Periodismo
La veu silenciada del País Valencià

La Veu, l'únic mitjà valencià d'actualització diària exclusivament en llengua pròpia, ha rebut una acta d’infracció de 62.000 euros després d'una inspecció de treball carregada, defensen, de “fets falsos, erronis o inexistents” i sobre l'origen de la qual no es descarten les motivacions polítiques. Juntament amb els ERO de grans capçaleres, el panorama mediàtic valencià queda en una situació desoladora.
diari la veu
Fotografia: Redacció de La Veu
24 ene 2021 10:00

Segons quatre inspectors de treball, els professionals que escriuen un parell de vegades al mes columnes d'opinió en una capçalera han d'estar donats d'alta en la Seguretat Social pel mitjà. Tant se val que tinguen un altre treball, que hi haja un xoc amb el règim d'incompatibilitats o que siguen autònoms de veritat. També ha d'estar-ho una notària que ha confeccionat tres escriptures per a l'empresa. O això li van traslladar el passat 16 de desembre a La Veu, un mitjà d'actualització diària que publica tot el seu contingut en llengua pròpia, l'únic nascut al País Valencià d'aquestes característiques.

Un dels qüestionaments més repetits quan es va conéixer la notícia és què suposaria el resultat d'aquesta inspecció si es traslladara a altres mitjans: “No conec cap capçalera en la qual no hi haja col·laboradors externs”, exposa Moisès Vizcaino, editor de La Veu. Tampoc és capaç d'obviar la coincidència de la data en la qual s'inicia la inspecció amb la publicació d'un article en El Confidencial, el 28 de novembre de 2019, en el qual s'exposava que un jutjat de Barcelona investigava si les ajudes al valencià atorgades al Diari La Veu —entre d’altres— pel govern de Ximo Puig afavorien una trama que desviava fons a empreses involucrades en el Procés, acusacions que es van demostrar falses: “D'on ve aquesta inspecció? No em consta que estigueren fent una sèrie d'inspeccions al sector al País Valencià. Pot ser que la data siga casualitat, però coincideix”, apunta l'editor. També lamenta que en el llarg període que va durar la inspecció, cap dels quatre funcionaris es presentara mai en la redacció per a veure qui hi havia i qui no, o de quina forma funcionaven, ni que en les 93 pàgines que ocupa l'acta es faça al·lusió a les particularitats de la seua forma jurídica.

La data en la qual s'inicia la inspecció coincideix amb la publicació, en El Confidencial, que un jutjat de Barcelona investigava si les ajudes al valencià atorgades per Ximo Puig afavorien una trama que desviava fons a empreses involucrades en el Procés, acusacions que es van demostrar falses

“El que es pot concloure llegint l'acta és que aquestes persones o bé han comés una negligència perquè no han comprovat els centenars de documents que hem aportat o que han obrat de mala fe, perquè els fets que es recullen no tenen res a vore amb la realitat”, assegura el qui també és advocat. L'acta de liquidació, que ascendeix a 62.000 euros, deixa la capçalera i el seu editor en una situació complicada. No només a ells, també al panorama mediàtic valencià en el seu conjunt: el colp a la cooperativa es produeix en un context de successius acomiadaments en edicions locals de diverses capçaleres. El Levante, Diario Información i El Mundo, entre d’altres, han proposat en les últimes setmanes ERO que afecten desenes de professionals a Alacant, València i Castelló. La pròpia marca liderada per Vizcaino és hereva d'una altra que va haver de tancar en 2019 per resultar insostenible econòmicament —Diari La Veu— i que va voler reconvertir el seu model a través del suport en la societat, en una cerca incessant per la supervivència.

La trajectòria de La Veu, amb les seues transformacions i caigudes, serveix per a il·lustrar la situació a la qual s'enfronten aquells mitjans que decideixen apostar per l'oposat a allò hegemònic en territori valencià, ja siga llengua, maneres de funcionar o idees

La Veu del País Valencià va nàixer en 2013 sota l'impuls d'un grup d'entusiastes professionals de diversos àmbits. No se'ls pot anomenar d'una altra forma: en aquell moment, la Generalitat Valenciana estava governada per un Partit Popular, entre les files del qual romanien personalitats que posteriorment serien condemnades per alguns dels casos de corrupció més sonats del país, i dels qui les polítiques distaven de resultar l'escenari ideal per a crear un mitjà d’aquell tipus. La trajectòria de La Veu, amb les seues transformacions i caigudes, serveix per a il·lustrar la situació a la qual s'enfronten aquells mitjans que decideixen apostar per l'oposat a allò hegemònic en territori valencià, ja siga llengua, maneres de funcionar o idees.

Primera etapa: excepcions

Moisès Vizcaíno no té cap dubte en el terme a emprar per a definir la primera etapa del mitjà que van decidir posar en marxa fa ara més de set anys: autenticitat. “Hi havia una il·lusió per fer un mitjà en valencià, alternatiu, oposat totalment a les polítiques de corrupció, en un context en el qual el PP tenia majories absolutíssimes en tots els nivells: local, autonòmic, estatal, europeu”, contextualitza l'advocat. “Els tres primers anys es van enfocar a defensar uns valors clars, a ser combatius”.

A anar a contracorrent amb els discursos que havien vençut a les urnes, es va afegir l'haver de sobreviure en un context de repartiment de diners públics, a través de publicitat institucional i subvencions, gens amigable per als qui se n'eixien del circuit. En un debat organitzat divendres passat 22 per la plataforma Decidim!, Vizcaíno va compartir que fins al canvi de govern, la capçalera que liderava va aconseguir tres subvencions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) no superaven els 2.000 euros. Des de 2015, amb l'arribada del Botànic i els canvis en les normatives per al repartiment institucional, la quantia rebuda per La Veu pel seu ús de la llengua pròpia va ascendir a 50.000 euros, i els posteriors anys van rondar els 30.000-40.000 euros. Mentrestant, alguns mitjans que aconseguien majors quanties pel seu volum de difusió utilitzaven traductors automàtics per a la publicació de notícies en català, la qual cosa els permetia accedir a unes ajudes que, d'altra banda, han comptat sempre amb l'oposició d'un sector de la població valenciana.

“Al País Valencià, qualsevol acte de normalitat que es fa en llengua pròpia, en llengua catalana/valenciana, sempre és objecte de la ira i l'odi de l'anticatalanisme feixista que vol exterminar una cultura i una llengua diferent”, exposa Vizcaíno. “Per descomptat que no tenim res en contra del castellà, però el castellà viu en plenitud al País Valencià, mentre el valencià té grans dificultats per a sobreviure, sent com és una llengua pròpia que hauria de gaudir d'especial protecció per part de les institucions públiques”. L'any 2018 va ser l'últim que La Veu va rebre subvencions pel foment del valencià. La Veu i qualsevol altre mitjà: aquestes ajudes porten dos exercicis sense ser convocades.

Segona etapa: decepcions

Al que sí que ha tingut accés La Veu, i ha resultat la seua principal font de finançament, ha sigut a la publicitat institucional, si bé no arribava a ser dels principals mitjans en els quals més s'invertia per aquesta via. Vizcaíno sabia que no volia que el mitjà estiguera hipotecat per la banca, i ací és quan arriba la segona fase: “Canviem perquè busquem la viabilitat a través d'homologar-nos al que era la resta dels mitjans, d'entrar en la roda del finançament a través de la publicació institucional i que no sols fóra un diari combatiu, sinó més estandarditzat, normalitzat, amb una redacció, un equip de periodistes, un director... Una estructura més de periòdic clàssic”.

En ocasions, lamenta Vizcaíno, és més difícil fer periodisme “amb qui creies en aquell moment que era un govern de canvi social, d'un compromís amb la llengua”

Entrar en la roda naixent amb una vocació més aviat revolucionària va tindre el seu preu: van perdre part de la seua comunitat. “Si no haguérem fet això, possiblement La Veu també haguera acabat, perquè aquella etapa més autèntica també havia arribat a la seua fi”. El model, diu, estava esgotat, necessitaven un canvi: “Però pot ser que jo m'equivocara com a editor per sacrificar part de la capçalera i confiar en qui no havia d'haver confiat”, reconeix, fent al·lusió a això que ja apuntava el columnista Sergi Tarín. En ocasions, diu, “és més difícil fer periodisme amb qui creies en aquell moment que era un govern de canvi social, d'un compromís amb la llengua”. No obstant això, lamenta, aquell suport no va arribar amb força per part d'un sector del govern del Botànic: “En la segona etapa el mitjà s'havia professionalitzat, però les coses no van eixir bé perquè algunes persones no van complir la seua paraula”.

Tercera etapa: suport

En aquesta tercera fase, la fase d’agermanaments, pretenen recuperar, i creuen que ho estan fent, a part d'aquella comunitat que es va allunyar en les successives transformacions d'un projecte que probablement els va deixar de representar. “Crec que la gent està agraint que a l'autenticitat de la primera etapa li hem sumat la professionalitat de la segona i ara la implicació de la societat”, resumeix. Ja no volen viure de publicitat institucional, sinó eixir de la roda i que siga la ciutadania qui espente: pretenen que el 80% dels seus ingressos procedisquen de quotes.

L'acta de la inspecció estableix un perillós precedent: “No estem parlant només del periodisme escrit en llengua catalana, sinó del periodisme que aposta per la llibertat d'expressió”

Encara que estaria molt bé, aventura, que l'administració rectificara amb el tema de l'acta d'inspecció, Vizcaíno avança que ni un euro del que han invertit les persones en aquesta tercera fase serà invertit en pagar la infracció si s'executa, i recorda que tenen un pla d'empresa: “Si algú pensava que amb aquesta inspecció, amb aquesta multa econòmica injusta, s'acabaria el poc periodisme que es fa en català al País Valencià, està molt equivocat”, adverteix. També recorda que els fets estableixen un perillós precedent: “No estem parlant només del periodisme escrit en llengua catalana, sinó del periodisme que aposta per la llibertat d'expressió”.

En qualsevol cas, estan disposats a seguir endavant i es defensaran tant per la via administrativa, com per la judicial, i també amb el suport que han brindat la societat i companys del gremi: “La vida és així, toca continuar lluitant i ajudant uns als altres perquè mentre hi haja una injustícia en el món, es denuncie”. Va ser la motivació que va portar a Vizcaíno a traspassar l'àmbit de l'advocacia i apostar per aquella autenticitat que, amb els seus errors i encerts, continua tractant de fer-se lloc en un panorama que no augura res de bo: “Potser soc un utòpic, però què faria l'ésser humà sense utopia”.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Eventos
Formatos sonoros Tremenda Jauría y Le Parody en concierto para celebrar un salto al periodismo desde el barrio
En el marco de una jornada de debate sobre periodismo, El Salto da una fiesta con conciertos en Madrid, en la Sala Villanos. Es el 23 de mayo y las personas suscritas podrán beneficiarse de una entrada a precio reducido.
Formación El Salto
Formación El Salto La Escuela de Periodismo Crítico vuelve con dos nuevas propuestas que van más allá de lo periodístico
Presentamos dos cursos centrados en el posicionamiento cultural crítico, tanto a la hora de escribir como de interpretar los mensajes que llenan cada vez más cabeceras y redes sociales.
Feminismos
Ana Bueriberi “El activismo tiene que ser colectivo: para contribuir al cambio es imprescindible despersonalizar la causa”
La periodista madrileña Ana Bueriberi reconoce que no sintió la discriminación hasta que llegó a la Universidad. Hoy, desde el proyecto Afrocolectiva reivindica una comunicación antirracista, afrofeminista y panafricanista.
Comunidad de Madrid
Sanidad Universal Sociedades sanitarias critican el SMS amenazante que el Gobierno de Ayuso está enviando a personas migrantes
Cuatro sociedades científicas denuncian un texto amenazante en el que se indica al destinatario que dispone de 30 días para seguir de alta en la Tarjeta Sanitaria, lo que está generando “incertidumbre” y “desprotección”.

Últimas

Salario mínimo
Salario mínimo PSOE y Sumar llegan a un acuerdo para que el SMI no tribute el IRPF
Pese a adelantar la ministra de Trabajo que se habían roto las negociaciones, finalmente las personas que cobren el salario mínimo no tendrán que declarar en 2025.
Opinión
Opinión Sobre la cancelación de Georgina Orellano en el Foro ESPAL 2025
La cancelación de Georgina redunda en esta incapacidad para escuchar a las trabajadoras sexuales y en el pánico que tienen de que se las escuche. Denota inmadurez política, cerrazón dialéctica y pacatería moral.
Madrid
Derecho a la vivienda Consumo abre expediente a Alquiler Seguro por prácticas abusivas contra los inquilinos
La decisión del Ministerio de Pablo Bustinduy, según el Sindicato de Inquilinas, “abre la puerta a la devolución de millones de euros a las inquilinas que reclamen sus derechos”.
Más noticias
Notas a pie de página
Notas a pie de página Mansiones encantadas y casas sin cocina
La casa encantada como símbolo de la opresión del espacio doméstico recorre la literatura de muchas escritoras. Pero hubo un tiempo en el que algunas feministas trataron de imaginar otro hogar posible, en el que se liberase el trabajo doméstico.
Economía
Análisis Europa, ¿última defensora del liberalismo o cómplice de un orden fracasado?
El peligro no proviene únicamente de líderes externos “autoritarios”, sino de la erosión interna de la democracia bajo un sistema que pone al mercado por encima de la gente.
Comunidad de Madrid
Comunidad de madrid El taxi advierte de que las nuevas licencias a Cabify van a “reventar el mercado”
El Tribunal Superior de Justicia de Madrid da la razón a las plataformas de VTC y obliga a la Comunidad de Madrid a concederles más de 2500 nuevas licencias en la comunidad.
Sevilla
Proyectos estratégicos Ilegalidades pasadas y peligros futuros de la mina que la Unión Europea quiere revivir en Sevilla
Las Cruces tiene un historial de más de 6,5 millones de euros en sanciones e indemnizaciones por extracciones ilegales de agua. El espaldarazo de la UE y del Gobierno al proyecto podría empeorar los vertidos que ya realiza la mina en el Guadalquivir.

Recomendadas

Contaminación
Contaminación Un municipio galego demanda á Xunta pola contaminación do encoro das Conchas
A veciñanza das Conchas, na comarca da Limia, leva á Xunta ao Tribunal Superior de Xustiza de Galicia pola contaminación provocada debido á cría intensiva de gando porcino e avícola.
América del Sur
América del Sur La batalla por el litio: pueblos originarios resisten un “genocidio medioambiental y cultural”
Sudamérica se ha convertido en la proveedora mundial de materias primas para la transición energética. Las comunidades afectadas se revelan ante una actividad que genera desposesión de tierras, contaminación, sequía y conflictos internos.
El Salvador
Ivania Cruz “El estado de excepción se está utilizando en El Salvador para gobernar en base al miedo”
A esta defensora de derechos humanos y comunitarios le allanaron su casa mientras se encontraba en un viaje internacional. Desde el exterior, denuncia la persecución del gobierno salvadoreño hacia su organización y hacia las comunidades que defiende.
Yemayá Revista
México Sobrevivir en la frontera: el cuerpo como moneda de cambio
En Tapachula, punto clave de la frontera sur de México, miles de mujeres migrantes permanecen atrapadas sin poder seguir su camino hacia Estados Unidos.