Alicante
Un projecte de camp de golf i habitatges amenaça la Marjal de Pego

El dissabte 14 de juny, a primera hora de la vesprada, la plaça de l’Ajuntament de Pego es va convertir en l'epicentre d'una massiva concentració convocada per la plataforma Guaitem la Terra. Allí, més de 500 veïns i col·lectius ecologistes van omplir el cor del municipi per exigir la “desclassificació immediata” de les més de 160 hectàrees al costat del parc natural de la Marjal de Pego-Oliva, on CHG pretén alçar 1300 habitatges, un camp de golf, una hípica, un centre comercial i dotacions esportives.

Sota lemes com ara “No al PAI Pego-Golf, desclassifiquem el sòl” i “La terra no es ven, la terra es defensa”, els manifestants van recórrer en processó diversos carrers del poble, alçant pancartes i corejant consignes, com ara “Ni PAI ni golf ni urbanitzacions”, que van recordar l'aposta de la pitjor especulació sobre un territori d'alt valor ecològic.

Portaveus de Guaitem la Terra van recordar que aquest projecte, conegut des de fa dècades, xoca frontalment amb els informes mediambientals que adverteixen del risc de danyar la Marjal, un dels aiguamolls més importants del País Valencià

Durant l'acte, diversos portaveus de Guaitem la Terra van recordar que aquest projecte, conegut des de fa dècades, xoca frontalment amb els informes mediambientals que adverteixen del risc de danyar la Marjal, un dels aiguamolls més importants del País Valencià. Van denunciar a més que, en ple context d'emergència climàtica i escassetat de recursos hídrics, proposar un macrocamp de golf és “anacrònic i insostenible”.

S’ha de recordar que l’empresa CHG té causes obertes per la mala gestió dels pous d’aigua a una regió que ja pateix problemes de sequera des de fa temps. En concret, l'associació Acció Ecologista-Agró va denunciar Aigües del Bullent a la Fiscalia Provincial de València per un presumpte espoli d'aigua a la Marjal de Pego-Oliva. Segons l'escrit presentat el febrer de 2023, els dos pous concessionaris per a proveir la platja d'Oliva tenien un límit de 440 000 m³ anuals, però en 2013 van arribar a extraure 1 278 940 m³, pràcticament el triple, i entre 2012 i 2021 van acumular un excedent de 6,6 hm³

La Fiscalia va obrir diligències penals al maig d'aquest mateix any en constatar que la massa freàtica Oliva-Pego estava en “mal estat quantitatiu” i va valorar el mal al domini públic hidràulic en quasi 11,8 milions d’euros

La Fiscalia va obrir diligències penals al maig d'aquest mateix any en constatar que la massa freàtica Oliva-Pego estava en “mal estat quantitatiu” i va valorar el mal al domini públic hidràulic en quasi 11,8 milions d’euros mentre que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer incoava un expedient sancionador per superar sistemàticament els cabals autoritzats.

La protesta va concloure amb la interpretació de La Muixeranga, himne popular valencià, i el compromís de mantindre la pressió social fins a aconseguir que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Generalitat donen carpetada definitiva al PAI Pego-Golf. Noves accions de sensibilització i mobilització estan previstes per a les pròximes setmanes.

L'origen del projecte que pretén urbanitzar la Marjal

No obstant això, darrere d'aquesta mobilització, s'amaga una història de paràlisi administrativa que arranca a principis dels anys 2000, quan es va dissenyar un PAI per urbanitzar la partida Penya-Roja. Aquella primera proposta, aprovada inicialment en 2005 i definitivament en 2012 després de superar la Declaració d'impacte ambiental, mai es va materialitzar.

Al novembre de 2020, després d'un estancament de quasi una dècada, el Ple de Pego va declarar la caducitat del programa, va revocar la condició d'agent urbanitzador de CHG i va procedir a la confiscació de les fiances (1,28 milions d’euros). Malgrat això, a la fi de 2022, l'Ajuntament va reactivar el procés amb una nova licitació per gestió indirecta, concedida de nou a CHG com a únic licitador, que va proposar un camp de golf una mica més xicotet i llacunes de laminació.

l no existir obra física ni projecte de reparcel·lació inscrit, no s'ha produït patrimonialització de drets ni inversions consolidades, la qual cosa anul·la el dret a indemnització per expectatives urbanístiques i aplana el camí legal a la reclassificació del sòl com a agrícola.

Però l’Avaluació Ambiental i Territorial Estratègica, en fase pública des d'abril de 2023 amb 178 al·legacions, encara no ha rebut l'informe de compatibilitat de la Confederació Hidrogràfica ni el visat de la Conselleria de Transició Ecològica, i això ha deixat el procés encallat.

Aquesta successió de retards i litigis ha sigut crucial per a demostrar que, al no existir obra física ni projecte de reparcel·lació inscrit, no s'ha produït patrimonialització de drets ni inversions consolidades, la qual cosa anul·la el dret a indemnització per expectatives urbanístiques i aplana el camí legal a la reclassificació del sòl com a agrícola.

La reclassificació com a sòl agrícola és possible

Al maig, Guaitem la Terra va presentar un informe jurídic elaborat al costat del bufet Salavert Defensa, que avala que, al no haver-se iniciat cap obra—i per tant no existir patrimonialització efectiva—, l'Ajuntament pot declarar la caducitat del PAI i reclassificar el sòl com a agrícola sense obligació d'indemnitzar a CHG, basant-se en la jurisprudència del Tribunal Suprem i la Llei de règim jurídic del sector públic.

En el pla ambiental, la devastació que suposaria la urbanització resulta igualment demolidora. Les 1.116.094.m² del PAI, més els 2.052.157.m² segellats en Penya-Roja, deixen d'infiltrar anualment 2.585.293.m³ d'aigua —segons dades de l’Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana—, recàrrega essencial per als aqüífers Almudaina-Alfaro-Segària que alimenten la Marjal Pego-Oliva i eviten la intrusió salina. A aquest dèficit d'infiltració se suma la demanda de reg d'un camp de golf (700.000 –1.000.000.m³/any) i el consum residencial estimat en 120L per habitant i dia, una combinació que amenaça amb descensos freàtics dràstics, salinització progressiva de pous i pèrdua de cabals a la Marjal.

Per si no fora prou, prop del 18% del sector està en zona d'inundació, la qual cosa obligaria a construir costoses infraestructures de laminació i canalització que elevarien encara més les càrregues urbanístiques a assumir pel municipi. La sobreoferta de sòl urbanitzable i els més de 1500 habitatges buits a Pego qüestionen la viabilitat econòmica d'aquest model, el manteniment dels vials i les zones verdes del qual passaria factura a les arques locals.

El perjudici per a la fauna

La fragmentació del corredor ecològic que uneix el LIC “Les Valls de la Marina” amb la Marjal Pego-Oliva trencaria la continuïtat d'hàbitats jerarquitzats en la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) i Aus (2009/147/CE). Espais com ara tolles temporals, prades salines i canyissars serveixen de refugi per a espècies amenaçades —samaruc (Valencia hispanica), bavosa de riu (Salaria fluviatilis), agró roig (Ardea purpurea)— i la seua degradació agreujaria el declivi de poblacions ja en perill. A més, els fertilitzants, herbicides i fungicides del manteniment del camp de golf infiltrarien contaminants difusos en l'aiguamoll i l'aqüífer, tal com han documentat les diligències penals obertes contra Aigües del Bullent per espoli de més de 6,6hm³ d'aigua.

Segons l’informe jurídic presentat per Guaitem la Terra, “tot el descrit entra directament en confrontació i incoherència amb les polítiques climàtiques i l’execució del projecte es planteja a un escenari reconegut d’emergència climàtica i limitació de recursos hídrics” i “tant el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic com l'Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia 2030 desaconsellen expressament l’aprovació de nous usos urbanístics intensius en zones sensibles i de risc hídric”.