València
La Generalitat planeja contractar personal directiu privat per a gestionar centres públics

La Conselleria de Sanitat ha presentat als sindicats un esborrany de Decret del Consell pel qual s’aprova el reglament de selecció i provisió de places de personal estatutari del Sistema Valencià de Salut.

El text, encara en negociació, introdueix canvis profunds en l'organització sanitària: amplia la mobilitat forçosa del personal, consolida les controvertides agrupacions sanitàries interdepartamentals (ASI) i obri la porta al fet que persones alienes a l’Administració dirigisquen centres públics mitjançant contractes d’alta direcció.

Un decret d’“ordenació del personal” que ordena molt més que això

L’esborrany del “Reglament de selecció i provisió del personal estatutari” que la Conselleria ha remés a la Mesa Tècnica va molt més enllà d’actualitzar procediments selectius. Des d’Intersindical Salut-IV assenyalen que, el document reorganitza de manera substancial les condicions laborals del personal sanitari i consolida mesures que en els últims anys han generat preocupació als centres de treball, com ara la mobilitat forçosa o l’ampliació del poder discrecional de les direccions.

El text estableix que l’àmbit del nomenament del personal ja no serà el centre sanitari, ni tan sols el departament, sinó que queda supeditat a la mobilitat dins de les agrupacions sanitàries interdepartamentals (ASI). Aquestes macroestructures, implantades per decret en 2024, han generat una contestació notable en plantilles i sindicats per facilitar la redistribució de professionals sense negociació prèvia ni criteris transparents. Amb el nou esborrany, les ASI deixarien de ser una eina excepcional per a convertir-se en l’eix organitzatiu del Sistema Valencià de Salut.

Mobilitat forçosa a 45 quilòmetres: la normalització de la inestabilitat

L’article 26 de l’esborrany contempla que el personal puga ser desplaçat fins a 45 quilòmetres per “raons organitzatives o assistencials”, sense negociació, amb una simple informació a la Junta de Personal. Raons que el mateix decret no defineix i que, segons fonts jurídiques especialitzades, en la pràctica permetrien una enorme discrecionalitat administrativa.

Per damunt de 45 quilòmetres s’exigeix un “pla d’ordenació de recursos humans”, encara que el decret no especifica què ha d’incloure ni obliga a avaluar l’impacte sobre el personal afectat. El model, segons fonts jurídiques consultades, podria consolidar una mobilitat basada en necessitats estructurals no resoltes, sense garanties de participació ni protecció efectiva de les treballadores i treballadors.

L’esborrany també reforça les comissions de servici forçoses per “necessitat urgent”, una figura que —assenyalen des del sindicat— pot utilitzar-se per a cobrir dèficits estructurals amb personal desplaçat de manera obligatòria. Al mateix temps, preveu nomenaments provisionals que poden prolongar-se en el temps sense que existisca una obligació clara de convocar la plaça de manera definitiva.

Ambdues mesures, segons els experts consultats, poden debilitar els principis de mèrit, capacitat i estabilitat que haurien de regir en la funció pública.

La bomba política: directius privats al capdavant de centres públics

Un dels elements més destacats de l’esborrany és l’article que permet realitzar nomenaments provisionals en llocs directius a persones alienes a l’Administració, vinculant-les mitjançant un contracte d’alta direcció, una figura pròpia del sector privat.

“Això suposa introduir en la direcció d’hospitals i centres públics perfils procedents d’empreses sanitàries, consultores o asseguradores, aplicant models de gestió empresarial dins d’institucions públiques finançades amb fons públics”, asseguren els juristes consultats.

L’alta direcció, a més, permet salaris, incentius i condicions completament diferents de les del personal estatutari, i implica cesses discrecionals

L’alta direcció, a més, permet salaris, incentius i condicions completament diferents de les del personal estatutari, i implica cesses discrecionals. Intersindical Salut-IV adverteix que, aquesta mesura “és una via clara per a consolidar portes giratòries, reforçar la lògica gerencialista i entregar decisions estratègiques a perfils que no formen part del sistema públic”.

Una reforma estructural camuflada de gestió tècnica

Encara que el decret es presenta com a un reglament de selecció i provisió de personal, l’anàlisi de les fonts jurídiques i sindicals consultades coincideix que la proposta té un abast estructural: reorganitza el comandament directiu, flexibilitza la mobilitat interna i amplia el marge de decisió de les gerències i direccions sense augmentar els mecanismes de control. El personal sanitari queda més exposat a desplaçaments forçosos, menor estabilitat professional i decisions verticals que no passen per negociació col·lectiva.

La possibilitat d’incorporar directius externs mitjançant contractes privats redefineix el model organitzatiu del sistema sanitari valencià, en una línia més pròxima a la gestió empresarial que als principis de la funció pública.

La negociació en Mesa Tècnica serà decisiva, però el contingut de l’esborrany mostra amb claredat la línia de reorganització del sistema sanitari que impulsa la Conselleria sota la direcció de Marciano Gómez.

Des d’Intersindical Salut-IV assenyalen que, si el decret avança en aquests termes, l’organització ja prepara mobilitzacions en defensa del personal i del sistema públic de salut.