Urbanismo
L’urbanisme d’infraestructures contra el patrimoni de l’horta

El projecte d’ampliació de la V-21 destruirà 80.000 metres quadrats dhorta amb valor productiu i paisatgístic. Dins d'este territori es troba el mític forn de Barraca, que durant 70 anys va abastir de pa a tota lhorta d'Alboraia.

Exterior del Forn de Barraca, partida de Calvet, Alboraia
Exterior del Forn de Barraca, partida de Calvet, Alboraia Rafel Atez
10 may 2018 07:00

En un dels trams on la V-21 trenca l’harmonia de l’horta trobem el forn de Barraca, partida de Calvet, Alboraia. Abans hi vivia una família que tenia un veïnat amb qui compartir la quotidianitat i també un negoci: el forn que abastia de pa tota l’horta d’Alboraia. A hores d’ara, allí només s’escolta el miolar d’algun gat i, sobretot, el soroll dels cotxes.

En un mural de la paret del forn que dóna a la carretera, una fletxa travessa el cor d’una carxofa, un símbol de com les polítiques urbanístiques de la rajola i el ciment estan matant el patrimoni paisatgístic i productiu valencià.

L’associació Per l’Horta va decidir buscar un artista compromés, que comprenguera la problemàtica que assola l’horta valenciana, per fer un mural reivindicatiu. Així, Diego Mir va pintar la carxofa amb el missatge “l’horta és vida”.

pintar mur forn barraca
L'artista Diego Mir pintant un mural reivindicatiu sobre el Forn de Barraca El Salto País Valencià

El forn barraca és històric perquè es va construir en 1906 i estigué en marxa fins a l’any 1975. Durant eixos setanta anys, allí es feia el pa de tota l’horta d’Alboraia, així com dolços i tot el que les dones de l’horta necessitaven coure. “Venien totes amb les seues cistelles amb el material per a fer les coques i els pastissets, i els coïen”, conta Ramón Giménez Sancho, també conegut com a Barraca, membre de la família amb el mateix malnom, i propietari del forn.

El forn de Barraca és històric perquè es va construir en 1906 i estigué en marxa fins a l'any 1975. Durant setanta anys es feia el pa de tota l'horta d'Alboraia

El forn funcionava a llenya, i quan es calfava es retiraven les brases, i es coïa el pa. És un forn morú, perquè guarda la calor: “El mestre que estava de forner sabia quan estava a la temperatura corresponent”, continua explicant Ramón. Ho calculava a ull. Per a Barraca, el forn no és només patrimoni de la seua família sinó de tot el poble d’Alboraia, i assegura que ell l’ensenya a tota persona que vol visitar-lo, com una mena de museu.

Estancia interior del Forn Barraca donde se reunieron decenas de personas que asistieron al paseo informativo contra la ampliación de la autovía V-21 el pasado 3 de diciembre de 2017
Estada interior del Forn Barraca a on es van reunir desenes de persones que assistiren a la passejada informativa contra l'ampliació de l'autovia V-21 el passat 3 de desembre de 2017 Rafel Atez

El Ministeri de Foment té un projecte d’ampliació per a construir un tercer carril en la V-21, que afecta els termes d’Alboraia i València, i que destruirà 80.000 metres quadrats d’horta amb valor productiu i paisatgístic. En este territori es troba també el mític forn de Barraca, que es veu amenaçat per les futures obres junt amb altres tres edificacions més. Lluís Fontelles, membre de Per l’Horta i cunyat de Ramón, explicava que només falta l’adjudicació a l’empresa corresponent per a fer les obres i que tenen poques esperances. “Al llarg de l’any segur que vindrà l’adjudicació i, tot seguit, l’obra”, assegura.

Fontelles explica v21 forn
Lluís Fontelles, membre de Per L'horta, explica el que suposarà l'ampliació de la V21 Rafel Atez

El combat per conservar l’horta continua a contratemps, i la resistència la conformen associacions locals com Per l’horta, que sorgixen de la consciència ciutadana de construir un nou model de ciutat allunyat de l’especulació urbanística. Una sèrie de persones expertes de la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i el CSIC explicaven en la publicació Veus per l’Horta (2014) que l’horta tradicional de València ocupava fins a 20.000 hectàrees a principis dels anys seixanta, però en l’actualitat només es preserva poc més d’una quarta part.

L'horta tradicional de València ocupava fins a 20.000 hectàrees a principis dels anys 60, però en l'actualitat només es preserva una quarta part

La destrucció de l’horta no només significa la pèrdua d’un territori molt valuós, sinó també l’oblit d’un estil de vida, dels ritmes i els vincles que tenien les persones que vivien allí. El nét del tio Barraca, que s’anomenava Vicent Gimeno, conta que el seu iaio, que va tindre 10 fills, quan es casà no tenia res, no sabia llegir ni escriure, però va decidir que la seua família no tornaria a passar fam i es va posar a treballar.

Zona de entrada al Horno Barraca y su fachada limítrofe con el margen este de la autovía V-21 que será ampliada provocando la expropiación y escombro de la edificación histórica
Zona d'entrada al Forn Barraca i la seua façana limítrof amb el marge est de l'autovia V-21 que serà ampliada provocant l'expropiació i enderroc de l'edificació històrica Rafel Atez

Així va fer un patrimoni, el forn de Barraca. I un altre forn a la Malvarrosa. Un fill seu va ser forner, però el forn se’l quedà la filla. I, al final, va arribar a les nétes. Les Barraques conformen quatre generacions de filles d’Alboraia. L’última, segurament, haurà de vore la destrucció d’eixe patrimoni. 

Fins a l’any 75 el forn funcionava, però el negoci va parar perquè la gent es mudà al poble i ja no hi havia activitat. Ramón conta que començaren a viure a Alboraia en els anys 80 perquè es quedaren a soles. “Tot el personal de l’horta volia anar-se’n al poble, i se n’anaren al poble”, diu. Pensa que la raó era una espècie de moda per la qual tothom qui llaurava el camp volia un pis, i també que antigament no tenien tants servicis en l’horta com en el poble.

espantapajaros forn v21
Paisatge de l'horta d'Alboraia, amb el forn de Barraca al fons Marta Navarro

També creu que si en el seu moment el seu iaio haguera construït la casa en el poble, ara tindria valor, i “no val res, ara ve la V-21, la tiren a terra i s’acaba la història”. També argumenta que l’horta no ix rendible com a font d’ingressos principal. Malgrat que a ell li agradava la terra, va decidir treballar en una fàbrica de guitarres perquè a hores d’ara només un tant per cent molt baix de llauradors i llauradores poden viure de l’horta. 

Amb un to nostàlgic, Barraca rememora la rutina quotidiana de la vida en l’horta: “Féiem paelles amb les sobres del bou, perquè del bou només en podies vendre la pell, aleshores el que sobrava ho gastàvem per a fer una paella el veïnat, així en comú” i “ per a treballar en el camp ens ajudàvem els uns als altres, però ara això ja s’ha acabat”. Sent que s’ha trencat “eixa harmonia que hi havia abans, quan tot el món tenia malnom”.

Foto de grupo durante el paseo por la huerta norte de Valencia en contra de la ampliación de la autovia V-21
Foto de grup durant la passejada per l'horta nord de València en contra del projecte d'ampliació de l'autovia V-21 Rafel Atez
"Per a treballar en el camp ens ajudàvem els uns als altres, però ara això ja s'ha acabat, s'ha trencat eixa harmonia"

Ara viu en una escala i no coneix ni a la meitat de les veïnes de la finca. S’ha perdut la proximitat, la confiança i la solidaritat de fer les coses a tornallom, el terme que es referix a intercanviar tasques de l’horta, és a dir, a l’ajuda mútua.

El forn de Barraca és un símbol històric que evoca aquells estils de vida de l’horta, els que també es van perdre amb la destrucció de la Punta que narra el documental A tornallom. Malgrat la degradació de la casa, el terreny encara té vida gràcies als horts que l’envolten, els que llauren Ramón i Lluís, que probablement seran destruïts com una part més de l’horta amb l’obra de la V-21. 

El horno de leña de Ca Barraca construido en 1906 será expropiado y arrasado inminentemente
El forn de llenya de Ca Barraca construït en 1906 serà expropiat i arrasat imminentment Rafel Atez

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Literatura
Silvia Nanclares “Moratalaz nace como barrio franquista, solo que no contaban con la presión vecinal”
Con ‘Nunca voló tan alto tu televisor’ la escritora madrileña regresa a su barrio y examina lo que quedaba debajo de la cáscara de progreso que supuso la construcción del edificio de Torrespaña, aun hoy uno de los más reconocibles de la ciudad.
Alicante
Alicante Denuncian a un alto cargo de Mazón y al alcalde de La Nucía por prevaricación urbanística
AE-Agró acusa a Bernabé Cano, alcalde de la Nucia y al Director General de Urbanismo autonómico de haber cometido un delito de prevaricación urbanística y otro ambiental con el PAI la Serreta.
Galicia
Galicia A Xunta aprobou a celulosa de Altri argumentando que a súa cheminea de 75 metros sería “icónica”
O Informe de Patrimonio Cultural, favorable á multinacional, emitiuse con base en dúas encargas externas, contratadas e pagadas pola empresa ao ex presidente e ao actual tesoureiro de Icomos-España.
Industria armamentística
Genocidio Las relaciones armamentísticas de España e Israel han sido “más lucrativas que nunca” desde octubre de 2023
Un informe del Centre Delàs señala diferencias significativas en las armas que España dice que ha vendido a Israel y las que Israel registra. Las empresas israelíes han firmado 46 contratos con las administraciones por más de mil millones.
Estados Unidos
Libertad de expresión Canadá recomienda al profesorado LGTBQ+ o crítico con Trump no viajar a Estados Unidos
Una circular de la Asociación Canadiense de Profesores Universitarios (CAUT) recomienda “encarecidamente” que el personal académico viaje a los EEUU “solo si es esencial y necesario”.
República Dominicana
República Dominicana El Gobierno de Abinader desafía a la ONU expulsando mujeres embarazadas y recién paridas desde los hospitales
La campaña contra las migrantes haitianas del Gobierno de República Dominicana ha llegado a las maternidades. Decenas de mujeres embarazadas o con sus bebés en brazos han sufrido esta política.
Catalunya
Acción directa Las Sublevaciones de la Tierra francesas llegan a Catalunya: “Necesitamos una forma nueva de luchar”
Una acampada de tres días y una acción simbólica han sido el pistoletazo de salida de Revoltes de la Terra. La organización ha sido capaz de unir a ecologistas de campo, de ciudad y campesinado en una dinámica de lucha “nueva”.
Violencia machista
Violencia machista Estadística del INE sobre violencia de género: disminuye un 5% en 2024 tras aumento histórico del 12% en 2023
En 2024 se registraron 34.684 mujeres víctimas de violencia de género correspondientes a los asuntos en los que se habían dictado medidas cautelares u órdenes de protección.

Últimas

Represión
València Activistas valencianos por el derecho a la vivienda enfrentan penas de cárcel y miles de euros en sanciones
El movimiento de lucha vecinal contra la turistificación y la especulación inmobiliaria de Caixers, así como en el proyecto de vivienda conocido como La Peseta, denuncian el hostigamiento represivo.
Más noticias
Madrid
Derecho a la vivienda Izquierda parlamentaria y organizaciones sociales reclaman medidas para acabar con el racismo inmobiliario
Una proposición no de ley ha sido registrada en el Congreso para solicitar al Gobierno que actúe contra las prácticas discriminatorias contra personas migrantes a la hora de acceder a una vivienda.
Música
Música E150, a mil por hora en este matadero
Vuelve, por cuatro noches, la zapatilla hardcore del mítico grupo catalán.
Reducción de jornada
Trabajo El Gobierno aprueba el proyecto de ley para reducir la jornada laboral a 37,5 horas
La norma pasará al Congreso donde no cuenta con los apoyos necesarios de todos los socios de Gobierno, por lo que la Ministra de Trabajo ha apelado a la responsabilidad del Partido Popular para que esta nueva jornada laboral salga adelante.
Ley de Extranjería
El Salto Radio El laberinto de la ley de extranjería y la ILP Regularización Ya
La abogada antirracista Florencia Brizuela y la escritora Vivi Alfonsín cuestionan la existencia de la Ley de Extranjería y analizamos en qué punto está la ILP que regularizaría a 500.000 personas.

Recomendadas

Laboral
Laboral Coidar sen dereitos: a loita das traballadoras nas residencias privadas de Galiza
Sen tempo nin medios para ofrecer uns coidados axeitados, alertan dunha situación insostible nos centros e denuncian a privatización dun servizo a costa do benestar das persoas maiores e dependentes.
Alemania
Alemania Ines Schwerdtner: “Los conservadores tienen esta estrategia de normalizar la AfD, pero eso ha salido muy mal”
De profesión periodista, Ines Schwerdtner ha sido una de las responsables del ascenso de Die Linke, un partido que pasó de no aparecer en las encuestas a superar el 8% en las elecciones de febrero.