleve a cabo una misión que pretende entregar 5.500 toneladas de alimentos y productos de primera necesidad a la población atrapada en el territorio palestino.

Recomendadas

Derechos reproductivos
Luciana Peker y Cristina Fallarás “El aborto se ha apartado del relato feminista porque genera consenso”
Las periodistas Cristina Fallarás y Luciana Peker forman parte del grupo motor de una campaña europea que quiere blindar el derecho al aborto mediante una iniciativa ciudadana que necesita un millón de firmas para llegar a ser debatida.
Pensamiento
Kristen Ghodsee “Necesitamos soluciones que podamos llevar a cabo sin la ayuda del Estado”
Esta escritora y etnógrafa estadounidense explora experiencias utópicas del pasado y del presente en su último libro ‘Utopías cotidianas’ (Capitán Swing, 2024).
Música
Música Aprendiendo filosofía con el punk patatero de La Polla Records
Los cáusticos esputos lanzados por Evaristo en las canciones de La Polla Records contenían materia adecuada para hablar de filosofía política en el instituto. Así lo entiende el profesor Tomás García Azkonobieta, autor de ‘La filosofía es La Polla’.