El Salto Radio
Les guardianes de la memòria

Viatge sonor amb les familiars de la Fossa 100 del Cementiri de Paterna, València, que durant dècades han preservat la història dels republicans assassinats el 2 de novembre de 1939
Fosa 100 del Cementerio de Paterna 1
Homenatge als assassinats de la Fossa 100 del Cementiri de Paterna, 2 de novembre de 2019. Autor: Raul Pérez

Canviar el focus de la mirada i centrar-lo en elles, les esposes, mares i germanes dels afusellats republicans, les dones que van callar i servar cartes, fotografies i peces de roba en capses amagades sota el llit o al fons d’un armari, les supervivents de la barbàrie que visqueren l’estigma de ser roges, pobres i tenir un familiar apilat amb d’altres dins d’un clot. Aquesta és una de les tasques principals que la sociològa Isabel Gadea i l'antropòloga Pepa García han dut a terme al treball Etnografia d’una exhumació, la història de vida de la Fossa 100 del Cementiri de Paterna, València, i que repassem en aquest pòdcast, eminentment femení.

A la Fossa 100 s’hi van assassinar 28 homes, la major part de la comarca de la Safor, el 2 de novembre de 1939. Vuitanta anys més tard, el 2 de novembre de 2019, s’iniciaven les tasques d’exhumació. Per la Victòria Català, neta d’un dels homes afusellats, Paterna significa “una gran tragèdia familiar, a la vegada que una oportunitat per assistir a la dignificació, justícia i reparació de l’Espanya arrasada i humiliada per la dictadura franquista”.

Les dones silenciades per la por i els objectes que van conservar com autèntics tresors es donen la mà en aquest reportatge. Parlem de les seves vides de resistència, de dol, dels altars domèstics que van construir per recordar, de les cartes que han estat doblegades, besades i plorades tantes vegades que gairebé són inintel·ligibles. Algunes d’aquestes cartes de comiat, sortosament, han traspassat la frontera privada i s’han convertit en públiques. L’artista Maria Gomar les ha fet voltar pel món i les ha reunit en el projecte Últimes paraules, que inclou exposicions i lectures col·lectives com les que podreu escoltar.

Altar doméstico de la familia Pomares de la Fosa 100 del Cementerio de Paterna
Altar domèstic de la família Pomares, de la Fossa 100. Autor: Raul Pérez

Per a Gomar ha estat un camí tan clar com orgànic i necessari: “Quan estava fent Objectes desapareguts solia quedar amb les descendents per a conèixer-nos personalment i les que conservaven les cartes d’acomiadament, me les llegien. A mi aquest moment tan íntim en el qual una neta posa veu a les darreres voluntats del seu avi em va colpir molt. Mitjançant aquest acte em feien còmplice de la seva esfera familiar, a part que el contingut de les cartes em va impactar perquè, sobretot, hi ha molt amor”. Així nasqué Últimes paraules.

Isabel Gadea: “Les dones eren socialment les encarregades de mantenir de manera material i simbòlica el lloc on els seus familiars estaven enterrats, d’honrar-los, per això els cementiris es van convertir en emplaçaments de resistència i sororitat”.

A Les guardianes de la memòria hi ha diversos protagonistes, tant humans com espacials. Un d’ells és el mateix Cementiri de Paterna, com explica Isabel Gadea: “Les dones eren socialment les encarregades de mantenir de manera material i simbòlica el lloc on els seus familiars estaven enterrats, d’honrar-los, per això els cementiris es van convertir en emplaçaments de resistència i sororitat”.

La Teresa Llopis, presidenta de l’Associació de Familiars de la Fossa 100 del Cementiri de Paterna, recorda perfectament les visites a la fossa cada 2 de novembre i cada 14 d’abril. Ara és la custòdia de les cartes que el seu avi Blas Llopis escrivia des de la presó. La seva àvia la feu hereva directa dels records familiars poc abans de morir, el dia que li demanà que li llegís la darrera missiva del marit assassinat. La Teresa assegura que “allò va ser per a mi un revulsiu, vaig entendre-la i comprendre-la després de tant de temps, com si m’hagués obert el calaix de la seva memòria i de la seva vida, que mai havia contat en paraules”.

Han passat els anys i la tasca s’ha d’acabar, amb passió, amb intel·ligència i, sobretot, amb la voluntat de saber què va passar per poder perdonar.

Radio recurso

El Salto también se escucha, descubre nuestros contenidos sonoros.

Parrilla directo
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Feminismos
Irene García Galán “La memoria feminista hay que construirla desde abajo, desde nuestras casas”
‘Hilaria’ (Errata Nature, 2025) es un libro dedicado a la tatarabuela de Irene García Galán, pero también un ensayo político que navega a través de la memoria feminista, el antipunitivismo y el anarquismo.
Memoria histórica
Monumentos Franquistas A golpe de cincel. Crónica de la retirada de un vestigio fascista en Montijo
La Iglesia de Montijo borra su pasado franquista a petición de la Asociación Recuperación Memoria Histórica de Extremadura (ARMHEX).
Memoria histórica
No olvidamos Aparato legal y de blanqueo
Hoy seguiremos el rastro a las empresas, unas ficticias y otras no, hoteles, bases guerrilleras, cambio de moneda y demás mandangas.
Residencias de mayores
Residencias Fondos de inversión y residencias: la mano invisible que retuerce los cuidados
Mientras DomusVi, en manos del fondo de inversión ICG, ya es la empresa con más residencias privadas del Estado, residentes, familiares y trabajadoras explican lo que supone que las prácticas especulativas acunen la vejez de las personas.
LGTBIfobia
Manifestación Plataforma Trans planta cara a la transfobia con una manifestación contra el odio
La convocatoria el 29 de marzo denuncia un contexto internacional antiderechos. La organización pide a partidos y sindicatos que se sumen a la marcha porque la transfobia es un problema social, y por lo tanto también político, explican.
Música
Música Pervertidos y puritanos, a los pies de Ethel Cain
Proyectos musicales como ‘Perverts’ de Ethel Cain son capaces de imponer silencio en medio de tanto ruido para pensar en un momento en que las redes sociales son herramientas tendenciosas para la difusión de propaganda de ultraderecha.

Últimas

AGANTRO
Agantro Tatuaxe: terapia e tendencia
Da marxinación á moda, o carácter simbólico e ritual da tatuaxe atópase actualmente erosionado polas dinámicas capitalistas.
Obituario
Obituario Jesús Santos, el basurero que se ganó el corazón de Alcorcón
Alcorconero de toda la vida, teniente alcalde, activista social y sindicalista, Jesús Santos hizo que aquellos que le acompañaron en su camino se ilusionaran por la política.
Más noticias
Tribuna
Tribuna Carta aberta a José Soares de Pina, CEO de Altri: “Paren este proxecto que Galicia nin quere nin necesita”
Os argumentos para apoiar o que dicimos son moitos. Situaríanse nun terreo no bordo da ZEC Serra do Careón; provocarían un novo ciclo de plantación masiva de eucalipto ou de importación de países do Sur; e o máis importante: non teñen licenza social.
Memoria histórica
Extremadura 25 de marzo 25 marzo de 1936 / 25 Marzo de 2025: aniversario de la reforma agraria en Badajoz
Texto de Francisco Espinosa leído en la entrega del Premio 25 de Marzo celebrada en los actos conmemorativos de dicha fecha en Los Santos de Maimona.
Comunidad de Madrid
Fin a la privatización Un tsunami marcha por Madrid por la gestión totalmente pública de los servicios a la ciudadanía
La plataforma Tsunami por los Servicios Públicos nace este domingo para aglutinar a decenas de organizaciones sociales que quieren hacer frente al “modelo neoliberal de destrucción masiva de los derechos humanos y sociales”.
México
Opinión El umbral hacia el fin
Las autoras expresan los malestares de ellas y otras mujeres mexicanas que han tenido que migrar a consecuencia de la violencia desatada por “la guerra contra las drogas” impulsada por el expresidente mexicano, Felipe Calderón, en 2012.

Recomendadas

Medio ambiente
Medio ambiente Milleiros de persoas enchen A Pobra do Caramiñal para berrar contra a celulosa de Altri e a mina de Touro
Unha grande multitude por terra e centos de embarcacións por mar esíxenlle ao Goberno de Alfonso Rueda que “recúe” ante o potencial desastre ambiental que sobrevoa Galiza.
Guerra en Ucrania
Guerra en Ucrania Colegios underground en Járkov después de tres años de guerra
La ciudad ucraniana construye escuelas subterráneas, preparadas para aguantar ataques balísticos y nucleares.
Feminismos
Irene García Galán “La memoria feminista hay que construirla desde abajo, desde nuestras casas”
‘Hilaria’ (Errata Nature, 2025) es un libro dedicado a la tatarabuela de Irene García Galán, pero también un ensayo político que navega a través de la memoria feminista, el antipunitivismo y el anarquismo.
Argentina
Estela de Carlotto “Faltan todavía muchos nietos por encontrar”
Al cumplirse 49 años del golpe cívico-militar, la presidenta de Abuelas de Plaza de Mayo dialogó con El Salto y apuntó contra el Gobierno de Milei y su ministra de Seguridad, Patricia Bullrich, que encabeza la represión de la protesta social.