We can't find the internet
Attempting to reconnect
Something went wrong!
Hang in there while we get back on track
Urbanismo
L'horta que resisteix
Hui fa un any el Forn de Barraca, tot un símbol de la resistència front a l’especulació urbanística de València, va ser enderrocat. Tot i que va suposar un colp directe al cor de l’Horta, la defensa del territori encara continua.
Després de dotze dies d’activitats culturals i ferma defensa del Forn per part d’activistes que es van organitzar de manera espontània per protegir-lo, el 27 de setembre de 2019, coincidint de manera paradoxal amb la vaga mundial pel clima, el Forn va ser enderrocat. La policia va arribar a l’Alqueria d’Alboraia i va expulsar les 11 persones que hi havia dins, causant lesions a sis d’elles, segons van denunciar les activistes poc temps després. L’enderroc del Forn de Barraca, tot i que es configurava com a símbol de l’Horta pels seus 120 anys d’història, no va suposar l’enderrocament de la lluita pel territori, però sí que il·lustra la destrucció d’aquesta a favor dels interessos econòmics.
L’horta que envolta la ciutat de València, font d’aliments i patrimoni agrícola mundial declarat per la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), es veu amenaçada des de fa anys per diversos projectes d’urbanisme. L’ampliació de l’autovia V-21, l’expansió del port a la zona de la Punta i el PAI (Programa d’Actuació Integral) de Benimaclet són alguns dels projectes que volen posar l’asfalt per sobre d’una terra que dona de menjar a bona part de la ciutat. Només l’ampliació de l’autovia d’entrada a València implica la destrucció d’aproximadament 62.000 m2 d’horta.
Especulación urbanística
Forn de Barraca, un símbolo de resistencia
Tras doce días defendiendo el Forn de la especulación urbanística que amenaza la huerta de Valencia, nadie podía imaginar que las fuerzas del orden actuarían el día de las protestas por el cambio climático.
Un colp a la natura i a les persones que la treballen. Malgrat això, resisteixen i defensen la terra, els seus productes i les maneres de viure en harmonia amb ella.
Aquest reportatge presenta tres maneres diferents de viure l’horta. De rerefons, els greuges a la terra, i una idea en comú: la defensa de l’horta.
“Dedicar-se a l’horta és un estil de vida. És estar en harmonia amb la terra, és un treball que t’ha d’agradar perquè és dur. A l’horta es recupera tot el coneixement ancestral que s’està perdent. Aquests coneixements són mil·lenaris i ací es posen en pràctica” (Bruno, llaurador de l’Horta).
“Dedicar-se a l’horta és un estil de vida. És estar en harmonia amb la terra, és un treball que t’ha d’agradar perquè és dur. A l’horta es recupera tot el coneixement ancestral que s’està perdent. Aquests coneixements són mil·lenaris i ací es posen en pràctica” (Bruno, llaurador de l’Horta).
El Bruno ha estat en contacte amb la terra des de menut: el seu besavi tenia alqueries que li van ser expropiades i a l’hort del seu avi hi passava moltes vesprades durant la seua infantesa. Als vint anys, per problemes de salut, va començar a menjar més sa i va decidir dedicar-se a l’horta. Al 2014 va començar un projecte que l’ha portat a vendre productes ecològics a gairebé tots els barris de València.
El Bruno ha estat en contacte amb la terra des de menut: el seu besavi tenia alqueries que li van ser expropiades i a l’hort del seu avi hi passava moltes vesprades durant la seua infantesa. Als vint anys, per problemes de salut, va començar a menjar més sa i va decidir dedicar-se a l’horta. Al 2014 va començar un projecte que l’ha portat a vendre productes ecològics a gairebé tots els barris de València.
“L’horta és essencial per a viure bé; implica també valors culturals. Els sabors de l’horta t’uneixen a la cultura d’aquesta terra.” El Bruno va adquirir bona part dels seus coneixements sobre la terra pels llauradors que treballaven al seu voltant. D’aquesta manera, el Bruno reivindica la necessitat que el sector primari tinga força i no es veja amenaçat pels plans d’urbanisme que afecten a l’horta.
“L’horta és essencial per a viure bé; implica també valors culturals. Els sabors de l’horta t’uneixen a la cultura d’aquesta terra.” El Bruno va adquirir bona part dels seus coneixements sobre la terra pels llauradors que treballaven al seu voltant. D’aquesta manera, el Bruno reivindica la necessitat que el sector primari tinga força i no es veja amenaçat pels plans d’urbanisme que afecten a l’horta.
El Bruno, a més de ser llaurador, està implicat en diversos moviments socials en defensa de l’horta. Va formar part de tot el moviment que es va generar arran de l’enderroc del Forn de Barraca, el 27 de setembre de 2019. Per altra banda, fa cinc anys, amb la gent implicada en la defensa de l’horta, van aconseguir aturar l’ampliació que es volia fer de l’autovia en direcció al port de València. “Això es un crim, hi ha gent a la que fan fora de la terra que treballa. La llei d’horta no serveix de res, la toquen quan volen i la defensen quan els convé”, diu indignat.
El Bruno, a més de ser llaurador, està implicat en diversos moviments socials en defensa de l’horta. Va formar part de tot el moviment que es va generar arran de l’enderroc del Forn de Barraca, el 27 de setembre de 2019. Per altra banda, fa cinc anys, amb la gent implicada en la defensa de l’horta, van aconseguir aturar l’ampliació que es volia fer de l’autovia en direcció al port de València. “Això es un crim, hi ha gent a la que fan fora de la terra que treballa. La llei d’horta no serveix de res, la toquen quan volen i la defensen quan els convé”, diu indignat.
L’ampliació del tram final de la V-21, l’autovia que fa d’entrada a València, implica la destrucció d’aproximadament de 62.000 m2 d’horta. És un dels projectes d’urbanisme que afecta directament l’horta junt amb el PAI (Programa d’Actuació Integral) del barri de Benimaclet i el projecte d'ampliació de la zona del port de València.
L’ampliació del tram final de la V-21, l’autovia que fa d’entrada a València, implica la destrucció d’aproximadament de 62.000 m2 d’horta. És un dels projectes d’urbanisme que afecta directament l’horta junt amb el PAI (Programa d’Actuació Integral) del barri de Benimaclet i el projecte d'ampliació de la zona del port de València.
“Tota la lluita que hem estat duent a terme des de Per l’Horta és perquè considerem que aquest projecte és una despesa innecessària. Són uns diners que es podrien destinar a un altre model de mobilitat, a posar obstacles als vehicles en pro de la bicicleta. Tot el que ha passat amb el Forn de Barraca i l’horta ho hem viscut com un cop d’autoritat a la terra” (Lluís, membre del col·lectiu Per l’Horta).
“Tota la lluita que hem estat duent a terme des de Per l’Horta és perquè considerem que aquest projecte és una despesa innecessària. Són uns diners que es podrien destinar a un altre model de mobilitat, a posar obstacles als vehicles en pro de la bicicleta. Tot el que ha passat amb el Forn de Barraca i l’horta ho hem viscut com un cop d’autoritat a la terra” (Lluís, membre del col·lectiu Per l’Horta).
Al costat de l’únic mur que hi va quedar, després de l’enderroc del Forn de Barraca, el Lluís es lamenta. Tot i no ser llaurador de professió, treballa la terra i està lligat amb tots els fets ocorreguts a l’horta (de fet, la seua parella va viure a la casa del Forn). El Lluís s’emociona al recordar els dies previs a l’enderroc i veure com ha quedat tot. “El territori és importantíssim, però encara més ho és la gent, les dones i els homes que treballen la terra, que ara ho estan passant malament perquè volen viure dignament de la terra”.
Al costat de l’únic mur que hi va quedar, després de l’enderroc del Forn de Barraca, el Lluís es lamenta. Tot i no ser llaurador de professió, treballa la terra i està lligat amb tots els fets ocorreguts a l’horta (de fet, la seua parella va viure a la casa del Forn). El Lluís s’emociona al recordar els dies previs a l’enderroc i veure com ha quedat tot. “El territori és importantíssim, però encara més ho és la gent, les dones i els homes que treballen la terra, que ara ho estan passant malament perquè volen viure dignament de la terra”.
El Lluís menciona que cap dels afectats per les expropiacions relacionades amb la V-21 van rebre la notificació a temps per a realitzar les al·legacions. Aquestes únicament es van publicar al BOE. Està indignat perquè pensa que, si ho haguessin sabut, podrien haver fet un front comú molt més ràpid en contra de l’ampliació. Actualment, a més de la terra que s’han emportat amb l’ampliació, han quedat molts trossos de terra que no es podran treballar.
El Lluís menciona que cap dels afectats per les expropiacions relacionades amb la V-21 van rebre la notificació a temps per a realitzar les al·legacions. Aquestes únicament es van publicar al BOE. Està indignat perquè pensa que, si ho haguessin sabut, podrien haver fet un front comú molt més ràpid en contra de l’ampliació. Actualment, a més de la terra que s’han emportat amb l’ampliació, han quedat molts trossos de terra que no es podran treballar.
El Lluís mostra una foto de tal i com es veia el Forn de Barraca abans de l’enderroc. Contrasta amb la imatge actual, amb maquinaria i senyalització d’obres. “Un munt d’hectàrees se'n van a fer la mà per la idea aquesta de que la ciutat ha de créixer”, afirma quan assenyala trossos de terra que es troben a prop d’on estava el forn.
El Lluís mostra una foto de tal i com es veia el Forn de Barraca abans de l’enderroc. Contrasta amb la imatge actual, amb maquinaria i senyalització d’obres. “Un munt d’hectàrees se'n van a fer la mà per la idea aquesta de que la ciutat ha de créixer”, afirma quan assenyala trossos de terra que es troben a prop d’on estava el forn.
“La vida a l’horta es a tornallom, jo t’ajude a collir i tu a mi”. Aquesta solidaritat, característica de la gent de l’horta, es va poder veure amb tot el procés viscut amb l’enderroc del Forn de Barraca. Tot i així, no va ser suficient i van faltar forces per poder aturar les màquines. D’una de les plantes de faves del forn es van collir llavors i el Lluís ens les ensenya. Són les netes de la planta del forn. Ell les guarda com a record i com a evidència del fet que, per molt que vulguen posar asfalt sobre la terra, aquesta té llavors que poc a poc creixeran.
“La vida a l’horta es a tornallom, jo t’ajude a collir i tu a mi”. Aquesta solidaritat, característica de la gent de l’horta, es va poder veure amb tot el procés viscut amb l’enderroc del Forn de Barraca. Tot i així, no va ser suficient i van faltar forces per poder aturar les màquines. D’una de les plantes de faves del forn es van collir llavors i el Lluís ens les ensenya. Són les netes de la planta del forn. Ell les guarda com a record i com a evidència del fet que, per molt que vulguen posar asfalt sobre la terra, aquesta té llavors que poc a poc creixeran.
L’Ana es programadora i publicista d’una sala de València. Fa tres anys que va decidir anar a viure a l’horta en un projecte conjunt amb cinc amigues. Un propietari els va deixar la casa de manera gratuïta durant vint anys si elles es comprometien a arreglar-la. Així va nàixer el projecte A mi vera. Després de tres anys d’intensa construcció, ara tenen casa, un hort per a l’autoconsum, un corral amb gallines i tres cabres. “Les cases són grans i difícils de rehabilitar. Segons la llei d’horta, si una casa cau es converteix en hort i no es pot tornar a edificar”, afirma l’Ana.
L’Ana es programadora i publicista d’una sala de València. Fa tres anys que va decidir anar a viure a l’horta en un projecte conjunt amb cinc amigues. Un propietari els va deixar la casa de manera gratuïta durant vint anys si elles es comprometien a arreglar-la. Així va nàixer el projecte A mi vera. Després de tres anys d’intensa construcció, ara tenen casa, un hort per a l’autoconsum, un corral amb gallines i tres cabres. “Les cases són grans i difícils de rehabilitar. Segons la llei d’horta, si una casa cau es converteix en hort i no es pot tornar a edificar”, afirma l’Ana.
“Els llauradors no poden perdre ni una col per a poder viure de la terra. A l’horta li queden deu o quinze anys de vida. La terra està explotada, no es respecten els seus cicles, està morint” (Lucía, veïna de l’Ana). L’ús de químics per a fertilitzar està fent que la terra de l’horta perda propietats i cada vegada siga més difícil tenir una collita bona. Davant d’això existeixen projectes com el de l’Ana o el Bruno. Aquests proposen llaurar de la forma més respectuosa possible, tenint cura de la terra i dels seus productes.
“Els llauradors no poden perdre ni una col per a poder viure de la terra. A l’horta li queden deu o quinze anys de vida. La terra està explotada, no es respecten els seus cicles, està morint” (Lucía, veïna de l’Ana). L’ús de químics per a fertilitzar està fent que la terra de l’horta perda propietats i cada vegada siga més difícil tenir una collita bona. Davant d’això existeixen projectes com el de l’Ana o el Bruno. Aquests proposen llaurar de la forma més respectuosa possible, tenint cura de la terra i dels seus productes.
L’Ana i la resta de dones amb les que comparteix aquest projecte buscaven un lloc verd i tranquil on poder viure i desenvolupar els nous coneixements que van adquirir de forma col·lectiva. A l’horta hi viuen, hi treballen i hi mengen. Ara, més enllà dels projectes d’urbanisme, el turisme rural està trencant amb la seua pau. Cada cap de setmana hi ha un grup nou que lloga una casa per organitzar reunions. Tot i que la casa és lluny, les característiques de l’horta fan que s’escolte tot el que passa al voltant.
L’Ana i la resta de dones amb les que comparteix aquest projecte buscaven un lloc verd i tranquil on poder viure i desenvolupar els nous coneixements que van adquirir de forma col·lectiva. A l’horta hi viuen, hi treballen i hi mengen. Ara, més enllà dels projectes d’urbanisme, el turisme rural està trencant amb la seua pau. Cada cap de setmana hi ha un grup nou que lloga una casa per organitzar reunions. Tot i que la casa és lluny, les característiques de l’horta fan que s’escolte tot el que passa al voltant.
“Ja pot venir l’apocalipsi, que ací tenim de tot per a sobreviure”, diu l’Ana recordant els mesos de confinament. Elles no van notar els canvis que van implicar les mesures per la COVID-19 a la ciutat. Pràcticament no havien d’anar al supermercat. Amb el seu hort tenien suficient menjar per a totes les de la casa i per a oferir-ne als veïns i veïnes de l’horta.
“Ja pot venir l’apocalipsi, que ací tenim de tot per a sobreviure”, diu l’Ana recordant els mesos de confinament. Elles no van notar els canvis que van implicar les mesures per la COVID-19 a la ciutat. Pràcticament no havien d’anar al supermercat. Amb el seu hort tenien suficient menjar per a totes les de la casa i per a oferir-ne als veïns i veïnes de l’horta.
Així doncs, el moviment associatiu dels barris de València afectats pels projectes d’urbanisme visualitzen les seues demandes a les parets i balcons. Una re-apropiació que no sols vol aturar els projectes actuals d’urbanisme que amenacen la terra, la seua gent i les seves formes de vida; sinó que és alhora una aposta per la defensa activa i atemporal de l’horta. Perquè, com diuen a l’horta: l’horta és vida i l’horta és futur.
Així doncs, el moviment associatiu dels barris de València afectats pels projectes d’urbanisme visualitzen les seues demandes a les parets i balcons. Una re-apropiació que no sols vol aturar els projectes actuals d’urbanisme que amenacen la terra, la seua gent i les seves formes de vida; sinó que és alhora una aposta per la defensa activa i atemporal de l’horta. Perquè, com diuen a l’horta: l’horta és vida i l’horta és futur.
Arquivado en:
País Valenciano
‧
Valencia
‧
Valencià
‧
Especulación
‧
Especulación urbanística
‧
Medio ambiente
‧
Urbanismo
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.
Relacionadas
Urbanismo
Traducción En contra de la ciudad inteligente (II)
Las empresas detrás de las ciudades inteligentes: ¿Propaganda o control?
Urbanismo
Traducción En contra de la ciudad inteligente (I)
Las ciudades inteligentes, precursoras y paradigmas del tipo de entorno urbano que podríamos habitar en un futuro no muy lejano.
Urbanismo
Urbanismo La nueva Ley del Suelo va al Congreso bajo la acusación de fomentar pelotazos urbanísticos
Sumar y Podemos no garantizan el apoyo a la ley, que limita las posibilidades de declarar nulos los planes urbanísticos, así como la acción ciudadana contra las irregularidades urbanísticas.
Comentarios
Es necesario acceder para comentar
%20copia.jpg?v=63855616988)
Medio rural
Enerxías renovables A empresa eólica que explota o monte Acibal segue traballando malia a paralización decretada polo TSXG
A plataforma Amil sen Eólicos e a organización ecoloxista Adega demandan ao Tribunal Superior que dispoña forzas de seguridade pública na zona para verificar que tipo de tarefas están a realizarse e se cumpren co auto de paralización.
Palestina
Palestina Salamanca y La Rioja se suman a las más de 300 acampadas universitarias contra el genocidio
Estudiantes de ambos centros universitarios instalarán hoy las tiendas, cerca de sus respectivas bibliotecas, impulsados por la chispa que ha prendido alrededor del mundo y coincidiendo con el 76 aniversario de la Nakba.
Policía
Espionaje político Juancar, otro policía infiltrado en los movimientos sociales de Madrid
El Salto desvela la identidad del agente policial Carlos P.M., que pasó dos años infiltrado en movimientos sociales de Madrid bajo la falsa identidad de un joven estudiante.
Palestina
Palestina Françoise Vergès: “La liberación de Palestina sería una verdadera sacudida para el mundo”
La politóloga antirracista Françoise Vergès radiografía el momento de quiebre en el que se encuentra el relato del excepcionalismo occidental que abandera Israel, y analiza los movimientos que le plantan cara desde las acampadas o el Sur global.
O Teleclube
O teleclube O duodécimo episodio de 'O Teleclube' está dedicado a 'Rivais', a última película de Luca Guadagnino
Quen dixo que o tenis non pode protagonizar unha película?
Videovigilancia
Derechos y libertades Videovigilancia algorítmica en nombre de la seguridad de los Juegos Olímpicos de París
Aunque las autoridades francesas aseguran que no se utilizará el reconocimiento facial durante los Juegos Olímpicos de París, existe el temor de que el uso de la videovigilancia algorítmica se convierta en permanente.
Genocidio
Human Rights Watch Israel ha lanzado al menos ocho ataques sin aviso previo contra organizaciones humanitarias
La organización no gubernamental Human Rights Watch acusa a Israel de atacar centros y convoys de ayuda humanitaria y advierte a los países que suministran armas a las FDI que eso contraviene el derecho internacional.
Últimas
A Catapulta
A Catapulta Paco Macías, tres décadas publicando poesía transgresora á fronte de Edicións Positivas
O editor máis veterano do ecosistema editorial galego conversa con Samuel L. París no episodio 13 do programa.
Poesía
Galiza Morre aos 92 anos a poeta, activista e revolucionaria Luz Fandiño
O falecemento foi anunciado publicamente pola súa amiga e alcaldesa de Santiago de Compostela, Goretti Sanmartín.
Catalunya
Catalunya El Senado veta la Amnistía y la Audiencia Nacional intenta que los imputados de Tsunami abandonen el exilio
El juez de la Audiencia Nacional, Manuel García-Castellón, les ha llamado a declarar desde Barcelona el 22 de mayo, antes de que se apruebe la ley. Les imputa terrorismo, un delito por el que no podrían ser amnistiados.
Opinión
Opinión Infiltrados en la democracia
Un nuevo caso de infiltración policial subraya la permanencia de una serie de prácticas que amenazan derechos fundamentales y tienen potencial delictivo.
Sanidad pública
Sanidad a la madrileña Vecinas de Madrid escenifican la tragedia de la sanidad pública en una acción sorpresa en el Metro
El próximo domingo 19 de mayo a las 12:00 horas cuatro columnas desde Nuevos Ministerio, Plaza España, Hospital de La Princesa y Atocha partirán hacia Cibeles en la que se espera otra masiva marcha en defensa de la sanidad pública.
Más noticias
.jpg?v=63882892941)
Agroecología
Día de la Persona Agricultora Milikua: “Las tareas del campo cobran valor cuando las hacen los hombres"
La autora del libro 'Sobre la tierra, bajo la sombra' (Consonni, 2023) reflexiona en el Día de la Persona Agricultora sobre el papel que ha tenido y tiene la mujer en el campo, su representación en los espacios de poder o sobre el Estatuto Vasco de las Mujeres Agricultoras
Derecho a la vivienda
Derecho a la vivienda El Gobierno amplía la moratoria hipotecaria unas horas antes de su vencimiento
Cuando faltaban unas horas para el fin de la moratoria hipotecaria que beneficia a 30.000 familias, el Consejo de Ministros aprueba su prórroga hasta 2028. La PAH anuncia que seguirá luchando por una “solución definitiva”.
Elecciones
Elecciones catalanas El triunfo de Sánchez e Illa en el embrollo catalán
Los socialistas derrotan con claridad al independentismo, pero lo tendrán complicado para formar gobierno y la derechización de la política catalana no es una buena noticia para el PSOE.
Palestina
Movimiento BDS Archivada la denuncia por una acción de boicot a McDonald's
Un juzgado de Madrid considera que en el despliegue de la pancarta “Ahora sí, boicot McDonald's. Llámame McGenocidio” no existió delito.
Industria armamentística
Industria armamentística La Junta de Andalucía reúne en Sevilla a 250 empresas armamentísticas cómplices con el genocidio en Palestina
La Junta de Andalucía organiza la Aerospace and Defense Meetings ADM 2024 en Sevilla que congregará a cientos de empresas armamentísticas en pleno genocidio de Israel contra el pueblo palestino y en un contexto de rearme en la UE
Recomendadas
Genocidio
Movilizaciones Estudiantes por Palestina, el “no en nuestro nombre” global
Las acampadas se extienden por todo el mundo. La represión de algunas de ellas no consiguen limitar el alcance de una forma de protesta que desafía a los Estados y que Israel considera una amenaza que pone en riesgo su impunidad.
Historia
Historia ‘Japó Roig’: la historia olvidada de la izquierda nipona en plena Guerra Fría
Ferran de Vargas publica ‘Japó Roig’ (Manifest, 2024), en el que reconstruye la historia de la izquierda revolucionaria japonesa desde el final de la II Guerra Mundial hasta 1972.
Salud
Salud perinatal Susana Carmona: “No encuentro nada más feminista que estudiar lo que pasa en nuestros cuerpos”
La psicóloga clínica Susana Carmona recoge en ‘Neuromaternal’ casi todo lo que la neurociencia puede enseñar sobre las madres. Por ejemplo que la maternidad, como la adolescencia, es una época de neuroplasticidad y de adaptación.
Barcelona
Barcelona El Lokal se queda en el Raval
En un giro inesperado de su historia, el mítico espacio libertario El Lokal, de Barcelona, ha tenido que decidir si mudarse o firmar un contrato de compra-venta para preservar su espíritu, a ras del Raval.