Valencià
El País Valencià es prepara per a la vaga general del 29 de maig contra la gestió de Mazón

El procediment judicial obert al jutjat de Catarroja ha començat a fer llum sobre el que va passar durant les hores crítiques del temporal: les interlocutòries parlen d’una “gravíssima inactividad” per part del govern autonòmic davant una catàstrofe que va deixar almenys 228 persones mortes. En aquest context, Intersindical, CGT, CNT i COS han convocat una vaga general per al 29 de maig a les tres províncies del País Valencià.

La convocatòria, dirigida a la classe treballadora, compta amb l’impuls dels Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER), del Sindicat d’Estudiants —que ha convocat també vaga a instituts i universitats— i de nombroses organitzacions socials i pel dret a l’habitatge, així com xarxes veïnals que van tindre un paper clau durant els dies de la catàstrofe.

Antonio Ruiz, assessor sindical i jurídic de CNT València, explica que “és una vaga molt demandada pels moviments socials a tot el País Valencià”. Segons ell, aquesta convocatòria naix d’una indignació acumulada i detalla que les motivacions laborals són clares: “les morts de treballadors in itinere durant la catàstrofe, la manca de protecció laboral després d’aquesta, la precarietat dels serveis públics essencials —com ara emergències i transport— i l’abandonament de qui més va patir les conseqüències del desastre”.

Ruiz assegura que la implantació sindical de CNT és especialment forta “en sectors com ara el transport, el metall, l’hostaleria i el sector carni, on els treballadors no sols van patir la catàstrofe, sinó també la manca de resposta de l’administració i de les patronals”. En aquest sentit, estan treballant activament perquè la convocatòria es traduïsca en una mobilització efectiva als centres de treball: “Farem tot el possible perquè les seccions sindicals que tenim constituïdes en aquests sectors secunden amb força la convocatòria d’aquesta vaga general”.

José Antonio Lafuente, secretari d’Acció Sindical PV, subratlla el paper de l’afiliació que “va desafiar l’aïllament que des del primer moment es va intentar imposar” i reclama dignitat davant l’abandonament institucional. Segons denuncia, “la gestió de l’emergència no s’entén sense vincular-la al projecte de pressuposts presentat posteriorment”, que defineix com a un “atac directe a la classe treballadora”.

Lafuente recalca que més enllà de les xifres, el que s’imposa és un canvi de model social a través del desmantellament ocult de serveis essencials: “Els pressuposts no són neutres. Tenen un caràcter ideològic”, afirma, “que xoca frontalment contra qualsevol intent de reconstrucció justa i contra la realitat dels municipis més afectats. No es pot reconstruir un poble amb pressuposts feixistes, xenòfobs, negacionistes del canvi climàtic i de la violència contra les dones”, denuncia. Per a Lafuente, el focus mediàtic centrat en la figura de Mazón oculta l’essencial: “Es pretén imposar un nou model social mentre el relat es concentra en un personatge amortitzat”

Des d’Intersindical Valenciana no dubten a assenyalar responsables. Al centre de les seues crítiques hi és el president de la Generalitat, Carlos Mazón, a qui acusen d’arribar tard, d’eludir responsabilitats i de representar el negacionisme climàtic al servei del capital. “El poble valencià té clar qui és el màxim responsable”, afirmen, però recorden que no va ser l’únic: també assenyalen empresaris que van ocultar la gravetat de la situació a les seues plantilles, van impedir que consultaren el mòbil o les van obligar a acudir a la feina sota alerta roja, posant en perill les seues vides i salut.

Per part seua, la Coordinadora Obrera Sindical (COS) posa el focus en la necessitat de respostes estructurals i reclama garanties fermes en matèria d’habitatge, protecció climàtica i defensa de l’Horta: “Volem garantir els drets fonamentals de tota persona treballadora a la protecció i la prevenció de riscs al seu lloc de treball, més encara en un context alarmant de crisi climàtica”, assenyalen. Des del sindicat insisteixen que la reconstrucció ha de respectar i protegir els recursos naturals que ens sostenen: “No volem una reconstrucció que passe per la destrucció de l’Horta, que compleix una funció socioambiental imprescindible”.

Una vaga des de baix

Des dels Comités Locals insisteixen en l’origen popular d’aquesta convocatòria: “Aquesta vaga general naix a impuls de les zones més afectades i de la població que vam haver d’activar l’alerta zero, perquè l’alerta 3 institucional mai no es va activar”, explica Toni Valero, portaveu del Comité Local de Parc Alcosa. “L’alerta zero és la de ‘només el poble salva el poble’. I això només és possible quan hi ha organització i consciència col·lectiva”.

Des d’aquesta convicció, Valero reivindica la creació dels Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) als municipis colpejats per la dana que ara impulsen la construcció d’un Acord Social Valencià. Un espai ampli, diu, “on han d’estar tots els sectors que estan sent agredits per les polítiques genocides de Mazón”: des dels moviments feministes i en defensa del territori fins als col·lectius migrants, per l’habitatge i pels drets lingüístics. “Acabar amb la llengua d’un poble també és una forma d’extermini”, afirma.

“Fins quan permetrem que els responsables d’aquest crim d’Estat continuen gestionant l’administració com si no res?”, es pregunta Valero

La vaga, assegura Valero, “no és només laboral, sinó comunitària, popular i social”. Una vaga que “ha d’arribar també a eixa València en B, submergida i precària, on molta gent no podrà parar perquè té contractes de dues hores i jornades de dotze, on es continua treballant en tallers clandestins i economies invisibles”.

Més enllà de l’immediat, Valero assenyala la responsabilitat política del Consell en les 230 morts −sumant a la xifra oficial la defunció dels dos treballadors en tasques de reconstrucció− “Fins quan permetrem que els responsables d’aquest crim d’Estat continuen gestionant l’administració com si no res?”, es pregunta. Per a Toni, “la vaga general és hui l’única eina vàlida per a llançar aquesta interpel·lació col·lectiva i obrir un procés de desobediència civil i reconstrucció política des de baix”.

“L’objectiu no és només parar, sinó començar a caminar cap a la dimissió de Mazón i tot el seu Consell”, subratlla. En aquest sentit, avança que els Comités Locals estan desplegant Comités d’extensió de la vaga, fins i tot en zones no directament afectades per la dana i en coordinació amb els sindicats combatius.

Valero denuncia que el Consell se sosté actualment sobre el seu pacte pressupostari amb VOX i adverteix: “La corda amb què Mazón ha intentat salvar-se és la que l’estrangularà. Només falta un pas més en la desobediència civil i en la mobilització de la classe obrera”. Òscar Llago, des del CLER de Massanassa, reprén el fil de l’organització popular i la força del teixit veïnal i insisteix que aquesta no és només una vaga laboral, sinó també política i social: “Una eina que interpel·la directament un model econòmic que anteposa la rendibilitat a les persones”.

Davant aquesta lògica, Òscar reivindica “la sobirania popular com a forma d’existència”, construïda des de la vida quotidiana, l’ajuda mútua i la mobilització veïnal. “El que va començar aquella nit del 29 d’octubre, quan moltes persones van arriscar la seua vida per rescatar-ne unes altres, no s’ha aturat”, subratlla. “Aquesta vaga marcarà un abans i un després, perquè està despertant en la societat la certesa que, si ens organitzem, podem assolir una vertadera transformació”.

Pressió als sindicats majoritaris

Durant la manifestació del passat 1 de maig a València, els dirigents de CCOO i UGT del País Valencià van rebre una interpel·lació pública inesperada: Toni Valero i Rut Moyano, representants dels Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció del Parc Alcosa i Benetússer, els van lliurar en mà una carta signada pels Comités Locals dels municipis afectats per la dana.

A la missiva, els Comités instaven les cúpules sindicals a sumar-se a la convocatòria de la vaga general i els reclamaven que “enfortisquen el seu compromís amb la ciutadania, perquè vivim una situació d’excepcionalitat que exigeix una resposta col·lectiva a l’altura”.

A més d’aquesta acció pública, els sindicats convocants han sol·licitat formalment una reunió amb les direccions de CCOO i UGT per debatre les reivindicacions i pressionar-los a prendre posició. “Estem apel·lant directament a CCOO i UGT i els hem enviat una carta formal sol·licitant una reunió per demanar-los que se sumen a aquesta vaga”, explica al respecte Antonio Ruiz (CNT). La unitat sindical, assegura, “és essencial en aquest moment històric que estem vivint al País Valencià”.

La joventut pren partit

El Sindicat d’Estudiants va ser una de les primeres organitzacions a activar-se després de la dana. “Vam estar a la zona zero des del primer dia”, explica el seu portaveu, Sergi Dasí. “Vam organitzar la ràbia davant l’abandonament institucional de manera solidària cap a la reconstrucció i neteja dels carrers, i vam proposar mesures com ara la vaga estudiantil del 12 de novembre”.

Lluny del relat que retrata els joves com a una “generació de cristall”, Dasí defensa que la joventut revolucionària ha estat a l’altura, demostrant “una consciència de classe forta i una capacitat d’organització exemplar”. El sindicat ha sostingut des del principi que la vaga general és l’única forma real de fer sentir la veu de la classe treballadora.

En el seu cas, les raons sobren: “La situació del valencià a les aules, les ràtios docent-alumne, el sistema de les PAU, els barracons on ens obliguen a estudiar… Són lluites que ja teníem, però que en els últims mesos s’han agreujat. Per això, ens sumem el 29 de maig amb una nova vaga estudiantil”. En les últimes setmanes, el Sindicat d’Estudiants ha celebrat reunions obertes per reforçar la convocatòria, organitzar actes i visibilitzar la repressió contra estudiants.

Dasí llança un missatge directe: “Aquesta vaga és necessària no només per allò que ens afecta als nostres centres educatius, sinó també en solidaritat amb tota la gent afectada per la dana i contra aquest govern que fa negoci amb la política”.

L’habitatge, una de les reivindicacions centrals en la vaga del 29-M

Antonio Ruiz (CNT) recorda que el moviment per l’habitatge feia temps que exigia aquesta mobilització, fins i tot abans que es produïra la catàstrofe de la dana: “Existeix un gran moviment en defensa del dret a l’habitatge, que ha estat reclamant als sindicats més combatius la convocatòria d’una vaga per a intentar reivindicar i resoldre aquesta situació”.

En la mateixa línia, Intersindical Valenciana assenyala que “l’habitatge no pot ser un negoci, és un dret per a la classe treballadora”, i denuncien que “fons voltor estan comprant blocs sencers, fins i tot habitatges protegits o arrasats per la dana, sense que l’administració exercisca el seu dret de tempteig i retracte”.

José Luis González, portaveu de la PAH València, assenyala que aquesta mobilització ha d’anar més enllà de la caiguda de Mazón: “No n’hi ha prou amb que se’n vaja Mazón si les polítiques socials no canvien”

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) situa el dret a l’habitatge com a una de les reivindicacions clau d’aquesta vaga. Subratllen que “cal blindar el dret a l’habitatge de tota la classe treballadora i recuperar tots els serveis públics que ens han arrabassat”. Per a aquest sindicat, l’actual crisi d’habitatge està directament lligada al model econòmic imposat: “El País Valencià no pot continuar sent un territori que l’Estat espanyol ven al consum i al turisme a costa de les condicions de vida i d’habitatge de la classe treballadora”.

José Luis González, portaveu de la PAH València, assenyala que aquesta mobilització ha d’anar més enllà de la caiguda de Mazón: “No n’hi ha prou amb que se’n vaja Mazón si les polítiques socials no canvien. No pot governar qui ha portat a la mort a 228 persones, però el que més necessitem són transformacions profundes que garantisquen drets bàsics”.

González denuncia que “cada dia hi ha al voltant de deu desnonaments al País Valencià, mentre les administracions no apliquen mesures com ara el dret a cedir habitatges buits en emergències d’habitatge”. Subratlla que “el veritable problema no és l’ocupació, sinó els habitatges buits de la banca rescatada i el negoci especulatiu que els envolta, que ni el Consell ni l’Estat volen afrontar”.

Per això, insisteix: “No només demanem responsabilitat total per les víctimes de la dana, sinó que denunciem les polítiques del PP i VOX que estan atacant drets socials fonamentals, especialment en matèria d’habitatge”. Finalment, alerta sobre les retallades en habitatge públic assenyalant que “consoliden un model que condemna les famílies vulnerables i perpetua la crisi social que patim”.