Extrema derecha
La Comarca Científica: “L'extrema dreta valenciana beu de l'anticatalanisme”

El documental Viatge a l'extrema dreta utilitza les ciències socials per a esmicolar l'auge d'estes postures polítiques al País Valencià. Alexis Lara, director, i Idoia Arreaza, analista política, n’aprofundeixen en esta entrevista.

Comarca Cientifica 2
Alexis Lara i Idoia Arreaza a la Universitat Miguel Hernández d'Elx Carlos Serrano
30 mar 2019 07:00

La Comarca Científica és un projecte audiovisual nascut en 2017 que analitza territoris valencians des de les ciències socials, amb una perspectiva plural de la realitat social i abastant matèries com la història, la ciència, la política, la sociologia o la geografia. Dirigit pel sociòleg Alexis Lara, un dels últims productes de La Comarca Científica, Viatge a l'extrema dreta, aprofundeix en este espectre polític al País Valencià. Després de la projecció del documental a la Universitat Miguel Hernández d'Elx, aprofitem la presència d'Alexis Lara i de l'analista política Idoia Arreaza per a conéixer més sobre la recerca.

Quina relació existeix entre l'extrema dreta valenciana i el blaverisme?
Idoia Arreaza: El blaverisme beu de l'anticatalanisme i, fins i tot, es complementen. En territori valencià el discurs de l'extrema dreta, igual que succeeix a Catalunya, es construeix a través de l'anticatalanisme. Es pot observar en la figura de dirigents de formacions com Vox i en les reclames que fan. Al cap i a la fi, l'extrema dreta s'ha vist als carrers de València amb l'única intenció de disminuir el valencià a les aules o argumentant idees com que l'única cosa que potencia l'esquerra en les Falles són tradicions “catalanistes”. Tant en tradició com en cultura tracten de rascar este anticatalanisme.

Alexis Lara: Cal tindre en compte que el blaverisme com a experiment naix durant la Transició, però existeix una certa connexió amb l'últim clevill franquista. A partir d'ací s'intenta construir una identitat regionalista conservadora que no interpreta el valencianisme com una identitat pròpia, sinó com una identitat inclosa dins de l'espanyola. El blaverisme el que intenta és conjurar una identitat que està directament basada en el nacionalisme espanyol.

9 d'octubre
Quan ens volien furtar la paella
Entre els finals del 70 i els principis del 80, la ciutat de València va viure un episodi de confrontació pels simbols culturals i un clima de violència ultra als carrers.
Com ha influït el procés català en formacions com Vox?
IA: Formacions com la de Santiago Abascal ja porten en el seu ideari la supressió de les autonomies, i este discurs es compra en un moment en el qual la societat es vertebra a favor o en contra del referèndum a Catalunya i pugna per les banderes de tots dos sectors.

No és antiespanyol pretendre eliminar les autonomies en un país multicultural com és el cas d'Espanya?
IA: Considere que sí, però hem de tindre en compte que, a Espanya, són moltes les formes d'entendre el fet de ser espanyol. Crec que des d'una formació política s'ha d'acceptar eixa diversitat del sentir espanyol i eliminant les autonomies estàs eliminant part d'eixa identitat.

AL: És que eliminar les autonomies per definició ja no és només antiespanyol, sinó també anticonstitucionalista. 

"Per definició, pretendre eliminar les autonomies ja no és només antiespanyol, sinó també anticonstitucionalista" 

Creieu que es poden tornar a repetir els nivells de tensió viscuts durant la denominada “Batalla de València”, en els quals es va arribar fins i tot a atemptar contra la casa de Joan Fuster?
AL: L'any 2017 visquérem moments de tensió en el 9 d’Octubre i, si existeix permissivitat policial, poden tornar a repetir-se. Per tant, tot açò pot anar a més, ja que el discurs de l'odi i de la confrontació va calant en molts sectors de la societat. Fa unes setmanes, en un locutori de València, una senyora que enaltia Francisco Franco va increpar a una clienta colombiana, dient-li que, si guanyava Vox, se n'hauria d'anar al seu país.

IA: També hem vist certs episodis de confrontació amb grups d'extrema dreta, com quan van assaltar fa uns anys la casa de la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra.

En este sentit, es pot veure amb el temps un augment dels delictes d'odi?
AL: Efectivament, i si alguns dirigents no moderen el seu discurs, tindrem més casos d'este tipus. Quan obris una autopista discursiva d'odi i antimulticulturalista, la gent percep que el diferent és una amenaça, ja siga a l'hora de trobar treball o per la seua pròpia seguretat.

IA: Hi ha certes opinions o creences que una persona abans no deia en saber que atemptaven contra certs col·lectius. El fet que un referent públic les diga a través dels mitjans de comunicació fa que unes altres persones se senten avalades per a fer certs comentaris o emetre certes opinions. El tema de la presó permanent revisable, per exemple, els l'estan comprant moltes persones —fins i tot d'esquerra—, a formacions d'extrema dreta.

València
La impunidad de la extrema derecha se traduce en violencia el 9 d’Octubre

Entre 200 y 300 neonazis reventaron la manifestación del 9 de Octubre en Valencia ante la pasividad de los agentes de la Policía Nacional.

Llavors quina considereu que ha sigut la responsabilitat dels mitjans en l'auge de formacions d'extrema dreta?
AL: Jo pense que el principal problema ha sigut tractar temes molt polèmics des de la morbositat i en nombroses tertúlies. S'ha arribat als baixos instints de la societat i això ha propiciat que molta gent comprara estos discursos. 

IA: Es veu en temes com l'arribada de l'Aquarius a València o el judici del Procés: ja no és únicament com es tracta a Vox, sinó també com es tracten la resta de temes de rellevància des dels mitjans de comunicació. Si parem atenció, podem observar que estos temes vertebren per complet el discurs de l'extrema dreta.

Vox
Vox, mitjans i antifeixistes
Caldria preguntar-se si l'ascens de la ultradreta no té a veure amb l’atenció que reben des dels mitjans de comunicació i la forma en què es tracta aqueixa informació.

AL: Estan vinculats amb el nacionalcatolicisme. L'altre dia van destapar la vinculació entre la Fundació Francisco Franco i el vicepresident de Vox. La religió influeix, el discurs antiimmigració, per exemple, es dirigeix més contra les persones magrebines que contra les persones llatines.

P. S'aproximen les eleccions autonòmiques, i en el nostre cas coincidixen amb les generals. Com creieu que afectarà en este àmbit el sorgiment d'estes formacions?
IA: Dependrà molt del que faça el votant d'esquerres. Vox tindrà un fort potencial de vots en zones en què hi ha un nivell alt de renda i en llocs en què es reunisquen una sèrie de condicions com, per exemple, la percepció del volum d'immigració a determinades zones. A açò li hem de sumar els territoris en els quals es compra el discurs contra Catalunya, perquè hi ha una part de la societat que s'ha encarregat constantment de fer un paral·lelisme entre Catalunya i València. El nombre de vots serà alt, però el d'escons depén de la participació de l'abstencionista clàssic i, sobretot, del votant d'esquerres.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Extrema derecha
Extrema derecha Estados Unidos declara la guerra contra los pobres con la ley “grande y bella” de Trump
VV.AA.
La norma presupuestaria, que contempla más de un centenar de disposiciones, convierte a ICE en el cuerpo de seguridad del Estado más financiado y es un cheque en blanco para las grandes contaminantes.
Historia
Historia ‘Weimar’, y su eco
‘Tiempos inciertos’, la exposición dedicada a la República de Weimar en el CaixaForum de Barcelona, apenas se deja nada, pero vuelve a incurrir en la idea de las “dos Alemanias” contrapuestas.
Análisis
Análisis Negar, polarizar, avanzar: el asalto de la ultraderecha a las políticas climáticas
El llamado Pacto Verde Europeo se ha convertido en el principal caballo de batalla de la guerra cultural del negacionismo climático, sobre el que anudar los diferentes discursos negacionistas de la extrema derecha.
Vaquer
4/4/2019 11:23

Aquest tema em pareix molt interessant. He llegit en el Facebook de La Comarca Científica que pujaran a YouTube el documental en obert el 10 d'abril, estic desitjant veure'l!

8
0
Altri
Altri Galiza elixe o rumbo da loita contra Altri nas eleccións á directiva da plataforma Ulloa Viva
A veciñanza da comarca máis afectada presenta dúas listas separadas logo de non chegar a unha proposta de consenso. Por unha banda, concorre unha candidatura continuísta e, pola outra, unha alternativa que se achega máis o nacionalismo institucional.
Medio rural
Medio rural A esperanza da xestión colectiva fronte ao espolio: os comuneiros de Tameiga contra o Celta
Mentres varios proxectos industriais tentan privatizar e destruír os ecosistemas galegos, algúns grupos de veciños e veciñas organizadas fan oposición social construíndo alternativas comunitarias. Ás veces, tamén gañan ao xigante.
O Salto medra contigo
Crowdfunding O Salto Galiza abre un crowdfunding para empapelar Altri
Queremos investigar os responsables políticos e empresarias do que podería ser o maior atentado ambiental da historia recente de Galiza.
Ourense
Ourense Ourense organízase para loitar contra patrullas de extrema dereita nos barrios máis empobrecidos da cidade
A veciñanza e os movementos sociais responden ao discurso do medo promovido por Frente Obrero e sinalan a súa estratexia de criminalizar a pobreza e sementar odio en contextos de exclusión e abandono institucional.

Últimas

O Teleclube
O Teleclube 'O Teleclube' alucina no deserto con Óliver Laxe e 'Sirat'
Laxe leva o seu cuarto premio de Cannes, esta vez en competitición, polo seu novo filme que explosiona na gran pantalla.
Medio ambiente
Medio ambiente A loita polo monte galego: lumes, eucalipto e ameazas á propiedade común
Galiza concentra un terzo dos incendios forestais rexistrados no Estado. Mentres a Xunta apunta aos montes veciñais, comuneiros e ecoloxistas denuncian unha estratexia política para favorecer a privatización e a expansión da industria madereira.

Recomendadas

Feminismos
Feminismo Dous anos sen reparación tras sufrir lesbofobia nun Rexistro Civil de Pontevedra cando ían inscribir a seu fillo
Un funcionario negouse a inscribir ao fillo de Antía e a súa parella. Un erro de redacción na lei trans está detrás dos argumentos que o funcionario esgrime para defender a súa actuación.
Culturas
Erika Lust y Sara Torres “El deseo tiene una potencia inagotable para transformar la realidad si lo liberamos de las normas”
Sexo, deseo o ética del placer son algunos de los temas que hilan la escritora Sara Torres y la productora de cine porno Erika Lust en ‘La abundancia del deseo’.