Plurilingüismo
Què parla l'escola? La batalla pel model lingüístic en l'educació valenciana

El govern del Botànic s’enfronta a l’oposició i part de les AMPAs del sud d’Alacant per la modificació del model lingüístic del sistema educatiu amb un decret necessari però amb manca de consens

L'aprovació del Decret llei 3/2017 a l'inici d'aquest curs escolar ha permés que la Generalitat Valenciana solucione el contratemps judicial que va suposar el Decret 9/2017 del model lingüístic, almenys per al període lectiu 2017/2018. Aquesta via alternativa ha agafat desprevinguts els sindicats, les associacions de pares i mares i les forces polítiques de l'oposició, que desconeixien en què consistia el plan B de la Conselleria d'Educació.

Una característica dels decrets llei és que l'Executiu els aprova de forma unilateral per resoldre un problema urgent. És un recurs extraordinari que també va ser utilitzat pel govern balear en 2013, quan estava presidit pel popular Ramón Bauzà, per tirar endavant el seu model lingüístic, que havia sigut suspés cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia Balear. El Partit Popular va perdre les eleccions d'eixa comunitat autònoma el 2015, raó per la qual el nou govern va tornar al model anterior al del PP i treballa en un nou decret lingüístic.

En el cas del País Valencià la història dels decrets és recent però igualment convulsa. Durant el govern del socialista Joan Lerma es va aprovar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (Luev) en 1983, per normalitzar l'ús del valencià, però no es va redactar una normativa específica que concretara la seua implementació en l'àmbit educatiu. Es van plantejar tres programes lingüístics que es van aplicar durant quasi 30 anys, fins que el govern del popular Francisco Camps va promulgar el decret plurilingüe en 2012, una normativa que va rebre el rebuig de sindicats, famílies i docents.  Al llarg dels anys de diferents governs del Partit Popular, l'ús i el coneixement del valencià entre l'alumnat va disminuir deu punts, d'acord amb les enquestes realitzades entre 2005 i 2015 per la mateixa Conselleria, un fet qualificat de "fracàs" per Marian Campello, diputada de Compromís i presidenta de la Comissió d'Educació en les Corts. Davant els deficients resultats de la política lingüística del PP, el conseller d'Educació, Vicent Marzà, va anunciar que en setembre de 2016 s'elaboraria un decret lingüístic per al qual es buscaria consens. "No volem ni imposar ni obligar", va dir aleshores.

La batalla judicial

El Decret 9/2017 es va promulgar en febrer amb el recolzament dels partits de l'Acord del Botànic i "de manera dialogada amb les entitats que formen part de la comunitat educativa", inclosa la "mesa de pares i el Consell Escolar Valencià", segons fonts del gabinet del conseller Marzà. Aquesta és una opinió que comparteix la diputada Marian Campello, que afegeix que aquesta ha sigut la normativa "amb major participació de la història educativa valenciana". Les converses van incloure, a més, experts lingüístics de les tres principals universitats valencianes i els sindicats majoritaris de l'ensenyament: STEPV, CCOO i UGT.

La normativa de Marzà va substituir les línies lingüístiques en castellà i valencià de l'anterior decret per "un únic programa de sis nivells que van des del bàsic-un fins a l'avançat-dos", en paraules del propi conseller. Els nivells avançats tenen una major càrrega lectiva en valencià i en anglés, mentre que en els nivells bàsics té més pes el castellà i hi ha menys hores d'anglés que en els nivells intermedi i avançat.

La normativa de Marzà va substituir les línies lingüístiques en castellà i valencià de l'anterior decret per "un únic programa de sis nivells que van des del bàsic-un fins a l'avançat-dos", en paraules del propi conseller.

Un altre aspecte innovador d'aquesta legislació és que certifica el nivell lingüístic de l'alumnat en finalitzar les etapes de primària, secundària i batxillerat, però de manera desigual. En els nivells avançats, la certificació d'anglés seria superior a la dels nivells intermedi i bàsic. Per això la Diputació d'Alacant, presidida per César Sánchez, diputat del Partit Popular, va recórrer la normativa davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat València (TSJCV).

El passat 23 de maig el TSJCV va donar la raó a la Diputació d'Alacant i va decidir suspendre de forma cautelar el Decret 9/2013, en ple procés de matrícula. La sentència va ser recorreguda pel STEPV, al qual està afiliat el conseller Marzà, tot argumentant que les certificacions no s'emetran fins al curs 2023/2024. El TSJCV va desestimar el recurs el passat 21 de juny, per tant la suspensió cautelar del decret es manté.

Un segon front jurídic contra el decret del plurilingüisme va ser obert per la Central Sindical Independientes y de Funcionarios de la Comunidad Valenciana (CSI-F), de perfil conservador, al TSJCV, mitjançant l'argument que hi ha una "vulneració del dret fonamental a la igualtat de les persones" d'acord amb l'Article 27.8 de la Constitució. El TSJCV va decidir anul·lar i deixar sense efecte la Disposició addicional 5a referida a la certificació de llengües de l'alumnat el passat 27 de juliol.

Pares i mares

Per a la diputada Marian Campello els atacs al Decret 9/2017 i la seua judicialització formen part d'un "pla de la dreta en contra del valencià", en referència al fet que han sigut el Partit Popular i els sindicats de perfil conservador com el CSI-F les organitzacions que han presentat, amb èxit, recursos en contra de la normativa lingüística. Però des d'organitzacions progressistes també s'emeten opinions en contra.

Txomin Angós, portaveu de la FAPA Enric Valor de la província d'Alacant, també es posiciona en contra de la certificació i apunta que "a la llengua valenciana cal acaronar-la i persuadir la societat de la seua importància, però el que sobra és la prepotència: açò és un decret i es fa així perquè ho dic jo. Així anem malament", en referència a la manca de diàleg que hi ha hagut, des del seu punt de vista, per part de la Conselleria per aprovar el decret. Angós afirma que les FAPA Enric Valor de Castelló i València, a diferència de la que ell representa, "defenen en la seua totalitat aquesta normativa".

Txomin Angós, portaveu de la FAPA Enric Valor d'Alacant, apunta que "a la llengua valenciana cal acaronar-la i persuadir la societat de la seua importància, però el que sobra és la prepotència: açò és un decret i es fa així perquè ho dic jo. Així anem malament"

L'experiència de la votació per a l'elecció de la jornada lectiva -continua o partida- en cada centre és la que pren com a exemple Txomin Angós per explicar que "s'ha de tindre en compte l'opinió de les famílies per decidir sobre temes importants per a la vida dels nostres fills i filles". Aquest plantejament està avalat pels resultats de la investigació Inclu-ed, a partir de la qual els científics socials van concloure que els models educatius d'èxit en Europa es caracteritzen per incloure la veu i el vot de les famílies quan es prenen decisions sobre temes transcendents en els centres educatius.

Pep Coll, membre del secretariat nacional del STEPV, en canvi, diu que el tipus de jornada afecta a la conciliació de la vida familiar, però el decret lingüístic "és diferent perquè és un tema pedagògic i la decisió l'ha presa el Consell Escolar, el màxim òrgan dels centres i on estan representades les famílies".

Per la seua part, Ramón López Cabrera, president de COVAPA, diu que aquest tema "requeria consens, més exposició i més diàleg. En una carta li van suggerir al President de la Generalitat, Ximo Puig, que la normativa educativa s'aprovara amb el recolzament de dos terços de les Corts, com a Finlàndia".

L'experiència del País Basc

Txomin Angós és basc i va viure a través de la seua filla major la implementació del Decret 138/1983 que "va establir l'existència de tres models lingüístics en les aules: el model A (ensenyament bàsicament en castellà amb l'eusquera com assignatura), el model B (amb una gran diversitat segons el grau de càrrega lectiva en eusquera i castellà) i el model D (ensenyament en eusquera amb el castellà com assignatura)", d'acord amb el Plan de Mejora Educativa publicat pel Departament d'Educació del País Basc.  Angós és president de l'AMPA del CEIP "Los Dolses" d'Orihuela Costa en la comarca del Baix Segura, una zona on el valencià sempre ha sigut anecdòtic, reflexiona: "nosaltres creiem que l'idioma és una part important de la cultura i és el que serveix per a dur endavant un poble, però això no es pot imposar, fa falta molta mà esquerra, fa falta seduir i sobretot fan falta recursos per dur-ho a terme".
I afegeix: "nosaltres no podem participar en una carrera de Fòrmula 1 si ací en la Vega Baja anem amb sabatilles", tot referint-se a la poca formació lingüística en valencià d'alguns i algunes docents de la zona; "encara que tinguen un certificat que els capacite per impartir-la, perquè la meua filla xicoteta va a sisé i no té les competències mínimes per comunicar-se i jo sóc el primer interessat perquè aprenga la llengua".

El relat del portaveu de la FAPA contrasta amb els resultats en la comunitat autònoma d'on prové. Segons el Govern Basc, més del 77% de l'alumnat de nova matriculació va ser escolaritzat en el model D, on hi ha major presència d'eusquera; i els projectes plurilingües "són elaborats per cada centre amb la participació de tota la comunitat educativa, incloses les famílies", que també decideixen la incidència horària d'altres llengües com l'anglés o el francés. En 1983, quan es va promulgar el decret, només el 5% del professorat estava format per impartir classes d'eusquera, 35 anys després el 95% del professorat de l'escola pública basca està capacitat per formar el seu alumnat en eusquera, segons les dades del servei d'estadística del Departament d'Educació Basc.

A banda del cas basc, hi ha exemples concrets de l'èxit acadèmic en contextos bilingües, multilingües i plurilingües, en els quals una de les llengües és minoritària, com la província de Quebec a Canadà o Finlàndia

En la literatura científica existeixen proves concloents pel que fa als beneficis dels entorns plurilingües per al desenvolupament cognitiu i el procés de socialització dels xiquets i xiquetes. Immaculada Cerdà, membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, explica que aprendre més d'una llengua té "implicacions ètiques, perquè ofereix més facilitat d'assumir la pluralitat i la diversitat de les nostres societats, així com aprendre que hi ha moltes maneres de comunicar i nomenar el món que ens envolta".

A banda del cas basc, hi ha exemples concrets de l'èxit acadèmic en contextos bilingües, multilingües i plurilingües, en els quals una de les llengües és minoritària, com la província de Quebec a Canadà o Finlàndia. En aquestos casos, les polítiques educatives han pres com a referència les investigacions de Jim Cummings, professor de la Universitat d'Ontàrio, els estudis del qual mostren que "des de la llengua familiar" –i també des d'una segona llengua- "es desenvolupen habilitats generals sobre l'ús del llenguatge que poden ser transferides a altres llengües" que s'utilitzen en espais com l'escola. La clau, d'acord amb psicopedagogs com Ignasi Vila, catedràtic de la Universitat de Girona, està en "crear espais de socialització lingüística" on l'alumnat s'expose suficientment a la llengua que no està garantida pel seu entorn familiar i/o social.

En cinc anys, al País Valencià han sigut promulgats dos decrets i un decret llei sobre política lingüística educativa. Un procés caracteritzat per la visió partidista i la judicialització de les diferents normatives. El consens pareix ser l'assignatura pendent per assentar les bases d'un model lingüístic sòlid, que es mantinga en el temps i en el què tota la comunitat educativa puga participar activament.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Plurilingüismo
Lenguas de Extremadura Aníbal Martín: “Somos una comunidad autónoma que no se escucha”
Aníbal Martín, escritor, estudioso y divulgador de las diferentes modalidades lingüísticas extremeñas, analiza los procesos de minorización cultural en la región, sus hablas y su historia.
Plurilingüismo
Lenguas extremeñas Aprobado declarar al estremeñu como Bien de Interés Cultural, con el único voto en contra de Vox
La propuesta presentada por Unidas por Extremadura ha contado con el voto favorable de PP y PSOE, mientras que Vox ha vinculado el estremeñu a hablar “un mal castellano”, al “aislamiento” y a un “problema identitario”.
Baleares
Plurilingüismo Mallorquines y mallorquinas salen a la calle y gritan un rotundo “Sí a la llengua”
La Plaça Major de Palma se quedó pequeña para albergar a las miles de personas que acudieron al acto organizado por la OCB en defensa del catalán.
CRTVG - Corporación Radio y Televisión de Galicia
Medios públicos A TVG, condenada a rectificar por difundir unha información falsa sobre o BNG
A xustiza condena tamén ao director do ente público, Alfonso Sánchez Izquierdo, pola nova onde se afirmaba erradamente que o BNG non enviara representantes a un evento organizado pola Xunta e mais a Fundación Castelao para dar inicio ao Ano Castelao.
Gobierno de coalición
Gobierno de coalición El PSOE da muestras de cansancio con Yolanda Díaz
Tanto en Moncloa como en Ferraz la opinión sobre la gestión política de la vicepresidenta está en mínimos. Sin criticar su labor en Trabajo, la tropa de Sánchez ya anhela un socio que impulse la unidad a su izquierda con la mira puesta en el 2027.
Palestina
Palestina Israel prohíbe regresar a los 40.000 palestinos desplazados en el norte de Cisjordania
El ejército de Israel desplaza a miles de sus casas en campos de refugiados en diferentes ciudades de Cisjordania ocupada. Mientras, Israel presiona para no llegar a una segunda fase de alto el fuego.
Turismo
Turismo depredador Poca agua, mucho turismo: la crisis hídrica amenaza las islas Eolias en Italia
Las islas italianas del Mediterráneo están acusando especialmente las consecuencias de la turistificación, pero también de una crisis hídrica sin precedentes provocada por el cambio climático. Es el caso de las islas Eolias, en el norte de Sicilia.
Palestina
Palestina Illan Pappé: “No esperaba esta magnitud de indiferencia europea ante lo que está sucediendo en Palestina”
El historiador de origen israelí no se ha sorprendido la violencia cometida por Hamás en octubre de 2023 ni de la reacción de Israel o el apoyo a Estados Unidos, pero sí de cómo ha abordado la cuestión la sociedad europea.
Argentina
Argentina Gauchito Gil, uno de los nuestros hace milagros
En enero, más de 620.000 personas llegaron a Mercedes, una localidad de la provincia de Corrientes, en Argentina. Caminando, de rodillas, a caballo, para agradecer y hacer promesas a un santo popular: el Gauchito Gil.

Últimas

Economía
Economía A Xunta de Rueda privatiza outra das residencias de maiores financiada por Amancio Ortega
Tanto esta residencia como a de Pontevedra, cuxa xestión tamén está en proceso de licitación, serán as próximas en abrir tras a entrada en funcionamento das de Santiago de Compostela e Lugo, que xa operan baixo o mesmo modelo.
Feminismos
En primeira persoa Relato dunha furgoneta roubada e un embarazo que perdemos
Temos que saber que para ter a liberdade de sentir sen morrer sepultadas no propio silencio é necesario que sexan habilitados, considerados e acompañados todos os xeitos, todas as dores, todas as dúbidas e todos os laios en tódolos ámbitos da vida.
Editorial
Editorial O Salto deixa de publicar en X
A asemblea deste proxecto informativo decidiu conxelar as súas publicacións na rede social propiedade de Elon Musk.
Oriente Próximo
Oriente próximo Abdullah Öcalan llama a deponer las armas para lograr la plena democracia para el pueblo kurdo
El líder del Partido de los Trabajadores de Kurdistán llama a la disolución de la organización. Ankara dice que “estudiará” la situación, que también influye sobre Siria, Irán, Iraq y la situación en los países de Oriente Próximo.
Más noticias
Macrogranjas
Maltrato animal Una investigación revela una nueva “masacre” en una granja de pollos que salpica a Mercadona
En España, la granja investigada comercializa el producto ‘Cuartos traseros de pollo’ en la cadena de Juan Roig y está certificada con el sello catalán Welfair de bienestar animal, según denuncia el colectivo ARDE que ha realizado la investigación.
Opinión
Opinión De Errejón a Monedero: reflexiones sobre el ciclo del desasosiego
¿Qué pasa cuando quien abusa ha sido o es tu compañero de filas, tu colega, alguien que se consideraba feminista, y no una caricatura facha o un incel de manual? ¿Cómo manejamos la complejidad?
Ley de dependencia
Derechos sociales Reclaman más financiación para la ley de dependencia ante el nuevo anteproyecto
Bustinduy garantiza como universales servicios como la teleasistencia o recibir sanidad se resida donde se resida, en referencia a los protocolos del covid en las residencias.

Recomendadas

Urbanismo
Urbanismo salvaxe Un pobo contra o asfalto: Bembrive e Mos rebélanse contra unha autovía que arrasará o seu pulmón verde
Veciñas e veciños conseguen presentar 25.000 alegacións contra unha estrutura de dez quilómetros, defendida xa só polo PSOE en Madrid e en Galiza, que partirá en dous unha poboación enteira e forzará a expropiación de decenas de vivendas.
Pensamiento
Mar García Puig “Habitar la metáfora es un peligro que merece la pena”
La escritora catalana Mar García Puig publica ‘Esta cosa de tinieblas’, un breve ensayo narrativo que defiende el poder liberador de la metáfora frente a una pureza simplificadora y paralizante.
Guerra en Ucrania
Geopolítica Trump fuerza a Zelensky a hipotecar la explotación de minerales críticos a cambio de su apoyo
Según el borrador del acuerdo comercial presentado por EE UU, esta potencia deberá obtener el 50% de todos los beneficios de las nuevas explotaciones minerales de Ucrania.
Represión
Represión Javitxu, desde la cárcel de Zuera: “Lo que peor llevo es estar lejos de la gente que más quiero”
Francisco Javier Aijón, Javitxu, es uno de ‘los seis de Zaragoza’. Entró en la cárcel el pasado mayo con una condena de casi cinco años basada en las declaraciones policiales durante el juicio.