Urbanismo
L'horta que resisteix

Hui fa un any el Forn de Barraca, tot un símbol de la resistència front a l’especulació urbanística de València, va ser enderrocat. Tot i que va suposar un colp directe al cor de l’Horta, la defensa del territori encara continua.

27 sep 2020 06:00

Després de dotze dies d’activitats culturals i ferma defensa del Forn per part d’activistes que es van organitzar de manera espontània per protegir-lo, el 27 de setembre de 2019, coincidint de manera paradoxal amb la vaga mundial pel clima, el Forn va ser enderrocat. La policia va arribar a l’Alqueria d’Alboraia i va expulsar les 11 persones que hi havia dins, causant lesions a sis d’elles, segons van denunciar les activistes poc temps després. L’enderroc del Forn de Barraca, tot i que es configurava com a símbol de l’Horta pels seus 120 anys d’història, no va suposar l’enderrocament de la lluita pel territori, però sí que il·lustra la destrucció d’aquesta a favor dels interessos econòmics.

L’horta que envolta la ciutat de València, font d’aliments i patrimoni agrícola mundial declarat per la FAO (Organització de  les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), es veu amenaçada des de fa anys per diversos projectes d’urbanisme. L’ampliació de l’autovia V-21, l’expansió del port a la zona de la Punta i el PAI (Programa d’Actuació Integral) de Benimaclet són alguns dels projectes que volen posar l’asfalt per sobre d’una terra que dona de menjar a bona part de la ciutat. Només l’ampliació de l’autovia d’entrada a València implica la destrucció d’aproximadament 62.000 m2 d’horta.

Especulación urbanística
Forn de Barraca, un símbolo de resistencia

Tras doce días defendiendo el Forn de la especulación urbanística que amenaza la huerta de Valencia, nadie podía imaginar que las fuerzas del orden actuarían el día de las protestas por el cambio climático.

Un colp a la natura i a les persones que la treballen. Malgrat això, resisteixen i defensen la terra, els seus productes i les maneres de viure en harmonia amb ella.

Aquest reportatge presenta tres maneres diferents de viure l’horta. De rerefons, els greuges a la terra, i una idea en comú: la defensa de l’horta.

L'horta que resisteix - 1
Ampliar
“Dedicar-se a l’horta és un estil de vida. És estar en harmonia amb la terra, és un treball que t’ha d’agradar perquè és dur. A l’horta es recupera tot el coneixement ancestral que s’està perdent. Aquests coneixements són mil·lenaris i ací es posen en pràctica” (Bruno, llaurador de l’Horta).
“Dedicar-se a l’horta és un estil de vida. És estar en harmonia amb la terra, és un treball que t’ha d’agradar perquè és dur. A l’horta es recupera tot el coneixement ancestral que s’està perdent. Aquests coneixements són mil·lenaris i ací es posen en pràctica” (Bruno, llaurador de l’Horta).
L'horta que resisteix - 2
Ampliar
El Bruno ha estat en contacte amb la terra des de menut: el seu besavi tenia alqueries que li van ser expropiades i a l’hort del seu avi hi passava moltes vesprades durant la seua infantesa. Als vint anys, per problemes de salut, va començar a menjar més sa i va decidir dedicar-se a l’horta. Al 2014 va començar un projecte que l’ha portat a vendre productes ecològics a gairebé tots els barris de València.
El Bruno ha estat en contacte amb la terra des de menut: el seu besavi tenia alqueries que li van ser expropiades i a l’hort del seu avi hi passava moltes vesprades durant la seua infantesa. Als vint anys, per problemes de salut, va començar a menjar més sa i va decidir dedicar-se a l’horta. Al 2014 va començar un projecte que l’ha portat a vendre productes ecològics a gairebé tots els barris de València.
L'horta que resisteix - 3
Ampliar
“L’horta és essencial per a viure bé; implica també valors culturals. Els sabors de l’horta t’uneixen a la cultura d’aquesta terra.” El Bruno va adquirir bona part dels seus coneixements sobre la terra pels llauradors que treballaven al seu voltant. D’aquesta manera, el Bruno reivindica la necessitat que el sector primari tinga força i no es veja amenaçat pels plans d’urbanisme que afecten a l’horta.
“L’horta és essencial per a viure bé; implica també valors culturals. Els sabors de l’horta t’uneixen a la cultura d’aquesta terra.” El Bruno va adquirir bona part dels seus coneixements sobre la terra pels llauradors que treballaven al seu voltant. D’aquesta manera, el Bruno reivindica la necessitat que el sector primari tinga força i no es veja amenaçat pels plans d’urbanisme que afecten a l’horta.
L'horta que resisteix - 4
Ampliar
El Bruno, a més de ser llaurador, està implicat en diversos moviments socials en defensa de l’horta. Va formar part de tot el moviment que es va generar arran de l’enderroc del Forn de Barraca, el 27 de setembre de 2019. Per altra banda, fa cinc anys, amb la gent implicada en la defensa de l’horta, van aconseguir aturar l’ampliació que es volia fer de l’autovia en direcció al port de València. “Això es un crim, hi ha gent a la que fan fora de la terra que treballa. La llei d’horta no serveix de res, la toquen quan volen i la defensen quan els convé”, diu indignat.
El Bruno, a més de ser llaurador, està implicat en diversos moviments socials en defensa de l’horta. Va formar part de tot el moviment que es va generar arran de l’enderroc del Forn de Barraca, el 27 de setembre de 2019. Per altra banda, fa cinc anys, amb la gent implicada en la defensa de l’horta, van aconseguir aturar l’ampliació que es volia fer de l’autovia en direcció al port de València. “Això es un crim, hi ha gent a la que fan fora de la terra que treballa. La llei d’horta no serveix de res, la toquen quan volen i la defensen quan els convé”, diu indignat.
L'horta que resisteix - 5
Ampliar
L’ampliació del tram final de la V-21, l’autovia que fa d’entrada a València, implica la destrucció d’aproximadament de 62.000 m2 d’horta. És un dels projectes d’urbanisme que afecta directament l’horta junt amb el PAI (Programa d’Actuació Integral) del barri de Benimaclet i el projecte d'ampliació de la zona del port de València.
L’ampliació del tram final de la V-21, l’autovia que fa d’entrada a València, implica la destrucció d’aproximadament de 62.000 m2 d’horta. És un dels projectes d’urbanisme que afecta directament l’horta junt amb el PAI (Programa d’Actuació Integral) del barri de Benimaclet i el projecte d'ampliació de la zona del port de València.
L'horta que resisteix - 6
Ampliar
“Tota la lluita que hem estat duent a terme des de Per l’Horta és perquè considerem que aquest projecte és una despesa innecessària. Són uns diners que es podrien destinar a un altre model de mobilitat, a posar obstacles als vehicles en pro de la bicicleta. Tot el que ha passat amb el Forn de Barraca i l’horta ho hem viscut com un cop d’autoritat a la terra” (Lluís, membre del col·lectiu Per l’Horta).
“Tota la lluita que hem estat duent a terme des de Per l’Horta és perquè considerem que aquest projecte és una despesa innecessària. Són uns diners que es podrien destinar a un altre model de mobilitat, a posar obstacles als vehicles en pro de la bicicleta. Tot el que ha passat amb el Forn de Barraca i l’horta ho hem viscut com un cop d’autoritat a la terra” (Lluís, membre del col·lectiu Per l’Horta).
L'horta que resisteix - 7
Ampliar
Al costat de l’únic mur que hi va quedar, després de l’enderroc del Forn de Barraca, el Lluís es lamenta. Tot i no ser llaurador de professió, treballa la terra i està lligat amb tots els fets ocorreguts a l’horta (de fet, la seua parella va viure a la casa del Forn). El Lluís s’emociona al recordar els dies previs a l’enderroc i veure com ha quedat tot. “El territori és importantíssim, però encara més ho és la gent, les dones i els homes que treballen la terra, que ara ho estan passant malament perquè volen viure dignament de la terra”.
Al costat de l’únic mur que hi va quedar, després de l’enderroc del Forn de Barraca, el Lluís es lamenta. Tot i no ser llaurador de professió, treballa la terra i està lligat amb tots els fets ocorreguts a l’horta (de fet, la seua parella va viure a la casa del Forn). El Lluís s’emociona al recordar els dies previs a l’enderroc i veure com ha quedat tot. “El territori és importantíssim, però encara més ho és la gent, les dones i els homes que treballen la terra, que ara ho estan passant malament perquè volen viure dignament de la terra”.
L'horta que resisteix - 8
Ampliar
El Lluís menciona que cap dels afectats per les expropiacions relacionades amb la V-21 van rebre la notificació a temps per a realitzar les al·legacions. Aquestes únicament es van publicar al BOE. Està indignat perquè pensa que, si ho haguessin sabut, podrien haver fet un front comú molt més ràpid en contra de l’ampliació. Actualment, a més de la terra que s’han emportat amb l’ampliació, han quedat molts trossos de terra que no es podran treballar.
El Lluís menciona que cap dels afectats per les expropiacions relacionades amb la V-21 van rebre la notificació a temps per a realitzar les al·legacions. Aquestes únicament es van publicar al BOE. Està indignat perquè pensa que, si ho haguessin sabut, podrien haver fet un front comú molt més ràpid en contra de l’ampliació. Actualment, a més de la terra que s’han emportat amb l’ampliació, han quedat molts trossos de terra que no es podran treballar.
L'horta que resisteix - 9
Ampliar
El Lluís mostra una foto de tal i com es veia el Forn de Barraca abans de l’enderroc. Contrasta amb la imatge actual, amb maquinaria i senyalització d’obres. “Un munt d’hectàrees se'n van a fer la mà per la idea aquesta de que la ciutat ha de créixer”, afirma quan assenyala trossos de terra que es troben a prop d’on estava el forn.
El Lluís mostra una foto de tal i com es veia el Forn de Barraca abans de l’enderroc. Contrasta amb la imatge actual, amb maquinaria i senyalització d’obres. “Un munt d’hectàrees se'n van a fer la mà per la idea aquesta de que la ciutat ha de créixer”, afirma quan assenyala trossos de terra que es troben a prop d’on estava el forn.
L'horta que resisteix - 10
Ampliar
“La vida a l’horta es a tornallom, jo t’ajude a collir i tu a mi”. Aquesta solidaritat, característica de la gent de l’horta, es va poder veure amb tot el procés viscut amb l’enderroc del Forn de Barraca. Tot i així, no va ser suficient i van faltar forces per poder aturar les màquines. D’una de les plantes de faves del forn es van collir llavors i el Lluís ens les ensenya. Són les netes de la planta del forn. Ell les guarda com a record i com a evidència del fet que, per molt que vulguen posar asfalt sobre la terra, aquesta té llavors que poc a poc creixeran.
“La vida a l’horta es a tornallom, jo t’ajude a collir i tu a mi”. Aquesta solidaritat, característica de la gent de l’horta, es va poder veure amb tot el procés viscut amb l’enderroc del Forn de Barraca. Tot i així, no va ser suficient i van faltar forces per poder aturar les màquines. D’una de les plantes de faves del forn es van collir llavors i el Lluís ens les ensenya. Són les netes de la planta del forn. Ell les guarda com a record i com a evidència del fet que, per molt que vulguen posar asfalt sobre la terra, aquesta té llavors que poc a poc creixeran.
L'horta que resisteix - 11
Ampliar
L’Ana es programadora i publicista d’una sala de València. Fa tres anys que va decidir anar a viure a l’horta en un projecte conjunt amb cinc amigues. Un propietari els va deixar la casa de manera gratuïta durant vint anys si elles es comprometien a arreglar-la. Així va nàixer el projecte A mi vera. Després de tres anys d’intensa construcció, ara tenen casa, un hort per a l’autoconsum, un corral amb gallines i tres cabres. “Les cases són grans i difícils de rehabilitar. Segons la llei d’horta, si una casa cau es converteix en hort i no es pot tornar a edificar”, afirma l’Ana.
L’Ana es programadora i publicista d’una sala de València. Fa tres anys que va decidir anar a viure a l’horta en un projecte conjunt amb cinc amigues. Un propietari els va deixar la casa de manera gratuïta durant vint anys si elles es comprometien a arreglar-la. Així va nàixer el projecte A mi vera. Després de tres anys d’intensa construcció, ara tenen casa, un hort per a l’autoconsum, un corral amb gallines i tres cabres. “Les cases són grans i difícils de rehabilitar. Segons la llei d’horta, si una casa cau es converteix en hort i no es pot tornar a edificar”, afirma l’Ana.
L'horta que resisteix - 12
Ampliar
“Els llauradors no poden perdre ni una col per a poder viure de la terra. A l’horta li queden deu o quinze anys de vida. La terra està explotada, no es respecten els seus cicles, està morint” (Lucía, veïna de l’Ana). L’ús de químics per a fertilitzar està fent que la terra de l’horta perda propietats i cada vegada siga més difícil tenir una collita bona. Davant d’això existeixen projectes com el de l’Ana o el Bruno. Aquests proposen llaurar de la forma més respectuosa possible, tenint cura de la terra i dels seus productes.
“Els llauradors no poden perdre ni una col per a poder viure de la terra. A l’horta li queden deu o quinze anys de vida. La terra està explotada, no es respecten els seus cicles, està morint” (Lucía, veïna de l’Ana). L’ús de químics per a fertilitzar està fent que la terra de l’horta perda propietats i cada vegada siga més difícil tenir una collita bona. Davant d’això existeixen projectes com el de l’Ana o el Bruno. Aquests proposen llaurar de la forma més respectuosa possible, tenint cura de la terra i dels seus productes.
L'horta que resisteix - 13
Ampliar
L’Ana i la resta de dones amb les que comparteix aquest projecte buscaven un lloc verd i tranquil on poder viure i desenvolupar els nous coneixements que van adquirir de forma col·lectiva. A l’horta hi viuen, hi treballen i hi mengen. Ara, més enllà dels projectes d’urbanisme, el turisme rural està trencant amb la seua pau. Cada cap de setmana hi ha un grup nou que lloga una casa per organitzar reunions. Tot i que la casa és lluny, les característiques de l’horta fan que s’escolte tot el que passa al voltant.
L’Ana i la resta de dones amb les que comparteix aquest projecte buscaven un lloc verd i tranquil on poder viure i desenvolupar els nous coneixements que van adquirir de forma col·lectiva. A l’horta hi viuen, hi treballen i hi mengen. Ara, més enllà dels projectes d’urbanisme, el turisme rural està trencant amb la seua pau. Cada cap de setmana hi ha un grup nou que lloga una casa per organitzar reunions. Tot i que la casa és lluny, les característiques de l’horta fan que s’escolte tot el que passa al voltant.
L'horta que resisteix - 14
Ampliar
“Ja pot venir l’apocalipsi, que ací tenim de tot per a sobreviure”, diu l’Ana recordant els mesos de confinament. Elles no van notar els canvis que van implicar les mesures per la COVID-19 a la ciutat. Pràcticament no havien d’anar al supermercat. Amb el seu hort tenien suficient menjar per a totes les de la casa i per a oferir-ne als veïns i veïnes de l’horta.
“Ja pot venir l’apocalipsi, que ací tenim de tot per a sobreviure”, diu l’Ana recordant els mesos de confinament. Elles no van notar els canvis que van implicar les mesures per la COVID-19 a la ciutat. Pràcticament no havien d’anar al supermercat. Amb el seu hort tenien suficient menjar per a totes les de la casa i per a oferir-ne als veïns i veïnes de l’horta.
L'horta que resisteix - 15
Ampliar
Així doncs, el moviment associatiu dels barris de València afectats pels projectes d’urbanisme visualitzen les seues demandes a les parets i balcons. Una re-apropiació que no sols vol aturar els projectes actuals d’urbanisme que amenacen la terra, la seua gent i les seves formes de vida; sinó que és alhora una aposta per la defensa activa i atemporal de l’horta. Perquè, com diuen a l’horta: l’horta és vida i l’horta és futur.
Així doncs, el moviment associatiu dels barris de València afectats pels projectes d’urbanisme visualitzen les seues demandes a les parets i balcons. Una re-apropiació que no sols vol aturar els projectes actuals d’urbanisme que amenacen la terra, la seua gent i les seves formes de vida; sinó que és alhora una aposta per la defensa activa i atemporal de l’horta. Perquè, com diuen a l’horta: l’horta és vida i l’horta és futur.
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Alicante
Alicante Denuncian a un alto cargo de Mazón y al alcalde de La Nucía por prevaricación urbanística
AE-Agró acusa a Bernabé Cano, alcalde de la Nucia y al Director General de Urbanismo autonómico de haber cometido un delito de prevaricación urbanística y otro ambiental con el PAI la Serreta.
Galicia
Galicia Un pueblo contra el asfalto: el rural de Vigo se rebela contra una autovía que arrasará su pulmón verde
Bembrive y Mos consiguen presentar 25.000 alegaciones contra una estructura de diez kilómetros, defendida ya solo por el PSOE en Madrid y en Galicia, que partirá en dos una población entera y forzará la expropiación de decenas de viviendas.
Almería
Medio Ambiente El Gobierno anuncia que demolerá el hotel de la playa del Algarrobico en Almería
Tras veinte años paralizado, María Jesús Montero ha anunciado que el Gobierno expropiará el terreno donde se encuentra el complejo turístico fallido con el objetivo de demolerlo.
Historia
Descifrando a historia As 4.000 cigarreiras da Coruña: a primeira folga de mulleres na historia de Galiza
O 7 de decembro de 1857, as mulleres da Real Fábrica de Tabacos iniciaron unha revolta polos seus dereitos que fixo historia no imaxinario do sindicalismo galego.
Culturas
Cultura ‘O minuto heroico’ racha co silencio sobre o Opus: “É un documental sobre a vulneración sistemática de dereitos”
Dirixido pola prestixiosa xornalista Mònica Terribas, o documental destaca os testemuños de 13 mulleres que relatan os malos tratos e coaccións sufridos no seo da organización. Falamos con Terribas e Marina Pereda, antiga membro do Obra.
Tribuna
Tribuna Ladróns de luva branca no Parlamento
As traballadoras e traballadores da CRTVG pagaremos os efectos dunha lei antidemocrática que nos retira algunhas das poucas ferramentas que tiñamos para defendérmonos e esixir respecto pola misión de servizo público que a corporación ten encomendada.
Feminismos
Feminismos As mulleres galegas ocupan o segundo posto de menor retribución por hora de todo o Estado español
A súa precariedade maniféstase na contratación temporal, oportunidades limitadas de promoción e acceso limitado a postos de dirección. A desigualdade estrutural afecta especialmente ás traballadoras do sector primario, onde permanecen invisibles.

Últimas

Congreso de los Diputados
Congreso Sumar hace malabares con el debate de la defensa y apunta contra la “izquierda frívola”
El grupo que lidera Yolanda Díaz se reacomoda al compás de los nuevos hitos en la geopolítica, no sin contradicciones y con Podemos en colisión. Desde el PSOE advierten que será un debate “no de semanas sino de meses”.
Gasto militar
Gasto militar Militarismo, disuasión y cultura de paz
¿Qué garantías plantea la UE y sus Gobiernos para que ese plan de rearme masivo no haga escalar aún más las amenazas y desafíos a los que pretende dar respuesta?
El Salto Radio
El Salto Radio Fallece Juana Orta, la memoria de la mujer trabajadora
El pasado 8 de Marzo fallecía Juana Orta y las señales de hoy escriben en el aire su nombre. Una mujer cuya vida ha estado indisolublemente ligada a la historia de los movimientos sociales, sindicales y políticos de Andalucía.
Galicia
Galicia La ría de Arousa, al borde del colapso ecosistémico
La principal productora de marisco de Galicia se enfrenta a una crisis sin precedentes; el impacto de la contaminación actual y la de potenciales industrias como Altri o la reapertura de la mina de Touro ponen en jaque al sector del mar.
Palestina
Cisjordania Después del desplazamiento masivo, se asienta la ocupación militar en Yenín y Tulkarem
Cada vez son más comunes los testimonios de personas que se arriesgan a entrar al campo de refugiados para tratar de alcanzar sus casas y recuperar las pertenencias que dejaron atrás cuando fueron forzados a huir.
Más noticias
Argentina
Argentina Milei pisa el acelerador en Argentina con la represión feroz de una protesta frente al Congreso
Una marcha de jubilados respaldada por aficionados de fútbol desata la mayor violencia desplegada por el Gobierno del presidente argentino desde el comienzo de su mandato hace más de un año.
Opinión
Opinión De aquellos traidores que nos metieron en la OTAN a estos irresponsables que nos llevan a la guerra
Ante el hecho, inevitable y deseable, de que el movimiento por la paz se alce contra este desvarío, la izquierda entera será puesta a prueba, echándosele en cara su reconversión belicista por mor de un atlantismo que nos lleva hacia el desastre.
València
València Podemos pide a la jueza las grabaciones del Cecopi y Compromís los brutos del canal À Punt
Podemos ha presentado una diligencia en el juzgado de Catarroja y Compromís, una petición parlamentaria tras conocer la exclusiva de este medio sobre la foto de Mazón entrando al Cecopi.
Sevilla
Derecho a la vivienda La última noche de Cristina antes de ser desahuciada en Sevilla
La Asamblea por la Vivienda de Sevilla señala a la compañía hostelera La Vida en Tapas de que Cristina y su hija, menor de edad, se queden sin la casa en la que llevan más de diez años.
Serbia
Protestas estudiantiles Belgrado se prepara para una protesta multitudinaria
El Gobierno de Aleksandar Vučić se enfrenta a una de las manifestaciones más importantes en la historia reciente del país

Recomendadas

Costas
Costa A ría de Arousa, ao bordo do colapso ecosistémico
A principal produtora de marisco de Galiza afronta unha crise sen precedentes; o impacto da contaminación actual e a de potenciais industrias como Altri ou a reapertura da mina de Touro poñen en perigo o sector do mar.
Música
Música Una improbable historia de punk y autogestión en la Cuenca de los años 90
Carlos ‘Piwi’, quien fuera voz y guitarrista de Kuero, añorada banda de punk rock, recuerda cómo se desarrolló en Cuenca en los años 90 una escena contracultural, autogestionada y antifascista muy activa y peculiar.