Infraestructuras
“Cal aprofundir en les externalitats negatives de l'ampliació del port de València i el seu cost”

L'ampliació del port de València pot considerar-se, sense massa por a equivocar-se, el principal conflicte ambiental vigent a la ciutat. La controvèrsia es revifava el passat dilluns 1 de juliol quan l'Autoritat Portuària de València decidia adjudicar les obres, malgrat la sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid que estipula la paralització cautelar de qualsevol tràmit fins el pronunciament de Ports de l'Estat i malgrat la resta de processos judicials pendents de resolució. La licitació per 592 milions d'euros ha estat adjudicada a la Unió Temporal d’Empreses (UTE), formada per Acciona Construcción SA, Jan de Nul NV i Grupo Bertolín SAU.

Enmig d'aquesta situació, un grup d'estudiants del Master's International Land and Water Management de la Universitat de Wageningen (Holanda) han acudit a València per realitzar un estudi del cas i aportar una visió externa sobre les implicacions del projecte. Les estudiants de la universitat holandesa –referent mundial en assumptes ambientals– van ser convidades per la Comissió Ciutat‑Port a fer un avançament de les conclusions del seu informe el passat dijous 4 de juliol a La Nau de la Universitat de València. La formació prèvia de Claudia Fantini, Natalia Gómez, Esther Keemink, Joris Krol i Gina ter Haar –autores de l'informe– oscil·la des de la producció alimentària fins a la innovació empresarial en sostenibilitat, però totes coincideixen a l'hora de mostrar-se preocupades per les conseqüències derivades de la implementació de grans infraestructures industrials, especialment en l'actual context d'emergència climàtica. Des d'El Salto hem pogut parlar amb dues membres de l'equip –Natalia Gómez i Claudia Fantini–, per tal que ens explicaren què han tret en clar després d'aquest període de treball intens.

Les grans infraestructures s'associen només a beneficis econòmics, però també és important avaluar les implicacions ambientals i socials

Tinc curiositat, què us va portar a escollir el cas de l'ampliació del port de València per a realitzar el vostre treball?

Natalia Gómez: Per al projecte de l'últim curs de màster podíem escollir entre una sèrie de temes. Nosaltres vam escollir realitzar una anàlisi dels potencials costs i beneficis del projecte d'expansió del port de València. Personalment, ho trobe bastant interessant perquè moltes vegades les grans infraestructures s'associen només a beneficis econòmics, però també és important avaluar les implicacions ambientals i socials.

Claudia Fantini: A la nostra universitat es parla molt de tot allò que està relacionat amb l'agricultura a països en vies de desenvolupament, però és molt diferent parlar d'un cas com aquest, aquí a Europa.

Quin enfocament vau decidir aplicar quan preparàveu aquests mesos de treball?

N.G.: El que busquem és proporcionar una visió sistèmica i alhora holística sobre els costs i beneficis per als pròxims 10 anys categoritzant-los en tres pilars: ambiental, social i econòmic. Ens basem en la realització d'una anàlisi documental bibliogràfica i les enquestes que hem realitzat a la població de les zones afectades. Concretament al municipi d'Alboraia, al nord del port; a la ciutat de València, barris del centre; i als barris que limiten amb el port a l'est, Natzaret, el Grau i el Cabanyal.

C.F.: Hem realitzat una anàlisi multicriteri per a connectar els resultats de l'anàlisi documental i de les enquestes. Bàsicament, una estratègia per a entendre què n'opina la gent i com l'anàlisi documental es connecta amb l’opinió pública seguint diversos indicadors dels tres pilars que hem mencionat: economia, societat i medi ambient.

Respecte de les enquestes, destacaríeu algun aspecte sobre la percepció de la gent sobre el projecte?

C.F.: Una qüestió interessant és que, de les persones enquestades, quasi el 50% no tenia ni idea del projecte. A nosaltres ens pareix important trobar una manera de parlar més sovint amb la gent d'aquest tema, perquè pareix que moltes persones no saben de la situació.

N.G.: Una cosa curiosa va ser que també les persones amb una visió positiva respecte de l'ampliació li donen una importància similar al pilar ambiental comparant-la amb les respostes d'aquelles que s'hi oposen, no és que subestimen la importància de l'aspecte ecològic. En canvi, això no ocorre amb el pilar societat, és a dir, tot allò relacionat amb qualitat de vida, cultura o patrimoni. Aquí les persones amb una percepció negativa de l'ampliació li donen més valor.

També tinc per entés que us heu entrevistat amb diverses expertes i persones involucrades amb el projecte. No sé si podeu fer-ne cinc cèntims sobre amb qui heu parlat i quines són les coses més rellevants que heu recollit.

C.F.: Sí, les entrevistes van ser molt importants per a poder tindre un context de tot el que està passant, perquè no som d'aquí. És complicat per a nosaltres.

N.G.: Vam entrevistar el regidor de grans projectes de l'Ajuntament de València, els partits polítics Podem i Compromís, una experta en dinàmiques costaneres i, també, un expert en aspectes legals. El Partit Popular també el vam contactar però no ens van respondre i, també, evidentment l'Autoritat Portuària de València. Vam enviar la sol·licitud tan prompte com vam aplegar i ens van respondre que sí, que volien, a més, que parlàrem directament amb les persones a càrrec de l'ampliació. Finalment, però, no ens van poder oferir una data a temps degut a les seues agendes. De totes maneres, vam considerar també els documents que ens van proporcionar amb l'objectiu de tindre una perspectiva tan àmplia com fora possible.

C.F.: D’altra banda, també ens vam reunir amb la Comissió Ciutat-Port, l'associació Per l'Horta i líders locals dels barris de Natzaret i La Punta.

Les implicacions es perceben com a negatives independentment de si la gent està d'acord, s'oposa a l'ampliació o no té idea del que està ocorrent

La pregunta és obligada, heu pogut aplegar a alguna conclusió?

C.F.: Per al tipus d'anàlisi que realitzem és un repte la forma d'integrar els diferents indicadors i donar‑los un pes apropiat, donat que cadascun depén de les preferències i diferents percepcions de la gent. Però, al final, seguint la metodologia que nosaltres utilitzem, el resultat de la percepció en els tres grups de població va ser negatiu. A l'hora de traslladar-ho a un exercici quantitatiu, observem que les implicacions es perceben com a negatives independentment de si la gent està d'acord, s'oposa a l'ampliació o no té idea del que està ocorrent.

N.G.: No podem afirmar que els costs siguen majors que els beneficis, perquè no hem aplegat a profunditzar-hi tant, i és complicat integrar factors tan diferents. No obstant això, el balanç obtingut segons el nostre mètode d'anàlisi holístic resulta negatiu.

La Comissió Ciutat‑Port s'ha interessat pel vostre treball i ha estat acompanyant-vos fins al punt d'organitzar una presentació de l'informe a la universitat. Com han sigut aquestes experiències? Per un costat, entrar en contacte amb una plataforma ciutadana immersa en aquesta controvèrsia i, per l'altre, poder explicar la vostra anàlisi a la ciutadania preocupada.

N.G.: Destacaria la diferència que hem percebut respecte a les enquestes. Quan fèiem les preguntes, més bé havíem d'explicar a les persones allò que està passant, però amb la Comissió Ciutat‑Port hem descobert que existeix una societat civil interessada que li dona seguiment al tema i també està informada.

C.F.: També m'imaginava la sensibilitat que hem trobat a la sala. Nosaltres intentem entendre el context, però al cap i a la fi no el vivim. Sabem que és un tema complicat que ha tocat la vida de moltes persones al llarg del temps. Ha sigut molt interessant també poder ser part d'aquesta discussió.

En el vostre cas, ha sigut fàcil aconseguir la informació necessària per a realitzar el treball? Creieu que existeix suficient informació accessible per a la ciutadania mitjana per a conèixer aquest tema?

N.G.: Crec que no, ha estat bastant complicat. Inclús considere que encara hi ha més informació en mans d'algunes organitzacions concretes, però que no resulta tan accessible al final. De totes maneres, la informació accessible continua sent poca. Una altra cosa que vam concloure respecte a les dades de l'Autoritat Portuària és que sempre referien xifres sobre la quantitat de llocs de treball, costs econòmics, beneficis, etc. En qualsevol cas, ens falten dades sobre els costs de les externalitats negatives, com ara l'afecció a la salut pública, la contaminació ambiental o els conflictes amb el turisme. Cal aprofundir més en aquestes externalitats negatives i els costs que impliquen.

C.F.: Per a escriure un informe per a la universitat, a més, el que necessites són fonts científiques i el que trobàvem, sobretot a través d'internet, no sempre era així. Ens hem trobat també, fins i tot, amb el cas de documents l’existència dels quals coneguem, però als quals no hem pogut accedir.

Creieu que amb l'actual model de governança del port –on existeix una majoria de representació de les empreses navilieres– és possible abordar el problema amb una mirada global, tal com plantegeu al vostre estudi?

N.G.: Aquesta és la meua opinió personal, però crec que s'hauria de democratitzar la presa de decisions a les autoritats portuàries, basant-me en tot allò que hem llegit i també en les enquestes realitzades. Els ports són grans infraestructures que generen un gran impacte. Els efectes arriben a la població i són reparats amb els impostos de les persones, però la presa de decisions sempre s'ha percebut com a un assumpte privat. Al nostre treball s'indica la necessitat de fer-la més inclusiva i que realment existisca representació de la societat civil.

Nosaltres ens preguntàvem sobre quines són les ferramentes que té la població a l'abast per a poder incidir. Al final, veus que la porta d'entrada a esta estructura de governança està molt allunyada de la població. Per això, crec que s'ha de destacar el treball d'organitzacions com ara la Comissió Ciutat‑Port, que permet realitzar aquestes xerrades, difondre estudis diversos i augmentar la sensibilització de la ciutadania.

Resulta difícil d'entendre per què es continua amb l'ampliació si hi ha diversos processos judicials oberts i una part de la població posicionada en contra.

Tot just la setmana passada van ser licitades les obres per a l'ampliació, a pesar de les controvèrsies socials i els processos judicials oberts. En la vostra opinió, com a agents que us heu aproximat de manera externa, us sembla prudent la decisió de l'Autoritat Portuària?

C.F.: Crec que, en general, l'estructura dels ports és molt complicada i també com es relacionen amb les diferents autoritats de l'estat. Per això, semblaria més lògic abordar processos tan grans amb un poc més de calma.

N.G.: Nosaltres no tenim informació suficient sobre els processos legals. Tot i així, segons el que hem escoltat, resulta difícil d'entendre per què es continua amb l'ampliació si hi ha diversos processos judicials oberts i una part de la població posicionada en contra.