País Valenciano
À Punt adopta el model de Canal 9

À Punt va nàixer en 2018 com a part d’una promesa electoral del govern del Botànic que comptava amb el suport de les esquerres valencianes del PSOE, Compromís i Podem. Era la resposta de l’esquerra a un impulsiu i traumàtic tancament de Canal 9 en 2013, sota la presidència d’Alberto Fabra, contra l’anul·lació judicial de l’ERO. En aquell moment, la radiotelevisió valenciana s’havia reconvertit en Nou, cosa que en els plans de Fabra havia de permetre canviar la imatge de l’ens públic i retallar la plantilla i el pressupost.

En els anys anteriors, Canal 9 havia viscut un procés de degradació que va durar anys, tot i que, alhora, tenia un segon canal, Punt 2 o Nou 2 i una ràdio, que es van mantindre més propers al sentit fundacional. El malbaratament —que va arribar a 1.200 milions d’euros de deute—, la corrupció, la privatització, el control polític, la manipulació informativa o la teleporqueria van ser protagonistes a l’ens públic durant anys. Una situació que es podria repetir, segons diferents moviments socials valencians, a partir de la nova llei d’À Punt, aprovada el passat estiu amb els vots de PP i Vox.

L’elecció el passat gener d’un nou Consell d’Administració totalment monocolor i els recents nomenaments tant d’un nou president com d’un nou director han encés les alarmes en la societat civil per una possible tornada al model de Canal 9

Ara, l’elecció el passat gener d’un nou Consell d’Administració totalment monocolor i els recents nomenaments tant d’un nou president com d’un nou director han encés les alarmes en la societat civil per una possible tornada al model de Canal 9. Pel que fa a l’elecció del Consell d’Administració, José Ignacio Pastor, de l’Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), creu que ha estat un error que Compromís i el PSOE no hagen proposat a persones per al Consell d'administració d’À Punt, encara que en foren només dues. “No s'ha denunciat suficientment l'abús que fa el PP i l’extrema dreta per a ocupar espais que no els corresponen”, afegeix.

Pel que fa als nous directius, tant Vicente Ordaz, nou president de la corporació, com Francisco Aura, nou director d’À Punt, procedeixen de mitjans vinculats a la conferència episcopal com ara COPE i 13TV, respectivament. Aura, a més, ja va formar part de l’equip directiu de Canal 9 durant períodes especialment polèmics. De fet, l’esquerra parlamentària ja l’ha titllat de comissari polític i promotor de teleporqueria.

El peligro de un ecosistema mediático viciado

José Manuel Martín Corvillo

Medios de comunicación

El peligro de un ecosistema mediático viciado

José Manuel Martín Corvillo

El periodismo local está en un grave estado de salud y su audiencia se enfrenta a la pérdida de identidad por la intoxicación informativa.

Pastor critica que en aquest nomenament “no ha existit cap tipus de concurs públic, ni convocatòria”, ni transparència, ni han presentat quin és el seu projecte per a l’ens públic “com sí que s'havia fet en anteriors convocatòries de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació”.

Model de Canal 9: manipulació i teleporqueria

La nova llei de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA), que substitueix l’elaborada pel Botànic en 2016 no està ben valorada pels moviments socials valencians. Per a Pastor, ha estat una llei innecessària i “difícilment justificable, ni com està redactada, ni la seua urgència, ni la seua tramitació”. El president d’ACICOM critica durament la “total falta de participació, tant de la societat valenciana com dels òrgans estatutaris valencians”. “És molt negativa per a la pluralitat informativa perquè elimina els mecanismes de control, rebaixa l'ús del valencià i recorda a l'època en què la televisió valenciana era citada com a exemple de la manipulació periodística”, ens explica Vicent Marco, president de la Unió de Periodistes Valencians. “Passem d'una televisió diversa i neutral, a una que pot estar al servei d'un partit, com passa amb Telemadrid o Televisión de Galicia”, afegeix Marco.

L’ens públic perd autonomia a partir de la desaparició dels sistemes d'equilibris i fiscalització quan es passa d’un organigrama plural i participat com ara “el Consell de la Ciutadania—proposat en gran part per la societat civil—i el Consell Rector plural on participava el comité d'empresa” a un Consell d’Administració monocolor, explica Pastor, qui es mostra crític amb l’exclusió i la inacció del Consell de l’Audiovisual valencià. Eren òrgans que dins de l’ens juntament amb el Consell d’Informatius podien denunciar irregularitats i intents de control polític. A més, Pastor indica que aquest atac a la independència del servici públic de comunicació s’ha fet presentant “cortines de fum per a despistar amb declaracions grandiloqüents sobre un nou impuls a l'audiovisual i la hipertròfia legislativa i de l'administració”, indica.

ÀPUNT: El nou vell model

Marta Navarro

Àpunt

ÀPUNT: El nou vell model

Marta Navarro

El Govern del Botànic planteja una nova televisió pública de tall neoliberal amb la major part dels continguts produïts per empreses privades

“Hem tornat a l'organigrama i a l'organització de l'antiga Canal 9. Estem expectants a veure quins són els canvis, quin és el desenvolupament reglamentari i, a partir d’allò que passe, actuarem”, conclou Marco. Aquest indica com “alguns companys estan buscant eixir de la corporació perquè no combreguen amb el futur que comença a esbrinar-se”. El president de la Unió de Periodistes creu que “la teleporqueria a poc a poc tornarà, com si això portara més audiència (que no ho fa)”, indica. “S’ha arribat a dir des de presidència de la Generalitat, que és de qui depén directament À Punt, que anava a fer-se una revolució i convertir els mitjans públics en una opció de negoci”, explica Rafa Alborch de la Intersindical Valenciana, qui havia estat representant de la plantilla al Consell Rector d'À Punt. Alborch assenyala que són declaracions que “ens recorden èpoques anteriors” de malbaratament i corrupció a l’antiga RTVV.

Reconnexió amb la informació sobre la dana

Els moviments socials valencians posen en valor la tasca informativa d’À Punt sobre la dana. “Volem recalcar com amb la dana s'ha fet palesa la necessitat de tindre uns mitjans de comunicació que estiguen autocentrats: centrats en el País Valencià”, afirma Zahia Guidoum, coordinadora de Decidim, una de les entitats convocants de les quatre manifestacions que han demanat la dimissió de Mazón després de la dana. Guidoum reclama uns mitjans públics valencians que siguen independents i crítics i indica que “À Punt ha tingut molt bona cobertura” sobre la dana, malgrat que assenyala alguns moments en els quals “ha semblat que hi ha hagut major control polític”. Afegeix que creuen “que ara mateix està donant un servei públic important i que esperem que continue sent-ho i que no es convertisca en un servei censurat que torne al model fosc de Canal 9”.

De fet, hi ha hagut moments de tensió entre l’ens i el govern actual fins al punt que el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, ha acusat À Punt de contribuir al “linxament” del president de la Generalitat, Carlos Mazón, per la gestió de la dana, acusació a la qual ha respost el Consell d’Informatius. Quan va ocórrer la dana, els informatius d’À Punt van arribar al 21% de quota el dia dels esdeveniments i al 14% durant aquella setmana, mentre que els del migdia arribaven al 8%, quan les seues dades habituals son inferiors al 5%. “En mig de tota aquesta situació, À Punt s’ha mostrat útil i necessària”, conclou Guidoum.

Menys valencià

Quan, al seu redactat, les lleis Canal 9 i d'À Punt de 2016 feien una referència explícita a la promoció del valencià, en el darrer cas el valencià era la llengua vehicular, no és així a l’aprovada en 2024. “Estem expectants a veure què passa amb el llibre d'estil que definirà el model lingüístic”, indica Marco. Des de la Intersindical, Alborch es mostra preocupat per “l’augment de la programació en castellà, especialment el cinema”, i perquè cada vegada hi ha “més tertulians que només parlen castellà”. “La insistència per igualar el castellà i el valencià en el servici públic és una trampa, perquè no es pot parlar d'igualtat lingüística sense tindre en compte el context. El valencià està pràcticament desaparegut de la resta de la dieta mediàtica que podem rebre la ciutadania”, indica Pastor. De fet, un increment que sembla clar amb les darreres afirmacions del nou president de l’ens en aquest sentit.

Pastor afegeix, a més, que “des de la Presidència de la Generalitat s'intenta modificar el model lingüístic” quan això “correspon estatutàriament a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)”. El president d’ACICOM explica que “estan imposant per la porta de darrere un nou model basat en el ‘valencià del carrer’, cosa que genera un fals conflicte amb el valencià normativitzat que s’ensenya a les escola i que dicta l'AVL”.

Sense quota per a l’audiovisual valencià

“La llei elimina la quota mínima de producció valenciana que cal contractar, per tant, s'obri la porta al fet que el sector patisca molt i siguen grans productores—de Madrid, principalment— aquelles que facen tota la programació”, explica Marco. En general, en l’àmbit pressupostari de l’ens, la nova llei dona total llibertat al nou govern quan l’anterior llei garantia un pressupost d’entre el 0,3 i el 0,6% del pressupost total de la Generalitat Valenciana.

Sense conveni, ni oposicions

Pel que fa a la situació laboral, “si bé per ara no s’han produït acomiadaments, hi ha un problema de falta de personal que s’arrossega des del Botànic”, indica Alborch, qui afegeix que això s’ha pogut “comprovar amb la cobertura especial de la dana, on s’han doblat torns i s’han fet moltes hores extres que s’hauran de compensar”, afirma el membre de l’Intersindical Valenciana. Una plantilla de 500 treballadors que no té conveni d’empresa, el primer intent del qual va ser rebutjat per la Conselleria d’Hisenda en 2021.

Per al sindicalista, a la precarització s’afegeix que amb el govern de Mazón s’han suspés les oposicions que s’havien convocat a finals de la passada legislatura. Des de la Unió de Periodistes, consideren que aquesta suspensió “és un drama per a tota una generació de joves periodistes que veuen com se'ls tanca l'accés a la radiotelevisió pública, de nou”. Pastor critica que el Botànic “es va adormir i no va tindre agilitat per a convocar les oposicions i generar la necessària estabilitat a la plantilla” i evitar l’actual interinitat i incertesa entre els treballadors. En la seua opinió, l'oferta pública de treball “hauria d'haver eixit molt abans”.

Un impuls insuficient?

“El Botànic va posar en marxa mitjans per a garantir el servei públic de comunicació”, explica Pastor. Una de les eines per previndre models com els de Canal 9 havia estat obrir la participació en l’ens a organitzacions socials i treballadors més enllà dels partits polítics. Ara mateix, encara és una incògnita en quina situació quedaran el Llibre d’Estil, que regula la línia editorial, i el Consell d’Informatius, que ha de garantir la independència de la redacció.

Alborch incideix que no es van seguir les recomanacions dels informes dels experts que reclamaven un major pressupost i “una plantilla suficient per a posar en marxa À Punt”, i que ha tirat per una “excessiva externalització de llocs de treball i de programació”. El pressupost no està “a l’alçada de les altres radiotelevisions autonòmiques amb llengua pròpia”, afegeix el sindicalista. Si el pressupost d’À Punt va ser 73 milions d’euros en 2024: la radiotelevisió gallega va tindre 120 milions; la basca, 180 milions; Canal Sur —que no té llengua pròpia— va tindre 150 milions i va quedar molt lluny dels 336 milions de la radiotelevisió pública catalana. Pastor critica, també, el que considera falta d’ambició per promoure el sistema audiovisual valencià, promoure la llengua en col·laboració amb el teixit social de defensa del valencià o la col·laboració amb les altres televisions públiques del domini lingüístic català.

Marco considera que, errades puntuals a banda, “À Punt ha fet, i continua fent, un gran treball difonent la realitat del poble valencià, gràcies al fet que hi ha grans professionals dins”. Per a Marco, “la resta de matèries són legislables, com hem vist, per això s’han modificat”. Des de Decidim, “pensem que en el Botànic no es va blindar suficientment À Punt”, i aposten pel paper clau i vertebrador d’una radiotelevisió pública valenciana que impulse l’ús de la llengua pròpia i aporte una perspectiva autocentrada. “Esperem que els contrapesos que els varen posar siguen suficients per a garantir el servei públic” conclou Guidoum.

Si bé, Marco descarta, per ara, un nou tancament, “tot és possible, encara que ara, com és molt més econòmica i les audiències són inferiors, molesta menys”. En com s’acaben desenvolupant les coses, sembla clau que el PP continue governant en la següent legislatura, cosa que els permetria consolidar el desballestament d’À Punt que ja han iniciat.