Turismo
Garrot: “Els residents no podem viure a la Marina Alta, els propietaris prefereixen fer l'estiu en un mes”

El col·lectiu Garrot de la Marina Alta és un grup d'acció ciutadana que s'ha format recentment per combatre la turistificació a la comarca. Aquest grup denuncia que el model turístic actual està convertint la cultura local en un decorat, la qual cosa ha portat a un augment desmesurat dels preus de l'habitatge, a l’expulsió de les veïnes dels seus pobles i a la massificació de les zones costaneres. Garrot explica que la proliferació d'habitatges turístics i piscines privades està afectant negativament la qualitat de vida dels residents locals, que troben cada vegada més difícil accedir a habitatges assequibles i que estan sent expulsats de la seua terra.

Entre les accions que ha dut a terme Garrot, destaquen l'organització de protestes i la sensibilització en xarxes socials per a conscienciar sobre els efectes negatius del turisme descontrolat. Una de les seues accions més visibles va ser el desplegament d'una pancarta de quinze metres a una cala de Xàbia, que denunciava la massificació turística i les seues conseqüències. L'objectiu principal de Garrot és promoure un model turístic més sostenible i equilibrat que permeta als residents de la Marina viure dignament a la seua terra.

Com i quan decidiu formar-ho i quin és el punt d'inflexió per a tirar avant amb el col·lectiu? Quines accions heu estat portant a terme i com us organitzeu actualment?
Garrot és un grup d'acció contra la turistificació a la Marina Alta. Nosaltres naixem a les xarxes, en juliol d’enguany, el 2024, però comencem un poc abans. El punt és que arriba un moment en què hi ha una desídia constant a les nostres vides provocada per la turistificació. Vam parlar un grup de nosaltres i vam decidir transformar aquest malestar en lluita i polititzar el patiment.

El col·lectiu el formem persones de diferents pobles i això ens dona una visió prou realista dels problemes que hi ha als diferents llocs de la comarca, perquè, clar, la Marina Alta no té els mateixos problemes de turistificació a la costa, a la part central i a l'interior; tot i que pot parèixer un terreny molt xicotet, és molt diversa la situació. Com que coneixem la situació de tots els pobles, podem tindre unes dades molt més representatives.

Totes les persones que formen part del col·lectiu habiten a la Marina Alta. És un punt rellevant, no ens ha de contar ningú de fora quins són els problemes, sinó que els estem vivint nosaltres i tenim tacte i contacte amb la realitat tots els dies, perquè és on habitem. I també ens serveix a les tres zones principals per a dissenyar campanyes, per a com dissenyem la comunicació que volem, per a parar atenció també a les problemàtiques... Perquè a vegades es posa molt el focus a la costa però, tot i que té més pressió turística, no significa que el grau de patiment de les habitants de l'interior de la Marina Alta no siga similar al que sofrim nosaltres. Volem donar veu a totes tres.

Nosaltres tenim dues vessants que volem sempre destacar: una cosa són les xarxes socials i una altra els carrers. No volíem quedar-nos a les xarxes. Volem estar molt presents a les xarxes. Aleshores, pel que fa a les xarxes, el que estem fent és donar les dades de registres públics i denunciar les diferents situacions. I, al carrer, hem fet una primera acció a la porta blava del Portitxol a Xàbia, que és la típica que utilitzen els instagramers; hem desplegat una pancarta a l’AP-7 durant l'operació tornada, quan tot el món torna a les seues cases després de les vacances; i la més important, jo crec que quant a contundència, la que vam portar a terme desplegant una pancarta a la Cala Barraca en ple agost. En aquesta última, a més, era la primera vegada que es feia una acció d'aquest tipus a la Marina Alta per part d’un col·lectiu contra la turistificació i sí que va tindre prou de repercussió entre els mitjans, entre les persones de la comarca i també del País Valencià.

Quan va començar el problema i per què enguany ha augmentat tant?
Crec que hem de fer un exercici de revisió històrica de l’origen del problema, perquè ens hem de remuntar al franquisme, als anys 50. Això de vegades sembla anar molt lluny per explicar la situació, però és que hem d'entendre que als anys 50, quan hi ha un empobriment de la població, quan hi ha una insatisfacció social en plena guerra freda, els Estats Units d’Amèrica recomanen a l'Estat espanyol que s’òbriga al turisme.

És important parlar del franquisme en el turisme perquè no es necessita inversió per a la formació de treballadors, tenim un temps boníssim a una zona controlada pel règim i és molt fàcil posar-hi divises. El problema originari ve d'ací perquè en els anys 50 ja s'entenen els llocs turístics com a una mina d'extracció. Jo arribe, extrac el que necessite, amb un empresariat franquista, pose un controlador en el territori per a fer projectes urbanístics i després me'n vaig i deixe la terra com si haguera excavat una mina. L'origen del problema està ací. Això s'hi ha anat agreujant amb els anys i no hi ha hagut intervenció ni autonòmica ni local per a frenar aquest model. Aleshores, el problema ve d’ací. El model s'ha anat ampliant, agreujant i les conseqüències s'han reflectit en els últims temps.

“Costa Blanca” és una denominació franquista i continuem utilitzant aquesta herència, també cal un replantejament d'això

Cal parlar també de quan es creen aquestes marques turístiques al País Valencià. Què és la Costa Blanca? Al 1971 hi ha una ordre franquista que determina les zones i rutes turístiques on es distingeixen nou zones i ací, al País Valencià, es va denominar “Costa Blanca” al Llevant, que són les províncies de Castelló, València, Alacant. És una denominació franquista i continuem utilitzant aquesta herència, també cal un replantejament d'això.

L’altre punt és el motiu pel qual enguany ha augmentat tant el problema. L'important és que ens hem fet conscients de la problemàtica, perquè de vegades no saps que estan vulnerant drets perquè no tens informació. El que passa és que ara tenim informació, no detectem aquestes situacions que ens molesten sota un paraigües de normalitat, sinó que les veiem com a vulneracions a una vida digna i ens queixem. Això impacta en la vida. I arriba un moment en què les persones no podem més.

En quina situació es troba ara mateix la turistificació a la Marina Alta?
Nosaltres pensem que és una situació greu perquè és un problema estructural. És una cosa que repetim des del principi de les nostres publicacions, perquè, quan diem estructural, volem dir que afecta tots els nivells. Des dels serveis, l’oci, la configuració de l'espai públic, les instal·lacions, les infraestructures, els comerços... tot s’orienta, com sempre, pensant en els turistes més que en els ciutadans.

Hem passat de 63.000 places d'allotjament turístic a 136.000 en 10 anys. És una barbaritat, no és un creixement moderat, és un creixement exagerat

Per a entendre la situació de la massificació, la Marina Alta en 2023 té 192.160 habitants i, en 2023, va rebre 2.480.000 turistes. Això en 2023. I només en el primer i segon trimestre del 2024, n’ha rebut 1.129.000. Pel que fa a les places d'allotjament turístic en conjunt, de 2013 a 2022, en menys de 10 anys, s'han incrementat un 116%. Això significa que hem passat de 63.000 i escaig places d'allotjament turístic a 136.000 en 10 anys. És una barbaritat, no és un creixement moderat, és un creixement exagerat. I, segons places de vivendes d'ús turístic, a hui dia la Marina Alta té més de 133.000 turistes. És un panorama poc esperançador.

Heu observat com ha canviat el panorama entre la costa i l'interior?
Quant a la densitat turística poblacional, que és per quant es multiplica la població del territori en un període, l'estiu anterior, si parlem de dades anuals, a la Marina Alta, en general, la població es multiplica un 5,8%. A la costa es multiplica un 7,67%. Estem parlant de solament dos punts més pel que fa al nivell de població a la costa respecte a la Marina en general. Aleshores, sí que és veritat que les dades de la Marina Alta estan dividides en la zona de costa, la zona intermèdia i la zona interior, el que et comentava abans dels pobles. La màxima pressió turística sempre la sofreix la zona de costa. És a dir, la sensació que tenim de com ha canviat, com s'han modificat totes les nostres vides està molt més agreujada a la zona de costa que a la zona intermèdia i a la zona interior.

Amb els hospitals, per exemple, la pressió que suposa a la Marina Alta no és la mateixa que fa 10 anys i els diners invertits no són proporcionals al nombre de gent que han d'assumir, sobretot en períodes estivals

Quins canvis heu notat en les inversions a les infraestructures i els servicis al territori en els últims temps? Com està afectant això al teixit social i veïnal i quins canvis està produint en l'economia de la zona?
Amb els hospitals, per exemple, la pressió que suposa a la Marina Alta no és la mateixa que fa 10 anys i els diners invertits no són proporcionals al nombre de gent que han d'assumir, sobretot en períodes estivals. A més, els ajuntaments a vegades configuren tot l'oci, qualsevol esdeveniment, més pensat per al turista que per a nosaltres mateixos. I, després, les inversions que puga fer també l’Ajuntament, els municipis, estan pensades en aquest sentit, per exemple, no s’enfoquen a millorar el transport públic entre els pobles de la Marina Alta, però sí a invertir en el trenet turístic que va per la costa. Això sempre és molt perillós. També les carreteres, els pàrquings que són de competència municipal, doncs també, òbviament, notem la pressió poblacional en això, en els mesos d'estiu, sobretot.

Doncs els canvis. El primer que reivindiquem des de fa molt de temps és el desplaçament dels residents. Els residents no podem viure a la Marina Alta, el lloguer turístic ha elevat moltíssim els preus perquè es molt més interessant per als tenidors fer l'estiu en un mes i no durant tot l'any amb el lloguer a les persones de la Marina Alta, i això és una conseqüència compartida per a tots els territoris on hi ha problemes de turistificació. I una cosa que crec que també s'ha parlat poc és el tema de la substitució lingüística als territoris on tenim una altra llengua. És veritat que dependrà molt de la realitat política i cultural, però estem vivint també un moment de substitució lingüística.

Des de Garrot pensem que la banalització i la substitució de la nostra cultura també implica la banalització de la llengua. Són processos lents, però que s’hi donen, per exemple, en el paisatge lingüístic: a les adreces que es donen, a la toponímia dels complexos residencials, a les poblacions, a les cartes que ofereixen els restaurants, a la base de tot el món. Això també és un factor que ha afectat el teixit social, el fet de no poder anar a un bar i demanar un tallat en valencià, bàsicament. Creiem també que hi ha una pèrdua d'identitat local i una erosió de les tradicions, amb l’objectiu de ser simplement un parc d'atraccions i banalitzar la nostra cultura. Hi pot haver un augment de conflicte pel soroll i la convivència, perquè no és el mateix que hi haja una persona que estarà una setmana que una persona amb qui has de conviure. La capacitat de mediació de les problemàtiques és molt diferent.

Volem apuntar a l’estacionalitat laboral, perquè el treball en turisme moltes vegades és temporal i també afecta l'estabilitat econòmica de la Marina Alta.

Al final també hi ha una disminució de la cohesió del teixit veïnal, perquè no coneguem les persones que hi ha al carrer. Pensa que la Marina Alta són pobles. Volem apuntar a l’estacionalitat laboral, perquè el treball en turisme moltes vegades és temporal i també afecta l'estabilitat econòmica de la Marina. Creiem que el turisme fa que la Marina Alta tinga una dependència econòmica brutal d'aquest “monocultiu”. La Marina Alta és la segona comarca més pobra del País Valencià. Una altra idea que volem expressar és que el turisme és una activitat extractiva que rebenta el territori i l'explota de forma intensiva, genera beneficis per a pocs i després se'n va i deixa el territori destruït.

Quines alternatives proposeu al turisme tradicional per a reduir l'impacte ambiental?
Sempre que ens pregunten a les entrevistes sobre alternatives o solucions, no en volem donar. Nosaltres ens configurem com a un grup de denúncia i d'acció i parlar de solucions creiem que no ens pertoca.

Crec que també és legítim ser les persones que analitzen, disgreguen i assenyalen el problema i no aporten solucions o alternatives. Crec que el turisme és un fenomen supercomplex de responsabilitats compartides entre empreses, autoritats estatals, autonòmiques i locals, mitjans de comunicació, turistes... Si hi ha tots aquests actors, nosaltres no hi som solucions.

Hi ha gent experta de l'acadèmia, de l'administració de Govern... Nosaltres el que volem és analitzar com estem i assenyalar els problemes. No creiem que hagem de donar nosaltres la solució. A més, crec que també es prou capciós el fet de demanar-li-ho tot al col·lectiu. Analitzeu, denuncieu, reivindiqueu i, a més, aporteu solucions.

No han entés que la turistificació és un problema estructural i complex i, per tant, no s'ha fet una anàlisi  per donar solucions concretes al problema

A nivell administratiu, com està actuant el govern de la comunitat i el govern
central davant aquest problema?
Jo separaria el govern estatal i el del País Valencià per diferenciar. És veritat que la majoria de competències les té el govern del País Valencià, però per resumir-ho tot amb una frase: no han entés que la turistificació és un problema estructural i complex i, per tant, no s'ha fet una anàlisi estructural ni complexa per donar solucions estructurals i concretes al problema. Pensem que la Conselleria, que la porta ara mateix el PP, està molt alineada amb els interessos empresarials i que, per tant, no farà un replantejament del problema. Van fer una campanya fa poc on apareixen moltes preguntes sobre com el País Valencià estimava el turisme per il·legitimar la nostra lluita, perquè en cap moment nosaltres som turismòfobs i no estem en contra del turisme, estem en contra de la turistificació.

Crec que s’ha de separar el tema de l'administració local, perquè sembla que sí que fan alguna cosa, però no hem de ser innocents i creure que ho estan fent. Hi ha molts ajuntaments, a la Marina Baixa, i ara ací, a la Marina Alta, com ara a Dénia, que han fet una moratòria de llicència de l'habitatge turístic. Però, quan rasques un poquet, te n'adones també que no són solucions estructurals, són solucions molt simplistes perquè, per exemple, ara a Dènia es pararan les llicències turístiques fins a setembre de l'any vinent, però les donades ja estan donades i, a més a més, només es regularà al casc antic del municipi. Això és un percentatge molt baix, ja que tan sols el 54,6% es troba al casc i la resta són a un altre lloc. No han tractat l'augment de lloguer, no han tractat l'expulsió del veïnat, no han tractat com afecta les nostres vides... Són pegats que van molt bé per a fer una notícia, però que no tracten en profunditat la qüestió.

Per tant, el resum és que estan fent propaganda. I mostrar això és una de les nostres tasques. Hui hem publicat el tema de Dénia. El que volem dir és que s'estan fent coses, però no són estructurals. Volem donar dades. Volem donar dades i que la gent conega, s'informe, pense i reivindique, i que, si tenen qualsevol dubte, pregunten. Sempre que muntem dades, hem de donar les que es troben penjades.

Quin paper creus que han de jugar les comunitats locals en la transformació del turisme?
Tenen un paper molt més gran del que elles creuen, i ho estem veient amb nosaltres, crec, totes tenim responsabilitats polítiques cap al lloc on habitem i les hem d'utilitzar.

Si tu no saps les dades, si tu no saps que tens un dret, si tu no entens la situació, no pots saber si estan vulnerant el teus drets o no. Aleshores, el primer és estar informades i, després, ja decidir. Què més podem fer? Queixar-nos, reclamar, denunciar, mitjançant la via que creiem, però fer-ho. Per això, insistim molt a estar al carrer. És a dir, no val només muntar en xarxes, no serveix només queixar-se a les xarxes. S'han de fer instàncies als ajuntaments, s'ha d'anar als plens i s'ha de reivindicar al carrer i s'ha d’estar al present. I què més? Doncs protegir la identitat en la manera que puguem cadascuna i defensar això, llengua i cultura, per evitar que ens banalitzen constantment.

I participar. Participar en la presa de decisions, en els processos informatius, que de vegades a les persones ens fa una mica de gossera, però quan fan consultes de planificació urbana, d’infraestructures, de turisme... Estar atentes i participar en la mesura que puguem.

Creiem que el turisme accentua les activitats contaminants que tenim. Parlem de carreteres, soroll, trànsit, motos d'aigua, parcs, consum, activitats al sòl... El que fa és augmentar-les

Com veieu el futur del turisme en un context de canvi climàtic? Com creieu que està afectant ara mateix? Creieu que l'impacte del canvi climàtic influirà?
Creiem que el turisme accentua les activitats contaminants que tenim. Parlem de carreteres, soroll, trànsit, motos d'aigua, parcs, consum, activitats al sòl... El que fa és augmentar-les. I després, com afecta el canvi climàtic? Potser és una dada no tant de la Marina Alta, però l’aeroport d’Alacant sí que pot donar context. L'aeroport acapara el 68% dels passatges de tot el País Valencià. L'any passat va créixer un 17,1%. Les dades de juny mostren que va rebre un total de 775.000 passatges, aleshores es preveu una ampliació de l'aeroport d’Alacant, però crec que no s'ha de parlar gaire de l'avió, el consum d’energia i el canvi climàtic. Estem en contra de l'ampliació de l'aeroport d’Alacant.

Teniu relació amb unes altres zones ara mateix com ara Canàries, Barcelona o diferents zones del País Valencià?
Sí, sí que hem tingut contacte. I hem tingut molt bona acollida per part de totes, però al final pensem que nosaltres som un embrió, diguem-ne. Pensa que acabem de nàixer. Hem començat a fer contacte, però sí que en tenim, i molt agraïdes, hem de dir, per part de totes.